Educació a Finlàndia

En un curt trajecte en tren vaig tenir oportunitat recentment de conversar una estona amb una jove estudiant finlandesa. És prou conegut que Finlàndia lidera l'Informe PISA sobre la qualitat en l'ensenyament. Polítics catalans de les diferents tendències s'han desplaçat fins al país nòrdic per conèixer els seus mètodes. Fins ara sense gaires més resultats que un agradable viatge pagat amb diners públics. La citada estudiant finlandesa, que enguany entrarà a la universitat, parla cinc llengües: finlandès, suec, anglès, castellà i francès. El seu castellà és gairebé perfecte. El millor de tot va ser la resposta que em va donar quan li vaig preguntar com i perquè a la seva jove edat ja dominava tants idiomes: "És que Finlàndia som un país petit, amb una llengua minoritària i hem de conèixer molts idiomes si volem estar en el món". No em vaig atrevir a dir-li que jo també sóc d'un país petit, Catalunya, que tanmateix té una llengua minoritària i a on l'única discussió per l'aprenentatge d'idiomes és si s'ha de fer o no una tercera hora de castellà, i d'un Estat, Espanya, on el tema predominant és un Manifest pel monolingüisme.

DIARI DE GIRONA

No poso el nom de l'autor de l'article d'opinió perquè no l'he trobat. A l'edició digital no hi consta enlloc.