Carta als senyors ETA

Passa-ho!

Iu Forn

Hola, senyors ETA. Què, com estan? Espero que molt malament. Bé, escoltin, que diu que han fet públic un comunicat. No saben com m'ha alegrat saber-ho. Això vol dir que a part d'assassinar també saben escriure. Anem millorant. El problema és que no n'hi ha prou amb ajuntar lletres una darrere l'altra formant paraules. L'important d'escriure és el que dius. I vostès en aquest comunicat demostren que continuen instal·lats al segle passat.

¿No s'han adonat encara que són un anacronisme patètic sense futur? ¿Per què persisteixen en l'error quan saben que la seva existència impedeix que a l'Ej-paña actual puguin plantejar-se qüestions com l'autodeterminació? Sense vostès quedaria desmuntat el negoci argumental i polític d'aquells que quan veuen la paraula nació darrere de la paraula Catalunya pateixen una severa irritació d'esfínter. Llavors, ¿per què aquesta mania de posar-los les coses tan fàcils? ¿Què passa, és això el que busquen? ¿Ells i vostès es necessiten per sobreviure, o què? ¿O és que en el fons són el mateix? No, no ho crec. És massa fàcil i massa injust relacionar assassins amb persones que accepten les regles de la democràcia. Fent trampes, sí, i moltes, també, però accepten el joc democràtic. Bé, de fet és tan fàcil i tan injust relacionar assassins i demòcrates que pensen diferent que tu, que fins i tot està a l'abast d'éssers tan poc dotats per tenir connexions neuronals com l'Acebes.

Mirin, senyors ETA, a veure si ens poguessin fer dos favors que els agrairíem força: 1. Desapareguin i 2. Deixin-nos en pau. Aquí som partidaris de pactar i de dialogar. Sí, ja sé que anar així per la vida implica haver-te de sentir cada dia que ets un nazi, un lladre, un corrupte i "un terrorista de vocació" (sic). Però és que preferim ser insultats, menyspreats o que ens facin boicots abans que enviar ningú al cementiri. Ja ho veuen, rarets que som.