diumenge, 30 de juliol del 2006

iberia power

Dijous a la nit. Treballo fins les 5 del matí. A les deu del matí, em truquen de l'aeroport. Han tancat El Prat i la pista de Vilobí es comença a omplir d'avions. Però si fa sol !!!! Que només plou a Barcelona?
Quan arribo a l'aeroport, ja hi ha un Air France, dos Iberies i 4 Easyjets. Quan arribem al primer avió, un Air Nostrum (filial d'iberia) que ve de València som escridassats i gairebé ens intenten pegar. Frases com: puta iberia, hijos de puta, catalanes tendríais que ser, independentistas radicales, qué miras eh qué miras ... Comencem bé el dia. En surto la matinada del dissabte a les tres de la nit. 22 avions desviats del Prat. Dissabte tornem-hi a les 9 del matí. Més avions del Prat. Almenys puc plegar a les 12 del migdia i no hi torno fins a la mitjanit. Llavors, fins dos quarts de vuit del matí.

Vaia quin cap de setmana. Però almenys tinc una setmaneta de vacances. I per estrenar-la, cursa de karts a l'Escala. Tercera posició. No està gens malament.



EL PUNT

dimecres, 19 de juliol del 2006

un treballa i quatre s'ho miren


Els treballadors espanyols s'estan moltes hores a la feina però no rendeixen prou



La baixa productivitat espanyola preocupa cada vegada més els experts econòmics. Per això, últimament han sortit molts estudis sobre el tema. Avui ha estat el BBVA el que ha alertat sobre els riscos que els treballadors espanyols siguin menys productius que els d'altres països. Treballen més hores, però no rendeixen prou.

Un treballador espanyol no aprofita tan bé les hores de feina com ho fa un nord-americà o un de la Unió Europea. Això ho diu un estudi del BBVA que assenyala que per fer la mateixa feina a Espanya es necessiten quatre hores i als Estats Units només tres, un tema preocupant segons els experts. Tot i això, aquesta diferència es compensa en part perquè aquí es treballen més hores.

Segons l'estudi, un dels motius de la baixa productivitat és que Espanya no està especialitzada a fer productes competititus i dinàmics com l'alta tecnologia. A part que Espanya hi inverteix molt -el tèxtil o el calçat-, ja hi ha altres països que fan el mateix a preus més baixos.

Els autors de l'estudi també assenyalen que molts professsionals qualificats ocupen llocs per sota de la seva capacitat, i això els fa baixar productivitat.

Com a solució per augmentar la productivitat, l'estudi apunta que els empresaris incentivin els seus assalariats, que apostin per productes amb forta demanda i de major qualitat i que creïn empreses a països amb mà d'obra barata.

TELENOTICIES

divendres, 14 de juliol del 2006

i encara volen que sigui català ...

Cristòfol Colom, el cruel

La seva perícia com a navegant ha tapat durant segles la seva verdadera personalitat i els cruents mètodes que Cristòfol Colom va fer servir per controlar natius i colons durant el seu govern a les Índies. Ara, un estudi ha rescatat la cara més oculta de l'insigne almirall per mostrar el seu caràcter despòtic, fins i tot amb la seva família, i la seva nul.la capacitat com a gestor.
Dues investigadores del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Consuelo Varela i Isabel Aguirre, han trobat a l'Arxiu General de Simancas (Valladolid) l'expedient del judici que es va seguir contra el marí per destituir-lo com a virrei i governador de les Índies i portar-lo a Espanya pres i encadenat, juntament amb els seus germans Diego i Bartolomé, l'any 1500. El lligall, de 46 pàgines, va ser escrit pel comanador de l'Orde de Calatrava, Francisco de Bobadilla, seguint un encàrrec dels Reis Catòlics, i confirma les sospites dels historiadors sobre els autèntics motius de la captura.

Intents colpistes
El document original, que apareix recollit a La caída de Cristóbal Colón. La indagación de Bobadilla (Ediciones Marcial Pons), inclou l'interrogatori a 23 testimonis --cap d'ells natiu-- sobre la gestió de Colom, l'evangelització dels indígenes i fins i tot els seus intents colpistes contra el mateix Bobadilla, nou governador de la regió. Les seves declaracions revelen els germans Colom com "uns tirans que aplicaven justícia sense judicis, que no distribuïen els queviures entre els colons i que no permetien batejar els indígenes per utititzar-los com a esclaus", explica Varela. La seva crueltat queda de manifest fins i tot amb els més pròxims: "El seu concunyat va morir a causa dels turments que Colom li va propinar".
El lligall, que va ser descobert l'any passat, ha hagut de ser transcrit íntegrament perquè "a part de la mala lletra, els copistes sentien les coses però no sabien de què parlaven". No obstant, el seu autèntic valor és la seva perspectiva "absolutament renovadora" dels inicis de la colonització al Nou Món, i això el converteix en el document més important dels apareguts en l'últim segle sobre la vida a la colònia.
"És interessant conèixer detalls d'aquella ciutat de frontera, com de l'Oest americà, que era les Índies, plena de gent perduda al descobrir que la terra promesa no era com els havien assegurat", indica. Així, inclou dades sobre les calamitats per subsistir, l'organització de la vida quotidiana --subhastes, mercats i fins i tot prostíbuls-- i els motins produïts. Hi apareixen fins i tot noms de dones, "quan mai abans havien estat esmentades".

La caiguda d'un mite
Per primera vegada, en contra de tots els textos coneguts --escrits per ell mateix o bé pels seus amics--, la historiografia no es mostra favorable al marí. Consuelo Varela és conscient que l'estudi "farà molt de mal. Costa que un mite caigui. Sabíem que no era un àngel, però no ens pensàvem que pogués haver estat així. Ara coneixem les bones raons per les quals va ser destituït".
Per una altra part, fins a finals d'any no es donaran a conèixer els resultats de la investigació sobre l'origen del marí, segons va confirmar l'investigador del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada (UGR) Miguel Lorente Acosta, donat que encara s'estan recopilant mostres a Itàlia, Portugal, Catalunya i Mallorca. L'estudi tracta de provar la connexió genètica de les restes de Colom que reposen a Sevilla amb famílies d'aquest mateix origen etimològic, com Colombo i Colone (Itàlia) o Colom (Catalunya).

EL PERIODICO



dijous, 13 de juliol del 2006

i en van ...

Nova bronca Maragall-PSC

A. Balanzà / L. Bou

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el PSC van protagonitzar ahir una topada de gran magnitud ni més ni menys que per la convocatòria de les eleccions catalanes. El PSC va obligar al vespre Maragall a recular després que a la tarda el president comuniqués que pensava convocar a les urnes el dia 1 de novembre, coincidint amb la festivitat de Tots Sants.

Maragall havia informat de la seva decisió el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i al portaveu del govern, Joaquim Nadal, a la tarda i d'aquesta manera també ho feien públic poca estona després fonts oficials de presidència. L'argument era que la tria de l'1 de novembre evitava el pont del 12 d'octubre enmig de la campanya electoral i que això podria afavorir la participació.

TV3 va emetre la notícia a les 9 del vespre i va ser d'aquesta peculiar manera que se'n van assabentar els principals dirigents del PSC, inclòs el primer secretari i precandidat, José Montilla. La majoria de consellers tampoc tenien coneixement de la convocatòria i la irritació al PSC era palplable perquè, tot i que la convocatòria d'eleccions és potestat de Maragall, el president no els va fer cap consulta prèvia.

El PSC es va mobilitzar per aturar la data triada, ja que no la valora de la mateixa manera que Maragall: perquè es tracta d'una jornada de molta significació familiar que podria afectar directament la participació. Montilla va parlar amb Maragall sobre la situació, si bé l'entorn del ministre no va confirmar el contacte, i el mateix va fer Miquel Iceta amb Nadal.

Una hora després de l'anunci televisiu, fonts de Presidència precisaven que l'1 de novembre passava a ser una mera hipòtesi de treball com a data electoral i alguns dels seus col·laboradors apuntaven la possibilitat de convocar els catalans a les urnes finalment en un dia laborable, que es podria situar en la mateixa setmana de Tots Sants.

La situació a última hora del vespre era d'evident confusió, amb l'agreujant que des de fa setmanes la majoria de grups polítics excepte el PSC havien reclamat al president de la Generalitat que aclarís la data electoral. Avui comença el darrer ple del Parlament d'aquesta legislatura.

AVUI

dilluns, 10 de juliol del 2006



EL PUNT


Clamor popular

Passa-ho!

Iu Forn

Benet XVI ha estat poc més de 24 hores a València per defensar com a valor fonamental de la societat la família heterosexual i amb un nombre de fills que siguin "elsquenostresenyorensdoni". Fantàstic. El Papa defensa el que creu més convenient i s'envolta de milers de persones que pensen igual. Una festa. En canvi, tots aquells que defensen una societat amb altres tipus de famílies no van assistir als actes del Papa, han ignorat tot el que ha dit i avui continuen vivint segons els seus propis valors. També fantàstic.

Però fem un exercici d'imaginació. Suposem que una de les autoritats valencianes que ha rebut el Papa fos homosexual. Una autoritat que, a més, pertany a un partit que ha convocat manifestacions en contra del matrimoni homosexual i que guanya eleccions per majoria absoluta. Ei, és només una suposició, no estic afirmant res ni estic pensant en ningú. Què hi feia aquesta persona participant en uns actes organitzats exclusivament per defensar que les persones com ella (com aquesta persona, vull dir) no puguin tenir els mateixos drets que els ciutadans heterosexuals?

I continuem l'exercici d'imaginació fent una suposició amb una altra de les autoritats, molt alta per cert, i en aquest cas no valenciana. Imaginem que aquesta persona, amb una família que sempre és posada com a model, fa anys que té diverses amants. I que fins i tot circulen noms d'aquestes amants i potser algun vídeo (ei, ara tampoc afirmo res ni penso en ningú, només suposo). ¿Què hi fa aquesta persona participant activament en un acte a favor d'un cert tipus de família que ell es passa repetidament pel forro?

Ah, la doble moral judeocristiana, quin gran invent, oi? Gràcies a ella la nostra societat és bonica perquè la merda es fot sota la catifa, té una gran harmonia de cartó pedra que si es mulla es desfà i és tan immensa com falsament feliç. Això sí que està bé, oi?

AVUI

dimarts, 4 de juliol del 2006

les teles i radios del pp cagar-la? noooo


Crítiques al seguiment informatiu que Canal 9 i Ràdio 9 van fer de l'accident al metro

Ràdio Televisió Valenciana ha rebut nombroses crítiques pel seguiment informatiu que van fer Canal 9 i Ràdio 9 de l'accident d'ahir al metro. Així, la secció sindical de la UGT a RTVV ha dit que des d'ahir a la tarda s'han rebut centenars de trucades de queixa per la programació de l'ens: critiquen que, en comptes de connexions en directe des del lloc dels fets, hi hagués concursos i telesèries a la programació de la tarda de Canal 9.

Ara, la UGT centra les crítiques en la manera com els directius de l'ens van gestionar la situació: el sindicat diu que els mitjans tècnics van arribar molt tard, sobretot tenint en compte l'ampli dispositiu que hi ha València amb motiu de la visita del papa.

D'altra banda, EUPV-Entesa de Gandia ha enviat un comunicat que expressa 'el rebuig més absolut i la vergonya pel tractament informatiu que la cadena pública Canal 9 ha fet de l'accident de metro de València'. Segons els portaveus del col·lectiu local, aquest tractament ha estat 'insensible, incomplet i ocultista'. Efectivament, mentre algunes cadenes oferien informació en directe, Canal 9 no parava d'informar a tort i a dret de la visita de Benet XVI.

El coordinador d'EUPV-Entesa de Gandia, Alfons Sànchez, ha explicat que s'havia posat en contacte amb membres del govern municipal per sol·licitar la declaració de tres dies de dol com a 'mostra de condol i de solidaritat amb les víctimes i amb la ciutat de València'. També ha demanat que s'anul·lessin els actes festius programats per l'Ajuntament de Gandia aquesta setmana, incloent-hi tots els relacionats amb la visita papal.


VILAWEB

a la guàrdia civil també se'ls treu punts?

Ja sé que aparcar no resta punts, però poden parlar per mòbil? i si no porten el cinturó de seguretat? ...


dissabte, 1 de juliol del 2006

JJOO de verà'06. 1a jornada

15 partits s'han disputat de la primera jornada dels III JJOO de verà. La lligueta era tots contra tots. Aquest any hi ha hagut una absència però dues noves presències: la baixa de l'Àngel per malaltia i les altes d'en Sergi i l'Eva. Els resultats han estat els següents:
  • 1a posició: Jesús. 5 victòries
  • 2a posició: David. 4 victòries
  • 3a posició: Xavier. 3 victòries
  • 4a posició: Albert. 2 victòries
  • 5a posició: Sergi. 1 victòria
  • 6a posició: Eva. 0 victòries

Les semifinals es jugaran demà diumenge a la piscina municipal de Sant Dalmai i seran les següents:

  • Jesús-Albert
  • David-Xavier