Últim matí llevant-nos a dos quarts de sis. Abandonem Agés i agafem la carretera que ràpidament ens portarà a Atapuerca. De fet, aquest tros el vam fer la tarda anterior, quan vam visitar una mica el poble. Passat Atapuerca, ens toca creuar la serra del mateix nom, amb una espessa boira com si haguéssim de recular en el temps i trobar-nos algun exemplar d'homo antecessor. La Mireia amb el polar i jo amb el paravents demostrava que, encara que estiguessim dins la canícula de l'estiu, el fred era ben viu. Un cop superada la pujada, ens apareix Burgos als nostres ulls. Però encara queden quilòmetres per arribar-hi. Primer creuem Cardeñuela i després Orbaneja mentre anem resseguint les valles de l'aeroport de Burgos. Un cop arribat a Castañares, hem d'anar seguint la N-120 fins a les portes de la capital. Un cop arribats a l'alberg, ens dutxem, anem a dinar a la facultat de Dret de la Universitat de Castilla y León, reposem més i, cap a les 5 de la tarda, ho recollim tot i anem a fer una mica de turisme. Ens despedim de les nostres amigues quebequeses, visitem la catedral de Burgos, ens trobem amb el nostre amic italià i sopem a la riba de l'Arlanzón. Hem de fer temps fins a les 23.24, hora que ens arriba el tren que ens durà a Barcelona. Puntuals a les 9 del matí, arribem a la capital catalana. Control de DNI per part de la policia nacional de paisà, anada a la facultat de la Mireia a buscar papers i arribada a migdia a casa. La nostra primera experiència amb el camino ha acabat. Per ara.
La serra d'Atapuerca, tapada per la boira
Ja veiem Burgos!
Però l'entrada a la capital és de tot menys agradable
Els catalans i les quebequeses
La imponent catedral de Burgos
El nostre amic italià, que ens el vam trobar a Cizur Menor, durant la segona etapa
La plaza Mayor, amb l'ajuntament
El riu Arlanzón
L'estació de tren de Burgos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada