dijous, 27 de desembre del 2007

Passa-ho!

NADAL, LA FESTA MÉS MONTILLISTA

Iu Forn

Quina pau informativa que hi ha per Nadal, oi? Imagini's si hi ha sequera de notícies que són titular unes inundacions a Java o la caiguda d'un pont al Nepal, fets que la resta de l'any no serien ni un breu. ¿S'adona, doncs, que el concepte informació nadalenca és montillisme en estat pur? És el triomf del silenci. No news is good news.

Per què les coses no han de ser sempre així? ¿S'imagina que feliços que viuríem sense informació política? Els pares de la pàtria fent la seva vida sense ser molestats per la xusma periodística que pretén saber coses. Quin descans si no hi hagués diaris, no troba? Diaris, llocs horrorosos on és possible que encara hi quedi algú que en comptes de repetir la consigna oficial opini el que li rota. Diaris, indrets on la gent que no té altra feina toca els nassos demanant balances fiscals, inversions en infraestructures o complir lleis com l'Estatut. ¿Sap per què per Sant Esteve som un país feliç? Coi, perquè no hi ha diaris.

I què em diu de les perilloses tertúlies de ràdio infectades de perillosa crosta? O d'aquests gurus mediàtics que fan editorials on expressen el que pensen... com si pensar fos bo per a la salut. O dels independentistes que aprofiten programes de viatges per cridar a la rebel·lió civil. Tota aquesta escòria per Nadal és a casa callada sense emprenyar i la gent honrada viu molt més feliç.

Tot l'any hauria de ser Nadal. Els trens funcionarien sempre a l'hora (¿vostè ha sentit algun cop que per Nadal algú arribi tard a treballar?), no hi hauria problemes a les obres (mai hi ha problemes quan la gent que hi treballa fa festa, oi?), no hi ha apagades (bé, almenys de moment), els avions volen i a les autopistes només hi ha els embussos de la gent que va a dinar (que estan encantats si arriben mitja hora tard perquè és mitja hora de família que s'estalvien).

Bé, i si hi hagués caos a Rodalies, esvorancs o apagades, tampoc ho sabríem perquè com que no hi ha diaris...

Seria el so del silenci, el de la societat perfecta on nosaltres seríem feliços i els que manen no tindrien problemes.

AVUI