De tu a tu

Don Manuel, guerrer jubilat

Et mereixes un descans

Fraga a Maó

Alfred Bosch

En aquest aplec de Madrid, on tothom competia per ser popular a cop de xiscle, has tornat a destacar amb veu pròpia. Has dit, Don Manuel, que els xicots del 23-F eren plens de bones intencions. I jo em pregunto, guerrer jubilat, si en aquest gran i noble tubercle que descansa damunt les teves barres, en aquest cogombre on caben tantes idees, jo em pregunto si t'hi cap la memòria. Ja sabíem que havies oblidat allò de la calle es mía, paraules catòliques que vas pronunciar rere la mort d'uns nois que sortien d'una església. Ja ens constava que era teu el Spain is different, i que el vas desar després per assegurar que Spain era tan democràtica com qualsevol, i tu no diguem. Enteníem que els teus vuitanta anys llargs eren fets més d'amnèsies que de magnèsies. Però això del Tejero, Fraga bonic, això matarà el teu Prestige per sempre més. Que no hi eres, allà? Que no et vas amagar sota el pupitre? Que no vas alçar-te al cap de dotze hores, quan tot ja s'acabava, cridant que allò era un atemptat contra la democràcia i la llibertat? Que no vas reivindicar morir amb honra, obrint el pit per invitar els tricornis a disparar? Que potser no van estar a punt de tirar-te cacauets? Ai, Don Xacobeo, et mereixes un descans, perquè aviat ja no et voldran ni de paquiderm. Amb escassa memòria i abundosa paraula, et recomano la serenitat de Maó. El president Companys la va tastar, acusat de colpista. I doncs, què et semblaria un fort anglès? Escolta, et deixarien dur paraigua i bombí...

AVUI