A la tres

Per on comencem a retallar?

Toni Cruanyes / Director adjunt

Pedro Solbes s'ha convertit en el pitjor exemple de com gestionar la crisi. Encara no fa quatre mesos va situar la previsió de creixement en un optimista 3%, que ara s'ha de menjar amb patates. Ja ha rebaixat la xifra fins a l'1,6%. En dóna la culpa a la conjuntura internacional, a l'alegria creditícia de la banca i a l'excés de dependència de l'economia espanyola del sector de la construcció. I es queda tan tranquil. Com si la cosa no anés amb ell, Solbes reparteix culpes. Però encara és l'hora que anunciï una mesura clara i directa per fer front a la crisi. Mentrestant, des del govern espanyol no ha canviat ni un mil·límetre la seva previsió de despesa per al 2008.

Tot el contrari està passant a les administracions locals i la Generalitat. Els ajuntaments fa mesos que pateixen la davallada dels ingressos per permisos d'obra. Igualment, amb l'espasa de Dàmocles del finançament de la Generalitat penjant sobre el cap de cada conseller, els ambiciosos projectes socials del tripartit s'estan trobant amb la crua realitat de les arques buides. Un dels objectius que s'hauran de sacrificar -o endarrerir, almenys- és el de destinar el 0,7% dels tributs propis a accions humanitàries el 2012. És una llàstima, però potser és un dels plans d'estalvi que l'opinió pública entendrà millor. Ho ha dit amb una claredat meridiana el director general de Cooperació de la Generalitat, David Minoves: "El país ha de continuar sent solidari, però en funció de les seves capacitats". D'acord. En canvi, serà més difícil d'explicar l'incompliment d'altres compromisos: la llei de dependència, el nou pla d'educació, la contractació de més metges i infermeres... Això per no parlar d'infraestructures claus per a Catalunya, que veurem com s'endarrereixen per falta de diners. Igual com tots els ciutadans haurem de fer equilibris amb l'economia familiar, també n'hauran de fer els polítics. Vénen temps durs per a l'administració. I, esclar, també per als administrats.

AVUI