Ex
l'apunt
No deixa de ser curiós, això que dimarts deia Pasqual Maragall en relació amb Catalunya i amb Espanya. «La Constitució ha quedat curta», va dir. I hi va afegir: «El que hem de fer és com el Quebec o Escòcia: un referèndum. I no passa res, perquè aquí segurament guanyarien els que es volen quedar.» L'expresident, del PSC i de la Generalitat, feia a més algunes reflexions sobre la política: «La gent té dret a sortir al carrer i manifestar-se», deia, i hi afegia: «Les diputacions en realitat serveixen per finançar els partits, que hi col·loquen gent.» La veritat, no és que em sorprengui el que diu Maragall, perquè és evident que no és cap bestiesa. De fet, tampoc em va sorprendre que, després de vint-i-tants anys, setmanes enrere Jordi Pujol mostrés el seu neguit per la relació Catalunya-Espanya i que acabés proposant la insubmissió fiscal. En realitat, el que em sorprèn de tot plegat és la transformació que experimenten els presidents quan es tornen expresidents. Com si els hagués caigut una bena dels ulls, tenen uns atacs de lucidesa tan grans que, per més que els entengui, no deixen de meravellar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada