divendres, 30 de gener del 2009

La culpa

l'apunt

XEVI XIRGO

No recordo quants anys fa, però m'ho explicava l'aleshores conseller d'Interior, Xavier Pomés, arran de la situació d'emergència que es vivia a Catalunya en un moment que s'anunciaven grans nevades. «Hem donat l'alerta i hem demanat que només s'agafés el cotxe en cas d'extrema necessitat. I per les càmeres de l'AP-7 no paro de veure turismes amb els esquís a sobre i enfilant cap a muntanya.» Hi penso cada cop que atribuïm al clima algunes desgràcies (ja sé que potser no queda bé dir-ho ara) que potser formen part del sentit comú –de la nostra falta de sentit comú, vull dir– i de no gaire res més. Què hi feia, dissabte, un home enfilat a la teulada de casa seva en ple temporal de vent? Tots sabem que hi ha hagut morts a la platja perquè es banyaven tot i la bandera vermella, i que hi ha hagut joves, i no tan joves, arrossegats mar endins perquè es miraven les onades a un pam de distància un dia de temporal. I la culpa (ara tot ha de tenir un culpable, ja ho saben) es veu que és del temps. I del canvi climàtic.

EL PUNT