dimecres, 29 d’abril de 2009

Marató d'Empúries

Diumenge m'estreno en la distància reina de l'atletisme; els 42 quilòmetres i 195 metres. I on millor que fer-ho al costat de casa en un marc inmillorable: Empúries (ara és inmillorable però potser diumenge n'estaré fins els ous de tanta ruïna i tanta calor ... :-p). No gaire més a afegir. Que comença a les 9 del matí (massa tard per a mi perquè farà més calor) i que durant els primers 13 quilòmetres coincidirem amb els del Quart de Marató. A partir d'aquí, la solitud serà la nostra inseparable companyia. Us podré parlar del famós mur, el pas dels quilòmetres, passar per la mitja marató i haver-ne de fer una altra ... El temps? És igual. Acabar-la sense patir massa. La predicció del temps diu que farà sol i calor i que bufarà una mica de vent. A veure si apareixen uns núvols màgics que eviti suar massa.

dimarts, 28 d’abril de 2009

WE CAN!


Educació

Segur que tots vostès han sentit a parlar en alguna ocasió de l’informe Pisa, que és un informe que ningú sap ben bé qui el fa però que cada cop que el fan públic a Catalunya es munta un gran sarau. És aquell informe que ens deixa tan malament, que diu que l’índex de fracàs escolar a Catalunya i a l’Estat és altíssim, que els nens no saben matemàtiques i que el jovent que puja llegeix tan i tan malament. Si no ho recordo malament, en el darrer informe Pisa els nostres estudiants empataven amb els de Bulgària i Tailàndia. L’any passat, a més, el Ministeri d’Educació va reconèixer que a l’Estat Espanyol la taxa de fracàs escolar era del 31,5%. Es veu que el departament d’Educació ha dit que prou, que això no pot continuar així i que alguna cosa s’havia de fer. La solució l’hem descobert aquest cap de setmana, quan el govern ha fet públiques les dades de fracàs escolar: a Catalunya, sostenen, la taxa és del 23%, mentre que a la resta de l’Estat és de més del 31%.Brillant. Ara els alumnes estudien més? No. Simplement, a Catalunya Educació ha deixat de comptar com a fracàs escolar els alumnes que repetien curs, amb l’argument que són joves que ja es podran graduar més endavant. Espectacular. Un gran avenç.

dilluns, 27 d’abril de 2009

Marxa d'Aiguaviva.

Diumenge 3 de maig de 2009.
Marxa d'Aiguaviva.
Recorregut de 8 i 14 quilòmetres.
Sortida a les 8 del matí.

Cursa popular del Castell de Figueres

Dissabte 2 de maig de 2009.
II Cursa popular del Castell de Figueres.
Sortida a les 10 del matí des de la Pista d'Atletisme.
Recorregut de 9'4 quilòmetres.
L'altre dia us vaig dir que m'havien enviat un correu electrònic des de Reagrupament.cat demanant la meva opinió sobre el nou partit polític que voldria impulsar el senyor Carretero. Doncs avui he rebut els primers resultats de l'enquesta:

A principis d'aquesta setmana, us vam fer arribar una enquesta interna pels adherits a Reagrupament.cat on us demanàvem que contestéssiu la següent qüestió:

"Creus que és convenient que a les properes eleccions al Parlament s'hi presenti una candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació?"


Primer de tot, us donem les gràcies per la vostra participació i us agraïm tots i cada un dels comentaris que ens heu fet arribar, ja que ens animen encara més a tirar endavant aquest projecte.


Els resultats de l'enquesta han estat (fins avui diumenge a les 12 del migdia):


Vots "SI": 90,08 %

Vots "NO": 9,92 %



L'enquesta continuarà oberta uns dies però durant la setmana que ve la tancarem. Si encara no heu votat ho podeu fer des d'aquí .




Atentament,

Àrea d'Organització
Reagrupament Independentista

diumenge, 26 d’abril de 2009

Marxa popular Sant Martí Vell

A una setmana de la marató d'Empúries, avui tocava fer el darrer entrenament de qualitat. A dos quarts de nou començava la marxa de Sant Martí Vell amb el temps aguantant-se. Els primers dos quilòmetres eren planers però a partir d'aquí tot cap amunt. I, a més, ens ha començat a acompanyar la pluja, a vegades fina però sovint intensa. Un cop arribats a dalt, enfangats i xops, tot cap avall, vigilant on posar els peus per no acabar a terra. Per acabar, finalment, a Sant Martí Vell un altre cop, recollir l'esmorzar i l'obsequi i cap al cotxe, aprofitant que en arribar no plovia.

Al final, 1h 13m per fer 13 quilòmetres de pujades i baixades.

dissabte, 25 d’abril de 2009

Etapa 6: Mansilla de las Mulas - Lleó. 18'7 quilòmetres. 3h25m.

Darrera etapa, la més curta de totes, que ens porta fins a les escales de la imponent catedral de Lleó, d'estil gòtic. És una etapa força tranquil·la, amb l'excepció d'una petita pujadeta després d'Arcahueja, allà on vam esmorzar. Com podeu veure en la primera foto, una bonica estampa ens dóna la benvinguda a la capital lleonesa. La resta del dia vam estar fent de turistes (visita a la catedral i fins i tot vam veure passar les processons de dijous sant) i al vespre cap a l'estació de tren que ens portava, de nou, cap a caseta.

Quilòmetres recorreguts en sis dies: 177'5 quilòmetres.
Temps caminant: 35 hores i 20 minuts.



divendres, 24 d’abril de 2009

Museus

A vegades hi ha coses que, si estan bé, simplement ens hauríem de limitar a copiar-les. Ho dic per aquesta iniciativa dels museus municipals de Barcelona d’obrir gratuïtament cada diumenge a la tarda. Ja ho sé, que això vol dir més personal i més despesa. Però si el Museu del Cinema de Girona és capaç d’organitzar-se per obrir els diumenges a la tarda a l’estiu, per què no ho pot fer la resta de l’any? Per què al Museu Arqueològic, a Sant Pere de Galligants, plena de gent com està aquella zona el diumenge a la tarda, no s’hi pot entrar? I de franc! La resposta ja la sé, i és que la cosa val diners i que els museus, com tot, tenen uns horaris i el públic ja s’hi adapta. No s’enganyin. Perquè vinguin turistes, les administracions subvencionen Ryanair –ni que sigui indirectament– amb una morterada. No vindrà, doncs, de la subvenció que ara hagin de donar als museus. I pel que fa als horaris, ho tenen molt mal entès. Són els museus, els que s’han d’adaptar als visitants, i no a la inversa. Com ho fan els cinemes, les botigues i tantes i tantes altres coses.

Etapa 5: Bercianos - Mansilla de las Mulas. 26'7 quilòmetres. 4h 50 m.

A la cinquena jornada sortíem de l'alberg de Bercianos direcció Burgo Ranero, seguint el caminet que ja vam explicar. Un cop arribats a El Burgo, comprem el dinar del dia i enfilem 12 quilòmetres fins arribar a Reliegos, un cop superades les vies del tren que a l'endemà hi passaríem. Força cansats ja arribem a Mansilla de las Mulas, on podrem gaudir a la nit del Barça - Bayern de Munic. Per cert, per tota la província de Lleó hi ha pintades de més autonomia per Lleó o simplement, León sin Castilla.

dijous, 23 d’abril de 2009

El Barça ja ha passat un capítol del Tourmalet. En canvi, el Madrid encara l'ha de començar. I sense Robben ni Pepe. 3 punts menys pel final.




dimecres, 22 d’abril de 2009

Etapa 4: Calzadilla de la Cueza - Bercianos. 31'8 quilòmetres. 6 hores i 15 minuts

Un cop sortits de la urbs de Calzadilla de la Cueza, passem per Lédigos i Terradillos de Templarios, on esmorzem pa amb xocolata. Es veu que és tradicional fer les cases encara amb tova (fang, palla i pedres) i també és molt comú trobar pintades sobre l'autonomia de Lleó o de separació de Castella. Passats Sahagún, enganxem un caminet amb arbres que segueix la carretera que serà el nostre camí durant dos dies. Al final arribem a Bercianos, en un alberg fet totalment de tova.



per Vicent Partal
dimecres, 22 d'abril de 2009

Els anys que ens esperen

Aquests dies el reguitzell de rumors, insinuacions i apunts de maniobra tàctica dins la política catalana és interminable. Al centre del cafarnaüm hi ha, de moment, Esquerra Republicana, que en quaranta-vuit hores va passar de segellar la pau en les altures a obrir les portes de l'infern a una part dels seus militants. Allò que puga fer Reagrupament.cat marcarà el futur immediat de la política catalana, però l'espectacularitat d'aquesta batalla ha tret rellevància a altres fronts oberts, no menys interessants com són el trencament de Ciutadans o a l'emergència de forces noves que podrien arribar a entrar al pròxim parlament, com ara la CUP o Plataforma per Catalunya. A menys de dos anys de les eleccions les incògnites s'acumulen.

La pega, una de les pegues, de les enquestes electorals més convencionals és que solament tenen en compte els qui ja són parlamentaris. Les que ens arriben, totes de forma molt unànime, dibuixen un panorama en què CiU puja molt, però sense arribar a la majoria absoluta i en el que el PSC puja poc però no pot compensar la davallada d'ICV ni, sobretot, d'Esquerra, cosa que per tant no permet de repetir el tripartit. La presència de PP i Ciutadans sembla assegurada, però, aquest darrer espai, veurem si l'ocupa el partit actual o si el cedeixen, a les bones o les males, a l'UDyP de Rosa Díez. Personalment crec que si UDyP vol absorbir-los serà difícil que Ciutadans aguante. En qualsevol cas sobre el paper aquest seria l'únic dubte que hi ha sobre la taula, però tot indica que la pròxima legislatura consolidarà el model d'un parlament de Catalunya amb sis partits.

I superat això, de fet s'obre la interrogació sobre si encara no anirem a més, perquè l'efervescència és notable. En les dades demoscòpiques no hi apareixen els partits que no són al parlament, però avui comença a ser un lloc comú de qualsevol conversa política informada preguntar-se si no tindrem un parlament de set, vuit o fins i tot nou partits -que per una altra banda seria una plasmació idònia de la confusió i el desconcert que regna al país.

En aquest sentit hi ha moltes expectatives posades en les CUP. Les Candidatures d'Unitat Popular han anat fent un treball sòlid en l'ambit municipal i aquest estiu debatran si es presenten a les eleccions nacionals o no. Els resultats municipals no asseguren de cap manera que es puga traslladar l'espai que ells representen al parlament, però l'avanç municipal és una base que inquieta els partits que actualment són al parlament. Sobretot a Esquerra i Iniciativa que veuen possible que una part dels seus votants més desencantats opten per una candidatura rupturista, vist que des del govern els han defraudat -Iniciativa especialment amb la polèmica gestió del departament d'Interior. Allà on són presents als ajuntaments, a més, han creat dinàmiques de calat fort, com s'ha vist en la recent moció de censura de Vilafranca. Dins les CUP, tanmateix, no tothom ho veu clar i la cohesió interna no és segura en una qüestió tan sensible com aquesta. El pes del municipalisme és fort i el risc d'embarcar-se a una aventura nacional és clar. Però també és clar que oportunitats tan favorables de consolidar-se nacionalment com aquesta sembla que en tindran poques.

I per si calia la situació de Reagrupament.cat encara representa un dubte més. Si finalment es veuen forçats a fer una candidatura al marge d'Esquerra una part de votants és segur que dubtarà entre votar les CUP o votar Reagrupament. Hi ha lloc per a tots dos? Jo ho dubte, però ningú no ho sap de veritat -tot i que dependrà molt de com aguante Esquerra. Que el missatge de Carretero ha impactat està fora de dubte. Per alguna raó que no encerte a entendre la direcció d'Esquerra està convertint-se en la millor propagandista del seu ex-conseller. Seria més raonable que foren discrets i no contribuïren a fer més gros el problema però ja es veu que no ho volen fer. Potser perquè estan molt segurs que no arrossegarà ningú. En petit comitè diuen que això és com la maniobra del PI d'Àngel Colom i que acabarà igual però a mi em sembla que, en aquest punt, van equivocats. I, encara que fos així no entenc que precisament quan les enquestes plantegen de forma unànime que Esquerra és al llindar de ser prescindible siguen ells mateixos els qui decideixen prescindir d'una part dels militants i els votants. La cua de palla de Carretero és que si reclama la transversalitat necessitarà crear-la i això no és fàcil. I que no té una estructura real i això no s'improvisa. Pot agrupar al seu voltant iniciatives menors que han anat apareguent els darrers anys com el Partit Republicà Català o Força Catalunya però amb això no té prou, ni de bon tros. Carretero, en qualsevol cas, pot sorprendre si sap jugar les seues cartes bé. Però ho tindrà molt complicat.

I per si el panorama no era prou difícil encara, enllà, molt en la penombra, es veu a venir que el missatge xenòfob de Plataforma x Catalunya podria calar fins l'extrem de portar-los al Parlament, per a vergonya de tots nosaltres.

Queden dos anys doncs, no arriba, per a les pròximes eleccions catalanes i la incertesa del mapa polític català és molt notable. Qualsevol aposta que fem avui segurament quedarà desmentida i el joc és més obert que mai. El que sembla difícil d'imaginar, ara mateix, és que al pròxim parlament hi haja els sis partits que té aquest. Enmig d'un magma com el que tenim sota el peus és més fàcil pensar que s'obriran oportunitats i que només els dos grans, CiU i PSC, sembla que mantindran una quota notable de suport ciutadà. Afegim-hi les conseqüències que tindrà un pacte de finançament mal lligat i la sentència de l'estatut i podem coincidir a pensar que aquests que venen van a ser dos anys apassionants, trepidants.

VILAWEB

dimarts, 21 d’abril de 2009

Etapa 3: de Frómista a Calzadilla de la Cueza. 36'3 quilòmetres. 7 hores i 10 minuts.

La tercera jornada havia de ser de tràmit ja que l'havíem d'acabar a Carrión de los Condes, després de 19 quilòmetres. El temps deia que hi havia possibilitats de pluja i per això havíem decidit descansar una mica. Però un cop arribats a Carrión, amb algun plugim, per una corriol al costat de la carretera, vam decidir tirar una mica més enllà. I aquesta mica més enllà van ser 17 quilòmetres més, fins a Calzadilla de la Cueza. D'aquests quilòmetres, 12 van ser per una antiga calçada romana recta i pedregosa. Un cop arribat a l'alberg, era com arribar al no res. Un poble petit, mig fantasma i mig abandonat. Però almenys vam poder descansar.



EL PUNT
Avui m'ha arribat un correu electrònic de Reagrupament.Cat perquè es veu que hi estic adherit (quan es tracta d'adherir-se a coses sempre ho faig, més que res per enterar-me de coses). Doncs aquest correu em demanava que omplís una enquesta on preguntaven si calia crear un nou partit polític per a les eleccions de 2010 que agrupés independentistes. Vaja, el que va dir Carretero dissabte. Si realment es funda un partit pel resultat d'una enquesta on, entre molts d'altres, hi he votat jo que, realment, ni em fa fu ni fa, per això té tanta desafecció la política del nostre país.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Classificacions de la Cursa dels 10 quilòmetres Ciutat de Girona Esports Parra

Ja estan penjades les classificacions de la Cursa Esports Parra de Girona. Posició 223 de 885 participants.

Etapa 2: de Castrojeriz a Frómista. 24'9 quilòmetres. 5 hores de camí.

Sortint de Castrojeriz ens trobem amb una de les últimes pujades fins a Lleó; l'alto de Mostelares. Segueix fent bon temps, malgrat els pronòstics. És la darrera etapa per la província de Burgos ja que passat el Puente Fítero i el riu Pisuerga entrem a Palència. Abans d'arribar a Frómista passem per l'imponent Canal de Castilla, per convertir en regadiu milers d'hectàrees de secà. Un cop arribats a Frómista, descansem a l'alberg i visitem la imponent església romànica de San Martín, just al davant de l'alberg.









diumenge, 19 d’abril de 2009

10 quilòmetres Ciutat de Girona. Cursa Esports Parra.

Avui tocava cursa de 10 quilòmetres, després del Camino i a quinze dies de la marató. He notat que feia molta calor però això no m'ha servit per fer un mal temps. 42'57'', uns 40'' més que l'any passat. Però és que he estat tota la setmana de baixa per una tendinitis a la cama de la qual m'estic recuperant. La setmana que ve, toca la marxa de Sant Martí Vell per anar preparant Empúries el 3 de maig.



XXIV Marxa popular de Bescanó.

Diumenge 26 d'abril de 2009.
XXIV Marxa popular de Bescanó.
Sortida a les 8h del matí.
Dos recorreguts a escollir: de 7 i de 14 quilòmetres.

XIII Caminada per camins i corriols. Llagostera.

Diumenge 26 d'abril de 2009.
XIII Caminada per camins i corriols. Llagostera.
Sortida a les 8h.
Recorregut de 15 quilòmetres.

Marxa popular de Sant Martí Vell

Diumenge 26 d'abril de 2009.
Marxa popular de Sant Martí Vell.
Sortida a les 8h30 des de la Plaça de l'Església.
Dos recorreguts a escollir: un de 18 quilòmetres i un altre de 10. El llarg arriba fins al Santuari dels Àngels.
Excel·lent partit en un difícil camp. El dimecres, a pel Sevilla. Algú sap si el fan en obert?




divendres, 17 d’abril de 2009

Etapa 1: de Burgos a Castrojeriz. 39'1 quilòmetres. 7 hores i 40 minuts.

El divendres 3 d'abril agafàvem un tren ESTRELLA que ens portava de Barcelona a Burgos. Com podeu veure, vam comprar bitllets de llitera que ens van permetre descansar tant a l'anada com a la tornada. Malgrat això, semblaven (o eren) trens de fa molts anys. Un cop arribats a Burgos (nova estació per on algun dia passarà l'AVE), vam haver d'agafar un taxi entre quatre perquè l'estació queda lluny del centre. La nostra direcció era l'antic alberg de peregrins, allà on ho vam deixar el juliol passat. Un cop arribats, ens posàvem a caminar quan faltaven alguns minuts per a les vuit del matí. Patint per si podríem aconseguir la Bifinett (que sí), el nostre camí ens portava cap a Tardajos i Rabé de las Calzadas, per acabar el primer dia a Hontanas, després de 30 quilòmetres. Però és clar, les nostres previsions mai es compleixen perquè com que ens sentíem forts, vam fer deu quilòmetres més fins arribar a Castrojeriz, amb un total de 39 quilòmetres. Entremig, les ruïnes del convent de Sant Antón del segle XV i el típic paisatge de Tierra de Campos.











dimecres, 15 d’abril de 2009

Guau!



A mi aquestes ordenances municipals que ens regulen la vida em fan molta gràcia. Quan arriba l’estiu, ja els ho he explicat en alguna ocasió, la consellera Geli fa un comunicat recomanant a la gent que begui molta aigua i camini passant per l’ombra. I a molts ajuntaments les ordenances municipals regulen que hem de caminar passant per la dreta i que no podem tirar el xiclet a terra. Ara, a l’Ajuntament de Girona, el regidor d’ICV Enric Pardo (són bons, aquests regidors d’IC, eh) ha presentat una nova ordenança sobre els gossos que recull l’obligació de treure’ls a passeig com a mínim vint minuts al dia i a no tenir-los lligats més de sis hores diàries. No són ni capaços d’evitar que als parcs hi hagi cagarades a tort i a dret, que ara ja veig un munt de policies locals, cronòmetre en mà, vigilant els vint minuts canins d’exercici diari. Ja ho sé, que és simplement per tenir-ho regulat. I que amb sentit comú a vegades no n’hi ha prou. Però no m’acabo de treure’m de sobre la sensació aquella que qui no te feina, el gat pentina. Si és que no hi ha cap normativa que ho impedeixi, és clar.

diumenge, 12 d’abril de 2009

InfoCatalunya



Acabo de rebre a la bústia de casa meva una revista, InfoCatalunya, de 24 planes i a tot color, en què amb el lema «Informació d’interès ciutadà» el govern m’informa de diverses coses. Montilla m’explica «totes les mesures que s’estan prenent, des de fa un any, per ajudar les persones, famílies i empreses que tenen dificultats». Hi llegeixo articles en què m’expliquen coses com ara que la línia L9 de metro «serà la més llarga de tot Europa i la inversió més gran del govern feta fins ara»; que «Catalunya és la comunitat autònoma pionera en incorporar la ciutadania en l’elaboració de lleis»; que «tenim un patrimoni romànic únic al món i que la Generalitat ha posat en marxa un programa per preservar-lo»; que «s’estan aprovant un munt de mesures per reactivar l’economia»; o també, per exemple, que de llars d’infants «s’han compromès més de 40.000 places, tot i que en principi se n’havien previst 30.000». És fantàstica, aquesta revista. Això sí que és informar, no pas aquell pamflet que feia CiU quan governava, aquell «passem comptes» que només lloava les actuacions del govern i que tota l’oposició criticava perquè era, deien, una despesa inútil. Quina diferència!

3 punts menys per acabar la lliga