Un estudi desvela per què és tan difícil atrapar mosques

Els autors assenyalen que el cervell de l'insecte calcula un pla d'escapament quan adverteix una amenaça

Investigadors de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia als Estats Units han utilitzat imatges digitals, a alta velocitat i resolució, de mosques de la fruita, la coneguda Drosophila melanogaster, enfrontades a una possible captura i han descobert on resideix la gran habilitat d'aquests animals per escapar al matamosques. Els autors assenyalen que abans que la mosca salti i escapi, el seu cervell calcula la localització de la imminent amenaça, un pla d'escapatòria i situa les seves potes en la posició òptima per apartar-se en la direcció oposada.

L'estudi es publica a la revista Current Biology.

Rapidesa al processar informació

Per Michael Dickinson, aquest procés, que té lloc en al voltant de 100 mil·lisegons després que la mosca detecti l'amenaça, "il·lustra que ràpid que pot ser el cervell de la mosca a processar la informació sensorial en una resposta motora apropiada".

Els vídeos han mostrat que si el matamosques descendent, un disc negre de 14 centímetres de diàmetre que baixava en un angle de 50 graus sobre la mosca posada en el centre d'una petita plataforma, procedia de l'àrea frontal a la mosca, aquesta mou les seves potes intermèdies cap endavant i es tira cap enrere, llavors s'eleva i estén les seves potes per marxar cap enrere.

Quan l'amenaça ve de la zona del darrere, no obstant, la mosca, que té un camp de visió de gairebé 360 graus i pot veure-hi darrere seu, mou les seves potes intermèdies una mica cap enrere. Si l'amenaça procedeix d'un lateral, la mosca manté les potes intermèdies parades, però inclina tot el seu cos en la direcció oposada abans de saltar.

Noves dades sobre el sistema nerviós

"Vam descobrir que quan la mosca realitza moviments planejats abans d'emprendre el vol, té en compte la posició del seu cos en el moment que detecta l'amenaça", explica Dickinson. Segons assenyala l'investigador, aquests experiments han mostrat que les mosques d'alguna forma saben si necessiten realitzar canvis posturals grans o petits per corregir la seva postura anterior al vol.

"Això significa que la mosca ha d'integrar informació visual dels seus ulls, que li diu d'on procedeix l'amenaça, amb informació mecanosensorial de les seves potes, que li diu com moure's per adoptar la postura adequada abans d'emprendre el vol", afegeix Dickinson.

Els resultats ofereixen noves dades sobre el sistema nerviós de les mosques i suggereixen que en el seu cervell existeix un mapa en què la posició de l'amenaça imminent "es transforma en un patró apropiat de moviments en potes i cos abans de posar-se volar". Segons Dickinson aquesta és una sofisticada transformació de l'aparell sensorial al motor i l'objectiu serà ara trobar on es produeix en el cervell de l'insecte.

La investigació també suggereix un mètode òptim per aconseguir caçar una mosca. "És millor no dirigir-se al punt en què es troba la mosca sinó una mica més cap on es creu que saltarà quan vegi venir el caçamosques", conclou l'investigador.

EL PERIODICO