dilluns, 13 de juny del 2005

Desena obra

"Els preparatius van ocupar-los tot l'endemà. Primer d'una casa, després de l'altra, la Marta i la Isaura van triar el que van considerar necessari per a un viatge que no té destinació coneguda i que no se sap com ni on acabarà. La furgoneta la van carregar els homes, auxiliats pels lladrucs d'encoratjament d'en Trobat, gens inquiet avui pel que era, amb tota claredat, una nova mudança, perquè el seu cap de gos no es podia arribar a imaginar que el poguessin abandonar per segona vegada. [...] Van pujar a la furgoneta, els dos homes davant, les dues dones darrere, amb en Trobat al mig, i, quan en Marçal anava per arrencar, en Cipriano Algor va dir d'improvís, Espera. Va sortir de la furgoneta i van encaminar-se cap al forn, On va, va demanar la Isaura. Va obrir-se la porta del forn, en Cipriano Algor hi va entrar. [...] Quan al cap d'una mica en a sortir, anava en mànigues de camisa i se servia de l'americana per transportar alguna cosa pesant, unes quantes figures, no podia ser cap altra cosa, però s'equivocava, en Cipriano Algor va acostar-se a la porta de la casa i va començar a disposar les estatuetes a terra, dretes, enfonsades a la terra molla, [...] i les figures anaven omplint de mica en mica l'espai de davant de la casa [...], ara ja no és tan sols davant de la casa que les estatuetes estan de guàrdia, també guarden l'entrada de l'obrador. En Cipriano Algor va anar a tancar la porta del forn, va dir, Ara ja ens podem anar. La furgoneta va fer la maniobra i va baixar el coster. Arribant a la carretera va tombar a l'esquerra. La Marta plorava amb els ulls eixuts, la Isaura l'abraçava, mentre en Trobat es cargolava en un racó del seient perquè no sabia a qui acudir. Al cap d'uns quilòmetres, en Marçal va dir, Escriuré als meus pares quan parem a dinar. I tot seguit, dirigint-se a la Isaura i al sogre, Hi havia un cartell, d'aquells grossos, a la façana del Centre, a veure si són capaços d'endevinar què hi deia, va demanar, Ni idea, van respondre tots dos, i aleshores en Marçal va dir, com si recités, BEN AVIAT, OBERTURA AL PÚBLIC DE LA CAVERNA DE PLATÓ, ATRACCIÓ EXCLUSIVA, ÚNICA AL MÓN, COMPRI ARA MATEIX LA SEVA ENTRADA."