dilluns, 31 de desembre de 2007


Any nou, vida nova


l'apunt XEVI XIRGO

Àcid isovaleic, metoximetilirazina, etilvainillina, salicilat de metil, antipirèptic, eugenol, limonè, mentol, decano-1,4-lactona, decano-1,5-lactona, nonà-1,4-lactona, octà-1,4-lactona, 2,6-dimetilpirazina, dietilpirazina, propilenglicol 4,3-metilpirazina, tetrametilpirazina... Si continués, estic convençut que els podria fer creure tranquil·lament que es tracta de la llista de components d'un detergent d'aquests de fregar el terra. Doncs no. Són, simplement, algunes de les més de quatre mil substàncies químiques que, a banda de la nicotina, el quitrà, l'amoníac i el monòxid de carboni, s'empassa cada cop que fuma una cigarreta. Com que demà és el dia aquell en què tots ens fem bons propòsits, només pretenia animar aquells que han decidit començar l'any nou deixant de fumar i recordar-los tot el que s'estalvien. I si no és d'aquests, no pateixi. No seré d'aquells pesats que es dediquen a perseguir els fumadors per convèncer-los. Estigui tranquil. Vostè pot, tranquil·lament, continuar cultivant el seu infart o càncer preferit. Bon any nou!

EL PUNT
Ja s'acosta la nit de cap d'any i tot són preparacions a ca la Mireia per celebrar-hi el sopar. El menjar ja està adquirit (vulgarment comprat) i només falta preparar-lo. Però aquests són els moments en què apareixen els petits obstacles que ens marca la vida. En aquest cas es tracta de la corbata. Ja veureu a les fotos però avui aniré vestit de gala; amb camisa i corbata. Hem planxat la corbata (bé, ho ha fet la Mireia encara que jo la hi aguantava) i després arriba el moment de fer-li el nus. La Mireia no se'n surt gaire bé i jo hi trobo la solució. La meva solució. Google i nus de corbata. Poseu-vos aquesta web als vostres favorits: www.nudo-de-corbata.com. És perfecte. Òbviament he optat pel nus simple. Tampoc cal fer invents a darrera hora.
M'han enviat aquesta campanya a favor dels Reis Mags d'Orient. I com que va en contra del Pare Noel, us la passo. Recordem que des d'aquí ja hem intentat fer fora el Pare Noel a través del cagatió.

CAMPAÑA EN APOYO A NUESTROS QUERIDOS REYES MAGOS, MARGINADOS Y OLVIDADOS GRACIAS A UN INVASOR GORDO Y SEBOSO PRODUCTO DEL CONSUMISMO COMPULSIVO...

Estos tres pobres venerables ancianos llevan dos mil años con su PYME, atendiendo únicamente al mercado español y sin intención de expandirse y están sufriendo una agresión que amenaza con destruirlos.

Reivindicamos la figura de los Reyes Magos porque:

1. Los Reyes Magos son un símbolo de la multirracialidad y nunca han tenido problemas de inmigración.

2. Los Reyes Magos son fashion total, su elegancia en el vestir no ha pasado de moda en dos milenios.

3. Si no existiesen los Reyes Magos, las vacaciones se acabarían el 2 de Enero.

4. Los Reyes Magos son ecológicos, utilizan vehículos de tracción animal que con su estiércol contribuyen a fertilizar el suelo patrio (nada de trineos volando ni gilipolleces que no existen...)

5. Los Reyes Magos generan un montón de puestos de trabajo entre pajecillos, carteros reales y multitud de gente que va en la cabalgata.

6. De Papá Noel puede hacer cualquier pelagatos, pero para hacer de Reyes Magos se necesitan al menos tres.

7. Los Reyes Magos fomentan la industria del calzado y enseñan a los niños que las botas se deben limpiar al menos una vez al año. Por contra, el gordinflas exige que se deje un calcetín, prenda proclive a servir de acomodo de la mugre, cuando no de indecorosos 'tomates'.

8. Los Reyes Magos planifican concienzudamente su trabajo y se retiran discretamente cuando acaban la función.

9. Santa Claus vive en el Polo norte y por eso es un amargado, los Magos son de Oriente, cuna de la civilización y por ello de una elegancia no decadente.

10.Los Reyes Magos tuvieron un papel destacado en la Navidad, Santa Claus es un trepa que trata de aprovecharse del negocio y que no participó en nada en los acontecimientos de la Navidad.

11.Los Reyes Magos son de los poquísimos usuarios que mantienen en pie la minería del carbón en Asturias. No lo han cambiado por gas natural ni por bombillitas horteras.

12.Los Reyes Magos lo saben todo. Santa Claus no sabe otra cosa que agitar estúpidamente una campanita.

13.Santa Claus es un zoquete que no respeta los sentimientos de los renos de nariz colorada. No hay documentado ningún caso de maltrato psicológico por parte de los Reyes Magos hacia sus camellos.

14.Los Reyes Magos son agradecidos, siempre se zampan las golosinas que les dejamos en el plato.

15.Sin los Reyes Magos no se habría inventado el Roscón de Reyes.

16.Finalmente, Santa Claus se pasa la vida diciendo '¡Jo, jo, jo!'. Risa forzada y sin sentido. Señal de estupidez.

Empecemos la campaña en PRO DE NUESTROS QUERIDÍSIMOS Y ANTIQUÍSIMOS REYES MAGOS, QUE VUELVAN A AFLORAR LAS TRADICIONES CON ARRAIGO CENTENARIO...

Todos los años por estas fechas sufrimos una agresión globalizadota en forma de tipo gordinflón, una manipulación de las mentes de los niños de España y del resto del universo.

Ese adefesio carente del más mínimo sentido de la elegancia en el vestir, con aspecto de dipsómano avejentado y multirreincidente en el allanamiento de morada por el método del escalo, es un invento de la multinacional más multinacional de todas las multinacionales, Coca-Cola.

En los años 30, cogieron al San Nicolás de la tradición Nórdica, que originalmente se paseaba vestido de obispo o de duende un tanto zarrapastroso y lo enfundaron en un atuendo con los colores corporativos (rojo y blanco).

Desde entonces, generaciones de tiernos infantes de medio mundo han sido machacadas por la publicidad, alienándose hasta tal punto que piensan que un mamarracho publicitario representa todo lo bueno del ser humano.

¡Basta ya!, ¡reivindiquemos nuestras señas de identidad! ¡Abajo Santa Claus y vivan los Reyes Magos!



Pon tu granito de arena en esta campaña pasando este e-mail a todos aquellos que consideres que todavía pueden salvarse de la acción invasora del gordito de rojo.

Els pastorets a Palamós

Divendres a la nit vam anar a Palamós per veure una versió peculiar dels Pastorets. Com van reconèixer ells mateixos, havien començat a assajar el dia 24 ... cinc dies abans de la representació. Això és tenir ous i la resta són collonades.




Passa-ho!

L'ARQUEBISBAT I JO ESTEM OFESOS

Iu Forn

L'arquebisbat de Barcelona ha qualificat d'"irreverent" el programa Polònia de dijous passat. I què van fer els polonesos? Doncs una versió lúdico-política dels Pastorets de Folch i Torres.

En el comunicat d'ofensa, l'arquebisbat 1) lamenta l'emissió del programa en què es "feia paròdia dels fets i els personatges que formen part del naixement de Jesucrist a Betlem", 2) deplora que "des d'una televisió pública no es respectin els sentiments religiosos d'una gran part de la població de Catalunya" i 3) demana als responsables de TV3 que "complint les lleis vigents, respectin les conviccions religioses dels ciutadans".

Un servidor no és cap arquebisbat, però també està molt ofès amb Polònia. Home, és que ja està bé. La seva actitud voluntàriament provocadora ha fet que l'arquebisbat hagi hagut d'estar pendent d'ells en comptes de dedicar el seu valuós temps a altres qüestions que, sens dubte, en un altre moment haurien merescut la seva atenció. Que si mirar el programa, que si redactar el comunicat, que si enviar-lo. Una feinada horrorosa, on va a parar!!!

Aquesta enorme quantitat de temps llençada en cabòries poloneses és la que ha impedit al sempre amatent arquebisbat de Barcelona poder dedicar temps, per exemple, a dir alguna cosa de Bernardo Álvarez, bisbe (encara) de Tenerife. Coneix les seves declaracions, oi?: "Hi pot haver menors que consentin els abusos sexuals i, de fet, n'hi ha. Hi ha adolescents de 13 anys que són menors i hi estan perfectament d'acord i, a més, desitjant-ho. Fins i tot, si et descuides, et provoquen".

Enviaré còpia d'aquestes declaracions a l'arquebisbat perquè les coneguin i, quan no vagin tan atrafegats amb el Polònia, segur que signen amb un servidor el comunicat conjunt titulat: "Què vol dir el bisbe quan afirma que els menors, si et descuides, et provoquen? Es refereix als 7 milions de dòlars que va pagar la diòcesi de Chicago per tapar els casos de pederàstia dels seus mossens?".

AVUI


EL PERIODICO

Divorci amistós

Txecosloràbia
Alfred Bosch

Fa exactament 15 anys vivies el teu últim dia. El dia 1 de gener deixaves d'existir i et migparties serenament en dos: Txèquia i Eslovàquia. No hi va haver tancs, no van sortir bàrbars al carrer, cap cancelleria no va posar el crit al cel. El divorci amistós es va consumar i els antics cònjuges viviu ara en bon veïnatge; sou més pròspers que abans, tan o més feliços que sempre i europeus fins a la bandera. Val a dir que, com a parella de dret, Txecoslovàquia, havies tingut una experiència breu i agitada. Vas emergir de les runes dels Habsburg, esmicolades per la Primera Guerra Mundial. Farcida de minories, vas patir la voracitat de Hitler, que durant la Segona Guerra et va trossejar en repúbliques titella. Recosida de nou pels soviètics, vas expulsar els alemanys ètnics (20% dels teus) i et vas fer federal de nom. Et vas mostrar rebel en la primavera de Praga, i vas ser castigada tot seguit pels tancs russos. Semblava que la unió, davant tanta adversitat, t'havia donat força. Tot i així, quan van arribar els dies de vellut, no en vas fer causa major. Hauria estat fàcil denunciar els nacionalismes tribals com a invents nazifeixistes, amb molta més base que en altres latituds. Però vas preferir fer honor al teu lema fundacional, Veritas vincit, i dissoldre't en dues veritats culturals. No vas tenir cap brot de Txecosloràbia, i això t'honora. Tant de bo tots fóssim tan europeus, tan centrals i estiguéssim tan vacunats com la teva gent.

AVUI

diumenge, 30 de desembre de 2007

Innocents

l'apunt CARLES RIBERA

L'investigador espanyol Antonio Piñero acaba de publicar una novel·la sobre el rei Herodes i sosté que, en realitat, la matança dels innocents que s'atribueix a aquest rei d'Israel no es va produir mai. Piñero, posat a fer l'aixafaguitarres, també diu que els Reis d'Orient són una invenció. No passa res. Ja se sap que la història de vegades es fabrica posant-hi més pa que formatge. I les tradicions que en deriven, al capdavall, tenen poca o cap connexió amb els fets reals. La festa dels Tres Reis, per exemple, ja fa temps que està consagrada al consumisme i no pas a l'Epifania del Senyor. Pel que fa als Innocents, no només es continua celebrant la diada amb bromes de gust discutible, sinó que alguns pobles, com el català, portem fa segles la llufa cosida a l'esquena i l'única relació que tenim amb el rei d'Israel és aquella del refrany castellà que sovint ens apliquen: «Como dijo Herodes...» (improperi que Herodes, per cert, tampoc va utilitzar mai).

EL PUNT

Catalunya, Euskadi i Galícia signen la Declaració de San Mamés per fomentar l'oficialitat de les seleccions esportives

Els governs de Catalunya, Euskadi i Galícia han signat aquest dissabte a Bilbao la Declaració de San Mamés, un document conjunt de col·laboració per treballar estretament per l'oficialitat de les respectives seleccions esportives
Els governs de Catalunya, Euskadi i Galícia han signat aquest dissabte a Bilbao la Declaració de San Mamés, un document conjunt de col·laboració per treballar estretament per l'oficialitat de les respectives seleccions esportives.

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha signat la declaració en nom del Govern, al costat de la consellera de Cultura del Govern basc, Miren Azkarate, i la consellera de Cultura i Esports de la Xunta de Galícia, Ánxela Bugallo.

Durant l'acte, on també hi ha assistit la secretària general de l’Esport, Anna Pruna, el vicepresident ha recordat que "tenim competències exclusives en esport i les volem exercir plenament".

AVUI
EL PUNT


ACB

EL PUNT

dissabte, 29 de desembre de 2007

A Betlem me'n vull anar

Que els molesta als bisbes? Doncs aquí va una altra tassa ...

Ja ho diu aquella típica expressió catalana: si et pica, rasca't


"Els pastorets" del "Polònia" encenen les crítiques de l'Arquebisbat de Barcelona

"Carotet" i "Montilló", els Carod i Montilla de Toni Albà i Sergi Mas, viatgen cap al portal de Betlem. Aquesta és una de les escenes que van poder veure els fidels espectadors del programa de TV3 "Polònia" aquest dijous passat, durant la versió polititzada de la tradicional obra nadalenca batejada com "Els pastorets, àdhuc".

Entre els espectadors que van convertir l'espai en el més vist d'aquell dia i de tota la temporada del programa (un 32,7% de quota), hi havia l'Arquebisbat de Barcelona, a qui sembla que no va caure bé aquest pessebre vivent.

El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha criticat a través d'un comunicat el caràcter irreverent del programa, en el que considera una "paròdia dels fets i personatges que formen part del naixement de Jesucrist a Betlem". És per això que lamenta que "des d'una televisió pública no es respectin els sentiments religiosos d'una gran part de la població de Catalunya".

Per a aquells que s'ho van perdre i vulguin jutjar per ells mateixos, "Els pastorets, àdhuc" es tornarà a emetre el proper 3 de gener dins d'un recull de les millors escenes del programa. El vídeo també es pot veure des d'aquí.

TELENOTICIES

El «play» i el «rec»



l'apunt

XEVI XIRGO

Els nostres avis es van adonar que s'havien fet grans el dia que els nostres pares s'esforçaven a fer-los entendre què era allò de la Braun Minipimer o quin programa de la rentadora s'havia de posar per a la roba de color. I els nostres pares es devien adonar que s'havien fet grans el dia que va arribar aquell vídeo que tenia tants botons i nosaltres els explicàvem que per gravar havien de pitjar el play i el rec. Jo, que sóc de la generació aquesta del play i del rec, aquests dies em pregunto horroritzat si no em dec haver fet gran. El tió va cagar un emepetrès i em pregunten com s'ha d'instal·lar. Me'n surto amb un simple «només cal que segueixis les instruccions» i finto la qüestió. Però ara em veig a venir les preguntes de Reis: «M'ajudes a mirar per internet si hi ha alguna pista per saltar-me pantalles del Pro Evolution Soccer 2008 de l'Xbox 360?»; «m'ajudes a baixar una pel·lícula per al nou DVD amb l'Emule?» o «per què no funciona el Need For Speed a la PSP?» Penso en la meva àvia i el Minipimer.

EL PUNT

EL PUNT

AVUI

divendres, 28 de desembre de 2007

Ànims!


l'apunt

XEVI XIRGO

Si no fos que hi ha seriosos indicis que això de les festes de Nadal ve de lluny, em pensaria que tot plegat no és res més que un invent de Corporación Dermoestética. S'hi han fixat, la mà de calories que ingerim aquests dies? Es veu que alguns àpats d'aquestes diades tan assenyalades –ja saben que ara hi ha estudis per a tot– contenen una mitjana de sis mil calories, el triple del que hauria de ser normal. Avui només els escric per donar-los ànims: ja hem superat el sopar d'empresa, el dels companys, el Nadal i Sant Esteve, i ara ja només ens falta el sopar de Cap d'Any, el dinar del dia 1, Reis,... Ànims. Ja són a més de la meitat de l'espiral aquesta de consum gens desmesurat ni hipercalòric. Ja els falta poc. Només uns quants aperitius, uns quants canelons, torrons, polvorons, confits, galetes, bombons, i el rostit, el marisc i el cava i els licors de rigor. Res. Ànims. Són quatre dies. Resistirem.

EL PUNT

EL PERIODICO


EL PERIODICO

AVUI

La falta de respecte, principal causa de malestar dels docents

| Més del 50% de professors de secundària assenyalen l'hostilitat dels alumnes com el primer factor que altera el seu benestar | Els de primària destaquen la dificultat de treballar amb un alumnat molt divers

La falta de respecte dels alumnes -incloses les agressions verbals-, constitueix per a més del 50% dels professors d'ensenyament secundari el principal factor de risc laboral que afecta la seva salut i benestar, segons revela un estudi de CCOO realitzat a la comarca d'Osona, que situa com a segona preocupació del col·lectiu la manca d'interès dels alumnes per aprendre.

Vinculats amb aquests dos factors, i ocupant també una posició destacada en el rànquing de factors de risc, els professors de secundària identifiquen entre les principals causes del seu malestar la manca d'autoritat per sancionar actituds incorrectes i el desinterès dels alumnes per qualsevol activitat que impliqui esforç.

CCOO va presentar ahir els resultats de l'estudi, en el qual han participat més de 500 professionals d'una desena de centres (6 de públics i 4 de concertats), i les conclusions del qual -per la seva coincidència amb investigacions anteriors-, es consideren extrapolables a tot el col·lectiu docent de Catalunya.

Pel que fa a la primària, l'informe situa com a principals preocupacions dels mestres la dificultat de treballar amb alumnes de diversos nivells a l'aula i la manca de temps de què es disposa per realitzar una gran quantitat de tasques d'índole molt diversa. Factors que, en tots dos casos, "estan molt relacionats amb la manca de recursos per atendre la diversitat", segons va explicar el secretari general de la federació d'ensenyament de CCOO a Osona i coordinador de l'estudi, Pere Dot. Cal no oblidar que les escoles de la comarca, en ciutats com Vic o Manlleu, tenen al voltant d'un 30% d'alumnes immigrants.

Relació amb els pares

Una altra de les principals preocupacions dels mestres és "el desencontre amb els pares en el procés educatiu", tant pel que fa a la desautorització de la figura docent com a la "poca autoritat" que exerceixen les famílies sobre els fills.

Segons Dot, "pràcticament el 90% dels factors assenyalats pels enquestats, tant a primària com a secundària, són d'origen psicosocial". Els responsables de l'estudi constaten l'existència d'una vinculació entre "la realitat que s'hi descriu" i els mals resultats del sistema educatiu que han revelat recentment els informes PISA de l'OCDE i l'anuari sobre l'estat de l'educació a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill.

El desgast emocional, la síndrome del burnout (desgast professional conegut popularment com el fet d'estar cremat), l'ansietat i la fatiga psíquica són algunes de les conseqüències que produeix en la salut dels professors la falta de respecte dels alumnes. D'altra banda, la desmotivació per aprendre provoca "pèrdua de sentit" i "poc control" sobre la feina, que generen frustració, mal estat de salut, estrès i cansament en el col·lectiu de secundària.

Acumulació de feina

Les exigències psicològiques "quantitatives", assenyalades de manera preferent pels mestres d'infantil i primària, repercuteixen en canvi en l'"acumulació de feina" i el "ritme de treball", que també produeixen estrès i fatiga i són a l'origen de moltes malalties cròniques.

Dot va destacar la "unanimitat" en les respostes entre els professionals de l'escola pública i els de la concertada.

AVUI

Mèxic, la impunitat

Mèxic és, després de l'Irac, el país més perillós per als periodistes d'avui. Si mirem les presons mexicanes, ens adonarem que matar un periodista implica menys riscos legals que no passar un semàfor vermell al Districte Federal. Perill i impunitat. Perill per a qui informa i impunitat per a qui el mata. I l'efecte d'aquesta situació es transporta per una estranya corretja de transmissió fins a arribar als ajuntaments, als estats, a les institucions públiques locals.

Fa prop més d'un any el governador de l'estat de Puebla, Mario Marín, lluitava contra problemes d'imatge. Marín havia segrestat, maltractat i empresonat il·legalment durant vint-i-sis hores la periodista Lydia Cacho, que investigava una xarxa de prostitució infantil. Quan Lydia Cacho hagué sortit de la presó, va aparèixer una conversa telefònica del governador amb un dels empresaris denunciats per la periodista. Mario Marín li deia que no patís, que donarien a Lydia Cacho un cop a la closca (un 'coscorrón', va dir) i que, en agraïment, l'empresari li enviaria dues 'bellíssimes ampolles de conyac', paraules clau que han estat interpretades a Mèxic com dues prostitutes menors d'edat.

L'escàndol va fer que 2.000 intel·lectuals i artistes dels Estats Units i de Mèxic, de Noam Chomsky a Demi Moore, demanessin que es jutgés el governador. A final de novembre, el tribunal suprem de justícia va sentenciar que les faltes del governador eren lleus i que el judici no procedia. La decisió va commoure Mèxic com poques vegades per la sensació d'impunitat. Alguns diaris van publicar que la més alta instància de justícia de Mèxic acabava d'institucionalitzar la prostitució infantil i els atacs a la premsa.

Per rentar-se la imatge Marín es va fer convidar a la Universidad de las Américas-Puebla (UDLA), aprofitant que el rector, l'escriptor mexicà Pedro Ángel Palou, havia estat el seu conseller de Cultura. No era una universitat qualsevol, sinó una institució d'elit i de prestigi internacional que té convenis amb la Universitat Pompeu Fabra, la Politècnica de Catalunya o la Universitat de València, per dir-ne algunes. Els editors de La Catarina, un setmanari fet íntegrament per estudiants, van publicar una foto de Marín i Palou passejant pel campus i els columnistes van criticar la visita amb contundència.

Els articles d'opinió no van agradar ni al governador ni al rector, acostumats a tenir la majoria de la premsa local comprada i ensinistrada, i no entenien que uns postadolescents els qüestionessin. Però Palou tenia una imatge pública com a escriptor que havia de protegir i no podia reprimir obertament el diari.

El primer intent de censura fou substituir la cap del Departament de Ciències de la Comunicació de la universitat, una investigadora amb trajectòria acadèmica i doctorat de la Universitat de Western Sidney, per una ex-funcionària sense estudis de postgrau ni experiència docent, ni administrativa, ni acadèmica. Els estudiants que van protestar van ser enviats a la comissió disciplinària que els va expedientar sense que sàpiguen, encara avui, quin article universitari van violar. Als professors, ens van posar policies universitaris (de vegades amb uniforme i de vegades sense) que ens seguien quan sortíem del despatx i que fins i tot treien el cap a les classes. A alguns docents, ens van dir que ens acomiadarien, si els estudiants no aturaven les protestes.

El grup d'estudiants encarregats d'organitzar el congrés anual de la universitat havien convidat la Lydia Cacho a parlar al campus sobre llibertat d’expressió i sobre els atacs a dones periodistes mexicanes. El congrés va ser suspès i els estudiants, expedientats i expulsats del consell organitzador.

Com que el diari universitari no callava, una nit freda de gener un grup de policies universitaris entraren a la redacció de La Catarina i la clausuraren sense donar explicacions. Jo, que havia estat l’assessor acadèmic del diari durant la visita de Marín, vaig sortir del despatx i vaig fer fotos dels estudiants que sortien del diari sota la mirada dels policies. L'endemà, en represàlia, l'administració em va cancel·lar el compte de correu i va prohibir l'accés a la meva pàgina web.

Les pressions internacionals, sobretot de diaris universitaris dels Estats Units (Europa va romandre inactiva), van obligar el rector a tornar a obrir la publicació, però la repressió no es va aturar.

L'administració va instal·lar càmeres de vigilància dins el campus, els estudiants tenien els mòbils intervinguts fins a situacions surrealistes. Un estudiant del diari en trucava un altre i li sortia la centraleta de la universitat. La vigilància va sortir fora del campus i els professors que havíem demostrat la nostra disconformitat teníem policies seguint-nos al carrer. Al maig uns professors es van reunir a casa d'un col·lega per veure què calia fer. Interceptant els correus electrònics, el rector es va assabentar del lloc de la reunió, hi va enviar un policia, va fer apuntar les matrícules dels cotxes, i al cap de pocs dies va acomiadar els professors assistents.

A mi, em van acomiadar unes quantes setmanes més tard, per email, quan feia les vacances d'estiu a Barcelona. Encara no me n'han donat cap raó. Després de l'acomiadament, a casa meva, a Puebla, em van venir a visitar dos pinxos unes quantes vegades. Per sort no m'hi van trobar mai, però una persona de confiança els va seguir i va veure com anaven a la universitat i lliuraven un informe als policies de l'entrada.

Resultat: Mario Marín continua essent el governador de Puebla, el rector ha deixat la feina i ha trobat plaça d’investigador a la Sorbona de París, i el Departament de Ciències de la Comunicació de la Universidad de las Américas s'ha quedat sense professors. Aquest és el Mèxic del segle XXI. I el setmanari La Catarina? La Catarina va ser restructurada l'estiu passat. Tots els estudiants que hi treballaven en van ser expulsats i ara la redacció és plena de joves sense experiència periodística que reprodueixen els comunicats de premsa oficials de la Universidad de las Américas. I perquè facin bondat, alguns dels antics periodistes de La Catarina han estat amenaçats de mort.

dijous, 27 de desembre de 2007

Nadal


l'apunt

CARLES RIBERA

Quan arriben uns dies tan especials com aquests, durant els quals la gent s'estova i la germanor i la companyonia i la felicitat universal s'estenen arreu i tothora, es fa realment difícil elaborar articles com els que se solen publicar en aquesta minúscula secció. Petites reflexions destinades a tocar el botet al personal, a fer broma prima i gruixuda, a queixar-se de tot i de tothom, amb raó o sense, a criticar els polítics sistemàticament perquè per felicitar-los (encara que de vegades s'ho mereixin) ja hi ha els anuncis que es posen ells mateixos. A buscar tres peus al gat (o cinc, depenent de la versió del refrany que preferiu), a pontificar en excés, a fer l'estiracordetes, el corcó, el graciós (gràcies que sovint només ens fan riure als que signem) el torracollons, a fer emprenyar els que tenen la pell més fina i, algun cop, als que la tenen més gruixuda, la pell. Es fa tan difícil que avui ho deixo aquí tot dient, sincerament: bon Nadal (i recordeu: aquesta treva ensucrada només dura de Nadal a Sant Esteve).

EL PUNT

AVUI
Passa-ho!

NADAL, LA FESTA MÉS MONTILLISTA

Iu Forn

Quina pau informativa que hi ha per Nadal, oi? Imagini's si hi ha sequera de notícies que són titular unes inundacions a Java o la caiguda d'un pont al Nepal, fets que la resta de l'any no serien ni un breu. ¿S'adona, doncs, que el concepte informació nadalenca és montillisme en estat pur? És el triomf del silenci. No news is good news.

Per què les coses no han de ser sempre així? ¿S'imagina que feliços que viuríem sense informació política? Els pares de la pàtria fent la seva vida sense ser molestats per la xusma periodística que pretén saber coses. Quin descans si no hi hagués diaris, no troba? Diaris, llocs horrorosos on és possible que encara hi quedi algú que en comptes de repetir la consigna oficial opini el que li rota. Diaris, indrets on la gent que no té altra feina toca els nassos demanant balances fiscals, inversions en infraestructures o complir lleis com l'Estatut. ¿Sap per què per Sant Esteve som un país feliç? Coi, perquè no hi ha diaris.

I què em diu de les perilloses tertúlies de ràdio infectades de perillosa crosta? O d'aquests gurus mediàtics que fan editorials on expressen el que pensen... com si pensar fos bo per a la salut. O dels independentistes que aprofiten programes de viatges per cridar a la rebel·lió civil. Tota aquesta escòria per Nadal és a casa callada sense emprenyar i la gent honrada viu molt més feliç.

Tot l'any hauria de ser Nadal. Els trens funcionarien sempre a l'hora (¿vostè ha sentit algun cop que per Nadal algú arribi tard a treballar?), no hi hauria problemes a les obres (mai hi ha problemes quan la gent que hi treballa fa festa, oi?), no hi ha apagades (bé, almenys de moment), els avions volen i a les autopistes només hi ha els embussos de la gent que va a dinar (que estan encantats si arriben mitja hora tard perquè és mitja hora de família que s'estalvien).

Bé, i si hi hagués caos a Rodalies, esvorancs o apagades, tampoc ho sabríem perquè com que no hi ha diaris...

Seria el so del silenci, el de la societat perfecta on nosaltres seríem feliços i els que manen no tindrien problemes.

AVUI

Sopar de nadal (II)




dimecres, 26 de desembre de 2007

El gran mestre Maluco

Le roban un décimo del 'Gordo' de la lotería de Navidad

La camarera de un bar de Carballo, A Coruña, denuncia que su billete, premiado con 300.000 euros, desapareció del bote donde lo guardaba

Sara Fernández, empleada del Bar Arco Iris de Carballo (A Coruña), ha denunciado ante la Policía Nacional el robo de un décimo del número 6.381, premiado Con 300.000 euros del 'Gordo' del sorteo extraordinario de la lotería de Navidad celebrado el pasado sábado.

Una administración de la localidad coruñesa vendió 15 series del premio gordo, de los que unos sesenta décimos fueron repartidos en el bar Arco Iris. Sara ha explicado que sobre las 12 horas del sábado acudió al bar tras recibir una llamada en la que le comunicaban que el número al que jugaban había resultado agraciado con el gordo.

Una vez en el recinto, Sara se unió a la fiesta, en la que el champán corría por todas partes, y había mucha gente detrás de la barra. "Era como una barra libre en la que todo el mundo se servía sus copas", ha dicho.

Sobre las 12,45 la empleada decidió ir a buscar su décimo, que se encontraba en un bote detrás de la barra. Sin embargo, y para su desgracia, el bote ya no estaba en el mismo sitio que de costumbre y cuando lo abrió, comprobó con desazón que el décimo ya no estaba en su interior.

Sara ha indicado que esperó hasta el lunes, día de Nochebuena, para presentar la denuncia, "por si lo había guardado en otro lado". Sin embargo, no ha sido así, y ahora se lamenta de que no puede "desconfiar" de nadie debido a la cantidad de gente que había en el bar.

CADENA SER

Sopar de nadal'07 (I)






EL PUNT

dimarts, 25 de desembre de 2007

bon nadal

On és Wally?
l'apunt
Craciun Fericit si un An Nou Fericit!; Fröhli che Weihnachten und ein glückliches Neues Jahr; Sheng Dan Kuai Le!; Veselé Vianoce a štastný nový rok; Shenoraavor Nor Dari yev Pari Gaghand; Nedeleg laouen na bloav ezh mat; Yukpa, Nitak Hollo Chito; Sretan Bozic; Colo Sana Wintom tiebeen; Merry Christmas and Happy New Year; Rõõmsaid Jõulupühi; Zorionak eta Urte Berri On; Hyvää Joulua or Hauskaa Joulua; Joyeux Noël et Bonne Anné!; Nixtieklek Milied Tajjeb u is-sena t-tabja!; Feliz Natal; Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom; Bonu nadale e prosperu annu nou; God Jul och Gott Nytt År; Bon Nadau e Erós An Nau; Felisaño; Bo Nadal e Feliz AniNovo; Buon Natale e Felice Anno Nuovo; Nollaig Shona Dhuit; Polit Nadal e Bona Annada; Bon Nadal; I'D Miilad Said ous Sana Saida; Vy'apave heñói; Gledhilig jol og eydnurikt nyggjar!; Boldog Karácsonyt!;Xin Ni Ho!; Rõõmsaid Jõulupühi; Cristmas-e-shoma Mobarak Bashad; Krisema; E ku odun, e hu iye' dun!


EL PUNT

EL PUNT
per Vicent Partal
dilluns, 24 de desembre de 2007
Què pensen quan voten?

Aquests darrers dies he vist amb estupor diversos vots que em desconcerten. El PP vota en favor del .ct al senat i, quan se n'adona, diu que s'havia equivocat (tots els senadors seus alhora). CiU vota en favor de l'SGAE al Congrés i, quan li recorden el vot al senat, diu també que s'havia equivocat. Els diputats d'esquerres de la Diputació de Lleida voten en suport del director de l'IEI que havia censurat Carles Santos sense que cap d'ells recorde que la llibertat d'expressió té alguna importància... No ho entenc. Ja assumesc que voten sense pensar per si mateixos, tan sols a les ordres del partit. Però no pensen ni un minut en ells mateixos, en allò que ells creuen?

Cada país té les seues tradicions, és cert. Hi ha democràcies en què pertànyer a un partit no vol dir que hages de votar sempre allò que et diu el teu partit. Això sol passar en aquells llocs on el sistema electoral prioritza el territori sobre l'aparell polític i on els polítics, per tradició o per imposició legal, han de retre comptes clars i permanents als seus electors.

A nosaltres, i en això no ens diferenciem gaire al nord o al sud, ens ha tocat la contrària. En el nostre cas qui decideix qui va en la llista és l'aparell del partit, qui fa la campanya és l'aparell del partit, qui ordena per on ha de fer la seua tasca el polític és l'aparell del partit i qui acaba decidint què cal votar en cada cas és l'aparell del partit. Tan exagerat és això que a voltes pense que els diputats no caldria ni que anaren al parlament. Que pacten els seus caps i que el vot de cada cap de llista valga pels vots que té el seu partit. El resultat seria sempre el mateix, amb l'excepció d'aquelles ocasions en les quals hi ha algú que no s'adona del seu error i vota allò que no toca. Al diputat arenyenc de CiU, Benet Maimí, li va passar fa uns quants dies i el pobre va haver de veure el seu nom en tots els diaris, perquè era obvi que no volia abstenir-se en la votació en la qual es va abstenir.

Les llistes tancades i el control polític de les institucions parlamentàries per les elits dels partits crec, personalment, que fan molt de mal al sistema. Que motiven molta desafecció, per dir-ho amb la frase de moda. Perquè resulta histriònic pensar que Pedro Agramunt, un dels blavers més pesats que conec, vote en favor del domini .ct i es quede tan tranquil. O resulta, si més no, estrany que cap ni un dels dotze diputats del PSC i ERC de la Diputació de Lleida es plantege que vota en favor de la censura i que això, com a mínim quan ells mateixos eren joves, no era ben vist.

VILAWEB

dilluns, 24 de desembre de 2007

Passa-ho!

BALANÇA FISCAL LOTERA

Iu Forn

Ha fet la suma, oi? I li ha sortit que la loteria va deixar a Catalunya 217 milions d'euros. I s'ha dit: ui, això està molt bé, oi? Quina sort. Que contents i feliços (i contentes i felices) estem. Llàstima que vam invertir-hi 475 milions d'euros. I llàstima que fetes les restes oportunes ens surt un dèficit de 258 milions d'euros. És l'avantatge de saber els números. Sembla que hagis guanyat molt, però al final resulta que has fet el negoci del Robert i les cabres.

Ah, quina metàfora més bonica. A vostè que no se li escapa res, ja l'ha captada des del principi, oi? Mentre els senyors Loteria, que curiosament depenen del ministeri d'Hisenda, no amaguin les balances fiscals del joc, podrem saber quina és la realitat entre el que paguem i el que ens tornen. Un detall molt bonic, no creu?

I quan les balances fiscals de la loteria es fan públiques amb tanta naturalitat i quan saber-les no provoca cap daltabaix, encara es fa més incomprensible la mania que té un altre negociat del ministeri a no voler publicar les altres balances. Coi, però si no passa res. Han pagat tant, els hem tornat tant. Regles del joc transparents i així tots sabem de què va la partida.

Però mentre tots estàvem pendents dels nens de San Ildefonso, resulta que a Llagostera, i sense fer tant de soroll, algú s'enduia 28 milions d'euros jugant a allò que en diuen Euromilió... apostant només 4 euros!!!. Sen-sa-ci-o-nal, no? I el rampell ens fa saltar: "Aquesta és la solució a les nostres misèries. S'ha acabat la Loteria Nacional, dediquem-nos a l'Euromilió". Bé, doncs mirat a primer cop d'ull, potser sí. Però la probabilitat que ens toqui l'Euromilió és d'una entre 76 milions i la probabilitat que ens toqui la loteria de Nadal és d'una entre 14 milions i mig.

I ara ens situem davant de la gran metàfora de tot plegat. Estem atrapats entre les escorrialles eternes i l'utòpic somni permanent. Depèn de nosaltres optar definitivament per una de les dues possibilitats, assumir-ne les conseqüències i deixar d'autolamentar-nos.

AVUI

diumenge, 23 de desembre de 2007

Manual d'emergència



l'apunt

XEVI XIRGO

Benvolgut director/empresari/cap:

Vostè sap que aquests són dies de joia, pau, alegria i solidaritat. És per això que estic convençut que entendrà que tot allò que li vaig dir divendres, quan plegàvem de la feina, era una broma sense més pretensions. Quan li vaig dir que vostè no era res més que un explotador sense pietat o tot allò que ja es pot posar la seva feina on li càpiga, i sobretot quan li vaig fer aquella botifarra a la porta del seu despatx, és evident que vostè ja va entendre que es tractava d'una simple broma fruit d'aquests dies de disbauxa. Allò del sou de misèria i que si vol res ara ja em podrà trucar a Honolulu i tot el que vaig dir de la seva santa esposa, formava part, és clar, del mateix fet anecdòtic. Ja sap que jo em considero la persona més afortunada del món de treballar per a vostè, de qui he après tantes i tantes coses. Per mi, vostè és el far que m'il·lumina i tot un model a seguir. Aprofito un cop més per desitjar-li bones festes i, de passada, per fer-li saber que finalment no m'ha tocat la loteria.


EL PUNT

EL PUNT
«Rara avis»

l'apunt



La reprovada ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va inaugurar ahir –com poden llegir a les planes del costat– els llarguíssims vuit quilòmetres de desdoblament de l'N-II entre Fornells i Caldes de Malavella. Jo crec que això de les inauguracions cada cop ho entén menys gent. És com si a la seva feina, que ja cobra per fer-la, cada cop que n'acabés una part s'aturés a celebrar-ho, muntés un refrigeri, fes uns parlaments i acabessin fent un brindis amb els companys. El govern de CiU va passar a la història, entre altres coses per haver inaugurat en més de dotze ocasions l'eix transversal. Cada cop que n'acabaven un tram muntaven una vela i feien el brindis. I ara Álvarez munta la parafernàlia per un trosset d'N-II. Als periodistes ja ens va bé, perquè ja saben vostès que passem gana i així anem tirant, però cada cop m'apunto més a la teoria del conseller Nadal, que no fa inauguracions de les carreteres sinó que simplement les posa en servei. «La inauguració d'una carretera la fan els ciutadans circulant-hi», deia fa pocs dies. Rara avis.


dissabte, 22 de desembre de 2007

TDT


l'apunt

XEVI XIRGO

La TDT, ja ho veuen, va una mica per llarg. Tothom parla de l'apagada analògica (pregunteu pel carrer i veureu que ningú no sap què és), els ajuntaments no compleixen cap termini i al govern ja li va quedant clar que tot plegat és un fart de riure. L'apagada analògica, per més que ho vulgui algú, no serà el primer semestre de l'any vinent, ni el segon, ni l'altre any, ni potser l'altre. Però algun dia no podrem veure la tele de cap més manera que no sigui a través de la TDT. Per això m'indigno aquests dies en veure les ofertes que fan molts establiments. Si d'aquí a un, dos o tres anys ja no es podrà veure la TV si no és a través de la TDT, per què alguns catàlegs van plens de televisors analògics sense TDT? El govern fa una campanya de Nadal ben clara: una tele sense TDT no és una tele, diu. Però permet que els establiments enganyin el client endossant-li els estocs de teles que saben que «caducaran». És com si ara aconsellessin als seus clients que compressin aparells de vídeo i no DVD. A alguns botiguers se'ls hauria d'acusar d'estafa. I al govern, de còmplice necessari.

EL PUNT

EL PUNT

celtic barça


dijous, 20 de desembre de 2007



Solbes


l'apunt



CARLES RIBERA



L'economista és un senyor, o senyora, que parla el mateix idioma que els seus conciutadans utilitzant un llenguatge que els seus conciutadans normalment no entenen. Per això sobta que un cop que un ministre d'Economia parla de manera didàctica, il·lustrant un tema tan complex com la inflació amb un exemple entenedor, tothom se'n fot. Total, per haver dit que els preus pugen massa perquè la gent no tenim clar el valor de l'euro i deixem massa propina quan fem un cafè. Potser és un pèl exagerat, el comentari del senyor Solbes, penso mentre llegeixo la notícia tot fent un cafè a la barra d'un bar. Acabo de llegir, plego el diari, pago el cafè, no deixo propina, i quan sóc al carrer penso que si tots tinguéssim clar que per quatre glops d'aigua enfosquida et cobren 1,10 euros, és a dir, 183 pessetes de les d'abans, ningú deixaria propina perquè ningú no seria tan beneit d'anar a un bar a fer el cafè.

EL PUNT



Passa-ho!
GRÀCIES PER LA PROPINA (DE RES)
Iu Forn

Aquí els temes passen amb tanta velocitat que, quan t'adones, ja no són ni actualitat. Una llàstima, perquè tenia pensat jo un article sobre allò que va dir en Solbes de les propines quan prens dos cafès... Però, esclar, el debat ha durat dos dies i m'ha caducat amb més velocitat del que apareixen el ganivets en una reunió de la cúpula de Ciutadans. Bé, què hi farem, el guardaré a veure si algun dia puc reciclar-lo (el tema, vull dir).
Jo que hauria escrit allò de: "Solbes, xato, a nosaltres ens parles de propines? Nen, però si som un país expert en el món de la propina. Però si som una propina amb potes. Però si fa anys que és impossible que se'ns deformin les butxaques dels pantalons, ni tan sols una miquetona de res, perquè no tenim ni l'oportunitat que hi arribi una sola moneda. Però si cada cop que ens prenem un cafetet i paguem amb un bitllet de 20 euros, ens sentim allò de... booooote!!! Gràààààààcies!!! I el que té més mèrit: a sobre tenim fama d'anar per les barres dels bars escurant la xavalla que hi deixen els altres".
I llavors li afegiria: "Solbes, bonic, però si fins i tot el BBVA, entitat gens sospitosa de connivència amb els eixelebrats barretinaires, ha fet públic un estudi (ja no dic res dels estudis que ha fet i que no publica) segons el qual quan ens demanem un cafè, el paguem per avançat, remenem el sucre i quan som a punt per fer un glop, ens el foten de les mans, ens taquen la camisa amb una gota que quedava a la cullera tota orfe ella i se'ns mengen la pasta que hi volíem sucar. Òndia, Solbes, a nosaltres ens parles de propines? A nosaltres?".
Bé, però el que li deia: llàstima d'article malaguanyat perquè hauria estat bé. El dubte que em queda ara és saber si el tema de les propines que deixem o no deixem ha caducat amb tanta rapidesa perquè l'actualitat empeny amb molta força o és que era fluixet, fluixet. Fluixet com la majoria de temes que no passen de ser una anècdota que s'infla i s'infla fins que sembla que sigui noticia i tot.



dimecres, 19 de desembre de 2007







Inauguracions

l'apunt

XEVI XIRGO

Es veu que aquest dimecres entrarà en servei el desdoblament de l'N-II entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. Un tram de poc més de 8 km, les obres del qual van començar el 4 de març del 2004, quan l'aleshores secretari d'Estat d'Infraestructures, Benigno Blanco, va venir a posar la primera pedra. Ahir, la subdelegació del govern donava per fet que la ministra Álvarez serà aquest dimecres a Girona per inaugurar el tram. Si després de quatre anys d'obres, de molèsties i endarreriments innecessaris, i a les portes d'unes eleccions, la ministra Álvarez té la barra de fer una inauguració formal de l'obra, francament, que s'ho facin mirar. Que no vull que vingui l'Álvarez? No, no m'interpretin malament. A mi, si vol venir, ja m'està bé. Jo només demano que no vingui a inaugurar a so de bombo i platerets un tram que han trigat quatre anys a desdoblar. Que vingui a demanar disculpes. Si ho fa, serà per aplaudir-la. Si no, l'hauríem de xiular. I fort.

EL PUNT