Jo, ja ho he dit en un munt d’ocasions, em solc quedar amb els detalls sense cap mena d’importància. D’aquests dies de protesta dels estudiants per tot el tema de Bolonya, me n’he quedat amb un parell d’insignificants. El primer, amb relació a la decisió que van prendre el primer dia els cinquanta estudiants que van ocupar la Universitat de Barcelona. Al vestíbul hi havia un cartell dels habituals avisant que es tractava d’un espai sense fum. «No es pot fumar», deia el cartellet. Una de les primeres decisions dels estudiants, els comentava, va ser treure el «No» i començar a fumar. Suposo, és clar, que en senyal de protesta contra Bolonya. Ahir, els anti-Bolonya, anti-Mossos, anti-Saura i antirectors van tornar a ocupar la Facultat de Geografia i Història i van decidir que, en comptes de deixar fer classes als professors, les farien ells mateixos. Un d’ells ho va fer lluint un porro a la mà mentre «impartia» la classe. Brillant. Sí senyor, això sí que és una protesta. Si jo fos estudiant n’estaria orgullós, de tenir companys així de valents.
dijous, 2 d’abril del 2009
Jo, ja ho he dit en un munt d’ocasions, em solc quedar amb els detalls sense cap mena d’importància. D’aquests dies de protesta dels estudiants per tot el tema de Bolonya, me n’he quedat amb un parell d’insignificants. El primer, amb relació a la decisió que van prendre el primer dia els cinquanta estudiants que van ocupar la Universitat de Barcelona. Al vestíbul hi havia un cartell dels habituals avisant que es tractava d’un espai sense fum. «No es pot fumar», deia el cartellet. Una de les primeres decisions dels estudiants, els comentava, va ser treure el «No» i començar a fumar. Suposo, és clar, que en senyal de protesta contra Bolonya. Ahir, els anti-Bolonya, anti-Mossos, anti-Saura i antirectors van tornar a ocupar la Facultat de Geografia i Història i van decidir que, en comptes de deixar fer classes als professors, les farien ells mateixos. Un d’ells ho va fer lluint un porro a la mà mentre «impartia» la classe. Brillant. Sí senyor, això sí que és una protesta. Si jo fos estudiant n’estaria orgullós, de tenir companys així de valents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada