per Vicent Partal
dilluns, 24 de desembre de 2007
Què pensen quan voten?
Aquests darrers dies he vist amb estupor diversos vots que em desconcerten. El PP vota en favor del .ct al senat i, quan se n'adona, diu que s'havia equivocat (tots els senadors seus alhora). CiU vota en favor de l'SGAE al Congrés i, quan li recorden el vot al senat, diu també que s'havia equivocat. Els diputats d'esquerres de la Diputació de Lleida voten en suport del director de l'IEI que havia censurat Carles Santos sense que cap d'ells recorde que la llibertat d'expressió té alguna importància... No ho entenc. Ja assumesc que voten sense pensar per si mateixos, tan sols a les ordres del partit. Però no pensen ni un minut en ells mateixos, en allò que ells creuen?
Cada país té les seues tradicions, és cert. Hi ha democràcies en què pertànyer a un partit no vol dir que hages de votar sempre allò que et diu el teu partit. Això sol passar en aquells llocs on el sistema electoral prioritza el territori sobre l'aparell polític i on els polítics, per tradició o per imposició legal, han de retre comptes clars i permanents als seus electors.
A nosaltres, i en això no ens diferenciem gaire al nord o al sud, ens ha tocat la contrària. En el nostre cas qui decideix qui va en la llista és l'aparell del partit, qui fa la campanya és l'aparell del partit, qui ordena per on ha de fer la seua tasca el polític és l'aparell del partit i qui acaba decidint què cal votar en cada cas és l'aparell del partit. Tan exagerat és això que a voltes pense que els diputats no caldria ni que anaren al parlament. Que pacten els seus caps i que el vot de cada cap de llista valga pels vots que té el seu partit. El resultat seria sempre el mateix, amb l'excepció d'aquelles ocasions en les quals hi ha algú que no s'adona del seu error i vota allò que no toca. Al diputat arenyenc de CiU, Benet Maimí, li va passar fa uns quants dies i el pobre va haver de veure el seu nom en tots els diaris, perquè era obvi que no volia abstenir-se en la votació en la qual es va abstenir.
Les llistes tancades i el control polític de les institucions parlamentàries per les elits dels partits crec, personalment, que fan molt de mal al sistema. Que motiven molta desafecció, per dir-ho amb la frase de moda. Perquè resulta histriònic pensar que Pedro Agramunt, un dels blavers més pesats que conec, vote en favor del domini .ct i es quede tan tranquil. O resulta, si més no, estrany que cap ni un dels dotze diputats del PSC i ERC de la Diputació de Lleida es plantege que vota en favor de la censura i que això, com a mínim quan ells mateixos eren joves, no era ben vist.
VILAWEB
Cada país té les seues tradicions, és cert. Hi ha democràcies en què pertànyer a un partit no vol dir que hages de votar sempre allò que et diu el teu partit. Això sol passar en aquells llocs on el sistema electoral prioritza el territori sobre l'aparell polític i on els polítics, per tradició o per imposició legal, han de retre comptes clars i permanents als seus electors.
A nosaltres, i en això no ens diferenciem gaire al nord o al sud, ens ha tocat la contrària. En el nostre cas qui decideix qui va en la llista és l'aparell del partit, qui fa la campanya és l'aparell del partit, qui ordena per on ha de fer la seua tasca el polític és l'aparell del partit i qui acaba decidint què cal votar en cada cas és l'aparell del partit. Tan exagerat és això que a voltes pense que els diputats no caldria ni que anaren al parlament. Que pacten els seus caps i que el vot de cada cap de llista valga pels vots que té el seu partit. El resultat seria sempre el mateix, amb l'excepció d'aquelles ocasions en les quals hi ha algú que no s'adona del seu error i vota allò que no toca. Al diputat arenyenc de CiU, Benet Maimí, li va passar fa uns quants dies i el pobre va haver de veure el seu nom en tots els diaris, perquè era obvi que no volia abstenir-se en la votació en la qual es va abstenir.
Les llistes tancades i el control polític de les institucions parlamentàries per les elits dels partits crec, personalment, que fan molt de mal al sistema. Que motiven molta desafecció, per dir-ho amb la frase de moda. Perquè resulta histriònic pensar que Pedro Agramunt, un dels blavers més pesats que conec, vote en favor del domini .ct i es quede tan tranquil. O resulta, si més no, estrany que cap ni un dels dotze diputats del PSC i ERC de la Diputació de Lleida es plantege que vota en favor de la censura i que això, com a mínim quan ells mateixos eren joves, no era ben vist.
VILAWEB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada