Com passa cada any per fires de Girona, s'acaba una temporada més a Ibèria (la quarta per mi). I com passa cada any també, sopar per celebrar-ho. Aquest cop, al costat de barraques, per no haver de caminar gaire. I després, ben serens, creuem el Ter i ja ens trobem al lloc emblemàtic. De fet, això de treballar a l'aeroport és una excusa com una altra per trobar-nos una quinzena de borratx ... ai, una quinzena de persones per anar a barraques. I va passar el que va passar, va passar allò que ha fet tothom. Per tant, no cal explicar gaire coses més. Algunes fotos de la trobada i ja està.
L'afgano Serrano i en Pide
En Muñón
El doctor Fernández
Fins l'any que ve ... o no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada