Passa-ho!
GRÀCIES PER LA PROPINA (DE RES)
Iu Forn
Aquí els temes passen amb tanta velocitat que, quan t'adones, ja no són ni actualitat. Una llàstima, perquè tenia pensat jo un article sobre allò que va dir en Solbes de les propines quan prens dos cafès... Però, esclar, el debat ha durat dos dies i m'ha caducat amb més velocitat del que apareixen el ganivets en una reunió de la cúpula de Ciutadans. Bé, què hi farem, el guardaré a veure si algun dia puc reciclar-lo (el tema, vull dir).
Jo que hauria escrit allò de: "Solbes, xato, a nosaltres ens parles de propines? Nen, però si som un país expert en el món de la propina. Però si som una propina amb potes. Però si fa anys que és impossible que se'ns deformin les butxaques dels pantalons, ni tan sols una miquetona de res, perquè no tenim ni l'oportunitat que hi arribi una sola moneda. Però si cada cop que ens prenem un cafetet i paguem amb un bitllet de 20 euros, ens sentim allò de... booooote!!! Gràààààààcies!!! I el que té més mèrit: a sobre tenim fama d'anar per les barres dels bars escurant la xavalla que hi deixen els altres".
I llavors li afegiria: "Solbes, bonic, però si fins i tot el BBVA, entitat gens sospitosa de connivència amb els eixelebrats barretinaires, ha fet públic un estudi (ja no dic res dels estudis que ha fet i que no publica) segons el qual quan ens demanem un cafè, el paguem per avançat, remenem el sucre i quan som a punt per fer un glop, ens el foten de les mans, ens taquen la camisa amb una gota que quedava a la cullera tota orfe ella i se'ns mengen la pasta que hi volíem sucar. Òndia, Solbes, a nosaltres ens parles de propines? A nosaltres?".
Bé, però el que li deia: llàstima d'article malaguanyat perquè hauria estat bé. El dubte que em queda ara és saber si el tema de les propines que deixem o no deixem ha caducat amb tanta rapidesa perquè l'actualitat empeny amb molta força o és que era fluixet, fluixet. Fluixet com la majoria de temes que no passen de ser una anècdota que s'infla i s'infla fins que sembla que sigui noticia i tot.
GRÀCIES PER LA PROPINA (DE RES)
Iu Forn
Aquí els temes passen amb tanta velocitat que, quan t'adones, ja no són ni actualitat. Una llàstima, perquè tenia pensat jo un article sobre allò que va dir en Solbes de les propines quan prens dos cafès... Però, esclar, el debat ha durat dos dies i m'ha caducat amb més velocitat del que apareixen el ganivets en una reunió de la cúpula de Ciutadans. Bé, què hi farem, el guardaré a veure si algun dia puc reciclar-lo (el tema, vull dir).
Jo que hauria escrit allò de: "Solbes, xato, a nosaltres ens parles de propines? Nen, però si som un país expert en el món de la propina. Però si som una propina amb potes. Però si fa anys que és impossible que se'ns deformin les butxaques dels pantalons, ni tan sols una miquetona de res, perquè no tenim ni l'oportunitat que hi arribi una sola moneda. Però si cada cop que ens prenem un cafetet i paguem amb un bitllet de 20 euros, ens sentim allò de... booooote!!! Gràààààààcies!!! I el que té més mèrit: a sobre tenim fama d'anar per les barres dels bars escurant la xavalla que hi deixen els altres".
I llavors li afegiria: "Solbes, bonic, però si fins i tot el BBVA, entitat gens sospitosa de connivència amb els eixelebrats barretinaires, ha fet públic un estudi (ja no dic res dels estudis que ha fet i que no publica) segons el qual quan ens demanem un cafè, el paguem per avançat, remenem el sucre i quan som a punt per fer un glop, ens el foten de les mans, ens taquen la camisa amb una gota que quedava a la cullera tota orfe ella i se'ns mengen la pasta que hi volíem sucar. Òndia, Solbes, a nosaltres ens parles de propines? A nosaltres?".
Bé, però el que li deia: llàstima d'article malaguanyat perquè hauria estat bé. El dubte que em queda ara és saber si el tema de les propines que deixem o no deixem ha caducat amb tanta rapidesa perquè l'actualitat empeny amb molta força o és que era fluixet, fluixet. Fluixet com la majoria de temes que no passen de ser una anècdota que s'infla i s'infla fins que sembla que sigui noticia i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada