Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavarres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gavarres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de maig del 2017

La torre de Cruïlles

El Castell de Cruïlles fou un edifici a la vila de Cruïlles de la que, avui dia, només en resta la torre de l'homenatge. És al mig de la plaça de la Torre, al centre i punt més alt de la població. La torre és una edificació romànica dels segles XI-XII, lleugerament troncocònica amb les següents mides:
  • Alçada: 22,50 m.
  • Circumferència: 24,03 m.
  • Diàmetre interior: 2,86 m.
  • Diàmetre exterior: 7,65 m.
  • Gruix parets: 2,39 m.
Feta amb carreus escairats de pedra sorrenca de color cigronós fins a una alçada de 13 m, llavors existeix una franja de 4 m feta amb rierencs i la darrera franja de 4,25 m és feta amb la mateixa pedra que el primer tram. Malgrat les diferències, sembla que els trams es construïren en moments cronològicament propers. A la part inferior hi ha un basament de fonamentació fet amb pedres sense treballar, d'una alçada de 90 cm. Dins la torre, a uns 5 m d'alçada hi ha una falsa cúpula, damunt, una arcada que sostenia un trespol de fusta i finalment damunt, una altra cúpula.
En el coronament de la torre hi ha una olivera que ha sigut el seu símbol, atribuint-se el seu origen a un ocell que va deixar-hi una llavor.
Inicialment no existia la porta d'entrada actual, la porta principal era a una alçada de 7 m en el costat sud-est, acabada en un arc de mig punt fet amb sis dovelles. Dalt de tot de la torre, una altra porta semblant a la descrita que devia servir per a passar a una galeria volada que hi hauria a tot el voltant. S'observen uns quinze forats o encaixos que devien sostenir permòdols de fusta per a aquesta construcció volada.
L'entrada actual a peu pla es va fer als voltants de l'any 1927. En treure la terra de la plaça de la Torre, per cobrir la plaça de la Creu, la porta va quedar un altre cop enlairada i va ser necessari fer una escala de set graons orientada al revés de l'existent en aquests moments, (l'actual va ser construïda durant la remodelació de la plaça de l'any 1993).
La reforma interior de la Torre s'ha fet en els anys 2004 i 2005, havent instal·lat una escala de cargol que permet l'accés a la part superior, on es gaudeix d'una vista extraordinària i es pot contemplar l'olivera original, que mentre van durar els treballs de reforma va dipositar-se en un viver a fi de sanejar-la.



dimecres, 10 de maig del 2017

Ermita preromànica de Sant Joan de Salelles

Passejant per les Gavarres et pots trobar autèntiques joies artístiques. Una d'elles és l'ermita de Sant Joan de Salelles, situada al mig del pla de Salelles, a pocs minuts de Sant Sadurní de l'Heura. Si ens fixem en la Wikipèdia, veurem com la defineixen.

L'església de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a la comarca del Baix Empordà. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Està situat al veïnat del mateix nom. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic.[1] La façana va ser refeta a finals del segle XVI. Recentment el conjunt ha estat restaurat, i reconstruïts la porta del costat de migdia del temple i el campanar. Fou novament restaurada entre els anys 1985-1987 per la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, després d'un llarg temps d'abandó.
És un edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. La nau es cobreix amb volta apuntada i seguida, i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de migdia hi ha una porta d'accés d'arc de mig punt, i a l'absis una petita obertura d'una esqueixada, molt estreta, de tipus d'espitllera. La façana, a ponent, presenta una porta allindada i una petita finestra també allindada a la banda esquerra, amb la data del 1596. El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya situat sobre l'arc triomfal.
En una part del mur de la nau pot veure's l'alineació en opus spicatum (d'espina de peix), que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI. Disposa de dues portes, en el sud la principal d'un sol arc i la del nord molt petita. En el segle XVI es va refer el frontal de l'església amb una porta i finestra, en el llindar de la qual es pot veure la data de 1596. Es conserven un reliquiari i una lipsanoteca de fusta del segle XII, procedents de l'església, en el Museu d'Art de Girona.








De la Bisbal a Girona per les Gavarres


Com que aquest any el Capità Haddock està de baixa, al final he decidit seguir amb la tradició i creuar les Gavarres fins la catedral de Girona. Però en comptes de sortir de Palafrugell, ho he escurçat i he sortit de casa, de la Bisbal. 
A dos quarts de set del matí, quan ja clarejava, he anat cap a la font de l'Arbre i la palanca de Cruïlles. He anat cap a Sant Sadurní de l'Heura passant per l'església preromànica de Sant Joan de Salelles i, un cop arribat als Quatre Camins, he anat cap a Montnegre passant per la serra del Suro Robat. Visita a Santa Maria de Montnegre i cap a Sant Mateu. Després cap als Àngels i baixada cap a Girona per envoltar-me de la multitud de turistes i pujar les escales de la cate


Quilòmetres: 32'5
Desnivell positiu: 705 metres
Temps: 5h50m comptant parades

Us deixo l'enllaç del wikiloc i algunes fotos.



La Catedral de Girona, punt i final de la ruta


Santa Maria de Montnegre


Sant Mateu de Montnegre


Sant Joan de Salelles



diumenge, 27 de novembre del 2016

El trio de les Gavarres: Puig d'Aiguabona, Puig de la Gavarra i Puig d'Arques


Ruta amb en Miquel (el capità Haddock) per preparar un ruta més multitudinària que es farà d'aquí un temps incert. Hem deixat el cotxe als plans de Can Sabater i, només de començar, ja ens hem enfilat als tres colossos de les Gavarres: el Puig d'Arques amb el seu radar i mirador, el Puig de la Gavarra o Nonell amb el seu vèrtex geodèsic i, finalment, la darrera troballa, el Puig d'Aiguabona o Aiguaró, que acaba sent el cim més alt de les Gavarres per centímetres. Tornem a baixar a la pista principal i, un cop passat l'Hostal de Fontbona o la parada dels Dos Rals, girem a mà dreta per un camí que baixa paral·lel al que va per la castanyeda d'en Genoer. Tornem a la pista principal del Mas Mates i anem cap a Can Genoer, passant per la seva font (totalment neta) i l'arboç. Baixem cap a la riera i ens enfilem amunt fins arribar a Can Caçà. Hem anat a veure Cal Regidor i el cementiri dels Jueus. De tornada, hem passat per can Sitges, hem investigat la font i hem acabat la ruta visitant el Mas Fonollet. 

D'aquí uns dies, més i millor.

Us deixo unes fotos i l'enllaç al wikiloc.






dimecres, 23 de novembre del 2016

Creuant les Gavarres de Palamós a Girona

Tercera participació com a cursa de muntanya (creuar les Gavarres ho he fet més cops però d'altres formes) a la TransGavarres. Sortida a les 8 puntuals de Palamós en un dia mig ennuvolat i ventós però que no ha sigut cap mena d'impediment. Fins a la carretera de la Ganga, tot semblant (Puig Cargol, Puig de la Bateria i Can Mirameu). A partir d'aquí, hem passat per un nou camí que va paral·lel a la Ganga i que acaba portant entre coll Bregó i Can Mercader. Des d'aquí, hem remuntat el corriol que puja fins a la pista del Puig d'Arques, a l'alçada de can Genoer. Hi hem passat per davant i també el corriol que ja està net que comunica amb Can Caçà. D'aquí als Metges i baixant per Can Buscanya fins el molí d'en Buscà, a la carretera de Santa Pellaia. Pujada cap al Montigalar (no hi hem acabat arribant del tot) i baixada cap a Girona però aquest cop més al sud. Els Àngels ens han quedat lluny aquest cop. Finalment, 53 quilòmetres en 7 hores i 5 minuts.

Us deixo alguna fotografia i l'enllaç al wikiloc.





dimarts, 17 de maig del 2016

De Palafrugell a Girona per les Gavarres. 64 quilòmetres i 15 hores.

Tradicional sortida de Palafrugell a Girona per les Gavarres amb el gran capità haddock. Primer de tot, no us fixeu en les dades quilòmetriques. Són més de tres quilòmetres, arribant als 64. Per si algú ho vol fer ... Sortida de Palafrugell cada cop més d'hora (eren les 4 i 50 minuts) cap a Fitor, Ganga, Sant Cebrià dels Alls i esmorzar al puig de la Gavarra. Refrigeri per rampinyar quatre glaçons als Metges, on ens trobem l'alma màter de wikiloc, que poc abans ens ho havia vist tot. A partir d'aquí, i com sempre, a buscar nous camins. Hem anat fins a Can Torrent i la font de l'Alzina. Pujada cap a Santa Maria de Montnegre i, com qui no vol la cosa, i si pugem a Montigalar però fent una volta? Ja sabeu les dèries de la gent gran ... però el gran capità no vol tornar mai pel mateix lloc. Saps que existeix la marxa enrera de fa molt? Un cop dinat a Montigalar, baixada per veure la font de Can Pujades i la font picant de Madremanya, així com el seu nou pont. I a partir d'aquí, a pujar! Fora la tanca de can Llach, ja ho hem aprofitat per agafar una pista que puja directe a la carretera dels Àngels. Òbviament, ens hem hagut de desviar a veure el puig de Can Llach, amb el camió i unes noves antenes i plaques solars. Tot molt camuflat ... Volta per darrera dels Àngels per anar sumant quilòmetres i cap avall. I un cop al coll de Trobada, quan ja veus Girona, i si anem a Sant Miquel? Doncs au, cap allà! I si no havíem trobat ningú per les Gavarres, només d'entrar a Girona la cosa canvia. Arribar a la catedral havent de sortejar turistes que visitaven les flors i no poder pujar per les escales de la catedral. Quin sacrilegi!!!

Us deixo l'enllaç del wikiloc i algunes fotos.







diumenge, 27 de març del 2016

Marxa de Vall-llobrega

Avui he anat a la marxa de Vall-llobrega, la 25a edició. Des de l'església de Vall-llobrega agafem camí de les urbanitzacions i, després de corriolejar força, agafem la pista que va cap a Fitor. Però agafem el corriol que baixa a l'església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega i, ara sí, pel camí del Mas Cabrer arribem fins a Can Puig. Els que tenien més forces baixaven a Can Cals i pujaven a Fitor però jo ja he tirat avall (és un dir, perquè hem anat al puig Ribot i els Montaguts) cap a Vall-llobrega. Perquè demà toca la marxa de Bellcaire on cauran uns 17 quilòmetres més pel Montgrí.

Us deixo l'enllaç del wikiloc.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Els voltants de Can Mercader: forn de vidre, suro, font i rajoleria

Ruta turística pels voltants de Can Mercader per veure les particularitats que tenia aquest mas fa dècades. Deixant el cotxe al camí que va cap al Mas Forn del Vidre, anem fins al coll Bregó i, abans d'arribar a Can Mercader, agafem un corriol a l'esquerra que si el seguíssim ens portaria fins a la pista principal del Puig d'Arques, al costat del mas Genoer (és una ruta que vaig fer fa poc). Però ben aviat girem a la dreta per trobar-nos el forn de vidre. Actualment només hi ha dues parets; la volta del forn ja no existeix i tampoc hi ha restes de vidre (fa pocs anys se n'hi trobaven). Segueixo corriol avall fins al passallís del Mas Mates. Agafo el PR groc i arribo a la font d'en Mercader. Aquí intento trobar la rajoleria però no hi ha sort. Al costat de la font, surt un corriol a mà dreta però no sé si és per allà o què. Un altre dia miraré fins on arriba el corriol. Segueixo fins el que deu ser la resclosa del molí de Can Coia i, en comptes de seguir cap al molí, creuo la riera de Pastells i m'enfilo fins arribar a la pista de Can Mercader. Vaig a veure el suro (el pop de les Gavarres) i torno fins al cotxe.

Us deixo unes fotos i l'enllaç del wikiloc

Forn de vidre de Can Mercader

La font de Can Mercader

La resclosa del molí de Can Coia

El suro de Can Mercader: el pop de les Gavarres

dissabte, 16 de gener del 2016

Crònica negra de les Gavarres: dos cossos trobats al pou de Can Vergeli

No podem dir que les Gavarres siguin un CSI però hi ha hagut algun cas macabre a les Gavarres. Fa uns 17 anys, es van trobar dos cossos al pou de Can Vergeli, un mas avui en dia enrunat a pocs metres de Sant Cebrià dels Alls. Us passo l'enllaç d'un gavarrenc que ha buscat força més informació.


Can Vergeli

Can Vergeli 
El pou de Can Vergeli


dijous, 7 de gener del 2016

Nova ruta per les Gavarres: Mas Forn del Vidre - Can Mercader - Mas Mates - corriol sota puig Arques - Mas Forn del Vidre

Deixo el cotxe al camí que porta al Mas Forn del Vidre. Vaig direcció el coll Bregó i em dirigeixo a Can Mercader. Faig quatre fotos del mas, la llinda del qual ens marca que està construïda el 1683, i segueixo cap al passallís del Mas Mates. M'enfilo cap al mas, més fotos i segueixo la pista que ens portaria al Puig d'Arques passant per la castanyeda d'en Genoer. Però just quan a mà dreta hi ha el camí per anar a Can Genoer i al seu arboç i al davant ens surt un corriol que fa drecera de la pista general, a mà esquerra i com si reculéssim surt un camí que, fent ziga-zagues, ens farà anar fins a Can Mercader un altre cop. Aquest corriol arriba gairebé sota la castanyeda i seguim la riera d'en Molines. Aquí anem trobant camins que ens baixen de la roquera d'en Mercader (camins que vénen de la Directíssima) i, en un punt, agafem un corriol de la dreta que ens porta a la pista de can Mercader a coll Bregó, Si seguíssim a l'esquerra, aniríem cap al passallís d'en Mates. Intento trobar el forn de vidre de Can Mercader però no hi ha èxit (excusa per anar-hi un altre dia). Refaig camí pel coll Bregó fins al cotxe. Just aquí, trobo que encara hi ha restes de la calamarsada de la tarda de Reis.

Us deixo l'enllaç del wikiloc. Poc més de 9 quilòmetres en una horeta.

Calamarsada de la nit de reis

Corriol sota el puig d'Arques, paral·lel a la riera de Molines

Can Mercader

Llinda de Can Mercader. 1683.

Can Mercader

Can Mercader

Mas Mates

dimecres, 22 d’octubre del 2014

XXXVI Marxa de l'Arboç. La Bisbal d'Empordà.

Ja fa un parell d'anys que els Trankils vam decidir no anar en massa a la cursa del Carrer Nou. És una cursa que ha crescut molt però que no ha sabut adaptar-se. Per això, ens apuntem a la marxa de l'Arboç de la Bisbal. A més, personalment, m'és molt més còmode perquè ho tinc a dos minuts.

Una estona abans ja ens hem anat trobant a les inscripcions però avui hi havia moltes casuístiques. En David havia d'anar a Barcelona i ha marxat abans (i ben fosc), d'altres han arribat just a temps. Fotos de rigor i sortida a les 8 tocades. He fet la llarga anant fins una mica més amunt de Can Coia amb en Jordi Casas. A l'Emílio l'he vist ben poc. Està en massa bona forma. Hem planejat al principi cap a la palanca de Cruïlles i al Mas Llobet hi havia el primer control. Hem deixat la pista principal i ens hem desviat per un camp fins a Can Coia. Aquí hi havia la separació entre la curta i la llarga. Els de la llarga hem seguit cap amunt fins arribar a la pista d'els Metges, més amunt de Can Font de Muntanya. Després hem baixat fins al passallís del Mas Mates, on hi havia el segon control. Aquí hem agafat el corriol que surt cap a les roqueres d'en Mercader (per on passarem per la Transgavarres d'aquí quinze dies) i hem sortit gairebé a Can Mercader. Després hem anat fins al coll de Bregó passant per corriols i hem baixat cap al pont de les Dobles i Can Molines i, per Rabioses, fins a la Bisbal.

17 quilòmetres en 1h i 33m, per anar fent cames per la TransGavarres del dia 2 de novembre. Us deixo l'enllaç del wikiloc.

dimecres, 15 de gener del 2014

Com trobar la Font d'en Simon Cruanyes i no morir en l'intent ...

Feia temps que havia sentit parlar de la font d'en Simon Cruanyes. És una font que la van dedicar a Simon Cruanyes, un gavarrenc que es coneixia el massís com si fos casa seva. No sé ben bé quan hi van posar la placa però no crec que faci més de 10 anys. Doncs la setmana passada hi vaig voler anar i no la vaig trobar. Està tot molt embardissat i costar arribar-hi si no se sap exactament per on anar.

Gràcies a wikiloquers com el capità haddock i la colla de Corçà, seguint les seves indicacions per fi l'he trobada. I, perquè ningú quedi més esgarrinxat del que pertoca, us en faré cinc cèntims.

Jo hi he arribat des de Can Font de Muntanya. S'hi pot arribar per Can Mascort però és més senzill des del primer lloc. Us deixo l'enllaç del wikiloc per saber-ho situar. Un cop a Can Font de Muntanya, s'ha d'agafar el PR groc que va cap a la Font de Cantagalls i s'ha de deixar en un camí que gira a l'esquerra i hi ha una creu que indica que el pr groc no passa per allà. S'ha d'agafar aquest camí i baixar fins que es creua la riera, en un revolt molt pronunciat. Un cop a la riera, el camí s'enfila i gira a l'esquerra. Just al revolt, a mà dreta surt un camí embardissat. S'ha d'agafar aquest camí i seguir sempre pel costat del pendent de la muntanya, no baixar a la riera. Jo hi he baixat i he hagut d'anar per la riera fins trobar la font. Des del camí fins a la font d'en Cruanyes hi ha poc més de 30 metres. No és un camí net perquè hi ha bardisses i arbres caiguts però hi ha llocs pitjors. I el camí és prou ample perquè hi passi un cotxe.

Des d'aquest bloc modest, no costaria gaire trobar-nos uns quants amb quatre xerracs i algun magai i netejar l'accés pequè no sigui tant difícil arribar-hi!

Us deixo fotos i l'enllaç al wikiloc.

Aquesta és l'entrada al camí embardissat


 La Font d'en Simon Cruanyes









dilluns, 14 d’octubre del 2013

Ruta dels Molins

Diumenge 20 d'octubre de 2013
Ruta dels Molins de Llagostera
Sortida a les 8 del matí des del pavelló
Recorregut de 18 quilòmetres

dilluns, 23 de setembre del 2013

Marxa de Tardor de Madremanya

Diumenge 29 de setembre de 2013
Marxa de Tardor de Madremanya
Sortida a les 8 del matí des de la pista poliesportiva
Recorreguts de 10 i 20 quilòmetres

dilluns, 16 de setembre del 2013

Marxa de Monells

Diumenge 22 de setembre de 2013
Marxa de Monells
Sortida a les 8 del matí des del camp de futbol
Recorregut de 12 quilòmetres

divendres, 10 de maig del 2013

Del camí de Notaries al Puig d'Arques passant per Can Mercader, Mas Mates i Can Genoer

SORTIDA: Trencant del camí del Mas Forn del Vidre
ARRIBADA: Mateix lloc
RECORREGUT: 13'12 quilòmetres
ENLLAÇ: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4454340


Deixo el cotxe just on hi ha el trencant per anar al Mas Forn del Vidre. Començo a tirar camí amunt fins arribar al Coll Bregó. Des d'aquí em dirigeixo cap a Can Mercader, deixant a mà esquerre un corriol que va cap a les roqueres d'en Mercader. Quan ja veia Can Mercader he vist per primer cop un senglar per les Gavarres. Ha creuat el camí a uns deu metres davant meu. M'he espantat un xic però crec que el senglar encara ho ha fet més ... Passat el mas, el suro i la seva bassa em dirigeixo cap al creuament de camins on pots anar a Can Font, Mas Mates o Can Coia. Escullo el del Mas Mates veient abans com encara hi ha restes de les marques de la Caminada de Llagostera a La Bisbal. Estic encantat que s'hi facin excursions i es marquin camins però després treiem les marques ... M'enfilo cap al Mas Mates, deixo a mà dreta el corriol que porta a la font dels Músics. Passant el mas hi ha penjat en un arbre un full de paper on demana netedat al bosc. Cal ser net i polit a bosc! Avui he volgut anar a veure Can Genoer perquè sempre hi veia el senyal però mai hi arribava. Sé que hi ha un corriol que porta de Can Genoer a Can Caçà però, segons la Cuca de llum, està ben embardissat. Un altre dia serà. He vist la font i l'arboç de Can Genoer ben ufanós. A Can Genoer he vist que hi ha dos masos i un que està a mig arreglar porta el nom de Can Gabarra. Aquí dins hi ha algun matalàs i fins i tot hi ha els tubs passats de l'electricitat. Reculant he tornat a agafa el camí principal i abans d'arribar a la castanyeda d'en Genoer he fotografiat una edificació petita que no sé ben bé què és. Els experts de les Gavarres ja mirareu les fotos a veure si ho sabeu. Un cop a la castanyeda, he agafat un petit corriol que surt a mà esquerra i que m'ha acabat portant a uns ruscs d'abelles. Dubte resolt. I d'aquí cap als Plans de Can Sabater passant per la bellesa arquitectònica de la pista de color vermell que porta al Puig d'Arques i baixada per la Directíssima fins a Coll Bregó, passant per corriols que van a les roqueres i un que va a la font Torroella i al Saplà del Mas Sàbat. Arribada al coll Bregó i d'aquí cap al cotxe.

 El Coll Bregó


Can Mercader. 50 metres abans m'he trobat un senglar creuant el camí





Mas Mates


Can Genoer



Can Gabarra? Just al costat de Can Genoer. A l'interior hi ha obres fetes de remodelació, amb tubs de corrent inclosos.