Després d'haver descansat a l'alberg de Puente la Reina, a les sis i deu minuts ens tornem a col·locar les motxilles a les esquenes i a fer camí. Tornem a creuar el pont i ens dirigim cap a dues petites poblacions, Mañeru i Cirauqui, després de trobar-nos una forta però curta pujada paral·lela a l'A-12. És una zona on s'està construint moltes autovies i això fa desviar el traçat tradicional del camino. I aquesta és una de les zones. A la sortida de Cirauqui ens trobem amb una de les escasses restes de la calçada romana que unia Bordeus amb Astorga. Aquesta calçada tenia entre 5 i 7 metres d'alçada i un perfil abombat per tal de drenar l'aigua. El que apareix a les fotos és l'statumen, la base de grans pedres sense tallar que feia a la vegada les funcions de fonaments. Tot va ser expoliat per la construcció d'altres edificis i altres calçades. Metres més lluny, creuem un pont construit espressament pels peregrins per salvar la nova autovia. Per tant, en pocs metres passem de les vies de comunicació del SI a les del SXXI.
El següent poble és Lorca, on abans d'arribar-hi es creu a través d'un pont medieval el riu Salat. S'anomena així perquè es relata que els navarresos esperaven que els pelegrins donessin aigua als cavalls perquè es morissin i llavors els destripaven. Lorca i Villatuerta ens donen pas a Estella/Lizarra, fundada per Sanç el 1090 com a burg de francs per atendre l'afluència cada cop major de pelegrins. De fet, històricament la ruta no passava per Estella sinó que anava de Villatuerta directament a Irache, on hi arribarem a l'endemà. Passat Estella, una forta pujada ens porta a l'alberg municipal d'Ayegui (de fet, és el pavelló). A la tarda visitem el monestir d'Irache i la seva famosa font de vi.
En total, 23'9 quilòmetres en 5h i 40m.
El següent poble és Lorca, on abans d'arribar-hi es creu a través d'un pont medieval el riu Salat. S'anomena així perquè es relata que els navarresos esperaven que els pelegrins donessin aigua als cavalls perquè es morissin i llavors els destripaven. Lorca i Villatuerta ens donen pas a Estella/Lizarra, fundada per Sanç el 1090 com a burg de francs per atendre l'afluència cada cop major de pelegrins. De fet, històricament la ruta no passava per Estella sinó que anava de Villatuerta directament a Irache, on hi arribarem a l'endemà. Passat Estella, una forta pujada ens porta a l'alberg municipal d'Ayegui (de fet, és el pavelló). A la tarda visitem el monestir d'Irache i la seva famosa font de vi.
En total, 23'9 quilòmetres en 5h i 40m.
El paisatge va canviant i apareixen ja les vinyes, símbol de la Rioja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada