A tres quarts de sis del matí tornàvem a seguir les fletxes grogues per sortir d'Ayegui i enfilar el camí cap a Irache, que ja ho havíem visitat la tarda anterior. El camí anava tirant cap amunt amb moltes pedres fins arribar al primer poble, Ázqueta. En aquesta vila, el personatge més famós és en Pablito el de las Varas, un enamorat de la ruta xacobea que des dels primers temps del camino ha ofert senzilles vares de fusta. Malgrat això, no el vam poder trobar. Seguint amb la pujada arribem a Villamayor de Monjardín. A partir d'aquí, són 13 quilòmetres fins arribar a Los Arcos per paratges aïllats, sense pobles, sense serveis ni carreteres. Aquests tretze quilòmetres els vam fer en dues hores i vint-i-cinc minuts, fins que vam fer l'entrada a Los Arcos. Just a la sortida ens trobem amb l'església de Santa Maria. En principi l'etapa havia d'acabar aquí però com que havíem allargat la del dia anterior, vam decidir fer uns vuit quilòmetres més per arribar a Torres del Río. Probablement van ser les gairebé dues hores de més calor que vam patir. Una cleca impressionant pels camins agrícoles que anàvem creuant. Passat Sansol, en un quart d'hora vam poder descansar a l'alberg Casa Mari. A Torres del Río, cal destacar l'església octogonal del Sant Sepulcre, la construcció de la qual se l'atribueixen als templaris.
6h i 10 m per fer 26'8 quilòmetres.
6h i 10 m per fer 26'8 quilòmetres.
Villamayor de Monjardín, baixant cap a Los Arcos
Les vinyes són transformades en camps de cereals
L'església de Santa Maria de Los Arcos
Torres del Río i al darrere Sansol
El Sant Sepulcre de Torres del Río
Senyals que es repeteixen miles i milers de vegades al llarg del camino
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada