Democràcia a la universitat?

Fa pocs minuts ha acabat el recompte de vots a les diverses facultats de la Universitat de Girona i demà es proclamarà la primera rectora de la universitat, la doctora Anna Maria Geli, malgrat que el candidat que ha rebut més suport en nombre de vots ha estat l'altre aspirant, Sergi Bonet. Aquesta incongruència és a causa del tipus de vot, el vot ponderat, el valor del qual és distint per cada tipus de sector. El sector A, format per catedràtics, significa el 51 % del valor dels vots, tot i que només representa el 10 % del nombre total d'electors. En canvi, aquests valors s'inverteixen pel cas dels estudiants. Per tant, el sufragi universal, amb el lema “una persona, un vot” no existeix a la universitat.

Una de les principals lluites polítiques durant el segle XIX va ser l'eliminació del sufragi censitari, en què només els homes propietaris podien votar, i la progressiva implementació del sufragi universal. Després d'innombrables batalles i d'una guerra mundial, aquest sufragi va anar quallant a les encara febles democràcies i va haver de superar una altra guerra perquè augmentessin els països que l'usaven. Tot semblava indicar que amb l'entrada al segle XXI, l'era de la informació, de la globalització, de la democràcia i de les llibertats, el sufragi universal havia de ser el sistema per decidir quins haurien de ser els nostres governants. Però sembla que encara hi ha alguns llocs on s'hi resisteixen. I no estem parlant de països subdesenvolupats, més aviat el contrari. Això ho trobem a la institució per excel·lència del lliure pensament i de la llibertat d'expressió, allà on dia rere dia ens fan creure que hi anem a pensar i a adquirir coneixements, allà on el vot d'un estudiant no val el mateix que el d'un doctor, allà on el candidat que guanya unes eleccions no pot governar.