L'alberg de Logroño ens va enganyar una mica ja que hi havia escrit en papers penjats a les parets que no es podia sortir abans de les sis del matí. Nosaltres, que volíem aprofitar que la jornada era llarga (uns 30 quilòmetres) i que els primers quilòmetres eren per dins Logroño i per tant hi hauria llum artificial, vam veure com la jugada se'ns anava a norris. Malgrat això, a tres quarts de sis ja estavem preparats i vam baixar cap a la porta per poder marxar a les sis ... però la porta ja era oberta. L'acabaven d'obrir o havia estat oberta tota la nit? Mai ho sabrem ben bé del cert. Sortint de Logroño ens trobem amb el parc de la Grajera, un parc urbà amb un llac artificial ple de zones de descans i de camins peatonals. Un cop arribat a l'Alto de la Grajera, anem descendint fins arribar a Navarrete, on esmorzem. Abans d'arribar-hi, però, ens trobem amb les ruïnes de l'antic hospital de pelegrins de San Juan de Acre, fundat el 1185, la façana del qual està actualment al cementeri de Navarrete, just a la sortida.
Després de creuar més vinyes i de veure alterat el camí per les obres de la nova autovia, arribem a Ventosa, i uns minuts més tard a l'alto de San Antón. A partir d'aquí, són deu quilòmetres de baixada fins a Nájera, amb un sol de campionat i uns camins empolsats que accentuen el pes de les cames. L'entrada a Nájera és, senzillament, horrorosa. Però un cop creuem el pont de vuit arcs sobre el riu Najerilla tot canvia. És un pont que uneix la part nova amb la vella, obra de San Juan de Ortega, benefactor del camino. Un cop arribats a l'alberg, ens hem d'esperar una bona estona ja que no obren fins a dos quarts de tres. Després de dutxar-nos i dinar, fem una volta pel poble per comprar queviures per sopar, esmorzar i dinar de l'endemà. I, com no, una bona estona asseguts a la gespa que hi ha al voltant del riu.
30'7 quilòmetres en 6h i 20m.
Després de creuar més vinyes i de veure alterat el camí per les obres de la nova autovia, arribem a Ventosa, i uns minuts més tard a l'alto de San Antón. A partir d'aquí, són deu quilòmetres de baixada fins a Nájera, amb un sol de campionat i uns camins empolsats que accentuen el pes de les cames. L'entrada a Nájera és, senzillament, horrorosa. Però un cop creuem el pont de vuit arcs sobre el riu Najerilla tot canvia. És un pont que uneix la part nova amb la vella, obra de San Juan de Ortega, benefactor del camino. Un cop arribats a l'alberg, ens hem d'esperar una bona estona ja que no obren fins a dos quarts de tres. Després de dutxar-nos i dinar, fem una volta pel poble per comprar queviures per sopar, esmorzar i dinar de l'endemà. I, com no, una bona estona asseguts a la gespa que hi ha al voltant del riu.
30'7 quilòmetres en 6h i 20m.
El parc de la Grajera, amb el seu llac artificial
Navarrete, baixant de l'Alto de la Grajera
Ventosa, entre vinyes
Només quedaven 89 quilòmetres per arribar a destí i 20 per a l'endemà
El riu Najerilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada