dimecres, 31 d’octubre del 2012

Carta de la mestra de català de l'Alícia Sánchez Camacho

Carta a la meva exalumna Alícia S. C.

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Benvolguda Alícia. No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d'alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t'has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t'acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t'entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t'ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar. Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classe de castellà, s'entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T'ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s'atén prou bé el castellà a l'escola catalana. Tu saps que és mentida. Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans. Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Catalunya : carreteres oblidades, mentre se'n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecució de la nostra llengua... sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l'anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m'envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així? No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya? No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i  les necessitats d'un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa  i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.
Amb l'esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l'escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment.

Alsa manela!

María Patiño demana una entrevista amb el desaparegut waterpolista Jesús Rollán

María Patiño, col·laboradora del programa d'Ana Rosa (Tele 5), va demanar una entrevista amb el waterpolista Jesús Rollán, que va ser qui va presentar els ducs de Palma en els Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996, i que es va suïcidar el 2006 a conseqüència d'una depressió. La relliscada de la periodista va tenir lloc dilluns passat durant una entrevista a Eduardo Inda, un dels autors del llibre 'Urdangarin, un conseguidor en la corte del Rey Don Juan Carlos'. Durant la xerrada es va parlar dels inicis de la parella i Patiño, que desconeixia que Rollán s'havia tret la vida, va comentar que seria interessant entrevistar-lo. Les xarxes socials no van trigar a reaccionar: "Anne Germain és l''alter ego' de María Patiño", "Jesús Rollán està mort, espavilada, així que dubto que tingui una bona entrevista, a veure si t'espaviles i ets més professional", van ser alguns dels comentaris. Quan es va adonar del seu error, la periodista va demanar disculpes a la família de l'esportista, si bé no va poder evitar que les xarxes socials s'acarnissessin amb ella. 

EL PERIÓDICO


dimarts, 30 d’octubre del 2012

Torna una de les gàbies de Fitor

La misteriosa gàbia dels caps


Fitor ha recuperat un nou element del seu patrimoni que va desaparèixer la dècada dels setanta del segle passat: es tracta d'una gàbia que hauria acollit el cap d'un dels bandolers que l'any 1817 va assaltar la parròquia de Santa Coloma de Fitor i hi van matar el seu rector. No ha estat un troballa policial o casual, sinó que es tracta d'una entrega que el president de l'Associació d'Amics de Fitor, Lluís Molinas, va rebre amb sorpresa aquest divendres en el seu domicili de Palafrugell. Segons Molinas, es tracta d'una persona coneguda que li mereix "tota la credibilitat" i que mantindrà amb total anonimat ja que així li ho va demanar: "Em va demanar que sota 'secret de confessió' no digués el seu nom. Ell ha actuat com a intermediari amb la persona o família que tenia la gàbia". Molinas defensa que la gàbia de caps "per?tany al poble", de manera que l'entregarà a l'Ajuntament de Forallac perquè decideixi què fer-ne. En tot cas, el president de l'Associació d'Amics de Fitor creu no s'hauria de tornar a l'emplaçament del qual va desaparèixer, és a dir, en una branca d'una alzina que hi havia darrere de la citada església.
El número d'octubre de la Revista del Baix Empordà explica la història d'aquesta gàbia a través del llibre de Miquel Torroella i Plaja Cuentos que son historias, editat el 1904. Aquesta publicació recull l'assassinat l'any 1817 del rector de la parròquia de Santa Coloma de Fitor, mossèn Joan Batlle: tres bandolers van assaltar la rectoria i van apallissar-hi Batlle; el donaren per mort però no ho era. Malgrat que estava moribund (va morir un parell de setmanes després), va identificar els assaltants. Amb el dit acusador del rector, es va detenir les tres persones acusades, van ser condemnades i ajusticiades per esquarterament.
Per intentar dissuadir els bandits de cometre algun delicte per la zona, els caps dels tres executats van ser penjats en sengles gàbies en els camins que porten a l'ermita. "Los tres caps foren posats dins tres gàbies de ferro penjades als voltants de la casa rectoral de Fitor", recull el llibre de Torroella. Una història que segons Molinas podria tractar-se d'una llegenda, amb elements tant històrics com algun d'imaginatiu.
El pas del temps va provocar que dues d'aquests gàbies desapareguessin, però en va restar una que va ser retratada la dècada dels seixanta del segle passat per Rosa Cortey. No obstant això, a principis de la dècada següent, algú es va endur la caixa que restava (ja sense cap). Des d'aleshores, res es va saber d'aquesta gàbia, i possiblement no s'hauria sabut res més, si no fos perquè el passat divendres va rebre la visita d'aquest conegut que li va entregar la gàbia, retornada quasi 40 anys després de la seva desaparició.
Molinas, per argumentar el retorn de la gàbia precisament ara, opina que la persona que la va agafar o qui la tenia actualment va comprovar fa dos diumenges, quan es va celebrar l'aplec de l'ermita, que es troba tota restaurada i, possiblement, se li va remoure la consciència i va prendre la decisió de donar la gàbia.
Fa dos anys, el rector de Mont-ras, l'Associació d'Amics de Fitor i la Revista del Baix Empordà van restituir la imatge de Santa Coloma que mesos abans havia estat robada.



dilluns, 29 d’octubre del 2012

VIII Marxa dels Traginers

Diumenge 4 de novembre de 2012
VIII Marxa dels Traginers
Sortida a les 8 del matí des de Can Pere Tià de Palamós
Recorregut de 15 quilòmetres

I ara què fem senyor Navarro?

Rubalcaba no comparteix el dret a decidir que proposa el programa del PSC 

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dit aquest dilluns que no comparteix amb el PSC la fórmula del dret a decidir del poble català a través d'una consulta legal, encara que ha matisat que en "l'essencial" tots dos partits si estan d'acord: "Catalunya ha de seguir formant part d'Espanya".
Rubalcaba ha fet aquestes declaracions a Onda Cero després que aquest diumenge el PSC aprovés el seu programa electoral per a les properes eleccions del 25 de novembre, en què es recull la seva aposta perquè es reconegui explícitament el dret a decidir del poble de Catalunya a través de una consulta legal, en el marc d'una reforma federal de la Constitució. "No comparteixo la fórmula del dret a decidir, no la comparteixo, i en aquest sentit no comparteixo aquesta part del programa del PSC", ha insistit el líder socialista.
Sobre la reunió de l'Executiva Federal que el PSOE celebra avui vuit dies després de la patacada electoral a Galícia i País Basc i preguntat pel president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, Rubalcaba ha apuntat que ell té "les seves posicions, les expressa i avui ho farà dins de la direcció del partit ", i ha afegit que "mai" li ha dit que vulgui liderar.
Després d'afirmar que cal analitzar el motiu dels mals resultats electorals, ha assenyalat que "el més important és deixar de parlar de nosaltres mateixos", "sortir de la retòrica interna" i "fer els canvis a més velocitat". "La direcció que tinc al cap és la correcta, però cal canviar els ritmes", ha matisat.



 

II Cursa de muntanya de Girona

Diumenge 4 de novembre de 2012
II Cursa de muntanya de Girona
Sortida a les 9 del matí
Recorreguts de 10 i 23 quilòmetres

dissabte, 27 d’octubre del 2012

XII Cursa popular de Sils

SUSPESA!!!!!


Diumenge 28 d'octubre de 2012
XII Cursa popular de Sils
Sortida a les 9.30 des de la piscina municipal
Recorregut de 10 quilòmetres

XXXIV Travessa de les Gavarres

SE SURT DES DE SANT MATEU DE MONTNEGRE!!!!

Diumenge 28 d'octubre de 2012
XXXIV Travessa de les Gavarres
Sortida a les 7.30 des de l'ermita de Sant Ampelit de Panedes
Recorregut d'uns 18 quilòmetres

dijous, 25 d’octubre del 2012

Enquesta d'El Periódico

L'enquesta segueix les tendències anunciades. CiU puja però aquest cop lluny de la majoria absoluta amb una forquilla entre 64 i 65 escons. El PSC manté el seu debacle baixant fins els 20-21 des dels 28 que té actualment. El PP, malgrat que alguna enquesta li donava els mateixos resultats, en perdria entre 2 i 3 i arribaria als 15-16. Tant ERC com ICV pugen. ERC li disputaria el tercer lloc al PP i ICV pujaria dels 10 als 13 o 14. Ciutadans podria arribar a doblar representació (traient-li vots al PP) i Solidaritat desapareixia.


EL PERIÓDICO

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Ja sabem a qui podem votar

La llista de totes les candidatures presentades per al 25-N

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui la llista de candidatures que s'han presentat a les quatre juntes electorals de Catalunya per a les eleccions del 25 de novembre. Hi ha disset formacions polítiques que es presenten en totes quatre. D'entre els partits que han presentat els avals necessaris hi ha la CUP, Pirates de Catalunya i Escons en Blanc, a més de Plataforma per Catalunya i el Pacma.
Els partits que presenten candidatura a tot Catalunya són: PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC-CAT Sí, Solidaritat, Pacma, CUP, Pirates, Ciutadans, Unificació Comunista d'Espanya (UCE), Escons en Blanc, Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), PP, Plataforma per Catalunya (PxC), UPyD, Moviment Social Republicà i Hartos.org (Farts.cat).
El Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR) es presenta a totes les demarcacions, tret de Tarragona.
Socialistes i Republicans (pel Dret a Decidir) es presenten a Barcelona i Tarragona.
I, finalment, el Partido del Movimiento Ciudadano 15 de Mayo (15-M) es presenta sols a Tarragona.
Avui s'han publicat al DOGC les candidatures presentades, i el dia 30 s'hi publicaran les candidatures proclamades, després d'un període de sis dies de validació dels avals presentants.


dimarts, 23 d’octubre del 2012

A visitar-la!


Primera onada del RACòmetre

Convergència i Unió es quedaria a un pas de la majoria absoluta si aquest diumenge es fessin les eleccions al Parlament. Ho revela el Racòmetre, l’enquesta que l’empresa Feedback ha fet per RAC1. 

Quan falta un mes per a les eleccions del 25 de novembre, CiU se situaria als 67 escons, 5 més que ara, i es quedaria a només un de la majoria absoluta. Artur Mas aconseguiria tres vegades més escons que el PSC de Pere Navarro, que s’esfondraria a mínims històrics amb 21 diputats, 7 menys que ara. El PP d’Alícia Sànchez Camacho continuaria sent tercera força però també recularia, amb 17 escons, un menys.

Creixen els partits que volen que Catalunya faci una consulta per l’estat propi la legislatura que ve. Pujaria CiU i també ERC i Iniciativa. Junts superarien els dos terços del Parlament, amb 93 escons (11 més que ara). Oriol Junqueras s’estrenaria amb una pujada de 4 escons, i portaria ERC fins als 14. I Joan Herrera aconseguiria dos diputats més per Iniciativa, fins als 12.

Ciutadans és l’únic partit contrari a l’autodeterminació que creixeria. Albert Rivera passaria de 3 a 4 diputats. En canvi, ni Solidaritat, ni la CUP, ni Plataforma per Catalunya tindrien prou vots per entrar al Parlament.

8 de cada 10 ciutadans volen que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Pràcticament un 82% d’enquestats hi està d’acord, davant d’un 17% que NO. Són la gran majoria dels que fa 4 anys van votar ERC, CiU i Iniciativa. Els partidaris de l’autodeterminació també són majoria entre els que van votar el PSC (un 77%), Ciutadans (un 54%); i hi ha un 27% de votants del PP que també reclamen una consulta. Entre els més joves de 24 anys el suport arriba al 89%, i va baixant amb la gent més gran. En els majors de 65 anys, és del 67%.

Si el govern espanyol prohibeix un referèndum d’independència, 7 de cada 10 catalans volen que la Generalitat NO es faci enrere i busqui suports internacionals per fer una consulta. Ho demana un 70’5% de ciutadans, mentre que un 25% creu que s’ha d’acatar el que digui l’estat espanyol. A part de la gran majoria de votants de CiU, Esquerra i Iniciativa, fins i tot un 61% de votants del PSC volen que es vagi fins al final per poder fer la consulta. Són majoria a totes les edats, tot i que els majors de 65 són els que més dubten d’enfrontar-se a l’estat pel referèndum: un 54%  hi està a favor i un 41 en contra.

El govern d’Artur Mas suspèn amb un 4’88. Només l’aproven els votants de CiU, amb un 6’1, i els d’ERC, amb un 5’6. Els del PSC li posen un 4, els d’ICV un 3 i els del PP un 2.
Un 62% de ciutadans assenyala el govern del PP com a culpable de les retallades que s’han fet a Catalunya. Un 56% també en culpa l’herència del tripartit i de Zapatero. En tercer lloc, un 38%  ho atribueix a la mala gestió d’Artur Mas. I només un 36% diu que és culpa de la Unió Europea.

La majoria està d’acord amb l’afirmació que “Espanya roba Catalunya”. Un 56% de ciutadans hi està d’acord, i un 39% NO. Encara són més, un 73%, els que asseguren que el govern espanyol asfixia Catalunya. Un 50% just creu que la Generalitat es fa la víctima. I un 57% pensa que amb un estat propi també caldria fer retallades.

Els ciutadans estan dividits sobre quin és el millor pacte de govern si cap força aconsegueix majoria absoluta. Un 16% vol que CiU i Esquerra Republicana s’aliïn. Un altre 16% prefereix un pacte d’Artur Mas amb els socialistes. I un 14% vol la unió de les tres forces sobiranistes: CiU, Esquerra i Iniciativa.



dilluns, 22 d’octubre del 2012

I Cursa TramunTrail L'Escala

Diumenge 28 d'octubre de 2012
I Cursa TramunTrail L'Escala
Sortida a les 9 del matí des del Club Nàutic
Recorregut de 21 quilòmetres

XXXVIII Alberada

Diumenge 28 d'octubre de 2012
XXVIII Alberada
Sortida a les 8.30 des del Veïnat dels Vilars, a 2 quilòmetres d'Espolla
Recorregut de 17 quilòmetres

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Darreres enquestes a peu d'urna abans de tancar els col·legis electorals

 A Galícia, al PP li balla la majoria absoluta per un escó. A Euskadi, possible empat entre PNB i Bildu

EUSKADI

PNB 24-26

BILDU 23-25

PSE 13-15

PP 10-11

UPyD 0-1

EA 0-1

GALÍCIA

PP 37-39

PSG 19-21

BNG 11-13

ALTERNATIVA 5-6

Feijoo, perdria la Xunta?

17h. Enquesta a peu d'urna (israelita)

PP. 37
PSG. 22
BNG. 11
ALTERNATIVA. 5

Enquestes a peu d'urna. 17h.

EUSKADI

PNB. 25
BILDU. 23
PSE. 15
PP. 11
UPyD. 1

Enquestes a peu d'urna (israelites) de les eleccions gallegues i vasques

A les 14:00h.

EUSKADI

PNB. 24
BILDU. 22
PSE. 14
PP. 13
UPyD. 2

GALÍCIA

PP. 39
PSG. 21
BNG. 10
ALTERNATIVA. 5

Massa galls per un sol galliner?

UPyD anuncia que es presentarà a les eleccions catalanes i competirà amb Ciutadans

L'advocat Ramon de Veciana encapçalarà la llista per Barcelona d'UPyD, que finalment presentarà la seva candidatura. Els nacionalistes espanyols disputaran el vot unionista a Ciutadans i el PP, quan semblava que renunciarien a ser-hi presents. Recentment Ciutadans havia donat suport a UPyD en les eleccions basques i gallegues, fet que havia creat rumors que UPyD hi correspondria no presentant-se al parlament català. Però no ha estat així.
La formació de Rosa Díez ha anunciat aquest dissabte que dilluns presentarà a la junta electoral la documentació necessària per a poder presentar-se, cosa que vol dir que ha reunit els avals necessaris.



 

Espanya fa 3.000 anys?

L''ABC' proposa, com a "antídot a la invenció de la història", 50 fites "que tot espanyol ha de conèixer" 

El diari 'ABC' proposa aquest diumenge "50 fites de la nostra història que tot alumne espanyol hauria de conèixer". Escollides per l'historiador Fernando García de Cortázar, tenen el propòsit de servir d'"antídot contra la invenció de la història".
El rotatiu fa servir de filó per treure el tema la proposta del primer ministre David Cameron de proposar als escolar britànics que memoritzin a partir del pròxim curs 200 fites claus de la història del Regne Unit. "'ABC' proposa, amb l'ajuda de l'historiador Fernando García de Cortázar, un llistat molt més pretensiós: mig centenar de fites transcendentals en la història d'Espanya".
La cronologia comença amb la "Fundació Mítica de Cadis (1101aC) pels Ibers" i acaba amb la transició. Destaca les Glosses Emilianeses, que "porten al naixement de l'espanyol al voltant de l'any 1000" i també la Guerra Civil.
En aquest capítol destaca que des de la "primavera del 1934, la deriva revolucionària de l'esquerra i la repressió de la revolució d'Astúries assagen un llenç que cobra dimensió aterradora amb la Guerra Civil".


Una mica de rigor històric! Des de quan Espanya existeix el 1.101 aC?

 

XXXIII Marxa de l'Arboç

Diumenge 28 d'octubre de 2012
XXXIII Marxa de l'Arboç de La Bisbal d'Empordà
Sortida a les 8 del matí des de la piscina municipal
Recorregut de 13 i 18 quilòmetres


MARXA SUSPESA PER LA PLUJA. SE CELEBRARÀ DIUMENGE QUE VE DIA 28 D'OCTUBRE

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Títols universitaris, invasions terrestres ... aneu fent!

Un coronel espanyol demana declarar l'estat de guerra a Catalunya

El coronel d'intendència Leopoldo Muñoz Sánchez, president de l'AME (associació de militars espanyols) ha exigit en una entrevista a la cadena de televisió holandesa NOS que es declari l'estat de guerra a Catalunya per a aturar el procés que ell defineix com a 'separatista'. 'El nostre punt de vista és que es declari l'estat de guerra, o l'estat d'excepció, o l'estat de setge', ha declarat el coronel.
'Espanya és una nació, indissoluble. I en cas d'amenaça de ruptura, i en aquest cas de separatisme, hi ha la constitució, l'article 8, que diu que les forces armades tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya i defensar la integritat territorial', diu Muñoz Sánchez.
Múñoz Sánchez és un habitual de les ràdios i televisions d'extrema dreta, home conegut per la seva posició reaccionària. L'AME havia amenaçat fa dies el govern català amb accions judicial però ara, per primer vegada, s'ha referit al conflicte com una 'guerra' i exigint l'adopció de mesures d'excepció.

 

Quants socis guanyarà Òmnium?

Barberá acusa Òmnium de catalanitzar el País Valencià

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va assegurar ahir que no tem que el procés d'independència avance cap al País Valencià i les Illes, perquè “fa anys que patim aquesta pressió”. La primera edil va fer aquestes declaracions durant un desdejuni informatiu en el Fórum Europa acompanyada de diversos ministres i de la vicepresidenta del govern espanyol.
Barberá va insistir que no sentia cap temor perquè “el missatge separatista” del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, s'estenga pel País Valencià. La batllessa va expressar que la “deriva separatista” de Catalunya “no és nova”, però que en l'actual context és “una tremenda irresponsabilitat”. La líder popular va posar com a exemple de la “pressió catalana” sobre els valencians, l'acció d'Òmnium Cultural a través d'Acció Cultural del País Valencià. Segons Barberá, l'entitat es dedica a “catalanitzar” la cultura valenciana i balear. “Fins i tot ha editat llibres en els quals s'afirma que Joanot Martorell, Ausiàs March i la Dama d'Elx pertanyen a la cultura catalana”, va subratllar. L'entitat va respondre assegurant que Barberá havia “espanyolitzat” el País Valencià durant el seu mandat.

AVUI



 

dilluns, 15 d’octubre del 2012

XXXIV Cursa del Carrer Nou de Girona

Diumenge 21 d'octubre de 2012
XXXIV Cursa del Carrer Nou de Girona
Sortida a les 10 del matí
Recorregut de 10 quilòmetres

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Mitja marató de Roda de Ter

Avui he participat en la meva vint-i-novena mitja marató, la de Roda de Ter, que ha estat el segon any que l'he feta. És una mitja marató completament diferent de la resta. Donen entrepà de botifarra i tot!

Que no serveixi com a excusa però fa deu dies que arrossego un constipat i encara no he fet net. Ja veureu perquè us ho dic.
Vam arribar a Vic ahir al matí amb la Mireia. Visita al mercat de Vic, la plaça Major ben engalanada de senyeres i estalades i salutacions a la càmera d'El Temps. Dinar a la capital osonenca, tarda de passeigs, sopar i cap a l'hotel a dormir.

Ben d'hora al matí, ens hem llevat, hem baixat a esmorzar a l'hotel i abans de les 9 ja érem a Roda de Ter. Ens hem trobat ràpidament amb l'Àngel i els dos David, en Ros i en Martí, que venien de Sant Dalmai compartint cotxe. Hem anat a fer un cafetó al bar, escalfament i sortida. Finalment, l'Àngel ha acabat fent la de 10 quilòmetres perquè també ha estat constipat tota la setmana i avui encara no estava al 100%.

Els primers cinc quilòmetres són per Roda de Ter i ha servit per sortir en les fotografies que feia la Mireia. Sortint de Roda i creuant el Ter, han començat els clàssics tobogans d'aquesta mitja marató. Al primer pujant, he comprovat que estava tapat i que no faria gaire bon temps. Per tant, he decidit posar-me a ritme de 4m30s el quilòmetre aguantant el màxim possible. En totes les mitges maratons es pateix però avui ha estat d'aquelles en què s'ha de saber patir i aguantar.

Finalment, he acabat fent 1h35m07s amb un ritme de 4m31s i sent la 15a millor marca personal. Us deixo fotografies i l'enllaç al wikiloc. I la setmana que ve, la marxa de l'Arboç!

Lluííííííííís!

Escalfant

Cares descansades. És el començament!

Una de les passades a prop de l'arribada. Aquí, en David Ros
 Cap al quilòmetre 4
 En David Martí

 L'Àngel

 El primer d'arribar, l'Àngel

A 200 metres de l'arribada. Quines ganes!

Segons finals per en David

El darrer esprint

dijous, 11 d’octubre del 2012

Què s'ensenya d'història i geografia als instituts de Catalunya

Agafant l'editorial més usada als Departaments d'Història de Catalunya (Editorial Vicens Vives), aquí teniu el temari de cada curs. Fent només un cop d'ull, es pot comprovar com a Catalunya sí que s'ensenya la història i geografia espanyoles.






dimecres, 10 d’octubre del 2012

A veure si algú en fa la cuina d'aquesta enquesta

El PSC s'enfonsa en intenció de vot directa, segons el CEO 

El PSC segueix caient a les enquestes electorals. Segons l'últim informe del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), els socialistes només acrediten un 3,1% d'intenció directa de vot, per darrere d'ERC (5,9%) i d'ICV-EUiA (3,4%). Només un de cada quatre votants que diu haver votat el PSC el 2010 tornarà a votar-los ara.
CiU, en canvi, acredita un 26,3% de la intenció directa de vot. Hi ha, segons el CEO, un 34,6% d'indecisos. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha assegurat que la intenció directa de vot cap a CiU augura una "majoria absoluta còmoda" per a Artur Mas.




 

Quants grapats portem des de l'11 de Setembre? Doncs avui un més!

Wert: "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans" 

"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols, perquè tinguin una vivència equilibrada de les dues identitats, perquè les dues s'enriqueixen i enforteixen" [escolta l'àudio]. Així ha respost aquest dimecres el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a la pregunta que li ha formulat al Congrés el diputat del PSC Francesc Vallès sobre les seves polèmiques declaracions de la setmana passada en què relacionava el creixement del sentiment sobiranista a Catalunya amb el seu sistema educatiu.
Wert ha insistit en la seva tesi i fins i tot ha anat més enllà. Ha dit que la "deriva" de part del sistema educatiu català facilita l'"ocultament de la identificació dels elements històrics de Catalunya dintre d'Espanya" i que, alhora, "s'exageren fins a la caricatura" els elements més característics d'aquesta relació. Ha posat d'exemple que a l'educació secundària obligatòria (ESO), el llibre que s'hauria de dir "Història d'Espanya", a Catalunya es diu "Història", i té menys rang.
El ministre ha manifestat la seva admiració i respecte per la llengua catalana −ha recordat que parla català− però ha reiterat la seva voluntat de fer "efectiu el dret" de les famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà, "siguin una o mil" famílies.




 

dilluns, 8 d’octubre del 2012

XXIX Mitja marató de Roda de Ter

Diumenge 14 d'octubre de 2012
XXIX Mitja marató de Roda de Ter
Sortida a les 10.30h des de la piscina municipal

XV Mitja marató de Puigcerdà

Diumenge 14 d'octubre de 2012
XV Mitja marató de Puigcerdà
Sortida a les 10.30 des del Club Esportiu Puigcerdà

XIV Marxa popular de Breda

Divendres 12 d'octubre de 2012
XIV Marxa popular de Breda
Sortida a les 9 del matí des del pavelló
Recorregut de 10 quilòmetres

Marxa a Tomet

Divendres 12 d'octubre de 2012
Marxa a Tomet
Sortida a les 9 del matí des de Medinyà
Recorregut de 7 quilòmetres

XX Marxa del Pilar de Girona

Diumenge 14 d'octubre de 2012
XX Marxa del Pilar de Girona
Sortida a les 9 del matí des de la Guàrdia Civil de Girona
Recorregut de 9 quilòmetres

Cursa del carrilet d'Anglès

Diumenge 14 d'octubre de 2012
Cursa del Carrilet d'Anglès
Sortida a les 9.30 des de la zona esportiva
Recorregut de 10 quilòmetres

L'Assignia Manresa, una torre de babel!

Assignia Manresa, el baloncesto de las ocho lenguas más una

El Assignia Manresa es una torre de Babel. Hasta ocho idiomas diferentes se hablan entre los jugadores del equipo. Tal es la dificultad idiomática para entenderse que el cuerpo técnico ha tenido que inventarse palabras para marcar algunas jugadas y que todos los jugadores las puedan entender. El conjunto manresano es el equipo de las ocho lenguas más una.

El Baloncesto Manresa es el club más modesto de la liga Endesa. Lo es desde hace mucho tiempo y esto obliga a sus ojeadores, encabezados por el ex jugador manresano Pere Capdevila, a estar muy atento a lo que pasa en mercados poco explotados de este deporte. Es por este motivo que el club manresano siempre está buscando perlas por explotar que encuentran en Manresa su oportunidad para poder disponer de una opción de debutar en la segunda mejor liga del mundo. Bajo esta filosofía han pasado por el club manresano auténticos mitos del baloncesto actual como Serge Ibaka o Adres Noccioni.
Esta temporada, una vez más, el club se ha visto obligado a vender a sus mejores jugadores a otros equipos y montar, de nuevo, un equipo joven y de caras y apellidos desconocidos. Un búlgaro, un húngaro, un islandés, un danés, un americano nacionalizado en la República Dominicana o un americano con nacionalidad de Madagascar –país que por primera vez estará representado en la máxima categoría del baloncesto español.
Invertir tiempo para entenderse
Uno de los hándicaps con los que se está encontrando el equipo técnico es el del idioma, porque incluso el inglés es de dificultad para algunos jugadores. Como siempre, el entrenador manresano, Jaume Ponsarnau, se enfoca en las partes más positivas de cualquier situación y por este motivo, lejos de lamentarse por la situación, explica que “cada minuto que invertimos para entendernos es un tiempo que ganamos en cohesión de grupo”.
Buen nivel de cohesión
Lo cierto es que el equipo no lo tiene fácil. Muchos de los jugadores se han incorporado en la recta final de la pretemporada porque han participado en pre europeos con las selecciones de su país. A pesar de todo los jugadores se muestran satisfechos de su acogida en Manresa. Es el caso de Ramsdell que destaca que, además de sentirse muy cómodo en la ciudad: “los entrenadores nos tratan muy bien”.



dimecres, 3 d’octubre del 2012

El perquè de l'auge de l'independentisme, al New York Times i explicat des d'una òrbita no centralista

Spanish Prisoners

 ON Sept. 11, hundreds of thousands of people took to the streets of Barcelona calling for Catalonia’s independence from Spain. Artur Mas, the Catalan prime minister, reacted by dissolving the regional Parliament and calling for elections on Nov. 25, which will likely strengthen his party’s position. Catalonia’s Parliament, which represents an autonomous region the size of Belgium in Spain’s northeast corner, has overwhelmingly supported holding a referendum on independence despite the Spanish Constitution’s ban on secession. So in addition to its economic woes, Spain now faces a deep constitutional crisis.

History can follow a capricious path, sometimes meandering slowly for decades only to accelerate abruptly and take a vertiginous turn. The immediate cause of Catalonia’s sudden outbreak of secessionist fever is so-called fiscal looting. The region accounts for about one-fourth of Spain’s exports. But for every euro Catalans pay in taxes, only 57 cents is spent in the region. Before taxes, Catalonia is the fourth richest of Spain’s 17 autonomous regions. After taxes, it drops to ninth — a form of forced redistribution unparalleled in contemporary Europe.
For a society suffering the acute pain of budget cuts and a deep recession, the burden of fiscal transfers, which cripple the Catalan economy’s ability to compete globally, is unacceptable. Unable to draw on its own tax base, the Catalan government recently went through the humiliation of being forced to ask Madrid for a bailout. Americans know well that an unfair taxation system can easily ignite calls for independence.
But money isn’t the only cause of secessionist sentiment. We Catalans have long been attached to our distinct identity and never accepted the loss of national sovereignty after being defeated by the Spanish monarchy in 1714. For three centuries, Catalonia has striven to regain its independence. Most attempts to establish a state were put down by force. The “Catalan question” was a major catalyst of the Spanish Civil War in the 1930s, and Gen. Francisco Franco’s dictatorship harshly repressed Catalan culture.
At the core of Catalonia’s unique identity is the Catalan language, which is distinct from Spanish. Since the re-establishment of Spain’s democracy in 1977 and Catalonia’s autonomy in 1979, Catalan has been revived in the region’s schools. However, a recent ruling by Spain’s Constitutional Court threatens this policy. To most Catalans, our language is a red line. If the current system of autonomy can’t guarantee protection of it, independence is the only solution.
The independence movement is not driven by hatred of Spain. Catalan nationalism is civic and cultural, unlike the ethnic nationalism that has so often plagued Europe. Indeed, most of the two million Spaniards who migrated to Catalonia in the 1960s and ’70s are today fully integrated and many of them have embraced secessionist ideals.
The growth of the secessionist movement is also a reaction to a renewed wave of Spanish nationalism. When Catalonia passed a more far-reaching autonomy law in 2006, some political parties and media outlets unleashed a fierce anti-Catalan campaign that included a boycott of Catalan products. This campaign caused an emotional rift, and many Catalans concluded that only independence would protect them. Once mutual trust was lost, other possible solutions, like a federal state, lost their appeal. The fact that the Spanish government is now seeking to curb the powers of autonomous regions by blaming them for the economic crisis doesn’t help.
Opponents of secession often argue that Catalan independence doesn’t make sense in a globalized world where state sovereignty is progressively being eroded. However, the opposite is true: it has never made more sense — at least for small European nations. Europe’s common market and its increasing move toward greater political union enhances the viability of small countries. Small states are more competitive and tend to react faster to global economic challenges. Catalonia has a population of just over 7.5 million. Twelve current European Union members, including Ireland and Denmark, have smaller populations.
Although secession sounds drastic, it doesn’t need to be. The European Union’s internal borders are already blurred and its citizens cross them in order to travel, work and emigrate without visas. Spaniards and Catalans would continue to be members of a community of nations, and the most important economic and cultural links would be preserved.
Unfortunately, the Catalan demands for self-determination have so far been met with threats and contempt by the Spanish government. This attitude differs starkly from that of the British prime minister, David Cameron, who has been negotiating with Alex Salmond, Scotland’s first minister, over a scheduled 2014 referendum on Scottish secession from the United Kingdom.
Spain’s Constitution may not permit regions to secede, but the principles of democracy and justice necessitate finding a political solution to Catalonia’s demands. In a world where deep-seated national grievances often lead to violence, Catalans offer the example that peaceful change is possible. Denying Catalans the right to self-determination would be an affront to the democratic ideals that Spain, and Europe, claim to embrace.
Ricard González is the former Washington correspondent for El Mundo and the Catalan magazine El Temps. Jaume Clotet is a novelist and former political editor of the Catalan newspaper Avui



dimarts, 2 d’octubre del 2012

La culpa de l'independentisme català és de l'escola, segons el ministre d'educació

Wert atribueix el tsunami sobiranista a l’escola catalana
 
El ministre d’Educació anuncia una ofensiva per obligar la Generalitat a fer enseyament en castellà
 
El ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignació Wert, ha afirmat que “hi ha algunes evidències” que relacionen el creixement del sentiment independentista en algunes comunitats autònomes, en al·lusió a Catalunya, “amb la direcció que ha portat el sentit educatiu”. Wert ha posat en dubte que els principis constitucionals d’ igualtat, solidaritat i equitat estiguin ben atesos quan, per exemple, “en el País Basc la despesa en educació per alumne és el doble que a Andalusia”.

En una entrevista a Telemadrid, el ministre ha estat preguntat sobre si el govern espanyol és “incapaç” a fer complir la Constitució i que a Catalunya i a les Illes Balears un nen pugui estudiar en castellà. Wert ha respost que està “fermament disposat” a resoldre aquest tema, però que és un assumpte que “va més enllà de l’alta inspecció de l’Estat”.
 


Sense títol

De moment, tot el que ha anat dient ho ha encertat ...

Santiago Niño-Becerra: "Una Catalunya independiente es viable económicamente"

El catedrático Santiago Niño-Becerra apunta a la solución a la cuestión catalana: "Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya"

El catedrático de Estructura Económica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño-Becerra, ha explicado este lunes en el programa 8 al dia de 8tv que "una Catalunya independiente es viable económicamente". Para demostrarlo, Niño-Becerra ha presentado dos escenarios en los cuales, en su criterio, Catalunya podría salir adelante a nivel económico.
Escenario 'concierto económico catalán'
La primera de las opciones sería "algo parecido al concierto económico vasco y navarro". "Catalunya tendría un superávit de 8.500 millones de euros dentro de España cobrando lo que debe cobrar del Estado español (16.000 millones del saldo fiscal interregional)", ha argumentado Niño-Becerra después de presentar las cifras que sostenían su conclusión, datadas a 31 de diciembre de 2011. 
Niño-Becerra ha recordado que estos números, que los ha comparado con los de otras comunidades autónomas como Extremadura -"porque es el caso más extremo de superávit falso"- y Galicia -"porque las cosas que dice (el presidente gallego) Feijoo no tienen ni pies ni cabeza", además tiene en cuenta la solidaridad interterritorial de Catalunya con el resto de regiones del Estado español."Eso sí -ha señalado Niño-Becerra- a un país no se le puede obligar a ser solidario". 
Con esta solución, la de una Catalunya dentro de España pero con un concierto económico similar al vasco o al navarro, "la unidad de España quedaría incólume", ha puntualizado. El catedrático también ha hecho hincapié en la inviabilidad de diferentes autonomías españolas.  "Lo que se pondría sobre la mesa (con un concierto económico catalán) es que Extremadura y Galicia no son sostenibles económicamente: no lo eran cuando se inventaron las CC.AA y no lo eran cuando en 1980 se creó la LOFCA".
"Yo soy partidario del modelo de un concierto economicco en España y que Catalunya recupere gran parte del déficit interregional", ha sentenciado en el programa presentado por el periodista Josep Cuní en 8TV.
Escenario 'Catalunya independiente'
Por otro lado, en el escenario de una Catalunya "totalmente independiente", según el experto catalán, "los números cuadran". 
La solución al problema del encaje catalán en el Estado español llegará, en su opinión, desde fuera. "Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya", ha señalado Niño-Becerra. Basándose en los datos del estudio de la profesora de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, Niño-Becerra ha indicado que "no hace falta ser un Premio Nobel para saber que una Catalunya independente es viable económicamente". 
Según los datos, en ese escenario, después de ingresos y gastos, Catalunya arrojaría un saldo positivo de 13.617 millones de euros, lo que supone un 7,1% del PIB. Con todo, Niño-Becerra ha querido señalar que, pese a que la independencia de Catalunya es viable, el escenario del concierto económico catalán "es mejor". 
En su opinión, "la solución para Catalunya vendrá de fuera. Llegarán de fuera y les dirán al Gobierno que dejen en paz a las zonas más activas. Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya", ha sentenciado. 




dilluns, 1 d’octubre del 2012

XXX Cursa popular Ciutat d'Olot

Diumenge 7 d'octubre de 2012
XXX Cursa popular Ciutat d'Olot
Sortida a les 9.30h des del pavelló
Recorregut de 10 quilòmetres

VII Marxa nocturna d'Arbúcies

Dissabte 6 d'octubre de 2012
VII Marxa nocturna d'Arbúcies
Sortida a les 22h des de la plaça de la Vila
Recorregut d'11 quilòmetres

I amb qui pensa pactar-ho? Amb el PSOE?

Navarro vol dur ara al congrés espanyol una reforma de la constitució

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha anunciat que després de les eleccions del 25 de novembre portarà al Parlament de Catalunya una reforma de la constitució espanyola. En una entrevista a TV3 ha dit que el seu objectiu és que la cambra catalana avali la reforma per portar-la després al congrés espanyol i avançar cap a un estat federal.
Navarro considera que l'estat de les autonomies s'ha exhaurit, que cal canviar la constitució i també el senat, perquè esdevingui una cambra de representació territorial. Ha insistit doncs que el PSC defensarà la via federal, una opció que ha volgut remarcar que és 'a les antípodes del PP'.
També ha augurat que el PSC aconseguiria un resultat 'molt millor' del que auguren les enquestes. 'El dia 25 hi haurà una sorpresa electoral'. També s'ha compromès a configurar unes llistes plurals, en les quals hi haurà, per exemple, el batlle de Lleida i ex-rival a encapçalar el PSC, Àngel Ros.  A més, ha confirmat que també participarà en la campanya electoral Carme Chacón. 



Prometo que apoyaré la reforma constitucional que salga del Parlament de Catalunya. Us sona? I ull!, que torna la Chacón!

 

Un grapat més d'independentistes!

Mayor Oreja diu que els nacionalistes bascos i catalans van a "l'uníson" amb ETA al capdavant

L'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja ha alertat aquest dilluns de la "crisi de nació" que segons ell viu Espanya i ha afirmat que els moviments nacionalistes basc i català van a "l'uníson", amb "una avantguarda en la ruptura, que és ETA".

"ETA no és només un grup terrorista, és un projecte de ruptura i s'ha posat a l'avantguarda de Catalunya i del País Basc en aquesta matèria", ha dit Mayor Oreja en una entrevista a la Cope.

A "l'uníson"

Segons el dirigent popular, la banda terrorista ha deixat de matar per debilitament de les seves organitzacions, però, "sobretot, perquè ha vist l'oportunitat històrica que pot trencar Espanya, perquè s'està acostant al poder al País Basc i perquè veu que Catalunya i País Basc estan a l'uníson".
Sobre les protestes al voltant del Congrés dels Diputats, Mayor Oreja ha dit que el que més l'inquieta és que es "retransmetin en directe per televisió".
"Em sembla un disbarat que cada dia es televisin més tots els problemes d'ordre públic amb càmeres de televisió, perquè al final s'està incitant a manifestar-se", ha argumentat l'exministre, per a qui "hi ha coses que excedeixen la prudència".



 

Quina paraula no entenen?

“Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, nega que un estat català se situï fora d'Europa

La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya “vulgui deixar Europa

 

Rotund desmentiment a l'argument del PP que un futur estat català es quedaria fora de la Unió Europea. I per boca ni més ni menys que de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding. “Cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la Unió Europea si s'independitza”, sostenia aquest diumenge en una entrevista publicada al Diario de Sevilla.
Reding restava així valor al que és un dels principals missatges d'agitació de la por: l'expulsió de la Unió Europea i, fins i tot, de l'euro. I tornava a posar veu a un possible encaix a Europa d'una Catalunya independent. Això, malgrat les pressions rebudes per la CE per part de l'Estat espanyol perquè ignori el procés català.
Qüestió interna

En tot cas, la vicepresidenta de la Comissió Europea insistia que la possible secessió de Catalunya és una qüestió de “política interna” de l'Estat espanyol. “Resolguin els seus problemes”, hi afegia Reding.La número dos de José Manuel Durão Barroso no creu que Catalunya “vulgui deixar Europa”. “Conec els catalans des de fa molt temps, he estat una de les poques persones no catalanes en rebre la Creu de Sant Jordi i sé que el seu sentiment és profundament europeu”, afirmava. I es mostrava confiada en “la mentalitat europea dels catalans”.

AVUI/EL PUNT


 

II Cursa per la Convivència de Salt

Diumenge 7 d'octubre de 2012
II Cursa per la Convivència de Salt
Sortida a les 11 del matí
Recorregut de 8 quilòmetres

I Cursa GEiEG

Diumenge 7 d'octubre de 2012
I Cursa GEiEG
Sortida a les 10 del matí des del Decathlon Girona
Recorregut de 6'2 quilòmetres

XII Memorial Isabel Vila

Diumenge 7 d'octubre de 2012
XII Memorial Isabel Vila
Sortida a les 8 del matí des del pavelló de Llagostera i arribada a La Bisbal d'Empordà
Recorregut de 22 quilòmetres

XXVIII Marxa de Navata

Diumenge 7 d'octubre de 2012
XXVIII Marxa de Navata
Sortida a les 8 del matí des de l'Era de l'obra
Recorregut de 19 quilòmetres

XXII Marxa popular de Palol de Revardit

Diumenge 7 d'octubre de 2012
XXII Marxa popular de Palol de Revardit
Sortida a les 9 del matí des del local polivalent de la Banyeta
Recorregut d'11 quilòmetres