dijous, 30 de juny de 2005

Tipologia de turistes

Després d'uns quants anys treballant a l'aeroport de Vilobí d'Onyar (conegut com el de Girona-Costa Brava), em veig capacitat (si és que estic capacitat per fer-ho) de fer una tipologia de turistes segons la seva nacionalitat:
  • Anglesos --> normalment de Manchester, Birmingham o Luton. Viatgen amb companyies com Britannia, MyTravel o Thomas Cook. Són turistes de familia, amb els pares, fills i avis. A l'hora d'embarcar a l'avió baixen molt lentament, de familia en familia. L'avió sempre s'està esperant fins que arriba la última persona o familia. Físicament solen tenir sobrepès i no són cap bellesa física.

  • Holandesos --> Amsterdam o Rotterdam. Els que venen de Rotterdam viatgen amb l'empresa de baix cost que es coneixia amb el nom de Basiq Air (ara Transavia). Són típiques les maletes model Samsonite i probablement són les mes pesades de tot l'aeroport (mitjana de 20 quilos per maleta, amb màxims de 40 0 45 quilos). Els d'Amsterdam viatgen amb Transavia. També són molt lents a l'hora d'embarcar i també solen viatjar en familia però són uns turistes més joves que els anglesos. Físicament, hi ha de tot.

  • Belgues --> Són la flor i nata de l'aeroport. Venen de Brusseles i solen viatjar amb la companyia Thomas Cook. Són els típics turistes de platja, d'edat avançada, que quan embarquen a l'avió s'equivoquen i se'n van cap a algun avió de Ryanair. Sempre s'estan queixant, volen que els portin a l'avió amb cotxes o amb el camió de minusvàlids. T'hi pots estar mitja hora abans que embarqui tothom i l'avió pugui marxar.

  • Txecs --> Són els més esperats. Solen anar a Praga amb Travel Service i es nota que venen d'un país més pobre, ja que les maletes solen ser bosses esportives o antigues. Porten molts parasols i planxes de windsurf ja que sembla que allà no tenen sol. Físicament, les txeques són les millors.

  • Hongaresos, polonesos --> Són els que viatgen amb la companyia de baix cost Wizz Air. Les bosses no pesen gaire i el procés d'embarcar és ràpid ja que en 30 minuts l'avió ha de tornar a marxar. Físicament, són semblants a les txeques.

Però no tots els turistes són estrangers i sempre et pots trobar amb algun problema. Estar comentant el vestit d'algun turista i que aquest turista se't giri i et digui, "sóc d'aquí". I tu, "ah vale, bon viatge ...".




Per fer passar una mica aquesta calor sufocant, hi ha poques opcions. Una és remullar-se allà on es pugui.

dimecres, 29 de juny de 2005

dimarts, 28 de juny de 2005

II OLIMPÍADES DE VERÀ

Fa uns dies vaig rebre aquesta carta que ara mateix us reprodueixo:

"Benvolgut,

En els recents enderrocs de pisos al barri del Carmel de Barcelona ha estat trobat un original del reglament de les olimpíades de verà corresponent a l'edició de 1996, del qual us adjuntem una còpia*.

Aquest reglament ha estat inmediatament enviat al comitè organitzador, el qual ha decidit - per majoria unànime d'un vot a favor, cap abstenció, cap vot en blanc i cap en contra - organitzar aquest estiu una nova edició de les olimpíades.

Com a participant en la darrera edició de 1996, hi esteu convidat.

En cas de no voler o poder assistir a la competició, haurà de presentar en el termini de quinze dies de rebre aquesta carta un certificat mèdic que ho acrediti o bé dipositar una fiança no retornable de 3.500 euros al següent compte corrent: 0182 3700 75 2100356693

Les dates proposades per a la celebració del campionat són les següents: cap de setmana del 2 i 3 de Juliol.

Us preguem us poseu en contacte amb el comitè organitzador de les olimpíades (telf 605 27 25 35) per tal de confirmar o modificar les dates de la celebració de campionat. Us adjuntem també un full amb les fotografies de les candidates que fins ara ens han fet aribar el seu currículum per tal de fer de recull-pilotes, per tal que ens feu saber també quina preferiu. El comitè es reserva el dret de tenir en compte o no les vostres preferències.












Atentament,

El comitè organitzador"


* REGLAMENT DE LES II OLIMPÍADES DE VERÀ

1. El waterpolista d'estiu és un esportista d'èlit, i per tant, queda terminantment prohibit alimentar-se de qualsevol altra cosa que no sigui pa amb tomàquet, oli oliós d'oliva, embotits greixosos del país i altres grasses animals saturades.
2. La piscina olímpicia de 8 x 3'5 m. de Sant Dalmai és la teva terra: cuida-la, respecta-la i no hi miccionis (pixis) o hi defequis (caguis).
3. Provisionalment l'himne de les olimpíades serà l'himne oficial de l'estat espanyol, en espera de la redacció definitiva d'un himne propi.
4. La piscina, per a aquells que no ho sàpiguen, està situada enming de lo vaia des mots, i com tots sabeu: "Eni tant sols des shignes vivim, e per tant, e lo vaia des mots". José Mari.
5. Només es podrà abandonar la competició en cas que algun o tots els participants agafin una febrada d'estiu, altrament anomenada calentura veraniega.
6. Els waterpolistes d'estiu podran adreçar les seves queixes o suggeriments a la seu arbitral dels campionats mitjançant la cumplimentació d'una instància (model oficial 23-12-G/10 de 2 de Novembre de 1987 publicada al B.O.E. en aquella data a la pàgina 4, paràgraf 3, versicle satànic) i el pagament d'una fiança (no retornable) de 5.321 pessetes (42'57 euros, 26'6 lliures) en el termini de 2'34" després que la pilota sobrepassi els límits reglamentaris del terreny de joc. La decisió dels jutges, emesa en comunicat oficial 3 anys després de la presentació de la queixa, serà inapel·lable excepte que els jutges-àrbitres acceptin alguna mena de soborn (us avisem que ens agrado molt el pernil de jabuc). El criteri per a la presa de la decisió serà aquell que ens passi pels collons en el moment de la reunió.
7. Els assistents-no-comptetitius (per motius d'edat, intel·ligència, religió, prominència de les dents o altres factors) podran gaudir de la generosa cessió de les instal·lacions piscinòl·logues durant 5 minuts al dia, preferentment de 7 a 8 del matí, mentre transcorri la celebració dels jocs.
8. Hi haurà una sèrie d'esports de demostració (no competitius) que acompanyaran la celebració de les jornades oficials. Us en detallem a continuació les més destacades:
* Descens d'escales rodolant: modalitat normal i a tomba oberta per als participants que així ho desitgin.
* Concurs de recollida de floretes silvestres.
* 1a edició de l'escombrada popular: modalitat estàndard i bruc (bruc ... bruc ... bruc ... bruc Shields)(bruc ... bruc ... bruc ... pel kul telestruc)
* 1a gimcama popular d'exhibició de dentadures: modalitat amateur, oberta a tothom i modalitat professional, exclusiva per a una sola participant "¿?".
* 1a porronada popular, memorial Paquitu (tananananà ... pum ... pum) 1a jornada d'extermini d'immigrants, memorial Lourdes
9. Queda prohibida l'entrada al recinte olímpic a qualsevol pixapí, xava, fanga, nyegu, Alejo, José Mari, negre, moro, gabatxu, xino, membre de la braca podrida, rossites, així com qualsevol persona amb idees polítiques no preponderants (po que sé que collons vol dir això).

10. Sense la presentació d'aquest document oficial elaborat pel CONY (Comitè olímpic nacional del Yemen) no serà permesa l'entrada al recinte pel barri oficial (qui vulgui entrar per la riera o saltant el muru, allà ell) ni tampoc la tramitació de l'acreditació oficial, sense la qual no es pot competir ni assistir com a públic.


I VET AQUÍ UN GOS,
I VET AQUÍ UN GAT ...
AQUÍ TE PILL ... AQUÍ TE MAT ...
Viva el Rey ............. VIVAAAAAAAAAAA !!!
Viva España ....... VIVAAAAAAAAA !!!


Els elaboradors d'aquest reglament.

Nota: Aquest reglament també el podeu consultar a internet a l'adreça oficial del CONY.

Els últims serem els primers

No ha pogut ser i els llobatons hem perdut el primer partit per 4-2 tot i començant marcant. No cal posar excuses però no teníem el porter titular (Ricard, tot i l'estel·lar actuació del seu substitut, Jordi Batlle) ni en Xevi Giró ni l'Àngel Esquinas ... El pròxim partit, dilluns que ve. Qui vulgui venir a riure, que vingui ... :-p I si algú que sap tocar la pilota, defensar i marcar gols vol venir a jugar, que m'ho digui !!!!


Jo, amb el número 10 (el de ronaldinho per exemple), demanant la pilota per inciar la jugada ... jeje

dilluns, 27 de juny de 2005

Iberia a guirilandia

Primer sopar d'aeroport de la temporada i el lloc escollit va ser Lloret (per rememorar antics sopars). Vam trobar-nos al pàrquing de l'aeroport (cal aprofitar que podem entrar al pàrquing reservat pels treballadors per deixar-hi el cotxe ...) i després d'esperar a algú que no es va acabar presentant, vam agafar un parell de cotxes i cap a Lloret. Allà vam sopar a Can Sabata (el pròxim sopar serà al mcdonalds ...) i després de baretos guiris. El primer va ser el Quenn Vic, llavors el texas, un bar de cerveses perquè en dani estigués content una estona, fent fotos amb les guiris, penya menjant kebbabs o hamburgueses, intentar lligar amb cambreres (sense èxit) i al final la típica becaina a la platja per fer-ho baixar tot. I després carretera i manta fins a l'aeroport, agafar el cotxe i arribar a casa quan el sol ja feia estona que havia sortit.


Intentant lligar amb la cambrera


Dues guiris que no durien entendre res ...


Administratives i mossos, pau per una nit ...

dissabte, 25 de juny de 2005

L'Akasvayu Girona continua reforçant-se amb el fitxatge del base nord-americà Ariel McDonald

L'Akasvayu Girona està disposat a confeccionar, a cop de talonari, això sí, un dels equip més competitius de la Lliga ACB. Després dels intents infructuosos per fitxar el base dels Utah Jazz Raül López, el conjunt gironí ha contractat els serveis del base nord-americà Ariel McDonald. El jugador, que arriba procedent del Dinamo de Moscou, ha fitxat per una temporada. McDonald havia jugat anteriorment a les files de l'Olimpija de Ljubliana, el Maccabi de Tel Aviv i el Panathinaikos grec.

TELENOTICIES.COM

Ja hi tornem a ser. El Girona està fent un molt bon equip de bàsquet, però a cop de talonari. I? Quan el barça fitxa en bodiroga com ho fa, regalant bombons a la dona? No, amb calés. Però quan ho fa un equip que no sigui el barça, a criticar. Aquesta notícia la deu haver escrit en robirosa ...

Els Llobatons, un a un

Ara farem una mica de presentació dels Llobatons tot i que no tinc fotos de tothom (d'en tico per exemple i de tothom que festa rera festa ens ajuda).


En Ferran "el president", que sempre diu que queda malament a les fotos



L'Àngel i en Jordi, els dos secretaris



En Quim, el que controla els calés (el de l'esquerra)



En Ricard, el "vice" (és el del mig ...)



Jo, un dels vocals



Les Llobatones, el futur (això esperem ...)

divendres, 24 de juny de 2005

Nit de revetlla

250 persones no està malament, comptant que a tot Sant Dalmai som uns 600 com a molt ... Molta calor, molts petards, molts melons (dos talls de meló per cada persona, 250 x 2= 500 talls de meló. Quants talls per meló? Si ho calculeu, sabreu els melons que ens vam menjar ...). I si no menjàvem, estàvem a la barra, com podeu observar a les fotos ...
I a les 8 del matí entrava a l'aeroport a treballar ... he tornat a menjar coca i beure cava perquè dos que treballen a l'aeroport es diuen joan.


Les 250 persones sopant

Una coca-cola per no adormir-me ... jeje


Ieeeeeeeeee, què tal? ...

dijous, 23 de juny de 2005

Primers entrenaments

Ja no recordava que això de córrer darrera una pilota cansés tant ... sort que som molts. Nosaltres juguem a la tàctica quantitat. Som bons? No ho sé. El que si que sé segur és que som molts ... Anàvem perdent 4-0 i al final hem remuntat fins el 4-3. Ens queda un bon sabor de boca pel primer partit el dilluns que ve. Abans però, la revetlla de Sant Joan. Ja us aniré informant.


El punt de trobada



Les llobatones



A.C. LLOBATONS




Cony, com cansa això de córrer ...

dimecres, 22 de juny de 2005

Ja és estiu !!!

El dia 21-22 de juny a les 12 del migdia hora solar (14 hores, hora real) és quan el sol està més amunt dels nostres caps. En principi, a l'estar el sol a la seva màxima altura res es fa ombra. Però això només passa a l'equador. A l'estar en una latitud superior, sempre hi ha una mica d'ombra. I aquest n'és l'exemple.



dimarts, 21 de juny de 2005

Onzena obra

"Va estendre el cadàver d'en [...] sobre un llençol, el despullà i va rentar-lo de dalt a baix amb una esponja, fins que quedà net del tot, sense ni rastre de sang ni de guix. Va cobrir-lo aleshores amb un altre llençol per tal de defensar-lo dels insectes i va escollir un indret entre els dos sàlzers.Tot seguit, va posar-se a cavar.

I cap a mitja tarda, va asseure's a terra, al costat del noi, i va agafar-li una mà entre les seves. Durant dues hores va restar quieta, únicament amb els llavis que es movien silenciosament a mesura que anava cordant-se, i recordant-li, una història comuna d'esforç i d'amor. No es va moure fins prop de la posta, quan s'agenollà i, abocada al seu damunt, va besar-li els llavis freds i li escalfà la pell amb les seves llàgrimes.

I, amb els darrers raigs de sol, va carregar-se'l altra vegada en braços i, ara sense que les cames li vacil·lessin, va portar-lo cap als sàlzers i el baixà a la tomba.

L'ànim li defallí un segon al moment d'agafar la pala, però es va refer i el va anar cobrint fins que va estar ben colgat. Amb les mans, va anivellar la terra, que quedava una mica més alta i on l'endemà plantaria flors. Ja era fosc quan va deixar-lo i tornà a la roulotte.

I jo, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta anys quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en [...], el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill ..."

Solució

Doncs la desena obra es tractava de La Caverna de José Saramago. Ara us poso l'onzena.

A.C. LLOBATONS



A partir de dilluns que ve, l'AC LLOBATONS comença el seu caminar fins la victòria final ...

dilluns, 20 de juny de 2005

Llibertat d'expressió?

Fa uns dies vaig rebre un mail d'aquells que corren per internet. Havies d'anar al google, cerca d'imatges i buscar "comepollas". Un cop buscat, et donava error i et deia "quiso usted decir chupapollas". Només hi havia una fotografia, la primera que veieu. Però, suposo, que al córrer el mail, algú deu haver criticat aquesta cerca. Si cliqueu la fotografia per fer-la més gran, us trobeu amb la segona fotografia. Fa una setmana, no apareixia.

Ja se sap que en aquest país tant elevat culturalment, de l'única cosa que ningú en pot fer mofa és d'una família que generació rera generació està en el poder sense que ningú l'hagi escollida democràticament. Mentida, només l'han escollit un cop. I qui la va escollir per seguir la seva feina va ser un tal Francisco Franco Bahamonde, "caudillo de España por la gracia de Dios".






diumenge, 19 de juny de 2005

I tant que fa calor !

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción,
y que abras esa botella, y brindemos por ella
y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción.
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor.

Ah, haa ha, ah, haa ha,
Dulce como el vino, salada como el mar,
princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad.

Hace calor, hace calor,
ella tiene la receta para estar mucho mejor.
Sin truco, sin prisa, me entrega su sonrisa
como una sacerdotisa del amor.

Luna de miel, luna de papel,
luna llena, piel canela, dame noches de placer.
A veces estoy mal, a veces estoy bien,
te daré mi corazón para que juegues con él.

Ah, ha ha, ah, haa ha,
Podrían acusarme, ella es menor de edad.
Iremos a un hotel, iremos a cenar,
pero nunca iremos juntos al altar.

Mucho mejor
Andrés Calamaro

Cursa BTT



Si a les sis del matí em ficava al llit després d'anar a l'aeroport, a dos quarts de vuit ja em sonava el despertador. Una dutxa, esmorzar una mica, agafar la bici i cap a Vilobí, on havíem quedat els tres germans amb en Ferran i en Jordi per preparar el torneig de futbol sala de Vilobí. Els primers quilòmetres han transcorregut amb molt bon humor (era pla) però això s'ha acabat a l'arribar a Sant Dalmai i començar a baixar i pujar a la Crosa. Primeres suades i primers esbufecs que ens han fet adonar que la millor opció seria la curta de 24 quilòmetres. A la resclosa d'en Borra hi havia el primer avituallament i d'aquí cap a Brunyola pel camí vell. Pujades, baixades, més pujades i menys baixades de les esperades ens han anat conduint fins a l'arribada, amb un temps exacte de dues hores. Allà un bon esmorzar i a l'arribar a casa, primera remullada a la piscina de l'any (l'aigua encara està freda però estava acalorat i fotia una calda ...).
I a la tarda pensava dormir, però estem a 37 graus i clar, encara no he aconseguit aprendre a dormir i a suar alhora ...

Un altre dissabte a la nit







A les 02.30h baixava l'Airbus 321 de la companyia My Travel. En vint minuts en van baixar quatre més i tot era un caos. Et feien anar d'un avió a l'altre, no sabies a quin avió estaves, els teus companys de grup ja n'eren uns altres ...

I a la segona fotografia em podeu observar treballant ... jeje. No, era una simple pausa tècnica.

divendres, 17 de juny de 2005




Es molt dur haver de marxar

d'una festa quan tot s'ha acabat

maleïda clau que no et vol obrir

i l'alcohol et fa sentir... deprimit



dijous, 16 de juny de 2005

Realment m'hi assemblo? :-p



Representants dels equips i organitzadors fan els grups del torneig d'estiu de futbol sala

Ahir al vespre va tenir lloc a l'Espai Jove - El Sindicat la configuració dels grups per als equips que participaran en el torneig d'estiu de futbol sala.

Els Organitzadors del torneig, Jordi Oliver i Felip Mató, van confeccionar un horari de partits i una distribució dels equips en dos grups:

GRUP A:

1. Autoescola Vilobí

2. Agroquímics Salvi

3. Els Llobatons

4. Sant Dalmai

5. Grues i bolquets Miquel

GRUP B:

1.Can Ginesta

2. MakaFlay

3. Pneumàtics La Selva

4. Pastisseria Noguera

5. La família

DIARI DE VILOBI

dimecres, 15 de juny de 2005

"The another one please"

Diàleg mantingut entre un turista anglès i jo a la porta de la jardinera (bus que porta els passatgers a l'avió):

- awachu mai iu an mai ony wan kenobi?
- (jo ni flowers) the another one please (una jardinera estava marxant i havíem de començar a omplir l'altra)
- bat awachu mai iu an mai ony wan kenobi?
- the another one please
- awachu mai iu an mai ony wan kenobi?
- joder, the another one !!!!!!!!

Per cert, avui rècord del que portem de temporada: una maleta de 46 quilos.

dilluns, 13 de juny de 2005

Desena obra

"Els preparatius van ocupar-los tot l'endemà. Primer d'una casa, després de l'altra, la Marta i la Isaura van triar el que van considerar necessari per a un viatge que no té destinació coneguda i que no se sap com ni on acabarà. La furgoneta la van carregar els homes, auxiliats pels lladrucs d'encoratjament d'en Trobat, gens inquiet avui pel que era, amb tota claredat, una nova mudança, perquè el seu cap de gos no es podia arribar a imaginar que el poguessin abandonar per segona vegada. [...] Van pujar a la furgoneta, els dos homes davant, les dues dones darrere, amb en Trobat al mig, i, quan en Marçal anava per arrencar, en Cipriano Algor va dir d'improvís, Espera. Va sortir de la furgoneta i van encaminar-se cap al forn, On va, va demanar la Isaura. Va obrir-se la porta del forn, en Cipriano Algor hi va entrar. [...] Quan al cap d'una mica en a sortir, anava en mànigues de camisa i se servia de l'americana per transportar alguna cosa pesant, unes quantes figures, no podia ser cap altra cosa, però s'equivocava, en Cipriano Algor va acostar-se a la porta de la casa i va començar a disposar les estatuetes a terra, dretes, enfonsades a la terra molla, [...] i les figures anaven omplint de mica en mica l'espai de davant de la casa [...], ara ja no és tan sols davant de la casa que les estatuetes estan de guàrdia, també guarden l'entrada de l'obrador. En Cipriano Algor va anar a tancar la porta del forn, va dir, Ara ja ens podem anar. La furgoneta va fer la maniobra i va baixar el coster. Arribant a la carretera va tombar a l'esquerra. La Marta plorava amb els ulls eixuts, la Isaura l'abraçava, mentre en Trobat es cargolava en un racó del seient perquè no sabia a qui acudir. Al cap d'uns quilòmetres, en Marçal va dir, Escriuré als meus pares quan parem a dinar. I tot seguit, dirigint-se a la Isaura i al sogre, Hi havia un cartell, d'aquells grossos, a la façana del Centre, a veure si són capaços d'endevinar què hi deia, va demanar, Ni idea, van respondre tots dos, i aleshores en Marçal va dir, com si recités, BEN AVIAT, OBERTURA AL PÚBLIC DE LA CAVERNA DE PLATÓ, ATRACCIÓ EXCLUSIVA, ÚNICA AL MÓN, COMPRI ARA MATEIX LA SEVA ENTRADA."

Solució

Doncs nooooooooooo. La resposta és Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

D'aquí poc la següent obra.

diumenge, 12 de juny de 2005

Diari d'un dissabte a la nit

00.00h. Entro a l'aeroport a treballar una mica. Primer cafè de la nit.
00.05h. El nostre primer avió arriba a les 02.40h. Ens posem a veure Braveheart, que encara dura (la fan per Antena 3, o sigui, que si la peli ja és llarga en si, hi afegeixen tres hores d'anuncis).
01.00h. Es veu que un avió arriba tard. Què vol dir? Que si per contracte acabo a les 05.30h, en realitat acabaré més tard. No sé fins quan.
01.05h. Em foto a sobar al sofà.
02.30h. La llum de l'avió ja es veu a l'horitzó. Primera coca-cola de la nit. Agafem els trastos i cap a ell.
03.30h. Acabem el primer avió. Però ja apareix l'altre.
04.20h. Acabem el segon avió. Però ja torna a aparèixer el tercer.
05.00h. Acabem el tercer avió. Segon cafè de la nit. La gent marxa a dormir i ens quedem els que farem l'avió que arriba tard. En principi arriba a les 06.45h.
05.20h. Vaig al bar i esmorzo. Una napolitana i un donut de xocolata. Fa hores que he sopat i ja tinc gana. L'esquena ja comença a queixar-se de les maletes i les cames de la volta en bici de la tarda.
05.30h. Les primeres llums apareixen a l'horitzó. Comença un nou dia però jo encara no he acabat el d'ahir.
06.20h. L'avió s'avança i arriba abans d'hora. Agafem els trastets un altre cop i cap allà.
07.10h. Tanquen les portes de l'avió, agafem escales i cintes i cap a fitxar. El sol ja escalfa i fa mal d'ulls. El teu cos et diu que encara és de nit.
07.17h. Fitxo per sortir. Agafo el cotxe i cap a casa.
07.35h. Em foto al llit.

dissabte, 11 de juny de 2005

Un simple entrenament

Avui ha estat una tarda força mogudeta. Hem anat a "preparar-nos" pels pròxims aconteixements físics: cursa de BTT de diumenge que ve i el torneig de futbol sala de Vilobí. Per això, hem anat a fer un petit entrenament amb la bici. Hi hem anat en jordi, l'àngel i jo. En total, uns 25 quilòmetres sense parar de pujar i baixar.
Hem agafat el camí cap a Sant Romà però abans d'agafar la carretera asfaltada hem trencat a l'esquerra i puja que pujaràs hem anat fent camí cap a Brunyola. Abans d'arribar-hi ha fet un ruixat que ha durat un quartet d'hora i ens hem aixoplugat sota una alzina. A Brunyola hem omplert els bidons a la rectoria i després de fer una visita d'obres a les noves cases adossades (hi queden com una puntada de peu al cul) hem baixat fins a Serrallonga, d'aquí a Vilobí i després cap a casa a fer el sopar. I ara cap a l'aeroport, fins les 5.30 del matí i demà a les 9 a Salt a fer una cursa de 10 quilòmetres. I després ... dormir !!!!!

dimecres, 8 de juny de 2005

Torna Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d’en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l’alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.




El que ara no sé ben bé és on vaig aprendre aquesta cançó. Suposo que va ser al col·legi de Vilobí. Però el que sempre m'ha fet gràcia d'aquest mític bandoler ha estat relacionat amb l'Institut de Santa Coloma on hi vaig estudiar secundària (l'antic bup i cou). Aquest institut té el nom oficial d'IES Santa Coloma, i parlant clarament, és força patètic que no tingui un nom. Doncs una vegada van posar-hi fil a l'agulla i van organitzar un concurs per escollir un nom. I quin nom va sortir? Doncs Serrallonga. IES Serrallonga de Sta. Coloma.
Quin va ser el problema? L'APA no hi estava d'acord perquè no podia ser que un institut portés el nom d'un bandoler ...

Novena obra

"A les Casernes Lenin de Barcelona, la vigília del dia en què vaig allistar-me a les milícies, vaig veure un milicià italià dret davant la taula dels oficials.
Era un minyó d'aspecte vigorós, d'uns vint-i-cinc o vint-i-sis anys, de cabells rossos tirant a roigs i músculs poderosos. Portava la gorra de pell, de forma punxeguda, orgullosament de gairell, tapant-li un ull. Jo el veia de perfil, amb la barbeta clavada al pit, mirant amb les celles juntes, confós, un mapa que un dels oficials havia desplegat damunt la taula. L'expressió del seu rostre em va impressionar profundament. Era la cara d'un home capaç de cometre un assassinat i de donar la vida per un amic -la mena de cara que esperaries de trobar en un anarquista, encara que igualment podia ser comunista-. Una cara on hi havia candor i ferocitat alhora; i també la patètica reverència que la gent inculta sent per llurs suposats superiors. Era visible que el minyó no hi entenia un borrall, en el mapa; evidentment, considerava la interpretació de mapes com una gesta intel·lectual meravellosa. No sabria dir per què, però poques vegades m'he topat amb ningú -amb cap home, vull dir- que m'hagi inspirat una simpatia tan inmediata. Mentre enraonaven al volt de la taula, no sé com fou esmentada la meva condició d'estranger. L'italià aixecà el cap i digué de seguida:
-¿Italiano?
Jo, en el meu espanyol, vaig contestar:
-No, inglés. ¿Y tú?
-Italiano.
Quan sortíem, el minyó travessà la sala i em va estrènyer la mà amb força."

dimarts, 7 de juny de 2005

Himne dels Pirates

El mar és com un desert d´aigua,
no té camins ni té senyals;el mar és un desert d´onades,una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el temps

Les veles s´inflaràn,el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones

El sol és el senyor del dia,
la lluna reina de la nit;però la reina es dorm a les veles i al matí no es pot amagar.
Aleshores ens fa de bandera,
i el sol vol fer-se enrera i fugir

Les veles s´inflaràn,el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones

El mar serà tot per nosaltres
ja som senyors i reis del mar,
sota el refugi de la lluna que flameja al nostres estandard.Però per ells no hi haurà pietat,perquè Al.là ens ha volgut triomfants

Les veles s´inflaràn,el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones

I arribarà el dia de glòria
quan ja no quedin cristians,que cantarem la gran victòria,dels fidels,valents fills d´Al.là.I aquest mar estimat serà nostre,serà el mar dels germans musulmans

Les veles s´inflaràn,el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones









Mar i cel, Dagoll Dagom, 1988

dilluns, 6 de juny de 2005

Solució

Després de certes ajudes, el jurat (o sigui jo) ha decidit declarar desert la pregunta d'aquesta setmana. La resposta correcta era Baudolino d'Umberto Eco ( B. de U.E. segons una participant). Demà tindreu la novena obra. Bona sort !.

Uff ...

diumenge, 5 de juny de 2005

Nadal al juny








Sensacions



Ahir vaig fer una cosa que feia massa dies que ho havia mig deixat: anar a fer una cursa. I l'escollida va ser la cursa nocturna de Medinyà. Les curses nocturnes tenen un no sé què que les fan especials:

  • tots els sentits adquireixen més notorietat: la vista ha de poder distingir els tons del camí. Si és clar, vol dir que el terra és llis. Si és fosc, que hi ha algun forat. La lluna ajuda força en aquests casos. La oïda també hi fa molt. El soroll que fan els teus peus quan cauen a terra, els grills que sents al camp del blat del costat o les granotes que ja fan el seu crit característic a alguna bassa propera.
  • però també vol dir que hi ha una tensió que en una cursa a plena llum del dia no hi és. Al no poder saber en exactitud on poses els peus, corres molt tensionat. No et deixes anar mai en una baixada, els genolls i els turmells se t'acaben carregant més del normal però això no vol dir que hi hagi més risc de caiguda. Que jo recordi, he patit més "incidents" en curses diurnes que no pas en nocturnes.
Un cop fet els sis quilòmetres i escaig en uns 37 minuts (no és cap meravella de temps, però no estava en gaire bona forma física i més que anar a córrer la cursa vaig anar a gaudir-la), sopar i hidratar-te, esperar la parentela a que acabessin de fer-la caminant i just després cap a l'aeroport ja que entrava a les 12 de la nit i en sortia a dos quarts de sis del matí, quan la claror ja es veia sortir per l'est.

El vals del obrero

Orgulloso de estar entre el proletariado
Es difícil llegar a fin de meses
Y tener que sudar y sudar
"pa" ganar nuestro pan

Este es mi sitio, esta es mi gente
Somos obreros, la clase preferente
Por eso, hermano proletario, con orgullo
Yo te canto esta canción, somos la revolución

Si señor ! la revolución
Si señor !, si señor, somos la revolución
Tu enemigo es el patrón
Si señor !, si señor, somos la revolución
Viva la revolución

"estyhasta" los cojones de aguantar a sanguijuelas
Los que me roban mi dignidad
Mi vida se consume soportando esta rutina
Que me ahoga cada día más

Feliz el empresario, más callos en mis manos
Mis riñones van a reventar
No tengo un puto duro, pero sigo cotizando
A tu estado del bienestar

Resistencia !

Este es mi sitio, esta es mi gente
Somos obreros, la clase preferente
Por eso, hermano proletario, con orgullo
Yo te canto esta canción, somos la revolución

Si señor ! la revolución
Si señor !, si señor, somos la revolución
Tu enemigo es el patrón
Si señor !, si señor, somos la revolución
Viva la revolución

En esta democracia hay mucho listo que se lucra
Exprimiendo a nuestra clase social
Les importa cuatro huevos si tienenes catorce hijos
Y la abuela no se puede operar

Somos los obreros, la base de este juego
En el que siempre pierde el mismo "pringao"
Un juego bien pensado, en el que nos tienen callados
Y te joden si no quieres jugar

Resistencia !
Des-o-be-dien-cia !

Ska-p, El vals del obrero, El vals del obrero (1996)

divendres, 3 de juny de 2005

Barrio Sésamo



Avui veurem la diferencia entre el sí i el no. Sí és acceptar alguna cosa. No és el contrari. Sí és correcte. No és incorrecte. Per què si es fa un referèndum per acceptar la constitució, quan guanya el no és una mala notícia? Però no és un referèndum? El no també és una opció correcta no? Doncs no. Si no volen tenir aquests problemes, que posin una papereta amb un sí i una altra amb un sí. Així tots contents. Es vota i la gent escull el que volen que els polítics escullin. Sí. "Pues va a ser que no".

I per cert, Espanya, com ja és tradició, sempre va al revés que a Europa. Quants referèndums s'han fet a Europa? 3. A quants països ha guanyat el sí? A un, Espanya. A quants ha guanyat el no? A dos, Holanda i França. I encara queden força referèndums per fer, tot i que la majoria de països ho escolliran de forma parlamentaria, per no tenir sorpreses d'última hora (si el parlament diu que sí i llavors en referèndum surt que no, hi ha un greu problema de representació popular). Qui és que va contra Europa? ...

Resposta cooooooooooorecta.

La reconquesta ha començat ...



dijous, 2 de juny de 2005

Així que era un partit de futbol? Doncs encara estem a la mitja part ...




Ai ai ai, que comencen a tenir cagarrines. Si de 3 referendums, 2 han sortit que no, això vol dir que l'únic referèndum on ha guanyat el si va en contra d'Europa oi? Perquè sembla que els ciutadans europeus que voten en referèndum no els hi agrada gaire ...

Però d'aquesta portada, el que fa més gràcia són dues frases:
  • "Perdemos 2-1 pero Europa no peligra" --> perdem? i no perilla?
  • "Nadie cuestiona el futuro de la unión, aunque ya hay dos paises que se oponen a sus políticos" --> Nadie? A França el 55% i a Holanda el 61. I què és això que els ciutadans s'oposen als seus polítics? No serà al revés? Els polítics els mantenim nosaltres, no ells a nosaltres. Que n'aprenguin !

dimecres, 1 de juny de 2005

Girona desperta ...

Posta de sol

Fa dos dies tornava cap a casa i vaig veure una posta de sol espectacular. Com sol passar, vaig pensar que podria fotografiar-la però no portava la càmera a sobre. L'endemà, o sigui ahir, com que sabia que tornaria més o menys a aquella hora em vaig endur la càmera. Però pensava que potser el cel estaria serè i no seria la posta tant guapa. Però em vaig equivocar. I aquesta n'és la mostra. Està feta des de la muralla de Girona, just a sobre la facultat de lletres.