



... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
Fa pocs minuts ha acabat el recompte de vots a les diverses facultats de la Universitat de Girona i demà es proclamarà la primera rectora de la universitat, la doctora Anna Maria Geli, malgrat que el candidat que ha rebut més suport en nombre de vots ha estat l'altre aspirant, Sergi Bonet. Aquesta incongruència és a causa del tipus de vot, el vot ponderat, el valor del qual és distint per cada tipus de sector. El sector A, format per catedràtics, significa el 51 % del valor dels vots, tot i que només representa el 10 % del nombre total d'electors. En canvi, aquests valors s'inverteixen pel cas dels estudiants. Per tant, el sufragi universal, amb el lema “una persona, un vot” no existeix a la universitat.
Una de les principals lluites polítiques durant el segle XIX va ser l'eliminació del sufragi censitari, en què només els homes propietaris podien votar, i la progressiva implementació del sufragi universal. Després d'innombrables batalles i d'una guerra mundial, aquest sufragi va anar quallant a les encara febles democràcies i va haver de superar una altra guerra perquè augmentessin els països que l'usaven. Tot semblava indicar que amb l'entrada al segle XXI, l'era de la informació, de la globalització, de la democràcia i de les llibertats, el sufragi universal havia de ser el sistema per decidir quins haurien de ser els nostres governants. Però sembla que encara hi ha alguns llocs on s'hi resisteixen. I no estem parlant de països subdesenvolupats, més aviat el contrari. Això ho trobem a la institució per excel·lència del lliure pensament i de la llibertat d'expressió, allà on dia rere dia ens fan creure que hi anem a pensar i a adquirir coneixements, allà on el vot d'un estudiant no val el mateix que el d'un doctor, allà on el candidat que guanya unes eleccions no pot governar.
¿No s'han adonat encara que són un anacronisme patètic sense futur? ¿Per què persisteixen en l'error quan saben que la seva existència impedeix que a l'Ej-paña actual puguin plantejar-se qüestions com l'autodeterminació? Sense vostès quedaria desmuntat el negoci argumental i polític d'aquells que quan veuen la paraula nació darrere de la paraula Catalunya pateixen una severa irritació d'esfínter. Llavors, ¿per què aquesta mania de posar-los les coses tan fàcils? ¿Què passa, és això el que busquen? ¿Ells i vostès es necessiten per sobreviure, o què? ¿O és que en el fons són el mateix? No, no ho crec. És massa fàcil i massa injust relacionar assassins amb persones que accepten les regles de la democràcia. Fent trampes, sí, i moltes, també, però accepten el joc democràtic. Bé, de fet és tan fàcil i tan injust relacionar assassins i demòcrates que pensen diferent que tu, que fins i tot està a l'abast d'éssers tan poc dotats per tenir connexions neuronals com l'Acebes.
Mirin, senyors ETA, a veure si ens poguessin fer dos favors que els agrairíem força: 1. Desapareguin i 2. Deixin-nos en pau. Aquí som partidaris de pactar i de dialogar. Sí, ja sé que anar així per la vida implica haver-te de sentir cada dia que ets un nazi, un lladre, un corrupte i "un terrorista de vocació" (sic). Però és que preferim ser insultats, menyspreats o que ens facin boicots abans que enviar ningú al cementiri. Ja ho veuen, rarets que som.
El president de la Federació Catalana de Patinatge, Ramon Basiana, ha defensat avui al migdia l'ingrés de la federació com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Patinatge i, per tant, poder competir internacionalment. Basiana ho ha dit en l'inici de l'assemblea extraordinària de la FIRS a Roma, on ha demanat a les altres federacions el vot contratri a la recomanació del comitè central, que rebutja l'ingrés de la catalana.