Pel darrere

Generació 1.000

Us agradaria viure 1.000 anys? Segur que no? Un polèmic genetista britànic va defensar, l'altre dia en una conferència a Barcelona, que la primera persona que arribarà als 1.000 ara en té 60.

Albert Om

Entre Saures, Sorayes i Obames, ha passat relativament desapercebuda la xerrada que va fer al CosmoCaixa Aubrey de Grey, controvertit expert en envelliment. Sosté De Grey que, en un futur proper, l'esperança de vida dels éssers humans serà de 1.000 anys. Necessita, això sí, 100 milions d'euros anuals, perquè el seu projecte sigui realitat abans de 30 anys. La teràpia d'Aubrey de Grey repararia els danys moleculars i cel·lulars que provoquen malalties com el càncer o l'Alzheimer i que fan que, amb el temps, ens tornem fràgils, dependents i decrèpits. Per tant, no és que envellíssim als 100 i que ens estiguéssim 900 anys esperant la mort, sinó que tota la vida s'esponjaria, s'allargaria com un xiclet. Aubrey de Grey dibuixa un món a una altra velocitat, un món on m'imagino que tot duraria deu vegades més del que dura ara.

Aniríem amb bolquers fins als 20. La majoria d'edat per entrar a una discoteca seria als 180. Un embaràs als 160 seria prematur. Estudiaríem fins als 250 anys. Als 300, començaríem a pensar a marxar de casa els pares, més que res per no abusar de la seva confiança. Als 400 tindríem la primera crisi existencial. Ens jubilaríem als 650, després d'haver cotitzat quatre segles a la Seguretat Social. Als 800, ramats d'homes i dones omplirien autocars per anar a Benidorm. El senyor Viagra es faria d'or. Gràcies al Facebook, recuperaríem amics que fa 100 o 200 anys que no veiem. Signaríem hipoteques a 300 i 400 anys. Augmentarien els conflictes intergeneracionals, perquè a l'avi de 729 li costaria entendre el seu nét de 140, que està en plena adolescència. I els presidents, com Obama, no serien elegits per quatre anys, sinó per 40. De fet, a Espanya ja n'hi va haver un que se n'hi va estar 40, i sense eleccions.

Seria una vida a una altra velocitat. Una vida com un diumenge etern d'aquells que no s'acaben mai. Potser sí que desapareixerien les presses, l'estrès, el folleu, folleu que el món s'acaba. Potser sí que tindríem més respecte pel medi ambient, perquè hi hauríem de viure més temps. Però com que no ens mataria l'envelliment, ens mataria l'avorriment.

Volent salvar vides, Aubrey de Grey s'hauria carregat el món. Al capdavall, això es basa en el fet que uns marxem per deixar el nostre lloc als altres que arriben. Què passaria el dia que no se n'anés ningú?

AVUI