divendres, 30 de novembre de 2007



La inflación sube al 4,1% en noviembre y marca su máximo en 18 meses

La inflación interanual aumentó cinco décimas en noviembre hasta el 4,1%, dato todavía provisional y que, de confirmarse, supondría la tasa más alta registrada desde mayo de 2006, cuando se situó en el 4,2%. Si finalmente se confirma este indicador armonizaco (IPCA), el coste de la desviación de la inflación sobre el 2% previsto a principios de año supondría un gasto de 3.024 millones de euros en las prestaciones de los más de ocho millones de pensionistas que hay en España (1.512 millones para pagar la desviación y otro tanto para la consolidación).


I els sous també els apujaran aquest percentatge?

dijous, 29 de novembre de 2007

Els alumnes catalans empitjoren en coneixements de cultura científica

Un dels termòmetres educatius més fiables en l'àmbit internacional, l'informe trianual del Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants (PISA), ha tornat a detectar que els alumnes catalans de 15 anys retrocedeixen entre els espanyols en matèria de coneixements de cultura científica. Si l'última vegada que se'ls va auscultar, el 2003, van obtenir 502 punts, per sota dels resultats de la revisió del 2000 (506), ara només n'han aconseguit reunir, de mitjana, 491. La mitjana espanyola se situa per sota, en els 488 punts, com el 2003, cosa que manté el país en el lloc 26 entre els 40 més industrialitzats del món.


Això sí, són els primers en consum de cànnabis i cocaïna.

Bono accepta presidir el Congrés si guanya el PSOE


L'exministre de Defensa José Bono ha acceptat avui encapçalar la llista del PSOE per Toledo per a les pròximes eleccions generals i ser president del Congrés en el cas que els socialistes guanyin aquests comicis.Zapatero va confirmar el passat 21 de setembre el seu desig que Bono encapçalés la llista del PSOE per Toledo per a les pròximes eleccions generals, així com la predisposició de l'exministre a assumir aquesta responsabilitat."En aquest moment i en aquesta hora", Bono ha acceptat tornar a la política activa per a ser "conseqüent amb la seva condició d'espanyol, de socialista i d'amic del president del Govern", amb el propòsit de contribuir amb la seva ajuda al fet que la seva "segona família", el PSOE, guanyi els comicis de març.
Si el president del Congrés l'escull la pròpia cambra, qui li donarà el suport necessari? Qui pot fer president al senyor Bono? CiU? ERC? ICV? Totes tres alhora per intentar enxufar-se al govern?

EL PUNT

dimecres, 28 de novembre de 2007


Pel darrere
Mínim esforç
Quan des de l'escola arriben males notícies tots reclamem la solució miraculosa: "la cultura de l'esforç". I ens esforcem a repartir culpes, tot cultivant l'autèntica cultura de moda: esquivar responsabilitats.
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com


1. El que passa més gana s'esforça més. No ho fa per cultura de l'esforç, ho fa per cultura de supervivència. Per això diuen que surten futbolistes millors de països on hi ha misèria, i per això quan ja van tips se n'atipen, d'esforçar-se.
2. És perillós caure en el parany de la nostàlgia que ens paralitza. "Abans sí que educàvem en l'austeritat". Els que van ser pares sense tenir ni un cèntim no tenien alternativa. Ara hem d'aprendre a dir que no quan el sí és possible, a dir "et menges això o res" sabent que la nevera és plena.
3. És igualment perillós caure en el plany frustrador. Educar ara és més difícil, però no impossible. Abans era més fàcil dir que no, però a canvi d'aquesta facilitat passaven misèria. Si poguéssim triar quan néixer, no triaríem fer-ho ara? I com que, a més a més, no ho podem triar, deixem-nos de romanços, arremanguem-nos i intentem-ho fer bé avui, que casualment és quan ens toca.
4. Cada minut que els pares dediquem a donar la culpa als mestres, a la societat, a la tele o al sistema, fins i tot quan tenim raó, és un minut que podríem dedicar a fer la nostra feina millor, que no és que n'anem sobrats, de temps. Tants anys de reclamar drets ens fan oblidar el deure essencial de qui els va parir, el deure de marcar-los límits i prioritats, preparar-los per assumir la frustració de no tenir-ho tot i fer-los entendre de forma didàctica, o pràctica, la diferència entre pencar i ser un penques.
5. L'esforç de dir a un jove de 16 anys que per Setmana Santa, Nadal o l'estiu haurà de treballar només el fan les famílies que necessiten els diners, o sigui que en realitat no és que s'hi esforcin, ho fan per força. Des de la sort de no necessitar-ho, tant d'esforç suposa fer-ho per tenir-los ocupats, perquè valorin el que costa guanyar diners, perquè celebrin la sort de poder estudiar i de passada respectin la gent que fa aquesta feina de cambrer o dependent tot l'any, en lloc de tractar-los amb menyspreu?
Postdata. Per cultivar l'esforç cal que aquest tingui recompensa. Els que es van esforçar per fer president Zapatero perquè ens aprovaria l'Estatut que volguéssim, veuen que s'acaba la legislatura i ara ens diuen que si ens esforcem perquè torni a guanyar Zapatero, al final potser el tindrem. Per tenir la meitat de l'Estatut que volíem ens haurem d'esforçar el doble. Això sí que és cultivar la cultura de l'esforç, la resta són punyetes.
El que passa més gana s'esforça més. No ho fa per cultura de l'esforç, ho fa per cultura de supervivència

AVUI

Se sent competent científicament i pedagògicament, però admet no tenir formació per enfrontar-se a les noves demandes socials
El 80% de professorat no es veu preparat per gestionar l'aula
La majoria de professors de secundària consideren que disposen d'una bona formació científica de la seva matèria o àrea, es mostren igualment satisfets pel que fa al domini de les competències pedagògico-didàctiques, però admeten, amb el mateix grau de coincidència, que no disposen de les eines per gestionar correctament grups heterogenis d'alumnes, que els falla la capacitat comunicativa, motivadora i de resolució de conflictes


diumenge, 25 de novembre de 2007

esforçar-se una mica no cansa tant ...



Estadístiques

l'apunt

XEVI XIRGO



La Fundació Bofill, que té la mania aquesta de fer estudis que posen el dit a la llaga, n'ha fet públic un aquesta setmana que sosté que el nivell educatiu de Catalunya té el trist honor de trobar-se a la cua d'Europa. El 34% dels catalans no disposen dels estudis secundaris postobligatoris i en índexs de fracàs escolar ara ja només ens superen Portugal i Malta. La manca de preparació dels docents i el divorci entre acció política i sector educatiu, diuen els experts, afavoreix aquesta situació. Si no fos que aquest és un terme que sona convergent i carrincló, jo hi afegiria allò que els avis diuen dels pares i que els pares diuen dels fills, i que és allò que estem perdent la cultura de l'esforç. La sort de tot plegat, ja ho deuen saber, és que el govern espanyol ha aprovat aquest mateix mes el nou reial decret del batxillerat, que és aquell que permetrà passar a segon curs tot i haver suspès quatre assignatures de primer. Tot un premi a l'esforç. I, no en tinguin cap dubte, una millora per a les estadístiques.


dissabte, 24 de novembre de 2007


Passa-ho!
Rajoy, l'amic dels terroristes
Iu Forn


Però que desagraïda que arriba a ser la gent, oi? Vostès, senyors i senyores de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), vostès que han servit durant anys com a coartada argumental a l'estratègia (anomenada) antiterrorista del PP. Vostès, que amb el suport previ del PP, també el mediàtic, també, han estat l'excusa per elaborar un discurs excloent i sectari. Vostès, que han estat els elegits per apropiar-se de la memòria de totes les víctimes del terrorisme i de parlar en nom d'elles i de les seves famílies. Vostès, que han renegat de les altres associacions de víctimes que deien coses com per exemple: "¿I si en comptes de dedicar diners a llogar autocars per anar a les manifestacions, contractem psicòlegs?" Vostès...
Vostès avui convoquen una altra manifestació de les seves, concretament la setena, i resulta que Mariano Rajoy anuncia que no hi va. Traïció!!! I de les grosses!!! El paio treu l'excusa que és a Almeria. Però si el 25 de febrer del 2006 era a Santiago i va contractar un avió privat per poder estar amb vostès. Què ha passat aquí? Doncs que vostès ja no són rendibles. Fins i tot van dir-ho els de la Brunete Mediàtica, sector Telemadrid, programa Alto y claro de Curri Valenzuela: "Cómo se atreve (Francisco José) Alcaraz a marcar la agenda del PP".
A tres mesos i mig de les eleccions, Rajoy ha d'ocupar el centre i no li convé aparèixer al seu costat de vostès. I per això els traeix. Desenganyin-se, aquí el que hi ha és molt nacionalista infiltrat (o més). Nacionalista dels altres, dels dolents, vull dir. I al seu costat de vostès mateixos ja només hi queden els bons. A saber: la COPE Borroka i deu grups d'extrema dreta, molt bona gent tots, que ja han anunciat que no faltaran a la mani.
Per tant, avui més que mai, cal recuperar l'argument clàssic. Tots els que no els donen un suport inqüestionable estan contra les víctimes i per tant són amics dels terroristes. Rajoy avui no els dóna suport, per tant Rajoy és amic dels terroristes. Qui ho havia de dir, oi?



més llibres a casa, fills més intel·ligents

El norteamericano National Endowment for the Arts, con ayuda del sistema federal de educación, la oficina del censo y otras instituciones, ha llevado a cabo una investigación sobre la lectura en EEUU (cuenta el New York Times), cuyos resultados se divulgaron ayer. Entre ellos destacan los siguientes.Los jóvenes están leyendo menos "por placer".

Un estudio de hace tres años (que ya detectó lectura decreciente) analizaba sólo las lecturas de ficción, poesía y teatro, pero la versión actual se centra más en las motivaciones de la lectura que en el género.Los estudiantes que leen por placer prácticamente cada día, responden mejor a los tests de lectura (cosa que parece lógica), pero ademas los estudiantes que vivían en casas con menos de 10 libros sacaban peores notas en matemáticas que los que vivían en casas con más de 100 libros, independientemente del nivel socioeconómico de cada hogar.

Relacionado con esta tendencia decreciente a la lectura, los empresarios están reportando peores habilidades de escritura en sus empleados.¿Las causas de la poca lectura? Como dijo la responsable del informe, "vivimos en una sociedad en la que los medios de comunicación no reconocen, aprecian o discuten la lectura, la literatura y los autores". Ah, y las habituales competencias de los entretenimientos digitales. Pero como ha señalado un crítico del informe, éste probablemente subestima la lectura que los jóvenes hacen en Internet.

divendres, 23 de novembre de 2007

per Vicent Partal

La gran coalició


Diu Estéban González Pons que, passades les eleccions espanyoles del març, hauria d'haver-hi un gran acord entre PP i PSOE per a anul·lar el pes polític dels nacionalistes (llevat dels nacionalistes espanyols, és clar). Però, Pons, segurament el més llest dels del PP valencià, no ha fet sinó explicitar davant un micro allò que ja fa mesos que és objecte de rumors, i més que rumors, a Madrid: un possible acord entre els dos partits espanyols, que ja és alguna cosa més que una hipòtesi creïble. Això no vol pas dir que facen un govern de coalició, però tot indica que el partit que quede segon deixarà governar el que quede primer, com ja fan a Navarra. De fet, a mesura que van passant les setmanes, estan més tranquils en veient que a Navarra, finalment, la situació és d'una calma més que aparent. Doncs bé, les eleccions del març seran una prova per als socialistes navarresos i espanyols, que veuran si es reflecteix a les urnes o no la crispació que una part dels militants navarresos del PSOE i dels seus votants han expressat sense amagar-se'n. Que hi ha molts navarresos enfadats amb el PSOE perquè aquest ha frustrat les esperances d'un canvi polític és una evidència incontestable. Que això es traduïsca en vots, a Nafarroa Bai posem per cas, és encara una incògnita. Però, a l'espera que aquesta incògnita reste arxivada, la veritat és que l'experiència navarresa té molt contentes la direcció espanyola del PP i del PSOE. La del PP, entre més coses, perquè ha conservat un govern que no esperava, i la del PSOE perquè la broma encara no li ha eixit cara. Qui se'n recorda ja, de Navarra? I és aquesta calma i la sensació d'alleujament respecte d'allò que anomenen 'xantatge nacionalista' que fa pujar com bromera la idea i la hipòtesi de la gran coalició, si no de govern, sí de parlament. Si el segon, siga el PP, siga el PSOE, s'avé a fer una oposició ben tova al primer, ningú no necessitarà gens ni CiU, ni Esquerra, ni PNB ni qui siga que vaja darrere. González Pons, que no va a lloure per més que ho semble, va plantant paranys, conscient que per al PP la jugada de la gran coalició és perfecta. Som a quatre mesos de les eleccions i les enquestes no desempaten de cap manera; qui guanye, doncs, ho farà per poc. Si les urnes decideixen que són ells qui han de donar suport al PSOE, poden embolicar-se amb la bandera espanyola per justificar-ho. I si és el PSOE qui els ha de donar suport, a ells, encara millor, perquè, tal com està la cosa, ja pateixen de pensar amb qui podrien sumar, vist que s'han barallat amb tots.



altres ...





ELS LLOBATONS


EL PERIODICO

dijous, 22 de novembre de 2007

España está a la cabeza de Europa en consumo de cannabis y cocaína

El consumo de cocaína sigue creciendo en la Unión Europea, con España a la cabeza, mientras que el uso de otras drogas como el cannabis empieza a estabilizarse entre los jóvenes a pesar de seguir siendo la droga ilegal más popular.
Estas conclusiones se extraen del último informe anual del Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanías (OEDT), presentado hoy por su director, Wolfgang Gotz, en rueda de prensa.


Primers en consum de drogues i últims en nivell educatiu. Quins genis que som ...

Els col·laboradors








ELS LLOBATONS

sense comentaris



Catalunya, a la cua d'Espanya i de la UE en la qualitat del sistema educatiu

L'abandonament prematur dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys és del 34,1%, el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, i cinc punts per damunt de l'índex del 2000

Catalunya és a la cua de totes les comunitats autònomes i dels països europeus en qualitat del seu sistema educatiu: registra els índexs més baixos de taxa de graduació i els més alts d'abandonament escolar prematur, dada que ha empitjorat considerablement en els últims 5 anys.

dimecres, 21 de novembre de 2007




Magdalena Álvarez assegura que Espanya "és l'enveja del món"


La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha assegurat que Espanya "és l'enveja del món" per la seva aposta per l'Alta Velocitat ferroviària, un model seguit per "Europa i el món". Álvarez ha respost així durant la seva intervenció durant el ple de control al congrés al diputat d'IU-ICV Joan Herrera, qui ha instat la ministra a treballar més per la mobilitat i menys per l'alta velocitat.


En quin món viu aquesta senyora? És que a partir de Despeñaperros en comptes de fer infusions de til·la les fan de maria?
L'estació del TAV i la cobertura de vies de la Sagrera no costaran ni un euro a l'Estat


Les operacions immobiliàries del corredor ferroviari han generat tants beneficis com el cost total de les obres


A Barcelona no tot són maldecaps per al Ministeri de Foment. Malgrat els problemes que està portant la instal·lació de l'alta velocitat a la capital catalana, al ministeri li queda el consol que, almenys, la part més espectacular surt gratis: la construcció de l'estació del TAV i la cobertura de les vies al corredor ferroviari de 3,5 quilòmetres que va del Clot a la Trinitat. Els diferents plans urbanístics aporten un benefici de prop de 1.200 euros el metre quadrat als propietaris del sòl, segons l'avaluació econòmica que ha fet l'Ajuntament en els últims plans aprovats. El ministeri, amb els 460.000 m² de Renfe i Adif, és el propietari majoritari, amb uns guanys immobiliaris que voregen els 490 milions d'euros. Més o menys, el mateix que fer l'estació i el cobriment.



Actes de la festa







ELS LLOBATONS


dimarts, 20 de novembre de 2007

trencant la mala ratxa




Benvinguts a la festa major de Sant Dalmai



ELS LLOBATONS


Passa-ho!
JOCS A CANVI D'UN AVE A ENLLOC
Iu Forn

Sí, sí. I tant!! Autocrítica tota. I si cal, encara més. Que no en falti mai, d'autocrítica. Ja li dic jo: els catalans tenim molta culpa del que ens passa perquè som porucs i llepaculs i per vendre un metre de tela ens baixem els principis fins als turmells. Però, ai, la història. La història és implacable. Intuíem que allò de l'AVE a Sevilla era el preu polític pagat per una ronda més del cafè per a tothom. I dissabte Pasqual Maragall va confirmar que va ser cafè, sí. I amb pastes variades.
Quina mena d'Estat patriòticament constitucional és aquest en el qual, si una capital organitza uns Jocs, cal "compensar-ne" altres? És clar, no podia ser invertir quatre rals en unes rondes i en una xarxa de Rodalies (que és exactament la que patim ara), posar dues palmeres seques a l'aeroport, construir un parell d'instal·lacions esportives i poca cosa més i no ser solidaris, interterritorialment parlant. I així va néixer l'AVE a Sevilla, molt útil per anar a veure l'Expo 92. Se'n recorda de l'Expo 92, oi? I encara se'n deu recordar més d'allò tan bonic del "Madrit, capital europea de la cultura", oi? A mi se'm posen els pèls dels genolls de punta de reviure aquells moments.
Tots som iguals, i tant!!! I no han d'existir injustos favoritismes. I no passa res si alguns són una miqueta més iguals que els altres. Per això a vuit comunitats no paguen l'impost de successions i nosaltres sí. Per això Manuel Chaves i ZP van signar que l'any vinent hi hagi un avançament del famós deute històric andalús de fins a 300 milions d'euros (el PP demana 6 mil milions, igualtat total). Per això Euskadi va renovar ara fa un mes el cupo en ple rampell sobiranista d'Ibarretxe. O per això, Navarra, aquella comunitat tan espanyola, recapta els seus propis impostos i després paga a l'Estat pels serveis que li presta.
Home (i dona), miri si tots som iguals que el president andalús va ser qui, comunicant la data de les seves eleccions, va fer pública la data de les eleccions espanyoles. I encara vol més igualtat?




dilluns, 19 de novembre de 2007





El 8% dels barcelonins beuen aigua que supera els nivells d'una substància cancerígena




Un vuit per cent dels barcelonins, en la seva majoria residents a la zona sud de la ciutat, es proveeix d'aigua procedent del riu Llobregat que, de vegades, supera els nivells màxims permesos de trihalometans, un compost químic que, consumit a llarg termini, pot tenir efectes cancerígens.Aquesta substància es genera durant el procés de potabilització de l'aigua per la reacció de la matèria orgànica, encara no tractada, amb el clor utilitzat per desinfectar, segons ha explicat avui el gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Joan Guix, durant la presentació de l'informe La salut a Barcelona 2006.






Doncs això vol dir que eixugaran encara més el pobre Ter ... que sembla un rierol a segons quina alçada ...

dimecres, 14 de novembre de 2007



La infanta Elena se separa de su marido, Jaime de Marichalar


Los Duques de Lugo han convenido el cese temporal de su convivencia conyugal lo que en la práctica se traduce en una separación de hecho que, de momento, no tendrá consecuencias legales.



Ho sabeu no per què no té conseqüències legals la separació? Perquè així el senyor Marichalar seguirà tenint tots els càrrecs que té per haver-se casat amb una infanta ... a xupar del bote si senyor.

Andorra (III) i final

Mare de Déu de Meritxell (la cremada i l'actual, obra del senyor Bofill) i visita al Parc Central d'Andorra.