Carta a la meva exalumna Alícia S. C.
ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.
Benvolguda Alícia. No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d'alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t'has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t'acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t'entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t'ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar. Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classe de castellà, s'entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T'ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s'atén prou bé el castellà a l'escola catalana. Tu saps que és mentida. Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans. Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Catalunya : carreteres oblidades, mentre se'n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecució de la nostra llengua... sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l'anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m'envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així? No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya? No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i les necessitats d'un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.
Amb l'esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l'escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada