Un xec en blanc per a Montilla

Toni Cruanyes / Director adjunt

José Montilla és dipositari de la confiança de tots els sectors de l'economia, la política i el teixit social davant un conflicte cabdal amb el govern espanyol. Catalunya està indignada, i el president ha sabut donar una resposta contundent al desaire de Rodríguez Zapatero. Ni Jordi Pujol ni Pasqual Maragall no aconseguiren sumar tantes adhesions en cap de les envestides que van haver de suportar dels successius governs espanyols. Potser és la gravetat del desafiament que tenim al davant o potser perquè la dolorosa batalla de l'Estatut ens ha endurit. En qualsevol cas, Montilla tan sols reclama que es compleixi la legalitat, i que se'ns doni el que se'ns ha promès. En això tan bàsic, fins i tot des del PP català hi estan d'acord. La pregunta és: ¿fins quan mantindrem la unitat? Demanem un model de finançament just, però ¿quina quantitat considerem suficient per sentir-nos satisfets? La principal arma de Montilla ara és la inconcreció de la seva proposta de finançament. Ni el president ni Castells no volen especificar la quantitat de diners de què estem parlant. Entre tots li hem donat un xec en blanc a Montilla, però ¿estarem d'acord en l'ús que en faci? No és clar que al PSC tothom estigui disposat a fer servir totes les armes a l'abast per fer complir Zapatero (la més important és que els seus 25 diputats a Madrid votin en contra dels pressupostos de l'Estat). Tampoc tenim assegurat que CiU o Esquerra Republicana en tinguin prou amb la quantitat que finalment Castells i Sobles pactin. Des de l'oposició, CiU pot no tenir límit a l'hora de satisfer les seves demandes per a Catalunya; des del govern, ERC es juga la seva credibilitat nacional i de gestió perquè amb un mal finançament els plans socials del govern poden quedar seriosament amenaçats. La unitat catalana és fràgil i els punts de fractura ja els coneixem. Dependrà de la responsabilitat dels partits, però especialment de Montilla. Ell té l'oportunitat -i el deure- de fer bon ús de la confiança que li hem donat tots.

AVUI