A la tres

La no-reforma d'AENA

Toni Cruanyes / Director adjunt

Cap canvi en la gestió dels aeroports de l'Estat. La reforma anunciada ahir pel govern espanyol és, més aviat, una no-reforma. La nova societat que gestionarà el Prat mantindrà en mans de l'Estat el 51% de les accions. Per tant, continuarà prenent les decisions respecte de les terminals, la concessió de slots a les companyies, l'estratègia comercial... D'aquesta manera, no només es marginen els governs autonòmics -en el cas de Catalunya i de Madrid accediran a un testimonial 19%- sinó que, fins i tot, les empreses que comprin el 30% que es privatitzarà tindran les mans lligades a l'hora de prendre decisions estratègiques. Es tracta d'una semiprivatització i una minidescentralització.

SEMIPRIVATITZACIÓ. Perquè ens entenguem: Abertis o FCC tenen interès a gestionar els aeroports espanyols, com ja ho fan amb èxit a l'estranger (Luton, per exemple). Però, posant només a la venda el 30% d'AENA, l'Estat no permetrà que efectivament aquestes empreses apliquin un pla propi de gestió. De fet, el govern espanyol l'únic que fa és assegurar-se una bona entrada de diners a curt termini. Magdalena Álvarez va xifrar ahir el preu del 30% d'AENA en 30.000 milions: boníssimes notícies per a unes arques de l'Estat en plena crisi.

MINIDESCENTRALITZACIÓ. Gairebé fa riure que la Generalitat tingui el 19% d'accions d'una societat que estarà controlada al 51% per l'Estat. L'administració catalana tindrà veu, però el seu vot serà insuficient per forçar que el Prat es converteixi en un hub de vols intercontinentals. Això és el que reclamen polítics, empresaris i societat civil catalana des del famós acte del IESE de març de l'any passat. Per tant, AENA continuarà sent el sistema de gestió d'aeroports més centralitzat del món. Som allà on érem, encara que ho vulguin disfressar. I això va en contra del ple desenvolupament del Prat i del teixit industrial, creatiu i empresarial de Catalunya. Ens han tornat a aixecar la camisa.

AVUI