Els mitjans de comunicació en diuen històries humanes però jo diria que més aviat és morbo i gaudir amb el patiment de la gent. Potser m'he confós i ahir a la tarda arribava la Obregón a Barajas per rebre el seu nou nòvio. Centenars de periodistes posant el micròfon i les càmeres a persones que arribaven a l'aeroport. Però les preguntes eren: quants familiars viatjaven a l'avió? Quina edat tenien? Avui apareixen notícies sobre un nen que preguntava al bomber que el va salvar si ja s'havia acabat la pel·lícula o si encara durava. Què és el que ens interessa saber? Veure com una dona es posa a plorar quan diu que se li ha mort tota la família? Què vol que faci? Que es posi a riure? Però això agrada a la gent. En diuen històries humanes. Doncs si per ser humans hem de ser així, prefereixo no ser-ho.