dilluns, 22 de maig de 2017

Sant Romà de Sidillà, una altra joia del preromànic empordanès

Una altra de les visites que vam fer ahir per la plana del Ter, a part de la presa de Colomers, va ser l'església de Sant Romà de Sidillà, així com l'antic poblat de Sidillà. Us deixo informació i fotografies sobre aquest bé artístic.

Sidillà va ser un antic poblat alt-medieval, no gaire lluny de Sant Llorenç de les Arenes, esmentat l'any 983 amb el topònim Siziliano. La seva església és coneguda com Sant Romà o Sant Romanç. És una església preromànica, construïda probablement a començament del segle X, tot i que no està documentada fins al segle XIII. Es troba esfondrada en part però amb les restes consolidades en una restauració moderna i protegida amb un coberta metàl·lica.

Consta d'una nau, dividida en dos trams, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis de planta trapezial, comunicat amb la nau amb un arc triomfal. La porta estava situada a la façana de migjorn i era de ferradura. Hi havia també una porta secundària a un extrem del mur de tramuntana, molt estreta i baixa, amb arc lleugerament ultrapassat.

Al voltant de l'església hi ha les restes de les antigues cases del poble.
















La presa de Colomers

Ahir vam fer visita cultural pels voltants del riu Ter. I un dels racons va ser la presa de Colomers. Us deixo una notícia d'el Punt Avui de fa quatre anys. Amb el títol ja queda ben clar.

La presa més inútil

La resclosa de Colomers, que mai s'ha arribat a omplir, compleix 50 anys des de l'inici de les obres de construcció

La maquinària és en zona inundable; el sòl, permeable, i el cost de rehabilitació, de 6 milions 

 

La resclosa de Colomers es va construir entre els anys 1963 i 1970, inicialment per regar tant el marge dret com l'esquerre del riu Ter i per regular el cabal d'aigua del rec del Molí. La presa era producte de la llei de l'aigua de l'any 1959, que obligava a portar 8 metres cúbics per segon cap a Barcelona, amb un cabal mínim de 3 metres cúbics per segon en el tram del Baix Ter, i deixava clar que la prioritat era el tram final del riu. Inicialment, el projecte, pensat per ser una resclosa de regadiu, comportava també unes basses al Montgrí i uns sistemes de reg automatitzat (en aspersió) que no van satisfer gaire els regants de la zona baixa i que, amb el temps, van decebre els receptors dels beneficis de l'aigua per a reg. Els beneficiaris del marge dret del riu Ter, des de Foixà fins a Pals, se'n van desentendre.

Fet i fet, la presa es va acabar de construir els primers anys de la dècada dels setanta, però ningú es va disposar a posar-la en funcionament. La Confederació Hidrogràfica, primer, i, anys més tard, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) van mantenir un guarda fins als anys noranta, que tenia l'encàrrec de mantenir les comportes engreixades i a punt i fer tot el manteniment necessari per posar-la en funcionament en qualsevol moment. Això, però, no ha succeït mai.

Ara la infraestructura està a càrrec dels responsables de manteniment de l'embassament de Sau, que la visiten periòdicament per fer-ne un seguiment. Periòdicament, també hi ha qui s'ha anat interessant per la infraestructura, sobretot en època electoral, quan s'hi ha vist més d'un polític visitant-la. L'últim cop que s'ha posat damunt la taula la seva recuperació ha estat l'any 2008, quan la sequera va alarmar tothom. Però la pluja oportuna quan el problema començava a ser important va fer aparcar vells projectes de rehabilitació. “No pateixis, que si la presa hagués servit per resoldre alguna cosa a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja faria dies que estaria en marxa”, remugava el president de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers, Jordi Aulet.

La resclosa té 103 metres d'amplada i 18 metres d'alçària, i es calculava una capacitat d'un hectòmetre d'aigua, amb cinc comportes centrals i dues de laterals i un canal d'enllaç amb el rec del Molí. Es calculava que la superfície de l'embassament podia arribar a ser de 70 hectàrees. En l'últim intent de rehabilitació de la presa van sorgir diversos problemes, que es van resoldre amb una forta inversió, xifrada en uns 6 milions d'euros. Tot i haver fet el manteniment de la maquinària com si s'hagués de posar a funcionar l'endemà, es van descobrir qüestions tan bàsiques com ara que la maquinària elèctrica està en zona inundable (i per posar-la en funcionament caldria canviar-la de banda) i que a sota de la presa hi ha grava, cosa que qüestiona la impermeabilitat del sòl.

 






dimecres, 17 de maig de 2017

On és El Periódico?

Algú s'ha fixat que fa dos dies que no surt el Periódico als quioscos? Hi ha una vaga dels treballadors i sembla pot durar.

PD. El diari SPORT tampoc. Potser sí que la gent s'ha fixat més en aquest diari. La versió online de l'SPORT sí que s'actualitza però no la d'El Periódico.



Primera calorada de la primavera

Fa tres dies que a la Bisbal passem dels 29 graus però no gosa arribar als 30. Dilluns ens quedàvem a 29'1, ahir a 29'2 i avui als 29'4. Tot i això, estem marcant rècords anuals. Sembla que haurem d'esperar a una altra calorada per arribar als 30 ja que el que ens arriba és una refrescada, que també serà benvinguda.


I recordeu que si voleu seguir les dades meteorològiques actuals a la Bisbal, ho podeu fer a través de Meteoclimatic o de Catalunya Meteo Info.

Nova enquesta electoral del congrés espanyol

El diari Público publica una enquesta al Congrés espanyol. Segons aquesta, el PP perdria 24 escons respecte les eleccions del juny de 2016, el PSOE en guanyaria dos, Podemos 3, Ciutadans 21 i ERC 1. El PDCAT en perdria 2.






dissabte, 13 de maig de 2017

La torre de Cruïlles

El Castell de Cruïlles fou un edifici a la vila de Cruïlles de la que, avui dia, només en resta la torre de l'homenatge. És al mig de la plaça de la Torre, al centre i punt més alt de la població. La torre és una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica amb les següents mides:
  • Alçada: 22,50 m.
  • Circumferència: 24,03 m.
  • Diàmetre interior: 2,86 m.
  • Diàmetre exterior: 7,65 m.
  • Gruix parets: 2,39 m.
Feta amb carreus escairats de pedra sorrenca de color cigronós fins a una alçada de 13 m, llavors existeix una franja de 4 m feta amb rierencs i la darrera franja de 4,25 m és feta amb la mateixa pedra que el primer tram. Malgrat les diferències, sembla que els trams es construïren en moments cronològicament propers. A la part inferior hi ha un basament de fonamentació fet amb pedres sense treballar, d'una alçada de 90 cm. Dins la torre, a uns 5 m d'alçada hi ha una falsa cúpula, damunt, una arcada que sostenia un trespol de fusta i finalment damunt, una altra cúpula.
En el coronament de la torre hi ha una olivera que ha sigut el seu símbol, atribuint-se el seu origen a un ocell que va deixar-hi una llavor.
Inicialment no existia la porta d'entrada actual, la porta principal era a una alçada de 7 m en el costat sud-est, acabada en un arc de mig punt fet amb sis dovelles. Dalt de tot de la torre, una altra porta semblant a la descrita que devia servir per a passar a una galeria volada que hi hauria a tot el voltant. S'observen uns quinze forats o encaixos que devien sostenir permòdols de fusta per a aquesta construcció volada.
L'entrada actual a peu pla es va fer als voltants de l'any 1927. En treure la terra de la plaça de la Torre, per cobrir la plaça de la Creu, la porta va quedar un altre cop enlairada i va ser necessari fer una escala de set graons orientada al revés de l'existent en aquests moments, (l'actual va ser construïda durant la remodelació de la plaça de l'any 1993).
La reforma interior de la Torre s'ha fet en els anys 2004 i 2005, havent instal·lat una escala de cargol que permet l'accés a la part superior, on es gaudeix d'una vista extraordinària i es pot contemplar l'olivera original, que mentre van durar els treballs de reforma va dipositar-se en un viver a fi de sanejar-la.



dimecres, 10 de maig de 2017

Anem descobrint el nostre passat

Troben restes dels primers humans del neolític al Baix Llobregat

Una excavació de la UB i la UCM a Cova Bonica (Vallirana) descobreix que els primers ramaders i agricultors van arribar fa 7.400 anys

Una excavació de la Universitat de Barcelona (UB) en què també participa la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha descobert restes dels primers pobladors de la península Ibèrica a Cova Bonica (Vallirana), al Baix Llobregat. Les restes pertanyen a sis individus, els seus objectes i animals, i han servit per establir que els primers ramaders i agricultors van arribar a la Península fa 7.400 anys. 

A l'Estat són molt escassos els jaciments dels inicis de l'agricultura i la ramaderia. Per ara, segons informen els investigadors, aquestes restes són les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la regió, un període que va marcar el pas de les societats nòmades i caçadores a les sedentàries. 

Segons explica Montserrat Sanz, investigadora del departament de Paleontologia de la UCM i codirectora de la investigació, la "singularitat del jaciment, és que s'han trobat restes humanes amb els seus objectes domèstics [ceràmica], la qual cosa ens permet relacionar la cultura material amb les pràctiques ramaderes d'aquesta població". 

L'excavació va tenir lloc entre 2008 i 2015, i els seus resultats s'han publicat a la revista 'Journal of Field Archaeology'. Per ara, informa la UCM, els arqueòlegs han identificat 98 ossos humans que corresponen a sis individus d'entre 3 i 35 anys. Al grup hi hauria almenys dues dones. 

Van arribar a través de la ruta del mar Mediterrani

Les datacions del material ossi apunten que el grup va arribar a la Península des de Pròxim Orient a través de la ruta del mar Mediterrani, i que el conformaven dos adults d'entre 25 i 35 anys, un adolescent d'entre 12 i 13 i tres nens de 9, 5 i menys de 3 anys. Entre els ossos han trobat cranis, dents, costelles, cintures pèlviques i ossos de mans i peus. 

"És rellevant que en menys de dos metres quadrats haguem trobat tanta quantitat de restes humanes", assegura Sanz. No han trobat cap esquelet articulat, sinó peces del cos soltes. Al costat dels ossos també hi havia restes d'animals (la majoria, cabres i ovelles), guarniments, eines de pedra (de sílex i cristall de roca) i fragments de ceràmica, els "més antics documentats a la península Ibèrica". 

Primeres evidències d'enterraments col·lectius

El descobriment també aporta nova informació sobre els rituals d'enterrament dels cadàvers, i es tracta de la primera evidència d'inhumacions col·lectives. "Les pràctiques funeràries són molt heterogènies, però sembla que el més freqüent és trobar les restes no articulades juntament amb els seus objectes domèstics, per la qual cosa es dedueix que potser dipositaven els cossos sense enterrar en cavitats", explica l'experta.

A més, un estudi de l'ADN d'una dent d'una de les dones ha confirmat dades que s'havien descobert en altres investigacions, com que els primers ramaders i agricultors eren "intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i els cabells foscos", diu Sanz. 

L'estudi i les excavacions a Cova Bonica han estat dirigits, juntament amb Sanz, per Joan Daura (UNIARQ-Universitat de Lisboa), Xavier Oms i Mireia Pedro (UB) i Pablo Martínez (CIPAG-Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal). L'antropòloga Susana Mendiela (Universitat de Múrcia) va estudiar les primeres restes humanes.





Ermita preromànica de Sant Joan de Salelles

Passejant per les Gavarres et pots trobar autèntiques joies artístiques. Una d'elles és l'ermita de Sant Joan de Salelles, situada al mig del pla de Salelles, a pocs minuts de Sant Sadurní de l'Heura. Si ens fixem en la Wikipèdia, veurem com la defineixen.

L'església de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situat al veïnat del mateix nom. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic.[1] La façana va ser refeta a finals del segle XVI. Recentment el conjunt ha estat restaurat, i reconstruïts la porta del costat de migdia del temple i el campanar. Fou novament restaurada entre els anys 1985-1987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.
És un edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. La nau es cobreix amb volta apuntada i seguida, i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de migdia hi ha una porta d'accés d'arc de mig punt, i a l'absis una petita obertura d'una esqueixada, molt estreta, de tipus d'espitllera. La façana, a ponent, presenta una porta allindada i una petita finestra també allindada a la banda esquerra, amb la data del 1596. El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya situat sobre l'arc triomfal.
En una part del mur de la nau pot veure's l'alineació en opus spicatum (d'espina de peix), que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI. Disposa de dues portes, en el sud la principal d'un sol arc i la del nord molt petita. En el segle XVI es va refer el frontal de l'església amb una porta i finestra, en el llindar de la qual es pot veure la data de 1596. Es conserven un reliquiari i una lipsanoteca de fusta del segle XII, procedents de l'església, en el Museu d'Art de Girona.








De la Bisbal a Girona per les Gavarres


Com que aquest any el Capità Haddock està de baixa, al final he decidit seguir amb la tradició i creuar les Gavarres fins la catedral de Girona. Però en comptes de sortir de Palafrugell, ho he escurçat i he sortit de casa, de la Bisbal. 
A dos quarts de set del matí, quan ja clarejava, he anat cap a la font de l'Arbre i la palanca de Cruïlles. He anat cap a Sant Sadurní de l'Heura passant per l'església preromànica de Sant Joan de Salelles i, un cop arribat als Quatre Camins, he anat cap a Montnegre passant per la serra del Suro Robat. Visita a Santa Maria de Montnegre i cap a Sant Mateu. Després cap als Àngels i baixada cap a Girona per envoltar-me de la multitud de turistes i pujar les escales de la cate


Quilòmetres: 32'5
Desnivell positiu: 705 metres
Temps: 5h50m comptant parades

Us deixo l'enllaç del wikiloc i algunes fotos.



La Catedral de Girona, punt i final de la ruta


Santa Maria de Montnegre


Sant Mateu de Montnegre


Sant Joan de Salelles



Ni relaxa ni ajuda a concentrar-se

Els professionals descarten que el ‘fidget spinner’ ajudi els infants autistes o amb TDAH


“Es diu spinner i serveix, en teoria, per relaxar-se, però jo el faig servir per jugar”, diu el Carles (12 anys) mentre no para de fer girar entre els seus dits un objecte de la mida del palmell de la mà. És el fidget spinner, una joguina que arrasa entre nens i adolescents i que ja ha estat prohibida i fins i tot requisada en algunes escoles i instituts. El seu boom ha anat acompanyat de la creença (alimentada per alguns mitjans, pels propis envoltoris de la joguina o pels anuncis de venda en línia) que pot ajudar els nens a relaxar-se o a concentrar-se, sobretot en el cas dels qui tenen trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o trastorn de l’espectre autista, però els psicòlegs no hi veuen cap criteri professional en aquesta afirmació. De fet, avisen que fins i tot pot ser perjudicial per als infants amb autisme perquè en pot fomentar l’aïllament.

Aquest petit aparell consisteix en una peça de tres puntes amb pesos en cadascuna d’elles, que gira al voltant d’un rodament o coixinet de rodolament, un mecanisme que es troba, per exemple, en una roda de monopatí. De múltiples colors i materials com el plàstic i el metall, la gràcia és fer-lo girar i girar molt ràpidament sense que caigui, sobre qualsevol superfície com pot ser un dit, el terra o, fins i tot, el nas o el front.

Es ven sobretot en basars xinesos o per internet, dins caixes on s’hi afirma que serveix per a “l’alleujament de l’estrès”. Alguns llocs web també el cataloguen dins del grup de “jocs per a nerviosos” o “fidget toys”, juntament les pilotes de goma, les polseres que es mosseguen o el fidget cube, un petit dau amb botons per prémer. Aquests objectes es publiciten com a eines per augmentar la concentració, reduir l’ansietat i estimular l’aprenentatge dels infants amb TDAH i autisme, argumentant que tenir les mans ocupades els facilita estar més estona asseguts i escoltant.




dilluns, 5 de desembre de 2016

Mitja marató de Figueres

53a mitja marató i setena millor marca personal amb 1h31m04s i classificat en el lloc 73 d'un total de 392 participants, baixant en 20 segons la mitja de Ripoll de fa tres setmanes. Sortida en baixada des de Torre Galatea, volta per Figueres i tot planejant cap a Vilatenim, Vilabertran, Perelada i Cabanes, per acabar, en pujada a Figueres. Gran organització i molt bon recorregut; llàstima de la darrera pujada. I pluja fina en un tall del recorregut.

Us deixo l'enllaç al wikiloc i algunes fotografies.


diumenge, 27 de novembre de 2016

El trio de les Gavarres: Puig d'Aiguabona, Puig de la Gavarra i Puig d'Arques


Ruta amb en Miquel (el capità Haddock) per preparar un ruta més multitudinària que es farà d'aquí un temps incert. Hem deixat el cotxe als plans de Can Sabater i, només de començar, ja ens hem enfilat als tres colossos de les Gavarres: el Puig d'Arques amb el seu radar i mirador, el Puig de la Gavarra o Nonell amb el seu vèrtex geodèsic i, finalment, la darrera troballa, el Puig d'Aiguabona o Aiguaró, que acaba sent el cim més alt de les Gavarres per centímetres. Tornem a baixar a la pista principal i, un cop passat l'Hostal de Fontbona o la parada dels Dos Rals, girem a mà dreta per un camí que baixa paral·lel al que va per la castanyeda d'en Genoer. Tornem a la pista principal del Mas Mates i anem cap a Can Genoer, passant per la seva font (totalment neta) i l'arboç. Baixem cap a la riera i ens enfilem amunt fins arribar a Can Caçà. Hem anat a veure Cal Regidor i el cementiri dels Jueus. De tornada, hem passat per can Sitges, hem investigat la font i hem acabat la ruta visitant el Mas Fonollet. 

D'aquí uns dies, més i millor.

Us deixo unes fotos i l'enllaç al wikiloc.






dijous, 24 de novembre de 2016


Clar, perquè els del PP l'heu tractada molt bé ...

El PP denuncia l'"escrache" a Barberá de Cuatro i La Sexta


El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha assegurat aquest dijous que al partit no hi ha mala consciència per la mort de la senadora Rita Barberá i ha afirmat que va ser apartada precisament per evitar el seu "linxament", però "les hienes van seguir mossegant-la".
Hernando ha fet aquestes afirmacions a RNE, on ha carregat contra alguns mitjans de comunicació, especialment La Sexta i altres que han fet "seguidisme", per haver convertit Barberá en "un pim-pam-pum al qual castigar permanentment", perquè "donava audiència".
"No són els dirigent del PP, no, no,... ja està bé", ha advertit el dirigent popular, que ha cridat a la reflexió els directius d'aquests mitjans de comunicació, "alguns dels quals s'han omplert les butxaques gràcies perquè a les seves cadenes de televisió es practica un periodisme d'assetjament i 'escrache'". Els ha demanat que pensin si tenen la consciència "neta i tranquil·la" i ha subratllat que "el problema avui és Rita Barberá, demà pot ser qualsevol altra persona".
Segons ha lamentat, gràcies a aquests mitjans hi ha qui viu al Parlament del "dolor", el "rancor" i la "infàmia", com "els senyors de Podem, que han obtingut un gran resultat electoral gràcies a aquestes persones que des dels mitjans de comunicació fan programes en què s'estimula la banalització del mal polític".
Per Hernando, la decisió de Podem d'absentar-se del minut de silenci per la mort de la senadora va ser "repugnant" i ha manifestat la seva decepció especialment amb Íñigo Errejón, a qui ahir li va dir que "ja no tenia res a parlar amb ell".



Bitllets o targeta de crèdit?

Adéu als diners en efectiu?
Com més va, més països prenen mesures per a retirar diners en efectiu i opten per pagar-ho tot amb targeta





‘Suècia, la primera societat sense diners en efectiu?’ Així es presenta aquests país nòrdic des de la pàgina oficial sweden.se, propietat del govern. S’hi explica que el 80% de les transaccions econòmiques a les botigues es fan amb targeta o amb el mòbil. Els diners en efectiu, ni el toquen. I també informa que els nens suecs reben la setmanada per mitjà de la seva targeta; i que els bancs han creat una aplicació, Swish, per a pagar per mitjà del mòbil i que ha tingut un èxit immediat. No solament això. Segons el diari The Guardian, de les 1.600 oficines de banc sueques, més de la meitat, 900, ja no tenen diners en efectiu, ni tan sols n’accepten.
A Dinamarca fins i tot el sense-sostre fan servir sistemes electrònics, i no diners en efectiu. La setmana passada l’aplicació Mobilepay, instal·lada en el 90% dels telèfons del país, i que serveix per a pagar amb mòbil, va arribar a un acord amb l’associació de persones sense sostre. A Dinamarca els sense-sostre també tenen mòbil, la majoria, i ara el faran servir per a acceptar almoines. La gent ja no els deixarà caure unes monedes. Els les enviaran per mòbil. El banc central danès ha fet un estudi ben complet (pdf) sobre els diners en efectiu del país. Informen que només el 20% de les compres a les botigues es fa en efectiu.
A Noruega el principal banc del país, DNB, va filtrar aquest estiu per mitjà de la premsa local la proposta d’eliminar tan aviat com es pugui els diners en efectiu.  No hi veuen sinó avantatges, i el banc calcula que només el 6% de la població de Noruega fa servir diàriament els diners en efectiu.
‘I no et descuidis d’Islàndia. Hi he passat uns quants dies i ho he pagat tot, absolutament tot, amb targeta. Fins i tot els lavabos públics. En lloc de posar la moneda de rigor que t’obre la porta, es fa amb targeta. És realment xocant veure com es paga tot amb targeta’, diu Oriol Amat, professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha visitat aquell país no fa gaire. Segons ell, no fer servir diners en efectiu té tres grans avantatges: ‘Redueix la corrupció, perquè gran part del mercat corrupte es fa en efectiu. Els bitllets no deixen rastre. En canvi, els moviments d’una targeta són de molt més bon identificar. El perill d’amagar diners es redueix molt. En segon lloc, això no tan sol afecta la corrupció. Les empreses poden tenir molt més control sobre els treballadors. Si tot ho paguen amb targeta, les despeses d’un viatge de feina, per exemple, són molt més controlables. Finalment, imprimir diners costa diners. Hi ha un cost d’emissió. I els bitllets vells s’hauran de canviar al cap d’uns quants anys i substituir-los per nous.’
Estat espanyol
Segons dades del Banc d’Espanya recollides pel diari El Mundo, a l’estat espanyol aquest estiu per primera vegada la retirada de diners en efectiu dels caixers ha estat menor que les compres fetes amb targeta. L’estat espanyol, doncs, és lluny de les xifres dels països nòrdics, però va cap al mateix lloc. I, de fet, els bancs ho promouen, amb l’augment de les comissions que cobren cada vegada que retirem diners en efectiu. Com més va, més es penalitza l’ús del diner en efectiu.

Desavantatges
Però també hi ha gent que veu desavantatges en el fet de viure en societats on tot es paga amb targeta. N’és un bon exemple aquest article de la publicació especialitzada en finances Zero Hedge. Explica que si tot es paga amb targeta i és fàcil de seguir-ne el rastre, els bancs ens podran tenir molt més vigilats, les administracions ens podran blocar l’accés als diners més fàcilment i les grans multinacionals mouran tot un negoci sobre les dades de la nostra vida privada. Si anem a cal metge per un càncer, si bevem alcohol, si comprem al matí o a la tarda, si bevem un refresc o un got de vi, tota aquesta informació la faran servir companyies asseguradores, marques de begudes o bancs. ‘L’interès dels governs pels comptes corrents electrònics ve del desig dels estats moderns d’exercir control sobre els individus.’ Aquesta visió contradiu l’argument que els diners en efectiu afavoreixen la fi de la corrupció, perquè diu que al mateix temps augmentaran els robatoris per internet i també apunta que emblanquir capital també es pot fer electrònicament, no sols amb diners en efectiu.

L’associació americana de psicologia va publicar un estudi (pdf), que explica allò que molts saben per experiència: pagant en efectiu anem més amb compte, i amb targeta no tant. Per això gastem més.
Hi ha una guerra extraoficial contra el diners en efectiu?
La setmana passada el govern indi va comunicar que retirava bitllets vells en circulació, que renovaria per uns de nous i més segurs. Els vells són el 80% dels diners que circulen. El president va fer una compareixença pública, sense avisar, i la població s’ha trobat d’avui per demà fent cues enormes per poder tenir els nous bitllets. La versió oficial és que és una manera de lluitar contra la corrupció.

A la Unió Europea passa una cosa semblant. El Banc Central Europeu va anunciar amb aquesta nota oficial que l’any 2018 els bitllets de 500 euros es deixarien d’imprimir. I que s’hi introduirien nous bitllets de 100 euros i de 200. La versió oficial és que els bitllets de 500 afavoreixen la corrupció.
Però, com hem vist, també hi ha veus que diuen que tot plegat és una guerra extraoficial contra els diners en efectiu i que l’objectiu final no és acabar la corrupció, sinó moure’ns a pagar amb targeta.
La visió colpidora de David Graeber
Viure en societats sense diners en efectiu no és res de nou. Els egipcis ja ho feien. Aquesta és la visió impactant de l’antropòleg David Graeber, que va desenvolupar en el reconegudíssim llibre The Debt. Després d’ell, la teoria sobre l’origen dels diners ha estat repensada. Aquest llibre explica com les societats humanes, durant milers d’anys, han viscut èpoques en què l’economia girava entorn dels diners en efectiu i èpoques en què no hi havia diners en efectiu. Tot es pagava a deute. Fa milers d’anys a Egipte, per exemple, hom comprava una vaca, eines o una casa i no pagava amb diners. No n’hi havia, de diners. Tampoc no hi havia bescanvi. Simplement, es quedava a deure. I una vegada l’any, això sí, quan es feia la collita, es pagava el deute de la vaca amb blat, ordi o els cereals que fossin. Els diners en efectiu no funcionaven i en canvi hi havia un engranatge complex basat en el deute, que també incloïa el dret de cancel·lació en anys de mala collita.

Bitcoin i més monedes electròniques
Imaginar-se societats sense diners en efectiu no ha d’implicar per força societats on els diners siguin com ara. El segle XXI també pot veure el naixement d’economies virtuals que no requereixen ni bancs ni bancs centrals. És el cas de monedes electròniques com el Bitcoin. Aquestes monedes electròniques, no les controlen els bancs centrals ni els governs, sinó que la gent les fabrica a casa seva. I gràcies a aquestes monedes es pot operar sense deixar rastre. Ningú no sabrà si compres un refresc o una copa de vi. L’objectiu és precisament allunyar-se del control de governs i bancs i, així i tot, viure en societats sense diners en efectiu.

dimecres, 23 de novembre de 2016

Creuant les Gavarres de Palamós a Girona

Tercera participació com a cursa de muntanya (creuar les Gavarres ho he fet més cops però d'altres formes) a la TransGavarres. Sortida a les 8 puntuals de Palamós en un dia mig ennuvolat i ventós però que no ha sigut cap mena d'impediment. Fins a la carretera de la Ganga, tot semblant (Puig Cargol, Puig de la Bateria i Can Mirameu). A partir d'aquí, hem passat per un nou camí que va paral·lel a la Ganga i que acaba portant entre coll Bregó i Can Mercader. Des d'aquí, hem remuntat el corriol que puja fins a la pista del Puig d'Arques, a l'alçada de can Genoer. Hi hem passat per davant i també el corriol que ja està net que comunica amb Can Caçà. D'aquí als Metges i baixant per Can Buscanya fins el molí d'en Buscà, a la carretera de Santa Pellaia. Pujada cap al Montigalar (no hi hem acabat arribant del tot) i baixada cap a Girona però aquest cop més al sud. Els Àngels ens han quedat lluny aquest cop. Finalment, 53 quilòmetres en 7 hores i 5 minuts.

Us deixo alguna fotografia i l'enllaç al wikiloc.





Ha marxat el caloret




dilluns, 14 de novembre de 2016

Mitja marató a Ripoll

Com ja fem darrerament, hem aprofitat una mitja marató per fer una mica de turisme. Aquest cop ha estat Ripoll. Ha estat la vuitena participació i ha anat força bé. He fet 1h31m26s, segona millor marca a Ripoll i setena de sempre, en la que ha estat la 52a mitja marató. La setmana que ve, la TransGavarres i el dia 4 de desembre, estrenem la mitja marató de Figueres, que serà la 53a.