dilluns, 22 de maig de 2017

Sant Romà de Sidillà, una altra joia del preromànic empordanès

Una altra de les visites que vam fer ahir per la plana del Ter, a part de la presa de Colomers, va ser l'església de Sant Romà de Sidillà, així com l'antic poblat de Sidillà. Us deixo informació i fotografies sobre aquest bé artístic.

Sidillà va ser un antic poblat alt-medieval, no gaire lluny de Sant Llorenç de les Arenes, esmentat l'any 983 amb el topònim Siziliano. La seva església és coneguda com Sant Romà o Sant Romanç. És una església preromànica, construïda probablement a començament del segle X, tot i que no està documentada fins al segle XIII. Es troba esfondrada en part però amb les restes consolidades en una restauració moderna i protegida amb un coberta metàl·lica.

Consta d'una nau, dividida en dos trams, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis de planta trapezial, comunicat amb la nau amb un arc triomfal. La porta estava situada a la façana de migjorn i era de ferradura. Hi havia també una porta secundària a un extrem del mur de tramuntana, molt estreta i baixa, amb arc lleugerament ultrapassat.

Al voltant de l'església hi ha les restes de les antigues cases del poble.
















La presa de Colomers

Ahir vam fer visita cultural pels voltants del riu Ter. I un dels racons va ser la presa de Colomers. Us deixo una notícia d'el Punt Avui de fa quatre anys. Amb el títol ja queda ben clar.

La presa més inútil

La resclosa de Colomers, que mai s'ha arribat a omplir, compleix 50 anys des de l'inici de les obres de construcció

La maquinària és en zona inundable; el sòl, permeable, i el cost de rehabilitació, de 6 milions 

 

La resclosa de Colomers es va construir entre els anys 1963 i 1970, inicialment per regar tant el marge dret com l'esquerre del riu Ter i per regular el cabal d'aigua del rec del Molí. La presa era producte de la llei de l'aigua de l'any 1959, que obligava a portar 8 metres cúbics per segon cap a Barcelona, amb un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon en el tram del Baix Ter, i deixava clar que la prioritat era el tram final del riu. Inicialment, el projecte, pensat per ser una resclosa de regadiu, comportava també unes basses al Montgrí i uns sistemes de reg automatitzat (en aspersió) que no van satisfer gaire els regants de la zona baixa i que, amb el temps, van decebre els receptors dels beneficis de l'aigua per a reg. Els beneficiaris del marge dret del riu Ter, des de Foixà fins a Pals, se'n van desentendre.

Fet i fet, la presa es va acabar de construir els primers anys de la dècada dels setanta, però ningú es va disposar a posar-la en funcionament. La Confederació Hidrogràfica, primer, i, anys més tard, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van mantenir un guarda fins als anys noranta, que tenia l'encàrrec de mantenir les comportes engreixades i a punt i fer tot el manteniment necessari per posar-la en funcionament en qualsevol moment. Això, però, no ha succeït mai.

Ara la infraestructura està a càrrec dels responsables de manteniment de l'embassament de Sau, que la visiten periòdicament per fer-ne un seguiment. Periòdicament, també hi ha qui s'ha anat interessant per la infraestructura, sobretot en època electoral, quan s'hi ha vist més d'un polític visitant-la. L'últim cop que s'ha posat damunt la taula la seva recuperació ha estat l'any 2008, quan la sequera va alarmar tothom. Però la pluja oportuna quan el problema començava a ser important va fer aparcar vells projectes de rehabilitació. “No pateixis, que si la presa hagués servit per resoldre alguna cosa a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja faria dies que estaria en marxa”, remugava el president de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet.

La resclosa té 103 metres d'amplada i 18 metres d'alçària, i es calculava una capacitat d'un hectòmetre d'aigua, amb cinc comportes centrals i dues de laterals i un canal d'enllaç amb el rec del Molí. Es calculava que la superfície de l'embassament podia arribar a ser de 70 hectàrees. En l'últim intent de rehabilitació de la presa van sorgir diversos problemes, que es van resoldre amb una forta inversió, xifrada en uns 6 milions d'euros. Tot i haver fet el manteniment de la maquinària com si s'hagués de posar a funcionar l'endemà, es van descobrir qüestions tan bàsiques com ara que la maquinària elèctrica està en zona inundable (i per posar-la en funcionament caldria canviar-la de banda) i que a sota de la presa hi ha grava, cosa que qüestiona la impermeabilitat del sòl.

 






dimecres, 17 de maig de 2017

On és El Periódico?

Algú s'ha fixat que fa dos dies que no surt el Periódico als quioscos? Hi ha una vaga dels treballadors i sembla pot durar.

PD. El diari SPORT tampoc. Potser sí que la gent s'ha fixat més en aquest diari. La versió online de l'SPORT sí que s'actualitza però no la d'El Periódico.



Primera calorada de la primavera

Fa tres dies que a la Bisbal passem dels 29 graus però no gosa arribar als 30. Dilluns ens quedàvem a 29'1, ahir a 29'2 i avui als 29'4. Tot i això, estem marcant rècords anuals. Sembla que haurem d'esperar a una altra calorada per arribar als 30 ja que el que ens arriba és una refrescada, que també serà benvinguda.


I recordeu que si voleu seguir les dades meteorològiques actuals a la Bisbal, ho podeu fer a través de Meteoclimatic o de Catalunya Meteo Info.

Nova enquesta electoral del congrés espanyol

El diari Público publica una enquesta al Congrés espanyol. Segons aquesta, el PP perdria 24 escons respecte les eleccions del juny de 2016, el PSOE en guanyaria dos, Podemos 3, Ciutadans 21 i ERC 1. El PDCAT en perdria 2.






dissabte, 13 de maig de 2017

La torre de Cruïlles

El Castell de Cruïlles fou un edifici a la vila de Cruïlles de la que, avui dia, només en resta la torre de l'homenatge. És al mig de la plaça de la Torre, al centre i punt més alt de la població. La torre és una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica amb les següents mides:
  • Alçada: 22,50 m.
  • Circumferència: 24,03 m.
  • Diàmetre interior: 2,86 m.
  • Diàmetre exterior: 7,65 m.
  • Gruix parets: 2,39 m.
Feta amb carreus escairats de pedra sorrenca de color cigronós fins a una alçada de 13 m, llavors existeix una franja de 4 m feta amb rierencs i la darrera franja de 4,25 m és feta amb la mateixa pedra que el primer tram. Malgrat les diferències, sembla que els trams es construïren en moments cronològicament propers. A la part inferior hi ha un basament de fonamentació fet amb pedres sense treballar, d'una alçada de 90 cm. Dins la torre, a uns 5 m d'alçada hi ha una falsa cúpula, damunt, una arcada que sostenia un trespol de fusta i finalment damunt, una altra cúpula.
En el coronament de la torre hi ha una olivera que ha sigut el seu símbol, atribuint-se el seu origen a un ocell que va deixar-hi una llavor.
Inicialment no existia la porta d'entrada actual, la porta principal era a una alçada de 7 m en el costat sud-est, acabada en un arc de mig punt fet amb sis dovelles. Dalt de tot de la torre, una altra porta semblant a la descrita que devia servir per a passar a una galeria volada que hi hauria a tot el voltant. S'observen uns quinze forats o encaixos que devien sostenir permòdols de fusta per a aquesta construcció volada.
L'entrada actual a peu pla es va fer als voltants de l'any 1927. En treure la terra de la plaça de la Torre, per cobrir la plaça de la Creu, la porta va quedar un altre cop enlairada i va ser necessari fer una escala de set graons orientada al revés de l'existent en aquests moments, (l'actual va ser construïda durant la remodelació de la plaça de l'any 1993).
La reforma interior de la Torre s'ha fet en els anys 2004 i 2005, havent instal·lat una escala de cargol que permet l'accés a la part superior, on es gaudeix d'una vista extraordinària i es pot contemplar l'olivera original, que mentre van durar els treballs de reforma va dipositar-se en un viver a fi de sanejar-la.



dimecres, 10 de maig de 2017

Anem descobrint el nostre passat

Troben restes dels primers humans del neolític al Baix Llobregat

Una excavació de la UB i la UCM a Cova Bonica (Vallirana) descobreix que els primers ramaders i agricultors van arribar fa 7.400 anys

Una excavació de la Universitat de Barcelona (UB) en què també participa la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha descobert restes dels primers pobladors de la península Ibèrica a Cova Bonica (Vallirana), al Baix Llobregat. Les restes pertanyen a sis individus, els seus objectes i animals, i han servit per establir que els primers ramaders i agricultors van arribar a la Península fa 7.400 anys. 

A l'Estat són molt escassos els jaciments dels inicis de l'agricultura i la ramaderia. Per ara, segons informen els investigadors, aquestes restes són les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la regió, un període que va marcar el pas de les societats nòmades i caçadores a les sedentàries. 

Segons explica Montserrat Sanz, investigadora del departament de Paleontologia de la UCM i codirectora de la investigació, la "singularitat del jaciment, és que s'han trobat restes humanes amb els seus objectes domèstics [ceràmica], la qual cosa ens permet relacionar la cultura material amb les pràctiques ramaderes d'aquesta població". 

L'excavació va tenir lloc entre 2008 i 2015, i els seus resultats s'han publicat a la revista 'Journal of Field Archaeology'. Per ara, informa la UCM, els arqueòlegs han identificat 98 ossos humans que corresponen a sis individus d'entre 3 i 35 anys. Al grup hi hauria almenys dues dones. 

Van arribar a través de la ruta del mar Mediterrani

Les datacions del material ossi apunten que el grup va arribar a la Península des de Pròxim Orient a través de la ruta del mar Mediterrani, i que el conformaven dos adults d'entre 25 i 35 anys, un adolescent d'entre 12 i 13 i tres nens de 9, 5 i menys de 3 anys. Entre els ossos han trobat cranis, dents, costelles, cintures pèlviques i ossos de mans i peus. 

"És rellevant que en menys de dos metres quadrats haguem trobat tanta quantitat de restes humanes", assegura Sanz. No han trobat cap esquelet articulat, sinó peces del cos soltes. Al costat dels ossos també hi havia restes d'animals (la majoria, cabres i ovelles), guarniments, eines de pedra (de sílex i cristall de roca) i fragments de ceràmica, els "més antics documentats a la península Ibèrica". 

Primeres evidències d'enterraments col·lectius

El descobriment també aporta nova informació sobre els rituals d'enterrament dels cadàvers, i es tracta de la primera evidència d'inhumacions col·lectives. "Les pràctiques funeràries són molt heterogènies, però sembla que el més freqüent és trobar les restes no articulades juntament amb els seus objectes domèstics, per la qual cosa es dedueix que potser dipositaven els cossos sense enterrar en cavitats", explica l'experta.

A més, un estudi de l'ADN d'una dent d'una de les dones ha confirmat dades que s'havien descobert en altres investigacions, com que els primers ramaders i agricultors eren "intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i els cabells foscos", diu Sanz. 

L'estudi i les excavacions a Cova Bonica han estat dirigits, juntament amb Sanz, per Joan Daura (UNIARQ-Universitat de Lisboa), Xavier Oms i Mireia Pedro (UB) i Pablo Martínez (CIPAG-Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal). L'antropòloga Susana Mendiela (Universitat de Múrcia) va estudiar les primeres restes humanes.





Ermita preromànica de Sant Joan de Salelles

Passejant per les Gavarres et pots trobar autèntiques joies artístiques. Una d'elles és l'ermita de Sant Joan de Salelles, situada al mig del pla de Salelles, a pocs minuts de Sant Sadurní de l'Heura. Si ens fixem en la Wikipèdia, veurem com la defineixen.

L'església de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situat al veïnat del mateix nom. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic.[1] La façana va ser refeta a finals del segle XVI. Recentment el conjunt ha estat restaurat, i reconstruïts la porta del costat de migdia del temple i el campanar. Fou novament restaurada entre els anys 1985-1987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.
És un edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. La nau es cobreix amb volta apuntada i seguida, i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de migdia hi ha una porta d'accés d'arc de mig punt, i a l'absis una petita obertura d'una esqueixada, molt estreta, de tipus d'espitllera. La façana, a ponent, presenta una porta allindada i una petita finestra també allindada a la banda esquerra, amb la data del 1596. El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya situat sobre l'arc triomfal.
En una part del mur de la nau pot veure's l'alineació en opus spicatum (d'espina de peix), que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI. Disposa de dues portes, en el sud la principal d'un sol arc i la del nord molt petita. En el segle XVI es va refer el frontal de l'església amb una porta i finestra, en el llindar de la qual es pot veure la data de 1596. Es conserven un reliquiari i una lipsanoteca de fusta del segle XII, procedents de l'església, en el Museu d'Art de Girona.








De la Bisbal a Girona per les Gavarres


Com que aquest any el Capità Haddock està de baixa, al final he decidit seguir amb la tradició i creuar les Gavarres fins la catedral de Girona. Però en comptes de sortir de Palafrugell, ho he escurçat i he sortit de casa, de la Bisbal. 
A dos quarts de set del matí, quan ja clarejava, he anat cap a la font de l'Arbre i la palanca de Cruïlles. He anat cap a Sant Sadurní de l'Heura passant per l'església preromànica de Sant Joan de Salelles i, un cop arribat als Quatre Camins, he anat cap a Montnegre passant per la serra del Suro Robat. Visita a Santa Maria de Montnegre i cap a Sant Mateu. Després cap als Àngels i baixada cap a Girona per envoltar-me de la multitud de turistes i pujar les escales de la cate


Quilòmetres: 32'5
Desnivell positiu: 705 metres
Temps: 5h50m comptant parades

Us deixo l'enllaç del wikiloc i algunes fotos.



La Catedral de Girona, punt i final de la ruta


Santa Maria de Montnegre


Sant Mateu de Montnegre


Sant Joan de Salelles



Ni relaxa ni ajuda a concentrar-se

Els professionals descarten que el ‘fidget spinner’ ajudi els infants autistes o amb TDAH


“Es diu spinner i serveix, en teoria, per relaxar-se, però jo el faig servir per jugar”, diu el Carles (12 anys) mentre no para de fer girar entre els seus dits un objecte de la mida del palmell de la mà. És el fidget spinner, una joguina que arrasa entre nens i adolescents i que ja ha estat prohibida i fins i tot requisada en algunes escoles i instituts. El seu boom ha anat acompanyat de la creença (alimentada per alguns mitjans, pels propis envoltoris de la joguina o pels anuncis de venda en línia) que pot ajudar els nens a relaxar-se o a concentrar-se, sobretot en el cas dels qui tenen trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o trastorn de l’espectre autista, però els psicòlegs no hi veuen cap criteri professional en aquesta afirmació. De fet, avisen que fins i tot pot ser perjudicial per als infants amb autisme perquè en pot fomentar l’aïllament.

Aquest petit aparell consisteix en una peça de tres puntes amb pesos en cadascuna d’elles, que gira al voltant d’un rodament o coixinet de rodolament, un mecanisme que es troba, per exemple, en una roda de monopatí. De múltiples colors i materials com el plàstic i el metall, la gràcia és fer-lo girar i girar molt ràpidament sense que caigui, sobre qualsevol superfície com pot ser un dit, el terra o, fins i tot, el nas o el front.

Es ven sobretot en basars xinesos o per internet, dins caixes on s’hi afirma que serveix per a “l’alleujament de l’estrès”. Alguns llocs web també el cataloguen dins del grup de “jocs per a nerviosos” o “fidget toys”, juntament les pilotes de goma, les polseres que es mosseguen o el fidget cube, un petit dau amb botons per prémer. Aquests objectes es publiciten com a eines per augmentar la concentració, reduir l’ansietat i estimular l’aprenentatge dels infants amb TDAH i autisme, argumentant que tenir les mans ocupades els facilita estar més estona asseguts i escoltant.