dissabte, 31 de gener de 2009

Us passo la crònica extreta del bloc d'en Xevi Avellana, un dels atletes que diumenge passat va córrer la marxa de Vilobí.

MARXA POPULAR VILOVÍ D'ONYAR

Com ja sabeu molts, per en Dani,en Llorenç i per mi, els 2 grans Objectius del any, amb mayuscules, son la Marxa de Viloví i el Campionat del mon de Triatló Super Super Sprint de Salitja, al agost. La resta de curses, marxes, maratons i mitjes, son una posada a punt. I avui era el gran dia, la 16 Marxa Popular de Viloví, que transcorre per els termes de Viloví, Salitja i Sant Dalmai, amb un recorregut de 15,7kms, segons el Gps.
Abans de sortir, la foto de rigor, per inmortalitzar el dia, escalfar 10' (és un dir), per treure una mica la fred, i a les 9h del matí, la sortida, aquest any desde dintre el col.legi. Salutacions desde aqui a L'Emili, dorsal nº1, al que feia temps que no veiem en una cursa. Tot i la fresqueta en que s'eixecava el dia, la sortida del sol ha fet que un cop iniciada la marxa, la sensació atmosférica fos molt bona, sobrant inclus algunes de les peçes d'abric que portavem.
El Equip "A", esperant la sortida de la marxa.
I així hem anat fent, tot un grup, format entre altres per en Dani, en Daniel, en Llorenç, en Sito, en Mero, i algun altre. Broma per aqui, broma per allà, hem anat sumant kilometres, hem encarat el tram dur de la jornada, desde Sant Dalmai fins al volcà de la Crosa, per mig de camins i amb unes vistes precioses, i un cop aqui, cap abaix, per anar retornant i superar les 2 ó 3 petites pujades que quedaven. Aquest cop, i seguint la tradició iniciada la setmana pasada a Blanes, hem entrat tot el grup, avui d'esquenes. El temps final, ha estat de 1h11'53", amb un ritme d'anar fent, apretant una mica de tant en tant, però sense arribar a forçar, que la setmana que vé toca Granollers.
Per finalitzar la festa, primer un bon esmorçar que ens han donat, a base de botifarra, amanides, café i galetes, i aprofitant que ahir feia anys, i seguint la tradició de cada any (aquest any ha fallat en Tià, que va ser el seu sant el dia 20- Felicitats-, i no ha pogut venir) ens hem empasat 2 ampolles de cava i el tiramisú de la foto. I ara, a preparar Salitja per l'agost...
El Tiramisú, avans de desapareixer per art de magia...

divendres, 30 de gener de 2009

XXI Marxa Anar-hi Anant de Bonmatí

Avui al matí he rebut un correu electrònic de Bonmatí recordant-me el dia de la marxa. Us passo la carta i el cartell.



Bonmatí, gener 2.009

Benvolgut/da company/a,

Un any més estem a punt d’engegar la MARXA ANAR-HI ANANT i és per això que, com a participant de l’any anterior, et fem arribar aquestes ratlles per a explicar-te la d’enguany.

Com sempre els dos nostres grans objectius continuen essent:

- Aconseguir una marxa on tothom s’hi senti a gust i hi pugui participar lliurament a la seva manera i on el que prevalgui sigui la participació i no la competició.

- Donar a conèixer els voltants del nostre poble; és per aquest motiu que procurem que sempre discorri per camins de terra i pel mig del bosc, procurant arribar a punts enlairats des d’on poder fruir del paisatge.

Aquest any et tornem a oferir tres recorreguts:

- Un d’uns 10 km.

- Un altre d’uns 15 km.

- I també un de més llarg d’uns 23 km. En aquest més llarg hi ha un tram de força dificultat (pugem a Sant Roc) i això comporta que el temps necessari per a fer-lo, sense comptar parades i a una marxa tranquil·la, pugui ser superior a les 5 hores. Per aquest motiu hi haurà un control de pas al km. 6 que s’haurà de passar abans de les 9 del matí; tothom que hi arribi més tard es veurà obligat a continuar pel recorregut mitjà.

I per acabar, t’espera com sempre una bossa d’obsequi i un bon esmorzar.

Desitgem que qualsevol dels tres recorreguts et complagui i t’esperem el proper 22 de febrer, a partir de les 7 del matí, al pati de les escoles, per tal de passar una bona estona tots plegats.

Per evitar les cues de l’últim moment, t’agrairíem que formalitzessis la teva inscripció abans del dia 22 per qualsevol dels mitjans que posem al teu abast; d’aquesta manera aquest dia només hauries de recollir el dorsal.

Cordialment,

L’organització


patint però a semifinals. Pinto és un porter pel barça? Reflexionem-hi siusplau, reflexionem-hi


Rècord de participació a la Marxa popular de Vilobí d'Onyar

Any rera any anàvem mantenint una participació que rondava els 1.300 participants, 100 amunt, 100 avall. Però en aquesta edició, els astres s'han alineat i han fet que gairebé 1.600 persones no sapiguessin què fer un diumenge al matí i anar a Vilobí a caminar o córrer una miqueta. Per sort, els ritmes dels participants són totalment diferents i això facilita que no hi hagi embossades al camí o en arribar.

Pel que fa a la meva cursa, vaig fer els 16 quilòmetres en 1h 13m (en realitat el cronòmetre va marcar 1h17 però vaig anar controlant el temps que em parava a xerrar amb coneguts, digue-li de Sant Dalmai o de Santa Coloma). I després d'eixugar-me la suor i canviar-me, caminant fent la marxa enrera per anar a trobar la Mireia. Entre anar i tornar, uns 8 quilòmetres més. Però cap problema.

I aquest diumenge, la mitja marató per excel·lència de Catalunya; la de Granollers. El temps pinta pluja però ja es veurà. Millor aigua que molta calor.

La culpa

l'apunt

XEVI XIRGO

No recordo quants anys fa, però m'ho explicava l'aleshores conseller d'Interior, Xavier Pomés, arran de la situació d'emergència que es vivia a Catalunya en un moment que s'anunciaven grans nevades. «Hem donat l'alerta i hem demanat que només s'agafés el cotxe en cas d'extrema necessitat. I per les càmeres de l'AP-7 no paro de veure turismes amb els esquís a sobre i enfilant cap a muntanya.» Hi penso cada cop que atribuïm al clima algunes desgràcies (ja sé que potser no queda bé dir-ho ara) que potser formen part del sentit comú –de la nostra falta de sentit comú, vull dir– i de no gaire res més. Què hi feia, dissabte, un home enfilat a la teulada de casa seva en ple temporal de vent? Tots sabem que hi ha hagut morts a la platja perquè es banyaven tot i la bandera vermella, i que hi ha hagut joves, i no tan joves, arrossegats mar endins perquè es miraven les onades a un pam de distància un dia de temporal. I la culpa (ara tot ha de tenir un culpable, ja ho saben) es veu que és del temps. I del canvi climàtic.

EL PUNT

dijous, 29 de gener de 2009

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 29 de gener de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
*Fins el número 46687 (inclós) de totes les especialitats d’ensenyament secundari que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.
*Fins el número 62103 (inclós) de l’especialitat de PSI que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.

dimecres, 28 de gener de 2009


AVUI

Prediccions

l'apunt CARLES RIBERA

En èpoques de crisi, com per exemple ara, proliferen els dubtes i les incerteses. No sé si heu llegit a les planes de classificats d'aquest diari, l'anunci següent: «Sense que vostè em doni cap tipus de dada, li parlaré del seu passat, present i futur, i veurà respostes totes les seves preguntes d'aquí a un any.» Sota aquest text figura un telèfon. L'anunci està il·lustrat amb la imatge d'una senyora, desconec si és la mateixa anunciant, asseguda darrere d'una taula on es pot veure una bola de vidre i unes cartes. Molts lectors deuen haver pensat que aquesta senyora és una entabanadora. Jo, no. Perquè el text del seu anunci el podrien utilitzar literalment molts gabinets d'economistes, assessors financers, ministres d'Economia i presidents del Banc Central Europeu que passen per ser professionals titulats i experts respectables. L'única diferència és que aquests últims s'equivoquen igual, amb l'agreujant que ells sí que disposen de totes les dades.

EL PUNT

dilluns, 26 de gener de 2009

Nomenaments de primària a Girona. Dimarts 27 de gener de 2009.

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 27 de gener de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
*Fins el número 44126 (inclós) de totes les especialitats d’ensenyament secundari que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.
*Fins el número 61258 (inclós) de l’especialitat de PSI que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.

primera part avorridota, lletjota i tristota. Però tot va canviar en la segona.




Passa-ho!

LES CARES DELS QUATRE NENS MORTS

Iu Forn

Almenys dos mitjans de comunicació van ensenyar-nos ahir les cares dels quatre nens morts dissabte a Sant Boi. Quan vaig veure les fotos, extretes d'alguna foto oficial de club on jugaven, van venir-me al cap dues preguntes: 1) Què aporten, informativament parlant? 2) Calia?

Segur que els mitjans que van decidir mostrar les fotos dels quatre nens plens de vida hores després de la seva tràgica mort tenen arguments per justificar la decisió (vaja, això espero), però siguin quins siguin no em convenceran. Ni com a ciutadà ni com a ajuntalletres. Com a ciutadà vaig sentir insultada la meva intel·ligència. Escoltin, que ja em faig càrrec del drama. ¿Què passa, que el desastre no és prou bèstia que han de posar-me les cares dels quatre nens perquè l'entengui? ¿Poden dir-me què aporten aquestes fotos a la notícia? ¿M'ajuden a entendre millor què va passar? No, oi? Llavors, per què me les ensenyen? Per què? ¿Pot respondre aquesta senzilla pregunta qui va decidir ensenyar les fotos? Però va, imaginem que ho va fer com a homenatge, que va ser per bona fe. Imaginem que no va ser per vendre 3 diaris més o per tenir un punt més d'audiència. Doncs pitjor encara. Fer-ho per sensacionalisme situa el debat en la vessant del negoci, i cadascú sap quina és la seva moral i com vol que la societat percebi fins on està disposat a arribar per guanyar quatre duros. Però fer-ho per sensibleria barata encara és més indefensable.

Possiblement, algú que no ha dormit tranquil després d'adonar-se del que va fer, avui sortirà dient que va demanar permís a les famílies o que ho va fer perquè les fotos tenien un indubtable valor informatiu. Molt bé, però a una família desfeta hi ha coses que no se li han de demanar mai (per cert, quin estómac fer-ho, oi?). I sobre el valor informatiu, només una pregunteta: ¿voldria veure en un mitjà de comunicació la foto del seu fill l'endemà de morir en un accident?

AVUI

dimecres, 21 de gener de 2009

Nomenaments de primària a Girona. Dijous 22 de gener.

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 22 de gener de 2009
Hora: 12:00 h
-MESTRES CONVOCATS:
*TOTS (fins el núm. 69.999)
-PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI CONVOCATS:
*TOTS: de totes les especialitats que ja hagin treballat al nivell educatiu de primària aquest curs.
*Fins el número 25496 (inclós) de totes les especialitats d’ensenyament secundari que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.
*Fins el número 52844 (inclós) de l’especialitat de PSI que tinguin demanada la disponibilitat a primària, que encara no hagin treballat al nivell educatiu de primària i que tinguin com a primera opció els Serveis Territorials de Girona.

si no sabeu què fer aquest diumenge, a vilobí s'hi pot fer salut

Marxa popular a Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Aquest proper diumenge, dia 25 de gener, tindrà lloc la Marxa Popular de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, que arriba a la seva setzena edició convertida en una marxa clàssica en el calendari d'hivern.
La sortida es farà a les 9 del matí al pati de les escoles i els tiquets es podran adquirir una hora abans.
Com cada any, la Marxa ofereix dos recorreguts -un de 9 i l'altre de 15 quilòmetres- per adaptar-se a tots els participants.

DIARI DE GIRONA

dimarts, 20 de gener de 2009

hola i adéu


EL PUNT
Pel darrere

Generació 1.000

Us agradaria viure 1.000 anys? Segur que no? Un polèmic genetista britànic va defensar, l'altre dia en una conferència a Barcelona, que la primera persona que arribarà als 1.000 ara en té 60.
Albert Om

Entre Saures, Sorayes i Obames, ha passat relativament desapercebuda la xerrada que va fer al CosmoCaixa Aubrey de Grey, controvertit expert en envelliment. Sosté De Grey que, en un futur proper, l'esperança de vida dels éssers humans serà de 1.000 anys. Necessita, això sí, 100 milions d'euros anuals, perquè el seu projecte sigui realitat abans de 30 anys. La teràpia d'Aubrey de Grey repararia els danys moleculars i cel·lulars que provoquen malalties com el càncer o l'Alzheimer i que fan que, amb el temps, ens tornem fràgils, dependents i decrèpits. Per tant, no és que envellíssim als 100 i que ens estiguéssim 900 anys esperant la mort, sinó que tota la vida s'esponjaria, s'allargaria com un xiclet. Aubrey de Grey dibuixa un món a una altra velocitat, un món on m'imagino que tot duraria deu vegades més del que dura ara.

Aniríem amb bolquers fins als 20. La majoria d'edat per entrar a una discoteca seria als 180. Un embaràs als 160 seria prematur. Estudiaríem fins als 250 anys. Als 300, començaríem a pensar a marxar de casa els pares, més que res per no abusar de la seva confiança. Als 400 tindríem la primera crisi existencial. Ens jubilaríem als 650, després d'haver cotitzat quatre segles a la Seguretat Social. Als 800, ramats d'homes i dones omplirien autocars per anar a Benidorm. El senyor Viagra es faria d'or. Gràcies al Facebook, recuperaríem amics que fa 100 o 200 anys que no veiem. Signaríem hipoteques a 300 i 400 anys. Augmentarien els conflictes intergeneracionals, perquè a l'avi de 729 li costaria entendre el seu nét de 140, que està en plena adolescència. I els presidents, com Obama, no serien elegits per quatre anys, sinó per 40. De fet, a Espanya ja n'hi va haver un que se n'hi va estar 40, i sense eleccions.

Seria una vida a una altra velocitat. Una vida com un diumenge etern d'aquells que no s'acaben mai. Potser sí que desapareixerien les presses, l'estrès, el folleu, folleu que el món s'acaba. Potser sí que tindríem més respecte pel medi ambient, perquè hi hauríem de viure més temps. Però com que no ens mataria l'envelliment, ens mataria l'avorriment.

Volent salvar vides, Aubrey de Grey s'hauria carregat el món. Al capdavall, això es basa en el fet que uns marxem per deixar el nostre lloc als altres que arriben. Què passaria el dia que no se n'anés ningú?

AVUI

dilluns, 19 de gener de 2009

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 20 de gener de 2009
I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària: tots els que ja han treballat aquest curs a primària.

EL PUNT

dissabte, 17 de gener de 2009


EL PUNT

Aeroport

l'apunt CARLES RIBERA

Tot i batre un nou rècord de passatgers, en l'últim trimestre ja es va començar a veure que a l'aeroport de Girona se li està acabant la pista de l'enlairament perpetu. Podem interpretar aquesta desacceleració seguint els raonaments propis del capitalisme ortodox, que ens diu que el sistema està basat en el creixement continuat. Mirant-ho per aquesta banda, hauríem de ser pessimistes. Ara bé, si fem la lectura basant-nos en l'economia de sediment, que és aquella que, creixi o decreixi, si ha crescut bé acaba deixant un rendiment, no hem de ser necessàriament negatius. El 2001 el nombre de passatgers va ser de 622.410. L'any passat van ser 5.507.294 volaires. Entremig, l'aeroport s'ha anat afermant com una base d'operacions atractiva. Es poden rebre menys passatgers, però no sembla tan clar que el descens comporti tornar a nivells del 2001. Ara, que una cosa és la teoria i l'altra que tampoc seria sobrer, per assegurar-ho, posar un ciri a Sant Ryanair.

EL PUNT

divendres, 16 de gener de 2009

adéu!!!

Quin mentider més gran ... juro por mi honor que no conozco a nadie ... i al matí ja sortien fotos on estaven junts ...



Un taller presenta un ERO per a 34 empleats després de contractar 34 preses de Brians

L'empresa Claved, dedicada al muntatge de panells elèctrics, va rebre el 22 de desembre un guardó de la Conselleria de Justícia per donar feina a 34 recluses de la presó de Brians I en col.laboració amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire). Setmanes després, la mateixa companyia ha presentat un ERO que afecta, precisament, 34 persones de les 78 que té contractades a la seva planta de Lliçà de Vall (Vallès Oriental). Els treballadors van fer ahir vaga per protestar per una situació que permet "explotar presos i acomiadar treballadors".
Els treballadors amb contracte a Claved cobren 1.000 euros mensuals com a mínim, mentre que les recluses de Brians perceben poc més de 200 euros al mes per treballar 6,5 hores diàries, segons explica el Col.lectiu Ronda. I basant-se en aquesta desigualtat salarial, aquest despatx d'advocats denuncia que l'empresa es vulgui aprofitar "dels avantatges de la política de reinserció de la Generalitat per obtenir mà d'obra barata i fàcil d'acomiadar". "És una nova forma de precarització del treball", afirma.
En aquest sentit, la Conselleria de Justícia va assegurar ahir que si el taller del Cire ubicat a les instal.lacions de Claved suposa la pèrdua de llocs de treball, "es procedirà al tancament d'aquest taller".

EL PERIODICO

Olé amb els seus ous aquest empresari ... és que se les busquen totes ...

dijous, 15 de gener de 2009

Passa-ho!

PRO ISRAELIANS O PRO PALESTINS?

Iu Forn

I un servidor, ¿a favor de qui va, dels palestins o dels israelians? Agafo un full i poso els arguments a favor dels uns i dels altres. 1) Palestins i israelians estan condemnats a ser veïns i fa molts anys que estan en guerra per imposar les seves pròpies condicions a l'hora de decidir la forma i les fronteres. 2) La guerra els interessa a tots dos perquè els reforça davant de la seva opinió pública. 3) Si els morts fossin una moneda, cada un dels de Gaza tindria un valor mediàtic al canvi d'uns 500.000 morts al Congo. 4) Israel té més armes que Hamàs. Per això mata més. Hamàs llança, dia rere dia, coetets contra la població civil d'Israel, però com que són només coetets, els danys són menors. Si tingués coetassos, causaria centenars de morts. 5) No tots els palestins són de Hamàs. Dit d'una altra manera: Hamàs no és tot el poble palestí. 6) Iàsser Arafat va acusar Israel de crear Hamàs per dividir l'OAP i, d'aquesta manera, restar-li poder i força. Mai ningú l'ha desmentit. Als israelians la bèstia se'ls ha fet molt grossa, exactament igual com els va passar als EUA amb els talibans finançats per combatre l'antiga URSS a l'Afganistan o amb un Saddam Hussein promocionat per aturar l'Iran dels aiatol·làs. 7) ¿I el gran Obama no té res a dir sobre aquest tema? 8) Israel no deixa entrar periodistes a Gaza. Esclar, els testimonis molesten, oi? 9) Un cop més els grans perjudicats són els "danys col·laterals", abans anomenats població civil. 10) Hamàs usa la població civil, sobretot els nens, com a escut per protegir-se.

Conclusió: No sé qui té raó. Si, ja sé que al nostre país has d'estar, obligatòriament, o a la trinxera del lobby periodístic propalestí o del proisraelià, però és que després dels anys que fa que dura el conflicte encara no sé qui són els bons i qui els dolents. I el pitjor és que els dos bàndols en conflicte s'esforcen al màxim perquè continuï sense poder saber-ho.

AVUI

A quarts i contra l'Espanyol. Podem dir que ja estem a semifinals?



dimecres, 14 de gener de 2009

Cada dia el mateix. No avançaran mai?

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dijous, 15 de gener de 2009
I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària, que ja hagin treballat aquest curs a primària.

Enmig de la boira però tres punts més

Veient el partit semblava com si, encara que estaven perdent, remontarien en qualsevol moment. Va ser així, però no crec que cada dia ho sigui.





EL PUNT

dilluns, 12 de gener de 2009

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: dimarts, 13 de gener de 2009
I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 12:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
-professors de secundària amb disponibilitat a primària,
que ja hagin treballat aquest curs a primària.

dijous, 8 de gener de 2009

Substitucions primària a Girona. 9 de gener de 2009.

ACTE PÚBLIC
ADJUDICACIÓ DE PLACES VACANTS
I SUBSTITUCIONS DE PRIMÀRIA

Lloc: C/Ultònia, 9-11, ent. 1a
17002 Girona
Dia: divendres, 09 de gener de 2009
I - Per a TOTES les especialitats
Hora: 10:00 h
Persones convocades: -mestres: tots (fins el núm. 69.999)
II - Hora : 12:00 h
Persones convocades: -professors de secundària amb disponibilitat a primària que ja hagin treballat
aquest curs a primària

AVUI

dilluns, 5 de gener de 2009

ja van arribant ...

Els Reis Mags ja ho tenen tot a punt per arribar avui a la tarda a Sant Dalmai. Això sí, al matí l'escenari està ben gelat ...



Pot sobtar que hi hagi illes feudals al mig del canal de la Mànega, però que una plataforma marina sigui un estat (segons com es miri) pot semblar increïble. Però cert: Sealand.

El Principado de Sealand es una micronación (un Estado autodeclarado pero no reconocido como entidad) que proclama como su territorio a Roughs Tower, una ex-plataforma marina usada como fuerte naval, construida por la Royal Navy en 1942 y localizada en el Mar del Norte a 10 kilómetros de la costa de Suffolk, en el Reino Unido, así como aguas territoriales en un radio de 12 millas náuticas. Sealand está ocupado por la familia y asociados de Paddy Roy Bates, quien acuñó para sí mismo el apelativo de Su Alteza Real Príncipe Rey de Sealand. La población en sus instalaciones rara vez excede de 5 personas y el área habitable de la torre es de 550 m².

Pese a la falta de reconocimiento de su soberanía y legitimidad, Sealand es una de las micronaciones más conocidas del mundo y a menudo se le usa como un caso de estudio de la manera en la que los principios de Derecho Internacional se pueden aplicar a un territorio en disputa.

divendres, 2 de gener de 2009


EL PUNT
Passa-ho!

I A VOSTÈ I A MI, QUI ENS AJUDA?

Iu Forn

Ei, que els senyors i les senyores del sector de l'automòbil són bellíssimes persones. I els (i les) de la banca, també unes persones excel·lents. I si necessiten ajuts públics, endavant les atxes. I si també els necessitessin els del sector de la làpida ecològica, el de les etiquetes de pasta de dents o els fabricants de grapadores, només cal que ho demanin.

Ara bé, i vostè i jo què? A nosaltres qui ens ajuda? No, no, no, no demanem pas a ZP 400 euros més (gran mesura humorística que a l'home aquest li hauria de ser recordada més sovint). Simplement demanem a l'administració que no ens foti la cartera davant mateix d'una comissaria i que ho celebri orinant-se'ns a sobre des del balcó d'un primer pis. Si les seves pròpies previsions són que l'IPC serà del 2% i encara afegeix que, segons com, pot baixar a l'1%, ¿per què carai s'apugen els serveis bàsics per sobre d'aquesta xifra? És que no ho entenc. És que no hi ha arguments que ho justifiquin. Què passa, fem cara de babaus o què? Amb un IPC del 2%, ¿com tenen el valor d'apujar els preu dels bitllets de Renfe Rodalies un 6,2%, el franqueig de cartes un 3,2%, la telefonia fixa un 4,1, la llum (fins a acabar l'any) un 11% o els peatges un 4,24%? ¿Com tenen la barra d'apujar a BCN l'aigua un 8% i el transport públic un 4,2%, deixant de banda la T-10, que augmenta un 6,9%?

No, si vostè i jo ja entenem que les administracions locals estan escanyades perquè els ha baixat l'entrada de calés generada per la construcció. Molt bé, i a nosaltres què ens expliquen? ¿Abans de la bogeria de construir-ho tot, amb requalificacions de terrenys que farien vergonya al mateix Serrallonga, de què vivien els ajuntaments? Doncs, en comptes de mantenir aquest model pagant-lo nosaltres, coi, negociïn una millora del seu finançament i tornin al model anterior, no? És que si continuen tibant la corda, tal com s'estan posant les coses, vostè i jo l'acabarem trencant, oi?

AVUI