Cristòfol Colom, el cruel
La seva perícia com a navegant ha tapat durant segles la seva verdadera personalitat i els cruents mètodes que Cristòfol Colom va fer servir per controlar natius i colons durant el seu govern a les Índies. Ara, un estudi ha rescatat la cara més oculta de l'insigne almirall per mostrar el seu caràcter despòtic, fins i tot amb la seva família, i la seva nul.la capacitat com a gestor.
Dues investigadores del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Consuelo Varela i Isabel Aguirre, han trobat a l'Arxiu General de Simancas (Valladolid) l'expedient del judici que es va seguir contra el marí per destituir-lo com a virrei i governador de les Índies i portar-lo a Espanya pres i encadenat, juntament amb els seus germans Diego i Bartolomé, l'any 1500. El lligall, de 46 pàgines, va ser escrit pel comanador de l'Orde de Calatrava, Francisco de Bobadilla, seguint un encàrrec dels Reis Catòlics, i confirma les sospites dels historiadors sobre els autèntics motius de la captura.
Intents colpistes
El document original, que apareix recollit a La caída de Cristóbal Colón. La indagación de Bobadilla (Ediciones Marcial Pons), inclou l'interrogatori a 23 testimonis --cap d'ells natiu-- sobre la gestió de Colom, l'evangelització dels indígenes i fins i tot els seus intents colpistes contra el mateix Bobadilla, nou governador de la regió. Les seves declaracions revelen els germans Colom com "uns tirans que aplicaven justícia sense judicis, que no distribuïen els queviures entre els colons i que no permetien batejar els indígenes per utititzar-los com a esclaus", explica Varela. La seva crueltat queda de manifest fins i tot amb els més pròxims: "El seu concunyat va morir a causa dels turments que Colom li va propinar".
El lligall, que va ser descobert l'any passat, ha hagut de ser transcrit íntegrament perquè "a part de la mala lletra, els copistes sentien les coses però no sabien de què parlaven". No obstant, el seu autèntic valor és la seva perspectiva "absolutament renovadora" dels inicis de la colonització al Nou Món, i això el converteix en el document més important dels apareguts en l'últim segle sobre la vida a la colònia.
"És interessant conèixer detalls d'aquella ciutat de frontera, com de l'Oest americà, que era les Índies, plena de gent perduda al descobrir que la terra promesa no era com els havien assegurat", indica. Així, inclou dades sobre les calamitats per subsistir, l'organització de la vida quotidiana --subhastes, mercats i fins i tot prostíbuls-- i els motins produïts. Hi apareixen fins i tot noms de dones, "quan mai abans havien estat esmentades".
La caiguda d'un mite
Per primera vegada, en contra de tots els textos coneguts --escrits per ell mateix o bé pels seus amics--, la historiografia no es mostra favorable al marí. Consuelo Varela és conscient que l'estudi "farà molt de mal. Costa que un mite caigui. Sabíem que no era un àngel, però no ens pensàvem que pogués haver estat així. Ara coneixem les bones raons per les quals va ser destituït".
Per una altra part, fins a finals d'any no es donaran a conèixer els resultats de la investigació sobre l'origen del marí, segons va confirmar l'investigador del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada (UGR) Miguel Lorente Acosta, donat que encara s'estan recopilant mostres a Itàlia, Portugal, Catalunya i Mallorca. L'estudi tracta de provar la connexió genètica de les restes de Colom que reposen a Sevilla amb famílies d'aquest mateix origen etimològic, com Colombo i Colone (Itàlia) o Colom (Catalunya).
EL PERIODICO
La seva perícia com a navegant ha tapat durant segles la seva verdadera personalitat i els cruents mètodes que Cristòfol Colom va fer servir per controlar natius i colons durant el seu govern a les Índies. Ara, un estudi ha rescatat la cara més oculta de l'insigne almirall per mostrar el seu caràcter despòtic, fins i tot amb la seva família, i la seva nul.la capacitat com a gestor.
Dues investigadores del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Consuelo Varela i Isabel Aguirre, han trobat a l'Arxiu General de Simancas (Valladolid) l'expedient del judici que es va seguir contra el marí per destituir-lo com a virrei i governador de les Índies i portar-lo a Espanya pres i encadenat, juntament amb els seus germans Diego i Bartolomé, l'any 1500. El lligall, de 46 pàgines, va ser escrit pel comanador de l'Orde de Calatrava, Francisco de Bobadilla, seguint un encàrrec dels Reis Catòlics, i confirma les sospites dels historiadors sobre els autèntics motius de la captura.
Intents colpistes
El document original, que apareix recollit a La caída de Cristóbal Colón. La indagación de Bobadilla (Ediciones Marcial Pons), inclou l'interrogatori a 23 testimonis --cap d'ells natiu-- sobre la gestió de Colom, l'evangelització dels indígenes i fins i tot els seus intents colpistes contra el mateix Bobadilla, nou governador de la regió. Les seves declaracions revelen els germans Colom com "uns tirans que aplicaven justícia sense judicis, que no distribuïen els queviures entre els colons i que no permetien batejar els indígenes per utititzar-los com a esclaus", explica Varela. La seva crueltat queda de manifest fins i tot amb els més pròxims: "El seu concunyat va morir a causa dels turments que Colom li va propinar".
El lligall, que va ser descobert l'any passat, ha hagut de ser transcrit íntegrament perquè "a part de la mala lletra, els copistes sentien les coses però no sabien de què parlaven". No obstant, el seu autèntic valor és la seva perspectiva "absolutament renovadora" dels inicis de la colonització al Nou Món, i això el converteix en el document més important dels apareguts en l'últim segle sobre la vida a la colònia.
"És interessant conèixer detalls d'aquella ciutat de frontera, com de l'Oest americà, que era les Índies, plena de gent perduda al descobrir que la terra promesa no era com els havien assegurat", indica. Així, inclou dades sobre les calamitats per subsistir, l'organització de la vida quotidiana --subhastes, mercats i fins i tot prostíbuls-- i els motins produïts. Hi apareixen fins i tot noms de dones, "quan mai abans havien estat esmentades".
La caiguda d'un mite
Per primera vegada, en contra de tots els textos coneguts --escrits per ell mateix o bé pels seus amics--, la historiografia no es mostra favorable al marí. Consuelo Varela és conscient que l'estudi "farà molt de mal. Costa que un mite caigui. Sabíem que no era un àngel, però no ens pensàvem que pogués haver estat així. Ara coneixem les bones raons per les quals va ser destituït".
Per una altra part, fins a finals d'any no es donaran a conèixer els resultats de la investigació sobre l'origen del marí, segons va confirmar l'investigador del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada (UGR) Miguel Lorente Acosta, donat que encara s'estan recopilant mostres a Itàlia, Portugal, Catalunya i Mallorca. L'estudi tracta de provar la connexió genètica de les restes de Colom que reposen a Sevilla amb famílies d'aquest mateix origen etimològic, com Colombo i Colone (Itàlia) o Colom (Catalunya).
EL PERIODICO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada