Divorci amistós

Txecosloràbia

Alfred Bosch

Fa exactament 15 anys vivies el teu últim dia. El dia 1 de gener deixaves d'existir i et migparties serenament en dos: Txèquia i Eslovàquia. No hi va haver tancs, no van sortir bàrbars al carrer, cap cancelleria no va posar el crit al cel. El divorci amistós es va consumar i els antics cònjuges viviu ara en bon veïnatge; sou més pròspers que abans, tan o més feliços que sempre i europeus fins a la bandera. Val a dir que, com a parella de dret, Txecoslovàquia, havies tingut una experiència breu i agitada. Vas emergir de les runes dels Habsburg, esmicolades per la Primera Guerra Mundial. Farcida de minories, vas patir la voracitat de Hitler, que durant la Segona Guerra et va trossejar en repúbliques titella. Recosida de nou pels soviètics, vas expulsar els alemanys ètnics (20% dels teus) i et vas fer federal de nom. Et vas mostrar rebel en la primavera de Praga, i vas ser castigada tot seguit pels tancs russos. Semblava que la unió, davant tanta adversitat, t'havia donat força. Tot i així, quan van arribar els dies de vellut, no en vas fer causa major. Hauria estat fàcil denunciar els nacionalismes tribals com a invents nazifeixistes, amb molta més base que en altres latituds. Però vas preferir fer honor al teu lema fundacional, Veritas vincit, i dissoldre't en dues veritats culturals. No vas tenir cap brot de Txecosloràbia, i això t'honora. Tant de bo tots fóssim tan europeus, tan centrals i estiguéssim tan vacunats com la teva gent.

AVUI