"Va estendre el cadàver d'en [...] sobre un llençol, el despullà i va rentar-lo de dalt a baix amb una esponja, fins que quedà net del tot, sense ni rastre de sang ni de guix. Va cobrir-lo aleshores amb un altre llençol per tal de defensar-lo dels insectes i va escollir un indret entre els dos sàlzers.Tot seguit, va posar-se a cavar.
I cap a mitja tarda, va asseure's a terra, al costat del noi, i va agafar-li una mà entre les seves. Durant dues hores va restar quieta, únicament amb els llavis que es movien silenciosament a mesura que anava cordant-se, i recordant-li, una història comuna d'esforç i d'amor. No es va moure fins prop de la posta, quan s'agenollà i, abocada al seu damunt, va besar-li els llavis freds i li escalfà la pell amb les seves llàgrimes.
I, amb els darrers raigs de sol, va carregar-se'l altra vegada en braços i, ara sense que les cames li vacil·lessin, va portar-lo cap als sàlzers i el baixà a la tomba.
L'ànim li defallí un segon al moment d'agafar la pala, però es va refer i el va anar cobrint fins que va estar ben colgat. Amb les mans, va anivellar la terra, que quedava una mica més alta i on l'endemà plantaria flors. Ja era fosc quan va deixar-lo i tornà a la roulotte.
I jo, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta anys quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en [...], el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada