Fa uns dies que tinc problemes amb la connexió a Internet (com no ...). Per tant, a través d'una super tarifa plana amb un modem de 56ks intentaré fer el manteniment d'aquest weblog tant visitat ... jeje

ESPORTS PARRA

Td8, en català !

Una campanya reclama, des de la xarxa, més presència del català a Td8

La campanya 'Td8, en català!' reclama des d'internet més presència del català a l'antiga CityTV, que ara s'anomena Td8. Els promotors de la campanya consideren que el canal, propietat del Grup Godó, solament ha canviat la imatge corporativa per estendre's pel Principat a través de la televisió digital terrestre (TDT), però no ha modificat gens ni la programació del canal ni el percentatge d'espais que s'hi emeten en català.

Els autors de la campanya asseguren que si bé la concessió (en pdf) per a emetre que la Generalitat de Catalunya va donar al Grup Godó exigia que tota la programació pròpia fos en català, Td8 continua fent programes com 'Arucitys' íntegrament en espanyol. 'Td8, en català!', proposa d'enviar correus electrònics a la direcció del canal per exigir més presència del català; també explica què cal fer per queixar-se al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). La campanya s'ha organitzat des de l'Associació Llengua Pròpia, que n'ha organitzades d'altres, com la del Cable Català.

VILAWEB

Superhijos

FRANCESC-MARC ÁLVARO - 29/03/2006

El lunes siguiente al viernes 17 de marzo, fecha prevista para el frustrado macrobotellón de Barcelona, en algunas emisoras de radio abundaron las llamadas de padres irritados e indignados por lo que consideraban malas actuaciones de los Mossos d´Esquadra sobre sus hijos. Si uno oía a estos progenitores lamentar por antena la acción policial, pensaba que vivimos en un país terrible donde los encargados de mantener el orden público son un desastre que reprimen y detienen sólo "a los que pasaban por allí y no habían hecho nada". Ese lunes se emitió con gran alegría todo tipo de acusaciones de arbitrariedad y dureza extrema contra la policía autonómica. Para todos los padres que llamaban era un misterio la relación de sus hijos con los disturbios en el Raval.

Dejando de lado el hecho de que este país no será completamente normal hasta que acepte de manera general que una policía democrática no es una ONG y que debe ser contundente contra los delincuentes (vándalos urbanos y gamberros incluidos), lo más sorprendente es cierta actitud paterna creciente, que en ningún momento considera la posibilidad de que la criatura que come, duerme y transita por casa pueda ser un personaje salvaje y destructivo en la calle. Un educador llamó anteayer al programa El món a RAC 1 para explicar, ciertamente desolado, cómo crece el número de padres que sobreprotegen a sus hijos ante los profesores que señalan actitudes problemáticas y que buscan colaboración en las familias. Se trata de padres que no escuchan, niegan las evidencias y se sienten muy ofendidos.

Ala larga, esta sobreprotección acabará pasando factura a las nuevas generaciones. Jordi Goula recogía, en un reportaje del suplemento Dinero, varias declaraciones de expertos sobre la actitud de los jóvenes en los primeros empleos. "Creen que todo es fácil - explica la gerente de una fundación dedicada a la motivación de los recursos humanos- porque desde pequeños han tenido lo que han deseado. La frustración les llega con el sueldo de entrada, que no les da para lo que habían imaginado". Aunque es indudable que la precariedad del mercado alimenta la falta de implicación, hay más razones de fondo que apuntalan el síndrome. Otro consultor habla del rechazo a valores "como la seguridad, el esfuerzo, el compromiso" y remarca que se descartan muchos trabajos porque los jóvenes "han vivido siempre con la red de los padres". Con todo, se comprende que sea un shock enorme que el primer no de tu vida lo pronuncie un policía porra en mano. Te habían premiado por romper todo lo que quisieras y ahora te castigan.

LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA

Un granet de sorra més

Un atleta català demana que no toquin l'himne espanyol

Raül Sabaté, un dels atletes que va participar als Campionats del Món de Veterans que es van disputar del 15 al 20 de març a Linz (Àustria) va demanar a l’organització que no sonés l’himne espanyol després que guanyés els 400 metres llisos a la categoria d'entre 35 i 39 anys amb un temps de 49 segons i 50 centèsimes. Sabaté va proposar que per megafonia sonés l'himne olímpic, però no el tenien. Així les coses, aquest esportista català va convèncer els organitzadors perquè no sonés res a l'entrega de les medalles. De banderes no se'n va pujar cap, perquè en aquests Mundials indoor de veterans no es feia aquesta ceremònia protocol·lària.

E-NOTICIES

Com tu

AVALOT

Per recuperar la tradició, avui tocava Lloret. I com sempre, toca amb el canvi d'horari. A les dues s'avançava una hora el rellotge. Per tant, una hora menys per dormir. Però com que a més se surt a les 8 de matí i aparcar-hi costa una mica, he acabat posant el despertador a les 6 del matí (hora nova. Però l'hora vella, que és la que el cos nota, eren les 5 ...).
Clar, podria haver anat a dormir d'hora. Sí, però no és culpa meva que el barça jugui a les 8 del vespre, acabi a les 10 i després hagi de sopar. Entre una cosa i l'altra, a dormir a les 12 (hora vella). O sigui, que al final he acabat dormint (o estirat al llit) unes quatre horetes.

A les 8 del matí, sortida des del passeig i recorregut per les ermites que envolten Lloret (sí, a més d'hotels també hi ha ermites !!: les Alegries, l'Àngel, Sant Pere del Bosc, Santa Cristina ...). Després de dues horetes i 18 quilòmetres, carretera i manta cap a casa. Una dutxa, llegir el diari i a fer la migdiada (es veu que la migdiada que es fa abans de dinar se'n diu del canonge). Dinar, tornar al llit, fer una mica més de vida gos (mirar la tele), sopar, tornar a mirar la tele i anar a dormir el més d'hora possible. I demà amb unes quantes agulletes a les cames ... ja se sap que quan no s'està en forma els excessos es paguen ...

En principi també havia d'anar a veure l'Akasvayu a Fontajau però com que el feien per la tele, he decidit mirar-lo des del llit. De fet, no he vist res. Només els dos últims minuts, quan ja guanyaven de 20.

ACB

Is this the real life?
Is this just fantasy?
Caught in a landslide
No escape from reality
Open your eyes
Look up to the skies and see
I'm just a poor boy, I need no sympathy
Because I'm easy come, easy go
A little high, little low
Anyway the wind blows,
doesn't really matter to me, to me
Mama, just killed a man
Put a gun against his head
Pulled my trigger, now he's dead
Mama, life had just begun
But now I've gone and thrown it all away
Mama, ooo
Didn't mean to make you cry
If I'm not back again this time tomorrow
Carry on, carry on, as if nothing really matters
Too late, my time has come
Sends shivers down my spine
Body's aching all the time
Goodbye everybody - I've got to go
Gotta leave you all behind and face the truth
Mama, ooo - (anyway the wind blows)
I don't want to die
I sometimes wish I'd never been born at all
I see a little silhouetto of a man
Scaramouch, scaramouch will you do the fandango
Thunderbolt and lightning - very very frightening me
Gallileo, Gallileo,
Gallileo, Gallileo,
Gallileo Figaro - magnifico
But I'm just a poor boy and nobody loves me
He's just a poor boy from a poor family
Spare him his life from this monstrosity
Easy come easy go - will you let me go
Bismillah! No - we will not let you go - let him go
Bismillah! We will not let you go - let him go
Bismillah! We will not let you go - let me go
Will not let you go - let me go (never)
Never let you go - let me go
Never let me go - ooo
No, no, no, no, no, no, no -
Oh mama mia, mama mia, mama mia let me go
Beelzebub has a devil put aside for me
for me
for me
So you think you can stone me and spit in my eye
So you think you can love me and leave me to die
Oh baby - can't do this to me baby
Just gotta get out - just gotta get right outta here
Ooh yeah, ooh yeah
Nothing really matters
Anyone can see
Nothing really matters - nothing really matters to me
Anyway the wind blows...

Queen, Bohemian Rapsody, 1975, A night at the opera

EL PERIODICO
AVUI

Macrobotellón al Calderón

Un ballantines amb coca cola !!

EL PERIODICO

És superfort

Busquen sang jove

Per la universitat circulen aquests fulletons on les Nuevas Generaciones del PP busquen afiliacions. Per cert, el PP ja té nova seu a Girona: Carrer Migdia, 13, 1r pis. Ja se sap on acabaran les següents manifestacions ...

AVUI

EL PERIODICO

Ara comença el partit

Poques treves hauran estat tan televisades com la que ahir ETA va proclamar. Tothom l’esperava i l’únic dubte a aclarir era el dia en el qual coneixeríem la bona nova.

La treva d’avui obre, encara que això pugui sonar a tòpic, un escenari molt interessant per a tots aquells que estiguin interessats en la política basca, fins i tot per als catalans. Perquè ara podrem comprovar la qualitat de la democràcia espanyola, encara que comptem amb l’antecedent.

Tenim l’antecedent de la negociació del nou Estatut i la veritat és que l’actitud del govern espanyol no ha estat la que calia esperar d’un govern que se suposa que ha d’estar compromès amb el respecte a la voluntat majoritària de, en aquest cas, un poble.

Aquesta actitud ha motivat que més d’un sobiranista basc hagi expressat el seu escepticisme sobre la possibilitat que al final del procés que s’inicia amb el comunicat d’ETA fet públic ahir els bascos puguem realment decidir lliurement i sense ingerències externes, ni tampoc internes, sobre el nostre futur. «Però no heu vist per on s’han passat els espanyols la voluntat del vuitanta-vuit per cent del Parlament?», és el dubte, més que raonable, que hem escoltat a Euskal Herria els últims mesos. Perquè d’això es tracta, que al final del llarg i difícil camí que des d’ahir els bascos veiem més clar, puguem decidir el que volem ser, al marge del que opinin els parlamentaris de Cuenca (Espanya) i Marsella (França).

Avui comença la Champion que els bascos sobiranistes (des de sectors importants del PNB fins a l’esquerra abertzale, juntament amb la majoria sindical i social d’Euskal Herria) haurien de jugar els pròxims anys. Seran capaços de guanyar-la? Dependrà de la capacitat que tinguin de treballar en conjunt aparcant temporalment les disputes domèstiques.

És cert, com ens han dit durant anys, que sense violència es pot parlar de tot? I decidir, també? Ja ho veurem, però dependrà fonamentalment de la determinació dels bascos i basques que així sigui. De ningú més.

Martxelo Otamendi
EL PUNT

ETA anuncia un alto-el-foc 'permanent' per a 'impulsar el procés democràtic'

Comunicat d'Euskadi Ta Askatasuna
22 de març de 2006


Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha decidit l'aturada permanent de l'activitat armada a partir del 24 de març de 2006. L'objectiu de la decisió d'ETA és impulsar el procés democràtic que cal fer a Euskal Herria. A Euskal Herria cal construir un marc democràtic, que reconegui els nostres drets, mirant al futur i fent possibles totes les opcions polítiques. En acabar aquest procés els ciutadans bascos hauran de tenir el dret de decidir el seu futur.

Als estats espanyol i francès els correspon respectar, sense cap limitació, la decisió de debat democràtic que es doni a Euskal Herria. Hauran de respectar la decisió que els bascos adoptem sobre el nostre futur.

Fem una crida perquè tots els agents actuïn amb la mateixa responsabilitat amb què ETA ha actuat a l'hora de fer el pas que ha fet. A les autoritats d'Espanya i de França, els fem una crida perquè ofereixin una resposta positiva a la nova situació i abandonin les actituds repressives.

En general fem una crida als ciutadans bascos perquè s'impliquin en el procés i perquè lluitin pels drets del nostre poble.

És la voluntat i el desig d'ETA portar aquest procés fins a la fi i recuperar un veritable escenari democràtic, superant un conflicte que ha durat molts anys i construint una pau basada en la justícia. Confirmem el compromís per a continuar en el futur fent més passos d'acord amb la voluntat expressada. La resolució del conflicte avui i aquí és possible. És el desig d'ETA.

Gora Euskal Herria askatuta
Gora Euskal Herria sozialista
Endavant fins a aconseguir la independència i el socialisme

LA VANGUARDIA

Ja hi ha campió de lliga. Ho diu en Pitoniso Pito.

Òmnium cultural a Girona

ÒMNIUM CULTURAL GIRONA

Llengua fora

Idees des del lavabo

Ja ho diuen que mentre s'està al lavabo es té temps per fer de tot ... fins i tot per escriure relats. Això sí, breus.

How rich are you?

Vols saber en quin lloc estàs situat entre els més rics del món? Només cal que vagis a aquesta pàgina web i introdueixis els diners que guanyes en un any. Veuràs que tant malament no estàs ...

Per exemple, algú que guanyi 15.000 euros l'any, està situat entre l'11'53% de la gent més rica del món i sota seu hi ha més de cinc mil milions de persones.

Més municipals que "botellistes" ...

Les macrofarres de Santa Coloma i Llançà fracassen i només reuneixen desenes de persones


Les macrofarres convocades per ahir a la nit a Santa Coloma de Farners i Llançà van ser un fracàs i, a l’hora de tancar aquesta edició, únicament havien reunit poques desenes de persones, i la majoria ni tan sols bevien. Els Mossos d’Esquadra i les policies locals van realitzar un desplegament extraordinari a Santa Coloma, amb controls a l’entrada de la població, per impedir aquesta macrofarra. Avui hi ha prevista una altra macrofarra al Firal d’Olot a les deu de la nit.


Un desplegament policial inèdit va fer fracassar la convocatòria de macrofarra prevista per ahir a Santa Coloma de Farners. Agents de la policia local i dels Mossos d’Esquadra van fer controls a les entrades de la ciutat i als accessos al parc de Sant Salvador, on s’havia de fer la festa, però no es va requisar alcohol ni cap altre tipus de substància. A les nou del vespre els Mossos ja realitzaven controls a la rotonda situada a l’entrada de la població i aturaven tots aquells cotxes sospitosos i revisaven el seu interior. A primera hora de la tarda, la policia local i els Mossos ja tenien controlats els accessos al parc de Sant Salvador. Tots els joves que intentaven entrar al parc eren escorcollats. A l’hora de tancar aquesta edició una quinzena de persones eren al lloc de la festa, però no bevien alcohol.

EL PUNT

A França els estudiants es revolten. Aquí fan "botellons"

The Times

March 17, 2006

In Spain, drinkers as young as 12 are joining an outdoor bender

by Graham Keeley

SPAIN is going on a bender tonight. But if you are not a teenager, you aren’t invited.

More than half a million youths are expected to take part in the country’s biggest botellón, a national drinking binge, as cities from Málaga to Madrid and Barcelona to Bilbao try to outdo one another by staging the largest gathering.

Word has spread by e-mail and text messages, and under-age drinkers are expected to crowd into city centres armed with bottles of Coca-Cola or other mixers generously spiked with alcohol for this mass outdoor “macro-botellón”.

The event has caused alarm among city authorities, who are struggling to make arrangements to cater for the vast numbers expected to take part. Police leave has been cancelled amid fears that drunken youths will turn to violence.

The Government came under pressure to introduce emergency legislation to curb under-age drinking. But this is unlikely to have much impact, not least because across Spain regional authorities have set different minimum ages to buy alcohol. Regional bylaws combating under-age drinking also vary widely, making it difficult for Madrid to stop what is perceived as a national problem.

Elena Salgado, the Health Minister, yesterday called on parents to keep their children under control. “We have already seen the fall in drink-driving, but the danger of under-age drinkers is much worse,” she said.

Despite Spain’s reputation for civilised Mediterranean drinking habits, many teenagers totter home after a botellón, leaving city centres strewn with rubbish, and residents, who have been kept up all night, furious.

The botellón, or “big bottle”, began in Madrid in the 1980s. But in recent months the new and more worrying phenomenon of the macro-botellón has started to worry Spanish parents and authorities. Children as young as 12 gather on the streets to be at the biggest botellón.

Lorenzo Navarette, a sociologist and author of The Phenomenon of the Botellón, said: “The macro-botellón is nothing more than the result of a situation which has been out of control. Now it is overwhelming.” Señor Navarette added that Spanish teenagers would want to provoke the authorities into reacting to tonight’s mass-drinking session. “The problem is they only socialise through alcohol.” City councils refused to disclose the number of police who would be deployed on the streets “for fear of provoking a confrontation”.

Under-age drinkers claim that this way they can enjoy a night out for as little as €6 (£4) a night, whereas bars are too expensive.

They complain that there is nowhere for them to go. They do not share the British habit of drinking until they drop, but many could end the night in hospital, doctors said.

Dr Darío Fernández said: “I hope councils are prepared for this, because a percentage of those who go to the botellón will finish up in intensive care.”

Spanish teenagers have been steadily drinking more. A national drugs survey conducted in 2004 indicated that 38 per cent of 14-year-olds drank alcohol regularly.

Estanía Marín, 19, from Seville, who has been going to el botellón since she was 14, admits that many of her friends drink too much. “Some keep it under control, but generally most don’t,” she said.

“But I do this because I can meet friends, it’s cheaper and only costs €5 between all of us for a bottle, whereas in bars it is €8 for each drink.”

Ja tornen amb l'equidistància

ERC se plantea pedir un voto nulo en el referéndum con un "sí a l'Estatut del 30 de setembre"

FRANCESC BRACERO - 17/03/2006

Es posible que el voto que ERC pida en el referéndum del Estatut no sea el no ni la abstención, sino el voto nulo. La dirección de Esquerra Republicana se plantea pedir a los catalanes una opción "en positivo" que no implique votar en contra de la reforma estatutaria y que, al tiempo, censure el pacto entre el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y el líder de CiU, Artur Mas. Los republicanos estudian difundir papeletas con el lema "Som una nació. Sí a l´Estatut del 30 de setembre", que en el referéndum serían contadas como votos nulos y que marcarían un claro distanciamiento respecto del PP, que pedirá el no.

En ese sentido, el éxito de la manifestación del 18 de febrero pasado bajo el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" ha animado a la dirección republicana a tomarse en serio esta alternativa. Además, el voto nulo, por su sentido de rebeldía, puede tener una buena acogida entre los jóvenes y los votantes de otras fuerzas.

LA VANGUARDIA

Ja hi tornem a ser. Ni sí ni no. Vot nul i posant a la papereta "Som una nació. Sí a l'Estatut del 30 de setembre". A veure, no ens preguntaran si som o no una nació ni si estem a favor de l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya o no. Haurem de dir si estem a favor de l'Estatut aprovat a Madrid o no. I si ens pregunten una cosa, l'haurem de contestar. Però no contestar-la amb una altra resposta. T'agrada l'Estatut de Madrid? Sí? Doncs vota sí. Que no t'agrada? Doncs vota no. O vota en blanc o nul. Si vols escriure alguna cosa a la papereta posa-hi "Indepèndencia" o alguna altra cosa.

I què passa si votes el mateix que el PP? Els que vam votar no a la constitució europea també se'ns deia que en Le Pen també hi votava en contra. I? Doncs a Vilobí, Salitja i Sant Dalmai va sortir que no la volíem aquesta constitució. Som partidaris de Le Pen? Alguns potser sí. Però la immensa majoria no. Jo votaré igual que el PP. Però per motius molt diferents.

EL PERIODICO
LA VANGUARDIA

Unidiversitat de Nit trenca fronteres

UNIDIVERSITAT
KARIBU

Sembla que ara va de debò

Per apuntar-se a llistes de substitucions de professorat o presentar-se a les oposicions cal haver fet el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica). Fins ara, aquest curs durava uns cinc mesos (entre octubre i febrer) i estava format per dues parts: una de teòrica i una altra de pràctica. La part teòrica consistia en fer dues assignatures, una en què t'explicaven el sistema educatiu actual (psicologia de l'adolescent, tutories, funcionament dels centres) i una altra de didàctica personalitzada per a cada especialitat (ciències socials, filosofia, llengua catalana ...). La part pràctica consistia en anar a un IES i fer una unitat didàctica. Al final, havies de presentar un petit treball per a les dues assignatures teòriques i fer una memòria de la teva estada a l'IES.

Cada any hi havia el rumor que el CAP el canviaven. De fet, ha estat el mateix durant més de vint anys. Però ara sembla que va de debò. Ja no serà un certificat sinó que serà un màster, amb una durada de dos anys. Si ara ja era complicat per la majoria poder compaginar treball o estudis amb el CAP, si ara el fan de dos anys encara ho serà més.


EDUCACIÓN LA VANGUARDIA
Un 20% del nuevo máster para profesores de secundaria estará dedicado a prácticas

ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ - 15/03/2006
MADRID

El curso de aptitud pedagógica (CAP), requisito previo fijado a principio de los años setenta para ejercer como docente en la educación secundaria, tiene los días contados. Dentro del proceso de adaptación de las titulaciones universitarias al espacio europeo de educación superior, el Ministerio de Educación fijó ayer las líneas maestras del futuro máster para el profesorado de ESO, bachillerato y formación profesional, que establece, entre otros requisitos, que de los 60 créditos obligatorios, doce tendrán que dedicarse a las prácticas en un centro educativo. Con esta nueva estructura formativa, Educación pretende "clarificar unos requisitos que con el tiempo ha acabado fijando cada universidad".

El departamento de María Jesús San Segundo pretende así solventar "las deficiencias estructurales y organizativas" que arrastra la formación del profesorado de sencundaria desde la implantación del CAP. "Con el máster, los alumnos acceden a un título de posgrado reconocido y homologado", explica Alejandro Tiana, secretario general de Educación.

Entre los requisitos de acceso del nuevo máster figuran "el dominio de los conocimientos disciplinares relativos a la especialidad que se desee cursar" y la acreditación de al menos el nivel intermedio de una lengua extranjera.

Las prácticas tendrán que realizarse en centros de secundaria reconocidos específicamente mediante convenios con las universidades. Estos créditos se cursarán durante "un periodo intensivo y presencial". Así mismo cada estudiante tendrá dos tutorres, uno de la universidad y otro del equipo docente en el que estará integrado . Después de hacer las prácticas, las directrices ministeriales recomiendan la elaboración y presentación oral de una memoria.


LA VANGUARDIA

El glaciar argentí de Perito Moreno

El glaciar Perito Moreno, bautizado con ese nombre en honor de Francisco Moreno (1852-1919), creador de la Sociedad Científica Argentina y activo explorador de la zona austral de ese país, está ubicado entre los 47º y 51º de latitud sur y nace del Campo de Hielos Sur, compartido por Argentina y Chile. Es una de las reservas de agua dulce más importantes del mundo. Se extiende sobre el Brazo Sur del Lago Argentino, con un frente de 5 km de longitud y 60 m de altura.

Es uno de los glaciares más imponentes del mundo, y ha sido considerado la octava maravilla por las espectaculares vistas que ofrece. Situado en una inmejorable zona, rodeado de hermosos bosques y montañas, queda dentro del Parque Nacional Los Glaciares, creado en 1937 en la Provincia de Santa Cruz, en el sur de la República Argentina. Este parque, de 724.000 hectáreas, tiene en total 356 glaciares.

El más conocido e imponente de los glaciares de este Parque Nacional es el Glaciar Perito Moreno, ubicado en el extremo sur, frente a la Península de Magallanes, a 78 Km. de El Calafate.
Este glaciar muestra un sorprendente y curioso fenómeno, en el que su gran masa de hielo avanza continuamente, provocando la acumulación, ruptura y desprendimiento de gigantescos bloques de hielo en su frente de 5 Km. de ancho, situado sobre el Canal de los Témpanos; allí es donde navegan los numerosos fragmentos de hielo del glaciar. El frente del glaciar sobrepasa los 60 m sobre el agua en su altura máxima, de donde caen continuamente trozos de diversos tamaños, produciendo una estridencia comparable al sonido del trueno.

En su avance represa las aguas del Brazo Rico del Lago Argentino y provoca que las aguas se eleven hasta 30 metros, haciendo presión sobre los hielos hasta provocar el derrumbe, en uno de los espectáculos más imponentes que el hombre pueda presenciar. El proceso se ha repetido a lo largo de intervalos irregulares: la última ruptura, en marzo de 2006, ocurrió sólo dos años después de su predecesora. Sin embargo, la ruptura de 2004 se produjo después de 16 años (febrero de 1988) cuando la diferencia de nivel de las aguas entre el canal de los témpanos y el brazo Rico llegó a 30 metros.

También es posible transitar sobre él, con ropas y calzados especiales y con guías especialmente entrenados y con especial conocimiento en esta maravilla.

El Glaciar Perito Moreno tiene una velocidad medida, a unos 4 km del frente, de aproximadamente 2 metros por día, alrededor de 700 metros por año.

Se encuentra ubicado frente a la Península de Magallanes, al sur del Parque Nacional, a unos 80 km de la villa El Calafate, hasta donde se puede llegar en avión en su recientemente inaugurado aeropuerto internacional. El Calafate se encuentra a 320 km al noroeste de la capital de la provincia, Río Gallegos.

WIKIPEDIA

Desfer-se d'una religió

Tothom neix en una societat en què hi ha una sèrie de valors que hi són imposats. Pots ser del barça o del madrid o català o espanyol. Però en el nostre país, allò que ets segur en néixer és catòlic. En un percentatge elevadíssim, tothom és batejat. Al cap d'uns nou anys, un altre alt percentatge fa la primera comunió. Pocs faran la confirmació però força es casaran per l'església. I en morir et faran una missa en honor teu.

El que molts no saben (o no volen saber, o tant els fa saber-ho com no) és que pots deixar de ser catòlic. Com? Molt fàcil. Fent una declaració d'apostasia. Es tracta de demanar al senyor arquebisbe que t'exclogui d'aquesta nombrosa familia i t'eliminin dels arxius catòlics.

Què és l'apostasia?

L'apostasia és la renúncia a la fe cristiana rebuda per mitjà del baptisme. És a dir, la renúncia explícita i voluntària a les creences i dogmes de l'Església que són rebudes en el baptisme, encara que l'interessat no tinga consciència ni posseïsca capacitat crítica per a decidir. Per extensió l'apostasia també pot considerar-se en general com l'abandó de la religió que es professa.


Us penjo un exemplar d'aquesta carta per si algú veu la llum ...

La revelació, per Leo Bassi

Des de fa unes setmanes, Leo Bassi representa a Madrid l'última de les seves obres, La Revelación. Aquesta és una crítica racional al monoteïsme de l'Antic Testament posant en evidència les seves perilloses contradiccions, les omissions i les inconsistències:

• el paper de la dona subordinat a l'home
• la por al cos humà i al sexe
• el despreci per la naturalesa i els animals
• el misteri del cinquè manament (no mataràs) i el seu significat

Durant l'obra, Leo Bassi parla de Crist i del seu respecte pel missatge d'amor, de justícia social i de pacifisme. Però parla de Jesús com a home i la verdadera provocació de l'espectacle és la seva declaració de principis quan anuncia la intenció de fer perdre la Fe al públic i al final posa a disposició dels catòlics unes sol·licituds d'apostasia.

Tot això sembla no haver estat gaire ben entès ja que ha rebut amenaces de mort, atacs al teatre on representa l'obra i un intent de fallit d'atemptat. A més, s'hi ha barrejat tot l'assumpte de les caricatures de Mahoma, fent encara més confusa tota la història. També ha rebut denúncies com, per exemple, una d'un centre jurídic. Només cal que visiteu la pàgina d'aquest centre per veure quin tipus de gent és.

Sempre atemorits per les dones

La cascada encantada


El temor a una sirena rubia que acosa a los hombres y a ser devorados por una enorme serpiente que custodia en la laguna un caldero de oro ha mantenido alejados de una gigantesca cascada durante medio siglo a los 80 vecinos de Cocachimba (Perú). Ha acabado con la leyenda un grupo de expedicionarios alemanes y peruanos, liderado por Stefan Ziemendorff. Los aventureros han descubierto para el mundo, en el Amazonas peruano, una catarata de 771 metros bautizada como Gocta y sólo superada en altura por el Salto del Ángel (Venezuela), con 972 metros, y Tugela Falls (Sudáfrica), con 948.

El miedo de los lugareños fue a más desde que se difundió la sobrecogedora historia de un agricultor, Juan Mendoza. Según la leyenda, el campesino quedó misteriosamente encantado, atrapado en una de las rocas que tiene la catarata como telón de fondo. «La gente aún tiene temor de acercarse hasta Gocta y los que lo hacen aseguran que la imagen de Juan Mendoza puede apreciarse cuando el tiempo y las nubes así lo permiten», ha dicho María Celinda Yalta en el diario limeño 'El Comercio'.

El nacimiento del salto de agua, en lo alto de una gran pared montañosa, se confunde con las nubes y en el fondo una neblina se extiende kilómetros. La vegetación es frondosa por las abundancia de precipitaciones que se registra en la región, distante unos 800 kilómetros de Lima. La catarata puede verse a un kilómetro de distancia; pero, para disfrutar del espectáculo, hay que caminar durante cinco horas por una peligrosa senda. Es lo que han hecho Ziemendorff y su equipo, y algo que cambiará dentro de poco.

Los lugareños han pasado del temor a la catarata y a los seres de leyenda a estar deseosos por recibir las oleadas de turistas que, a buen seguro, querrán contemplar de cerca esta maravilla de la naturaleza, en el nuevo atractivo del Amazonas peruano después de la fortaleza prehispánica de Kuélap. Así, el Ayuntamiento de Chachapoyas, lugar de paso obligado para llegar a Coca, Cocahuayco y Cocachimbo, los tres poblados que hay que cruzar para llegar al salto de agua, ha empezado a acondicionar la senda para el paso de todoterrenos.

Ya sin miedos a sirenas ni serpientes, y con la mirada puesta en un boyante futuro, los dirigentes locales aprovechan el interés por la 'chorrera', como llaman a la cascada, para promover el turismo de aventura. Y quieren crear una reserva natural en el área que rodea la imponente cascada para proteger la variedad de fauna y flora de la zona.

Tarda de paintball

El dissabte a la tarda és un dels dies de la setmana en què la gent sol fer coses molt diverses. Et pots quedar sobant a casa després d'un àpat copiós mirant la típica pel·lícula de dissabte a la tarda o una altra opció és anar a descarregar una mica d'adrenalina pels boscos. I aquesta ha estat l'opció escollida.

Estar darrera un pi, amagat, sabent que algú et pot disparar per darrera ... sinó és que tu el dispares abans ...

Preparant el punt de mira

Los Ángeles de Charlie

Encara que no ho sembli sóc jo ...