divendres, 23 de novembre del 2007

per Vicent Partal

La gran coalició


Diu Estéban González Pons que, passades les eleccions espanyoles del març, hauria d'haver-hi un gran acord entre PP i PSOE per a anul·lar el pes polític dels nacionalistes (llevat dels nacionalistes espanyols, és clar). Però, Pons, segurament el més llest dels del PP valencià, no ha fet sinó explicitar davant un micro allò que ja fa mesos que és objecte de rumors, i més que rumors, a Madrid: un possible acord entre els dos partits espanyols, que ja és alguna cosa més que una hipòtesi creïble. Això no vol pas dir que facen un govern de coalició, però tot indica que el partit que quede segon deixarà governar el que quede primer, com ja fan a Navarra. De fet, a mesura que van passant les setmanes, estan més tranquils en veient que a Navarra, finalment, la situació és d'una calma més que aparent. Doncs bé, les eleccions del març seran una prova per als socialistes navarresos i espanyols, que veuran si es reflecteix a les urnes o no la crispació que una part dels militants navarresos del PSOE i dels seus votants han expressat sense amagar-se'n. Que hi ha molts navarresos enfadats amb el PSOE perquè aquest ha frustrat les esperances d'un canvi polític és una evidència incontestable. Que això es traduïsca en vots, a Nafarroa Bai posem per cas, és encara una incògnita. Però, a l'espera que aquesta incògnita reste arxivada, la veritat és que l'experiència navarresa té molt contentes la direcció espanyola del PP i del PSOE. La del PP, entre més coses, perquè ha conservat un govern que no esperava, i la del PSOE perquè la broma encara no li ha eixit cara. Qui se'n recorda ja, de Navarra? I és aquesta calma i la sensació d'alleujament respecte d'allò que anomenen 'xantatge nacionalista' que fa pujar com bromera la idea i la hipòtesi de la gran coalició, si no de govern, sí de parlament. Si el segon, siga el PP, siga el PSOE, s'avé a fer una oposició ben tova al primer, ningú no necessitarà gens ni CiU, ni Esquerra, ni PNB ni qui siga que vaja darrere. González Pons, que no va a lloure per més que ho semble, va plantant paranys, conscient que per al PP la jugada de la gran coalició és perfecta. Som a quatre mesos de les eleccions i les enquestes no desempaten de cap manera; qui guanye, doncs, ho farà per poc. Si les urnes decideixen que són ells qui han de donar suport al PSOE, poden embolicar-se amb la bandera espanyola per justificar-ho. I si és el PSOE qui els ha de donar suport, a ells, encara millor, perquè, tal com està la cosa, ja pateixen de pensar amb qui podrien sumar, vist que s'han barallat amb tots.