A la tres
Tranquil, Bassas, tranquil
Xavier Bosch / Director
Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, ha destapat la caixa dels trons. Divendres, a la sessió de control, va lamentar que TV3 fos, de totes les teles públiques, la menys progovernamental. Ahir va reblar el clau en sengles entrevistes a El Periódico i a RAC 1. El mateix portaveu és conscient que les seves paraules li costaran l'animadversió de molts i el càstig corresponent. Ferran creu que cal "arrencar la crosta nacionalista de TV3 i Catalunya Ràdio". Sense citar Antoni Bassas tothom entén que li dedica unes paraules que esgarrifen. Diu: "Hi ha alguns gurus mediàtics al capdavant de programes de màxima audiència que no informen: editorialitzen. Usen les emissores com volen, com si fossin el seu púlpit particular, llancen discursos, fan crides perquè la gent es manifesti contra això o allò altre. Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients". Ens pensàvem que al PSC els preocupava el Losantos i ara veiem que és amb el Bassas que estan obsessionats. Quina tristesa.
Aquest no és un article gremialista, ni vol ser la defensa, a ulls clucs, d'un bon amic. És tan sols una columna que mira de ser justa amb un periodista que, durant tretze anys, no ha sigut el líder de la ràdio a Catalunya per casualitat. Antoni Bassas ha sabut explicar les coses que passen, amb valentia i honestedat, i amb un punt de vista català, com no pot ser d'una altra manera des de la ràdio nacional de Catalunya. Si els socialistes es queixen públicament que no fa prou la rosca al govern igual que abans els convergents es queixaven, més privadament, que no remava a favor del seu executiu, senyal que el periodista ha fet bé la feina i que ha pogut anar a dormir cada dia amb la consciència molt tranquil·la. I que per molts anys, Antoni!
... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
dimecres, 5 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada