sortida sol cap de creus

dimecres, setembre 29, 2004

Vueling considera «competència deslleial» les subvencions que ha rebut Ryanair

I ara se n'adonen? Estan subvencionant amb un milió d'euros a una companyia aeria que l'única cosa que ha fet és pintar quatre avions que només aterren a Girona amb el distintiu del patronat de turisme de Catalunya.

I evidentment, quan en un altre aeroport rebin més diners, doncs cap allà "volando".

diumenge, setembre 26, 2004

Patetisme

A mitja tarda m'assabento que hi ha un incendi a la zona del Montgrí. A les 9 del vespre espero que comencin el Telenotícies però estan fent la cloenda del Forum. I a un quart, i a dos quarts ... fins que a tres quarts de deu comença el Telenotícies. T'ensenyen unes imatges gravades de la tarda que ja havien passat en un avanç informatiu, una connexió en directe amb l'Alejandre i ja està. Han d'acabar ràpid perquè comença els focs artificials del Forum. I clar, no cal parlar de què és més prioritari. 5 minuts de l'incendi i tornem al Forum. Ja diuen que només és notícia allò que passa a la capital.

dimecres, setembre 22, 2004

Donde dije digo ...

Segons declaracions del conseller de Política Territorial i portaveu del govern Joaquim Nadal, "en el Pressupost per a l’any 2005 no hi haurà partides per rescatar peatges, perquè el món no està per rescatar peatges i cal que la gent ho sàpiga.

La pregunta que em faig jo ara aniria dirigida a la consellera d'Interior Montserrat Tura. Si encara fós l'alcaldessa de Mollet, aniria promovent mobilitzacions i claxonades contra els peatges? La resposta?, NO. Perquè quan no estaven al govern tot els hi era permès. Però ara són al govern, i a Madrid també hi són els seus. I clar, no sé si ho han demanat, però si ho han fet la resposta ja la sabem tots.

A veure qui la diu més grossa ...

Notícia apareguda al portal Telenoticies.com.

Aznar vincula l'11-M a la pèrdua d'Al-Andalus i no al suport a la guerra de l'Iraq

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar, s'ha estrenat com a professor associat a la Universitat de Georgetown amb una conferència en anglès, sota el títol "Set teories del terrorisme actual". Aznar ha indicat que molta gent pensa que els atemptats de l'11-M estan relacionats amb el suport a la guerra a l'Iraq, però ha assegurat que ve de molt abans. Concretament, ha situat l'origen al segle VIII, quan "Espanya va rebutjar ser un tros més del món islàmic". Segons Aznar, Al-Qaeda va actuar com a resposta a la pèrdua d'Al-Andalus.

L'expresident ha assenyalat que "quan va ser conquerida pels moros, Espanya va refusar perdre la seva identitat". Segons Aznar, avui, l'enemic més gran és el terrorisme islamista, com el que encapçala el màxim responsable de la xarxa Al-Qaeda, Ossama bin Laden, a qui ha comparat amb Adolf Hitler.

L'expresident del govern espanyol ha començat la seva conferència davant de centenars de persones -la majoria estudiants- que omplien el Gaston Hall, recordant que ell mateix va ser víctima d'un atemptat de la banda terrorista ETA el 1995.

Més tard, Aznar ha afirmat que durant els vuit anys del seu govern no va escatimar esforços per combatre el terrorisme amb tots els instruments de la democràcia. "Vaig deixar ETA abatuda, però no vençuda", ha reconegut més tard. No obstant, el nou professor universitari als EUA ha insistit que té una visió "optimista" ja que "la victòria és possible".

divendres, setembre 17, 2004

Moció de censura a Santa Coloma de Farners?

Segons el Diari de Girona, l'alcalde Antoni Solà (CiU) tindria les hores comptades a l'ajuntament de Santa Coloma si prospera una moció de censura. L'ajuntament actual està format per 6 regidors de CiU, 3 del PSC, 2 d'ERC, 1 per ICV i 1 pel PP. A hores d'ara, Solà governa en minoria arribant a acords concrets amb les altres formacions però sense establir-hi cap acord de govern. La moció de censura arribaria a bon port sempre i quant tota l'oposició s'unís.
Fins aquí la notícia.
El que s'ha d'arribar a fer per aconseguir una alcaldia. Que s'uneixin els 3 partits que formen el govern de la Generalitat ho trobo fins a tal punt raonable. Però que per fer fora CiU hagin d'unir-se a més a més amb el PP ho trobo cínic. A més, coneixent el regidor del PP per Santa Coloma. Sembla que ara ningú recorda les promeses electorals: el PSOE dient que derrotarem el PP (ara s'hi uneixen), ERC que mai pactarien amb el PP i ICV ja ni en parlem (seguidisme del que digui Ferraz i punt).

Girona-Estocolm

Aquesta és la nova ruta que Ryanair obrirà a partir del 21 de Febrer de 2005. Aquest vol unirà els aeroports de Girona i l'aeroport Skavsta d'Estocolm. Aquesta serà la ruta número 19 de la companyia de baix cost des de les instal·lacions gironines després que ja en funcionin 16 i que properament es pugui volar des de Girona fins a Londres Luton i Düsseldorf Niederrhein. Ryanair llança per promocionar aquest vol una oferta inicial de 19,99 euros.

Campanya a Internet a favor de la unitat del català

Un grup d’internautes ha impulsat una campanya a la xarxa per recollir signatures de suport a les accions perquè l’Estat i la Unió Europea reconeguin la unitat de la llengua. Els ciutadans que ho desitgin poden deixar la seves dades per demanar "la igualtat de drets lingüístics dels ciutadans que parlen la llengua catalana a la Unió Europea, en relació als ciutadans que parlen altres llengües reconegudes com a oficials" i "que independentment de la denominació final de la llengua, decidida pel món acadèmic competent en el tema, es reconegui d'una vegada i per sempre, tant al Regne d'Espanya com a la UE, la unitat de la llengua catalana". E-NOTICIES.COM

dijous, setembre 16, 2004

Parlar per parlar

Gràcies al senyor Moratinos, ministre d'afers exteriors espanyol, ja puc afegir al meu currículum vitae, i sense haver pagat ni un duro (cosa excepcional donat al lloc i al temps on vivim), una sèrie d'idiomes que abans d'ahir no parlava o no sabia: valencià, mallorquí, eivissenc, menorquí, formenterí, alpitxat, rossellonès ... I si seguim amb aquesta tònica, també hi puc afegir: andalús, riojano, càntabre, murcià, extremeny, canari, aragonès, navarrés, colombià, peruà, veneçolà, mexicà, nicaragüenc, americà, canadenc, quebequès ... Ostres, que políglota oi?

Potser que anem deixant de banda el fet que els polítics parlin de coses que no saben o no dominen. Perquè si no al final dedicaré aquest blog a parlar sobre la reproducció sexual de les granotes durant la segona quinzena de març sempre i quant la lluna estigui exactement en quart creixent.

Ni català ni alemany

Durant el ple del Parlament Europeu celebrat ahir on es debatia la Constitució Europea, abans que li toqués parlar a Bernat Joan (ERC), el president de la cambra, l'espanyol i socialista José Borrell, es va aixecar i va cedir la presidència del ple al vicepresident, el portuguès António Costa. Com que l'última vegada que Bernat Joan va parlar al parlament va ser en català (prohibit al Parlament Europeu perquè el català no és llengua oficial a la UE), Costa sabia que si Joan no parlava en castellà se li havia de treure la paraula perquè estaria parlant en català. Només començar a parlar, Costa li va treure la paraula dient que havia de parlar en una de les llengües oficials de la cambra. El problema era que Bernat Joan estava parlant en alemany. Evidentment, els diputats germanòfons van començar a protestar i Joan li va aclarir que estava parlant en alemany, llengua oficial de la UE. Després de demanar disculpes, Costa va tornar la paraula a Joan, que va acabar el seu discurs en alemany.

dimecres, setembre 15, 2004

El meu lloc de treball


El meu lloc de treball Posted by Hello

Que què es fa en un aeroport? Doncs entre altres coses fer el handling dels avions. En paraules més senzilles, carregar i descarregar l'equipatge i portar els passatgers de l'avió a la terminal i viceversa.

Aquesta foto correspon a la bodega d'un avió de la companyia anglesa My Travel, concretament un Airbus 320, amb una capacitat d'uns 200 passatgers. Com podeu veure, la bodega és un lloc molt incòmode per treballar. Medeix d'altura més o menys un metre i vint centímetres.

El govern espanyol estudia l'ús de la doble denominació català-valencià per resoldre el problema del reconeixement de la llengua a Europa

Segons ha pogut saber VilaWeb el govern espanyol està estudiant usar a partir d'ara la doble denominació català-valencià per a la llengua. D'aquesta manera evitaria que els dos dialectes fossin reconeguts com a llengües independents per la Unió Europea. El govern espanyol no rectificarà la carta oficial on es demana el reconeixement però usarà a partir d'ara la doble denominació i farà saber als altres governs europeus que és una llengua amb dos noms.
Des d'ahir a la tarda l'activitat ha estat frenètica per salvar la situació. El president de la Generalitat i el conseller en cap han mantingut diversos contactes al respecte. Aquest matí també ho han fet Josep-Lluís Carod-Rovira i José Luís Rodríguez Zapatero i el líder republicà ha afirmat que es resoldrà el problema. Per la seva banda el conseller en cap, Josep Bargalló, ha dit que des d'ahir sap que hi haurà una solució correcta de l'afer. VILAWEB.

Mas diu que si Catalunya no obté representació a la UE s'haurà de reclamar la independència

El secretari general de CDC, Artur Mas, ha advertit avui en una entrevista al programa "Els matins de TV3" que si es no treballa per aconseguir l'oficialitat del català a Europa i la representació directa de Catalunya en les institucions de la Unió Europea (UE), s'estarà donant arguments perquè els catalans reclamin la independència. "Encara que no tinguem estat propi -ha dit Mas-, hi ha coses que s'han de poder resoldre, perquè si no podem resoldre ni les coses més bàsiques del país, les més elementals, aleshores s'estan donant arguments per dir: no tenim cap altre camí que tenir un estat propi."
Segons Artur Mas, "si al final la gent no té la sensació que dins de l'estat espanyol hi ha una forma raonable de resoldre les coses que es poden resoldre, com la nostra presència a Europa, hi haurà gent que dirà: quin camí queda?". TELENOTICIES.COM

Zapatero rebutja incloure l'autodeterminació a l'Estatut

El president d’ ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat avui al cap del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, en la reunió que han mantingut en la Moncloa, que Catalunya sigui prioritària en els pressupostos de l'Estat. Carod ha proposat també a Zapatero que el dèficit sanitari sigui finançat amb els beneficis de les mútues de treball que van a parar al Banc d'Espanya. Després de la reunió, Carod ha constatat la seva oberta discrepància amb Zapatero sobre el dret d'autodeterminació que ERC reclama que sigui inclòs en el preàmbul del nou Estatut i sobre la Constitució Europea, a la que ERC s'oposa. Carod ha demanat també al president un gir social en els pressupostos, el reconeixement de la pluralitat de l'Estat espanyol i, en concret, de la llengua catalana, i ha negat que vagi a produir-se un pacte estable PSOE-ERC a nivell estatal. E-NOTICIES.COM


Bargalló assegura que el govern espanyol rectificarà la petició de reconeixement del 'valencià' a la UE

El conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, ha assegurat que el govern espanyol rectificarà la petició de reconeixement del 'valencià' com a llengua oficial a la Unió Europea juntament amb el català, l'èuscar i el gallec. El conseller en cap ha dit que des d'ahir ja té constància que l'executiu espanyol rectificarà la petició que el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, va fer a la Comissió Europea. A més Bargalló ha dit que la solució a la polèmica passa pel reconeixment per part del govern espanyol de la unitat de la llengua catalana i ha afegit que també comprendria que la Unió Europea considerés que català i 'valencià' són una mateixa llengua que té dos noms.
Segons que ha pogut saber VilaWeb el govern espanyol estudia la possibiltat d'anomenar la llengua 'català-valencià' a partir d'ara i reconèixer-ne la unitat. VILAWEB.

Acord unànime perquè Aznar comparegui a la comissió de l'11-M

Els portaveus de la comissió d'investigació sobre els atemptats de Madrid de l'11 de març han acordat per unanimitat que l'expresident del Govern José María Aznar comparegui davant l'òrgan investigador, informen en fonts parlamentàries.
La compareixença de l'excap de l'Executiu havia estat sol·licitada pels grups parlamentaris de CiU, ERC, PNB, Esquerra Verda (IU-ICV) i el Grup Mixt. Ni el PP ni el PSOE havien inclòs el seu nom en la llista de peticions que ahir van registrar al Congrés.
La comissió d'investigació ha acordat 14 noves compareixences, entre elles les de l'expresident del Govern José María Aznar, que serà citat en desè lloc, tot i que encara no s'ha determinat la data, decisió que s'adoptarà en una nova reunió fixada per al 5 d'octubre.
Així ho ha explicat el president de la comissió, Paulino Rivero, després d'una reunió de tres hores, en què es van acordar per unanimitat les pròximes compareixences i es van decidir els 103 documents que sol·licitaran per estudiar.
El primer que compareixerà serà el catedràtic alemany expert en terrorisme islamista Peter Wallman, i l'últim, un representant de l'associació de víctimes de l'11-M, previsiblement Clara Escribano. EL PERIODICO.COM

ERC amenaça de retirar el suport al PSOE per haver dut el valencià a la UE

L'estabilitat parlamentària de què gaudeix en aquests moments el govern del PSOE podria trontollar si l'executiu de Madrid no corregeix l'error polític d'haver sol·licitat l'oficialitat del valencià com a idioma diferent del català. El secretari general d'ERC i cap de files al Congrés, Joan Puigcercós, va explicar ahir a l'AVUI que té la convicció ferma que "ERC no es veu en condicions de recolzar governs que fan barbaritats com aquestes".
24 hores després que el ministre d'Exteriors, Miquel Ángel Moratinos, diferenciés el valencià del català i demanés la seva oficialitat a Europa -juntament amb el gallec i l'euskera- va posar-se en contacte telefònic amb el ministre per exigir-li un gest "explícit, clar i inequívoc" per corregir el malestar creat en els partits catalans.
ERC no va exigir cap fórmula concreta, ja que considera que és el mateix govern socialista el que ha provocat aquest embolic i qui l'ha de desfer. Això sí, la condició és que la proposta ha de ser acceptada pels acadèmics, és a dir, que quedi clar que el català i el valencià són el mateix idioma. De fet, no s'oposarien al fet que s'optés per la denominació a Europa "català/valencià".
Moratinos va donar certa esperança a ERC assegurant-li que s'intentarà reconvertir la qüestió en el reglament lingüístic, però sobretot va justificar la decisió de demanar l'oficialitat del valencià a Europa amb raons jurídiques, tot reconeixent que políticament i filològicament ERC té raó.
El ministre d'Exteriors va optar pels criteris jurídics i no acadèmics i científics a l'hora de decidir de quines llengües de l'Estat en reclamaria l'oficialitat a Europa. Així, es va veure obligat a incloure el valencià, ja que l'Estatut d'autonomia del País Valencià especifica que aquesta és la llengua que s'hi parla. AVUI.

dimarts, setembre 14, 2004

Jordi Roche: «Una competició no es guanya en els tres primers partits»

«Aconseguir objectius ambiciosos, com els que ens hem proposat, no és fàcil i la gent ha de saber que una competició no és guanya en els tres primers partits de la temporada». Jordi Roche, aprofitant la presentació de la nova imatge del club i la campanya de captació de socis, va reiterar el suport de la directiva a «l´equip i al cos tècnic que acabaran demostrant la qualitat que sabem que tenen».
Aquest sentiment d´orgull envers de l´equip és un dels factors que el Girona vol explotar a l´hora d´aconseguir augmentar la massa social del club. Amb l´eslògan «Ajuda´ns a pujar» i un cartell publicitari amb Geli pujant les escales de la catedral el club endegarà una campanya amb l´objectiu d´arribar als 2.000 socis. «Ara mateix hi ha molta gent que segueix el Girona a través dels mitjans de comunicació, s´interessa pels resultats de l´equip, va al camp... però necessitem que vagin un pas més enllà i es facin socis», va explicar ahir Jordi Roche, convençut que arribar als dos milers d´abonats és un objectiu assumible a curt termini. Ara mateix, en ple període de renovacions per a la nova temporada, el club té al voltant d´uns 1.600 abonats.
Augmentar la massa social és vist com una prioritat per l´actual junta directiva, perquè «els socis són l´autèntica força d´unclub». Roche està convençut que un club és «molt més potent quan depèn de la seva massa social i no d´unes persones concretes». Amb el manteniment dels preus al mateix nivell de la passada temporada, la directiva del Girona confia que la millora del joc i dels resultats esportius de l´equip doni suficients arguments als aficionats per fer-se el carnet de soci.
Roche i el director creatiu de l´empresa gironina Reactiva, Xavier Montoya, varen presentar ahir la renovació de l´escut de l´entitat i la nova imatge del club. «Amb l´escut no hem volgut fer un canvi, perquè s´ha de preservar una història de setanta-cinc anys, però hem simplificat les línies mantenint els colors de la senyera o la referència als rius de Girona», va explicar Montoya.
La nova imatge del club, en la mateixa línia de l´escut, estarà present en els nous carnets de socis, en les entrades i en una línia de productes que Reactiva ha proposat al Girona. També s´està preparant el disseny d´una nova camiseta amb motiu del setanta-cinquè aniversari del club que es presentarà a principis de gener quan es coneguin més els actes de celebració. DIARI DE GIRONA

El PSC evita defensar que el nou Estatut incorpori el dret a l'autodeterminació

El portaveu dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va deixar clar ahir que la seva formació no s'alinearà amb la petició d'ERC, CiU i ICV d'incloure el dret d'autodeterminació al preàmbul del nou Estatut, si bé va postergar aquest debat fins quan s'acabi el redactat de l'articulat. "La nostra intenció és fer un bon articulat i defugir els debats abstractes", va sentenciar Iceta durant la roda de premsa posterior a l'executiva del PSC, que va fer una valoració positiva de la celebració de la Diada.
Iceta va recordar que la posició del PSC es basa en el desig de "la gran majoria de catalans, que vol seguir formant part d'Espanya amb més reconeixement del seu autogovern" i en un marc "plurinacional, plurilingüístic i pluricultural". El portaveu socialista va recordar la predisposició del president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, a acollir favorablement la proposta d'Estatut que surti del Parlament.
Precisament, l'executiva del PSC, que va presidir Manuela de Madre, va decidir crear una comissió de seguiment dels treballs d'elaboració del nou Estatut, que s'encarregarà de definir la posició del partit en cada moment. En formaran part tres consellers: el d'Economia, Antoni Castells, el de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Justícia, Josep Maria Vallès. També hi seran el secretari del govern català, Ernest Maragall, el mateix Iceta, la diputada al Parlament Lídia Santos, el senador Isidre Molas i el coordinador dels diputats del PSC al Congrés, Dani Fernández. AVUI.

Mas evita que CDC aposti només pel no a la Constitució europea

Artur Mas va intentar ahir la quadratura del cercle i va traslladar a l'executiva de CDC una proposta per mirar de satisfer tots els sectors del partit enfrontats davant el referèndum de la Constitució europea que s'ha de celebrar el pròxim mes de febrer. Tot just començar la reunió, el secretari general de CDC va presentar a la resta de la direcció un document propi en el qual es posen condicions al govern espanyol per demanar el vot afirmatiu, que passen bàsicament per l'obtenció del reconeixement del català a la UE i per garantir la presència directa de Catalunya en els òrgans de decisió de la UE quan es discuteixin matèries que afecten competències del govern català. En cas que aquestes condicions no s'hagin convertit en realitat abans del mes de febrer, el document descarta demanar el sí però deixa la porta oberta a manifestar el rebuig al tractat mitjançant el vot en contra o també l'abstenció "activa", segons ha pogut saber l'AVUI de fonts de la direcció.
El document presentat per Mas, després de fer una reivindicació de la condició europeista de CDC, posa dos blocs de condicions a José Luis Rodríguez Zapatero per demanar el vot favorable al referèndum. El primer bloc, referit a l'àmbit lingüístic, exigeix al govern espanyol que es comprometi a obtenir que es publicaran en català tots els textos oficials de la UE, que els ciutadans de Catalunya es podran dirigir en la seva llengua als organismes comunitaris i que el català sigui reconegut com a llengua oficial, ja sigui a la mateixa Constitució o en el reglament lingüístic. En el segon bloc de condicions, el document demana la participació de la Generalitat en els organismes de govern de la UE, directa en el cas que afecti competències exclusives o a través de la delegació estatal en temes d'interès per a Catalunya, i també el reconeixement de les regions amb capacitat legislativa en el tractat constitucional. AVUI.

dilluns, setembre 13, 2004

El govern espanyol no descarta que tornin al Principat 'alguns' documents de l'arxiu de Salamanca

El ministre espanyol de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, ha afirmat avui que l'arxiu de Salamanca es mantindrà en aquesta ciutat, tot i que no ha descartat la possibilitat que 'algunes sèries documentals' catalanes tornin al Principat. Caldera ha fet aquestes declaracions després de la reunió entre el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el batlle de Salamanca, Julián Lanzarote. El cap de l'executiu espanyol ha afirmat que es compromet a no prendre cap decisió 'sense comptar amb totes les parts i sense escoltar amb respecte les posicions de l''Ajuntament de Salamanca'. Segons el ministre, l'arxiu és 'estatal' i 'seguirà estant a Salamanca'. 'Hi ha posicions interessades que parlen del desmantellament de l'arxiu. Mai no passara això', ha afirmat Caldera, que ha recordat que els documents de l'administració espanyola referents a la guerra del 36 al 39 estan disseminats al llarg d'onze arxius de l'estat espanyol.
L'Onze de Setembre, la Comissió de la Dignitat va demanar col·laboració per a estendre la campanya de recuperació dels arxius i va ser present a la tercera Mostra d'Entitats dels Països Catalans, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. VILAWEB

Els socialistes valencians afirmen que la proposta de Moratinos de separar català i valencià 'no té sentit'

El govern espanyol ha demanat avui formalment a la resta de socis de la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català, (diferenciant-lo entre català i valencià), pugui ser llengua oficial a la Unió, segons ha explicat en roda de premsa el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Miquel Ángel Moratinos. En la carta enviada al president de la Comissió Europea, Romano Prodi, també es demana la oficialitat del gallec i el basc. Moratinos, tanmateix, ha reconegut que serà una ‘tasca complicadíssima’ convèncer la resta dels vint-i-cinc estats de la Unió.
El PSPV-PSOE ha reaccionat amb sorpresa i la seva portaveu, Isabel Escudero, ha dit que els socialistes valencians defensen la unitat de la llengua i que la proposta de Moratinos 'no sembla que tingui massa sentit'. Pel contrari la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, del Partit Popular, s'ha mostrat molt satisfeta per la "sensibilitat" del govern socialista espanyol. La portaveu d’ERC, Marina Llansana, ha afirmat que ‘és absurd que una mateixa llengua tingui dos reconeixements oficials a la UE’, tot i que espera que a Europa ‘seran més intel·ligents’ que el govern espanyol. L'eurodiputat d'IC-V Raul Romeva, ha qualificat la decisió de 'zaplanista' i ha demanat una 'rectificació'. VILAWEB

Espanya demanarà a la UE que reconegui el català, el valencià, l'euskera i el gallec

El ministre espanyol, d'Afers estrangers, Miguel Angel Moratinos, ha anunciat que el govern espanyol demanarà aviat que es reformi el reglament lingüístic de la UE "amb la finalitat que es reconegui l'estatut de llengües oficials a la Unió per al català, el valencià, el gallec i l'euskera. Així ho ha fet saber Moratinos a la presidència de torn holandesa de la UE i al president de la Comissió Europea, Romano Prodi. I és que, segons ha dit el ministre, la futura Constitució Europea permet reobrir el règim lingüístic de la UE. Una demanada que pretén potenciar el reconeixement d'aquestes llengües. Amb tot, Moratinos ha reconegut que serà molt difícil aconseguir-ho. TELENOTICIES.COM

Zapatero, partidari que Aznar comparegui en la comissió de l'11-M

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat en una entrevista a la Cadena Ser que és partidari que José María Aznar comparegui davant la comissió de l'11-M. Zapatero creu que l'expresident "sí que pot aportar alguna cosa" a la comissió, tot i que no va aclarir si el PSOE en sol·licitarà la compareixença. "Si hi ha un nombre significatiu de grups que la demanin, el grup socialista no impedirà que el senyor Aznar estigui a la comissió", va assegurar el president. També ha dit que el seu partit "s'ha compromès davant dels ciutadans i de manera molt singular amb les víctimes que la investigació anirà fins al fons, per conèixer tot el que va passar". E-NOTICIES.COM

Zapatero, obligat a definir-se sobre els papers de Salamanca

Quan feia poc que el Congrés espanyol havia aprovat una iniciativa per a negociar el retorn dels papers de Salamanca, el govern espanyol va assegurar, el mes de juny, en una reunió amb la Comissió de la Dignitat, que tenia voluntat política de resoldre la qüestió dels arxius del nostre país arrabassats per les tropes franquistes i retinguts a Salamanca. Doncs bé, sembla que avui el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'haurà de definir sobre la qüestió, perquè rep la visita del batlle de Salamanca, Julián Lanzarote, que li demanarà un pacte estatal sobre la defensa dels centres de referència cultural, entre els quals inclou l'Archivo de la Guerra Civil de la seva ciutat. Lanzarote va sol·licitar la visita el 15 de maig i ha explicat que vol fer veure a Zapatero que l'arxiu no pot ser una moneda de canvi.
L'Onze de Setembre la Comissió de la Dignitat va demanar col·laboració per a estendre la campanya de recuperació dels arxius i va ser present a la tercera Mostra d'Entitats dels Països Catalans, al passeig de Lluís Companys de Barcelona. VILAWEB

Fabius encapçalarà un bloc socialista contra la constitució europea

L'ex-primer ministre francès i segon del Partit Socialista, Laurent Fabius, votarà en contra de la constitució europea. En un principi, Fabius va dir que podria votar-hi a favor si el president de la república Jaques Chirac modificava el tractat en matèria de deslocalització d'empreses i de polítiques laborals. Malgrat aquestes declaracions, Fabius ha confirmat diumenge un 'no' rotund perquè considera que la constitució europea proposada no encamina la Unió Europea cap a una Europa més social. Fabius també va voler allunyar l'alarmisme de les seves declaracions i va afegir que si guanya el 'no' a la constitució no voldrà dir entrar en una crisi europea. Laurent Fabius ha estat el primer dels socialistes francesos a dir 'no' al tractat europeu i ha avançat que ho tornarà a fer en la consulta als militants del partit prevista per a la fi de novembre o començament de desembre. D'altra banda, el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, ha declarat que 'el poble de Catalunya ha de votar 'no' pero ha deixat clar que el govern catala no farà campanya a favor del 'sí' o del 'no', sino únicament a la necessitat de votar en el referèndum. VILAWEB.

diumenge, setembre 12, 2004

La frankfurtada

El guanyador va engolir 10 salsitxes i 5 gots de cervesa

Un dels actes més desconeguts de la Festa major, tot i que aquest any ha arribat a la tercera edició, és el concurs de frankfurt i cervesa, que se celebra a la plaça Vella.
Ahir hi van participar 17 concursants i el guanyador es va engolir 10 salsitxes i 5 gots de cervesa.

Abans del concurs hi va haver l'espectacle infantil a càrrec del grup Pepsicolen, que va ser molt reeixit per als nens i també per als adults, i que va anar acompanyat de la tradicional xocolatada amb melindros.

La programació de tarda-vespre va cloure amb l'audició de sardanes amb la cobla juvenil Santa Maria de Blanes, a la plaça Nova.

La frankfurtada i la xocolatada van ser gentilesa del restaurant El Racó del Gourmet. DIARI DE VILOBI.COM

Les pistes de Vilobí passen del número 24 als 15 primers llocs de l´Estat espanyol

L´aeroport de Girona ha passat de ser el número 24 als 15 primers llocs dins del rànquing del conjunt dels aeroports de l´Estat, després del creixement espectacular de la seva activitat esdevinguda des de l´any 2002 en què va iniciar la seva activitat l´empresa d´aerotransport irlandesa Ryanair. L´incessant augment de passatgers que va arribar a 1.548.425 a l´any 2003 i ja ha superat els 2.000.000 abans d´acabar aquest any 2004, situa les instal·lacions de Vilobí d´Onyar en el grup dels sis aeroports espanyols entre els dos i tres milions de passatgers a l´any.

Deu anys d´augment constant
Les instal·lacions de l´aeroport Girona-Costa Brava es van inaugurar el primer d´abril de l´any 1967, que va aconseguir en vuit mesos la quantitat de 106.486 passatgers. A la dècada dels anys setanta va ser quan les pistes de Vilobí d´Onyar van agafar més protagonisme gràcies al gran nombre de turistes que estiuejaven a la Costa Brava. El 1972 es va assolir la xifra de 1.054.607 usuaris i el 1973 van ser 1.106.322 els viatgers que van passar per la terminal. A partir d´aquests anys -i amb la progressiva davallada del turisme costabravenc-, van baixar les xifres fins a l´any 1993 en què es va arribar a només 274.740 turistes.
Després d´això es va aconseguir lentament una lleugera remuntada amb la consecució del vol Girona-Madrid, amb la companyia Iberia regional-Air Nostrum, que va començar a finals de 1999 i es va acabar a l´any 2001. Amb l´arribada de la companyia Ryanair el 5 de desembre de 2002 i l´obertura de noves rutes per part d´aquesta empresa es van aconseguir 1.548.425 passatgers el 2003 i s´ha arribat als 2.000.000 els vuit primers mesos de 2004. DIARI DE GIRONA.

Els sindicats denuncien que l´aeroport fa un any que no té cap d´operacions

L´aeroport de Girona fa gairebé un any que funciona sense cap d´operacions, després que l´anterior marxés a una altra destinació per ordre d´Aen, que no ha nombrat encara el seu substitut, segons han denunciat els sindicats. UGT diu en un butlletí intern que, actualment, «hi ha una estructura directiva mínima» i que, a més, «malgrat l´augment constant de viatgers, es treballa amb una estructura de noranta persones».
Segons ha pogut saber Diari de Girona els sindicats representants dels treballadors de les instal·lacions de Vilobí d´Onyar es van reunir fa uns dies amb el nou director d´aeroports, Javier Marín, a qui van exposar els assumptes més greus que afecten l´aeroport. Pel que han explicat fonts sindicals, «vam demanar-li mesures urgents per solucionar els dèficits existents en materia de recursos humans, tècnics i organitzatius, l´activació de temes bloquejats a Madrid des de fa temps, la revisió de l´estructura i l´objectiu d´ampliar a 24 hores l´horari de l´aeroport als 365 dies de l´any; esperem que se´ns donin els resultats d´aquí a unes setmanes».
El nou pàrquing
D´altra banda l´alcalde de Vilobí d´Onyar, Joan Busquets, ha assegurat que un cop finalitzades les obres d´ampliació de l´aparcament de l´aeroport de Girona, que han començat fa uns dies, «es provocarà un gran canvi a tots els nivells i es notarà una gran diferència de com és ara». Busquets ha afirmat que el nou aparcament, que serà de pagament, «posarà ordre allà on ara no n´hi ha».
L´empresa Servià Cantó ha iniciat els moviments de terres i això, lògicament, ha provocat la pèrdua d´unes dues-centes places d´aparcament, cosa que es nota molt ja que hi ha conductors amb verdaders problemes per poder deixar el seu vehicle, com a mínim aparcat uns moments per carregar o descarregar maletes i passatgers de manera que no molesti els altres usuaris. L´alcalde de Vilobí d´Onyar ha explicat que, després del conveni signat a tres bandes entre l´Ajuntament, Aena i la Generalitat, «crec que les coses han de canviar. Dins de poc ja es podrà utilitzar una grua per treure els vehicles mal estacionats i, quan es faci pagar per aparcar, n´estic segur que sobraran places».
L´alcalde de Vilobí d´Onyar, Joan Busquets, ha dit també que la Generalitat no farà l´aparcament en el Centre Intermodal de Mercaderies (CIM) i que les obres que està fent Aena en l´estacionament de davant i al costat de la terminal aeroportuària «possiblement estiguin enllestides a finals d´aquest mateix any».
L´actual situació de l´aparcament, pel que han assenyalat membres dels sindicats aeroportuaris«és insostenible fins i tot per als treballadors perquè no poden deixar el cotxe ni per anar a la feina». Algunes persones han de deixar els seus vehicles estacionats a més d´un quilòmetre del seu centre de treball dins de la terminal i, quan pleguen a la nit, l´han d´anar a recollir a les fosques.
Aquest diari també ha pogut saber que, en els darrers mesos, s´han produït diversos robatoris dins dels cotxes aparcats a l´aeroport de Girona i que hi ha bandes organitzades en petits grups que els porten a terme en dies determinats de molta afluència, sobretot els caps de setmana. També durant aquests mesos d´estiu han estat sostrets del pàrquing tres vehicles de gran cilindrada que els seus propietaris havien deixats estacionats i havien marxat de viatge a l´estranger.
Fonts dels sindicats de l´aeroport esperen que, quan l´aparcament estigui acabat, «no solament hi hagi un espai reservat per a nosaltres, sinó que l´empresa a la qual s´adjudiqui la concessió posi una mica d´ordre a la disbauxa actual i una vigilància preventiva perquè no segueixi el descrèdit que ara tenim». DIARI DE GIRONA

El "no" a la Constitució europea uneix l'independentisme català en els actes de la Diada

El vot en contra de la futura Constitució europea ha estat el principal cavall de batalla de les organitzacions independentistes en els actes alternatius de la Diada que cada any celebren al Fossar de les Moreres. Al migdia s'ha guardat un minut de silenci pels caiguts en la lluita per Catalunya i després una sèrie d'organitzacions han participat en una bateria de discursos sota el paraigua de la Comissió unitària Onze de Setembre, en la qual per primera vegada han participat les JERC, les Joventuts d'ERC.

Les organitzacions independentistes catalanes han elaborat un manifest conjunt on es destaca que la Constitució europea pateix "la falta de reconeixement oficial del català, una llengua amb prestigi i tradició literària que és parlada per més milions de persones que altres llengües sí reconegudes per la legalitat europea".
L'acte ha comptat amb un representant de l'esquerra "abertzale", Iñaki Gil de Sanvicente, que ha assegurat que "si amb el terrorisme, els segrestos, els tancs i les il·legalitzacions als bascos no ens han fet espanyols ara tampoc no aconseguiran fer-nos europeus". També hi ha participat una representant de l'Associació de la Revolució Bolivariana, que ha manifestat la simpatia d'Hugo Chávez per la causa independentista catalana.
Per la seva banda, Agustí Barrera, membre de la Comissió per la Dignitat, ha exigit el retorn dels arxius de Salamanca a Catalunya. TELENOTICIES.COM

Mallorca celebra la diada oficial

Les diades al país no s'aturen. A la d'Andorra (8 de setembre) i la del Principat (11 de setembre), avui s'hi suma l'oficial de l'illa de Mallorca, convocada pel Consell de Mallorca en commemoració del jurament de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca pel rei Jaume II. Tot i que ja fa dies que se celebra la Diada de Mallorca amb activitats, concerts i exposicions a tota l'illa, els actes centrals són avui durant tot el dia a Palma. Així, hi ha regata de vela llatina al matí, comitiva i ofrena oficials a migdia, trot enganxat a l'Hipòdrom de Son Pardo a la tarda i l'acte institucional central al pati de la Misericòrdia, a partir de les vuit del vespre.
Durant l'any, a les Illes, s'hi fan més de diades: a Mallorca la nacionalista del 31 de desembre, que recorda l'entrada de les tropes de Jaume I a Mallorca el 1229, i la Diada de les Illes Balears, el 28 de febrer, que celebra l'entrada en vigor de l'estatut d'autonomia, el 1983. A més, la Diada de Menorca és el 17 de gener i la d'Eivissa i Formentera, l'11 d'agost. Totes dues commemoren la conquesta catalana. VILAWEB.

Carod crida a "no badar" com el 1978 votant ara 'no' a la Constitució europea

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va tornar a encapçalar ahir la manifestació més multitudinària amb motiu de la diada nacional de l'Onze de Setembre. Els seus líders van demanar a independentistes i a "aquells que només se sentin catalans" el vot en contra al referèndum de la Constitució europea entès com un sí als Països Catalans i a l'Europa dels pobles, ja que "fa falta que hi hagi un comportament electoral diferencial" de Catalunya i cal esdevenir una taca que digui no al tractat constitucional. Des de la plaça Urquinaona i fins al monument d'homenatge a Rafael Casanova, milers de manifestants, 7.000 segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons els organitzadors, van cridar per la independència de Catalunya.
El secretari general d'ERC i diputat al Congrés, Joan Puigcercós, va advocar per acabar amb "la Catalunya ploramiques" de CiU que, a parer seu, vol dir sí a la Constitució europea dissenyada pels "sequaços d'Aznar". Aquest cop, però, va assegurar que "no serà així i Catalunya dirà no" a l'Europa que no té en compte els pobles que en formen part.
Enmig de crits i aplaudiments, Puigcercós va cridar "diguem no" amb els milers de manifestants que onejaven senyeres i estelades. Al torn del parlament de Josep-Lluís Carod-Rovira, els concentrats van cridar "Carod president, Catalunya independent" i el president d'Esquerra va demanar "que ningú renegui dels seus orígens" mentre buscava la complicitat del públic. Carod va assegurar que l'any 1978 "aquest poble va badar", perquè es va sotmetre a l'actual Constitució espanyola i aquest cop no pot tornar a fer-ho en el referèndum del tractat constitucional de la UE. Entre crits de "president, president", Carod va apostar per l'"Europa de la gent", de tots els pobles, dels que tenen Estat i "dels que en volem tenir" i va assegurar que la millor manera d'obtenir-lo és dient no a l'Europa "dels Estats" que "oprimeix les nacions i ignora Catalunya i la seva llengua".
Al·ludint a la retirada de la bandera espanyola en la majoria dels ajuntaments catalans, el màxim dirigent republicà va remarcar que la bandera catalana sense la de l'Estat al costat està "com ha d'estar: ben alta, ben dreta i ben sola", perquè, segons va dir, aquesta és "la nostra bandera i no en volem cap altra".
Abans de donar per finalitzada la manifestació amb Els segadors, Carod va demanar anar endavant en la lluita per la independència i la plena sobirania dels Països Catalans "parlant català i posant el CAT a les matrícles de tots els cotxes catalans", cosa que, segons va assenyalar, és un fet inseparable del dret a la justícia social.
La manifestació, en què també van intervenir representants del BNG, Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista i les JERC, constava de dos blocs. D'una banda, els convocats per ERC i, de l'altra, un bloc heterogeni format per simpatitzants d'altres formacions i col·lectius independentistes. Al matí aquests grups es van concentrar al Fossar de les Moreres, on es van congregar unes 2.000 persones, expressant també el seu rebuig a la Constitució europea, sobretot per la manca de reconeixement oficial del català, una llengua "de prestigi i tradició literària amb més milions de parlants que d'altres llengues" que sí que són reconegudes per la legalitat europea, segons van destacar. AVUI.

dissabte, setembre 11, 2004

Otegi anuncia que és el moment de resoldre el problema polític basc per la via del diàleg

El canvi de govern a Madrid ha significat una millora de les relacions amb el partit majoritari a Euskadi, el PNB. Però no tan sols això. També l'esquerra "abertzale" ha vist un canvi en el tarannà del nou executiu espanyol. Tant que, avui, el portaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, ha dit que ha arribat el moment de resoldre el problema basc per la via del diàleg. Tot això a pocs dies perquè el Parlament basc comenci a debatre el "pla Ibarretxe".

El portaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, ha assegurat que "la pau exigeix el canvi de l'estatus polític, el que cal fer és seure al voltant d'una taula, parlar, dialogar i sotmetre això a l'acord o a la rectificació del poble". Otegi ha defensat que el límit és que "tots ens comprometem a respectar el que els bascos i basques decidim, i la resta, consens, diàleg i acord".
Així mateix, ha manifestat que "ara toca fer la pau en aquest país, posar els fonaments d'un procés que condueixi aquest país, en el seu conjunt, a un escenari de pau estable i duradora". Otegi ha apuntat que "serem pragmàtics, anirem a l'arrel del conflicte i el resoldrem de manera democràtica", i ha assegurat que "no es pot fer la lectura en termes políticament correctes sense tenir en compte el que ha passat al conjunt del país al llarg dels darrers deu anys". TELENOTICIES.COM

El PP es queixa de la bandera independentista

El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha demanat que “se retire la bandera independentista" del monument de Rafael Casanova i ha reclamat “la presencia de la bandera española, junto a las otras, en todos los ayuntamientos de distrito de la ciudad”. Fernández ha afirmat que “se debe garantizar la presencia de los símbolos de Catalunya sin introducir otros que no son de nuestras instituciones” i que “es inadmisible” que les institucions facin l'ofrena amb la bandera independentista. E-NOTICIES.COM

Piqué creu que incloure del dret d'autodeterminació a l'Estatut és una idea "impossible"

Josep Piqué creu que ERC, CiU i ICV "tenen tot el dret i la legitimitat" de reclamar la inclusió del dret d'autodeterminació a l'Estatut, però ha dit que plantejar-ho és contradictori amb la referència de la Constitució a la "sobirania" del poble espanyol i ha afegit que "si es vol trencar aquest concepte, que no es busquin eufemismes". Piqué també ha emplaçat el PSC a pronunciar-se sobre si accepta incloure aquest principi en el preàmbul de l'Estatut.

El líder del PP català ha lamentat que el debat de l'estatut "estigui obert i ningú li posi límits", i ha opinat que això generarà una "frustració molt important" als ciutadans. El president del PPC ha comparat la reclamació del dret d'autodeterminació amb peticions com que Catalunya tingui concert econòmic o que els pressupostos puguin finançar el dèficit de la sanitat catalana. Segons ell, tothom sap que aquests plantejaments són impossibles, "però es fan i aparentment amb una certa gratuïtat". TELENOTICIES.COM

El govern de Maragall, acusat de botifler i traïdor en l'ofrena floral a Rafael Casanova

El govern de la Generalitat ha estat la primera institució que ha fet la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha estat l'encarregat de dipositar l'ofrena, acompanyat del conseller en cap, Josep Bargalló, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la resta de membres del consell executiu.

Tot i ser la primera ofrena de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, no s'ha deslliurat de la xiulada d'un grup de més d'un centenar de persones que ha escridassat Maragall i els consellers acusant-los de "botiflers" i "traïdors". Els crits i insults, fins i tot, s'han allargat mentre es tocava "Els segadors" i els congregats també han cridat "espanyol" al president de la Generalitat.

La desfilada de comitives davant del monument a Rafael Casanova ha continuat després amb la presència de la resta de partits polítics, amb l'excepció del PP, que no hi ha assistit perquè creu que l'ofrena s'ha desnaturalitzat els últims anys i ha estat segrestada per una minoria que no té res a veure amb els orígens de la Diada.

També nombroses delegacions d'institucions, sindicats, entitats esportives, culturals i socials han anat desfilant i deixant les seves ofrenes davant del monument. TELENOTICIES.COM

Escridassada a la delegació del govern català en l'inici de l'ofrena floral a Rafel de Casanova

Altres delegacions també han estat escridassades

A les nou del matí ha començat l'ofrena floral al monument de Rafel de Casanova a Barcelona. Malgrat els canvis proposats per el govern català, destinats també a evitar la tradicional escridassada, quan la comitiva del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, ha arribat al monument, ha estat fortament escridassat per alguns dels assistents. L'absència del Partit Popular, que també era tradicionalment escridassat, en l'ofrena d'enguany, ha fet que els crits se centressin sobretot en Maragall. Han seguit a la delegació del govern català la d'EUiA, ICV i el PSC, totes elles també escridassades. Tot i això l'atenció d'avui se centra principalment en l'acte institucional previst per al migdia al Parc de la Ciutadella de Barcelona que precedeix la recepció al Parlament de Catalunya i en el qual és prevista una desfilada d'una vuitantena de Mossos d'Esquadra voluntaris que en els darrers dies ha creat polèmica.
Al Fossar de les Moreres els actes ja van començar anit amb la presència d' ERC i CiU. VILAWEB.

divendres, setembre 10, 2004

Les banderes del municipi, catalana i europea onegen al balcó de l'Ajuntament

Amb motiu de la Festa Major, les banderes del municipi (al centre), catalana (a l'esquerra) i europea (a la dreta) onegen des d'aquest matí al balcó de l'Ajuntament de Vilobí d'Onyar.
La retirada de banderes espanyoles en alguns ajuntaments catalans l'Onze de Setembre coincideix al nostre municipi amb els dies de la Festa Major. DIARI DE VILOBI.COM

El Govern central demana respecte per la bandera espanyola

La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha dit, sobre la possibilitat que alguns ajuntaments de Catalunya retirin demà la bandera espanyola, que espera de les autoritats locals catalanes el mateix respecte que té l'executiu socialista amb tots els símbols. De la Vega ha dit que l'executiu fa seves totes les banderes de l'Estat i que el seu desig és fer pedagogia política en aquest aspecte. Per la seva banda, el president del PPC, Josep Piqué, ha exigit al Govern de la Generalitat i a la delegació del Govern espanyol a Catalunya que faci complir la llei perquè demà onegi la bandera espanyola a tots els ajuntaments. Piqué no entén que calgui prescindir dels símbols espanyols, que són de tots -ha dit-, per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. E-NOTICIES.COM

Duran i Lleida anuncia que deixarà Unió si les bases acorden un 'no' a la Constitució europea

El president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha advertit avui que deixarà el partit si les bases acorden un 'no' a la Constitució europea. Duran considera que un 'no' de les bases l'obligaria a dimitir i ha explicat que no pot estar al capdavant d'una formació que no comparteix la mateixa postura que ell, en aquest cas concret, en relació a la Constitució europea. UDC té previst de celebrar el Congrés Nacional a l'octubre i ja la setmana passada anunciaven que apostaven pel 'sí' al text europeu, recollit en una de les ponències per al congrés en la qual també es fa referència a les reticències dels seus socis de federació, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Convergència ha de decidir també a l'octubre, en un congrés extraordinari, quina és la seva postura davant el text europeu, si bé part de les seves bases ja fa temps que es fa campanya en favor del no a través de la web 'Euro-convergents pel no'. També han anunciat que votaran 'no' a la Constitució europea ERC i ICV. VILAWEB.

Comença la Festa

Sembla que tot és a punt perquè avui comenci la Festa Major de Vilobí i les dates de celebració s'han aprofitat per acabar algunes de les obres iniciades i per ordenar el poble.
Si la setmana passada es va enllestir el camí bici-peatonal, aquesta setmana s'ha deixat resolt el carrer de Santa Margarida amb rotonda inclosa, entre d'altres actuacions.
Els actes també estan a punt, sobretot el que ha necessitat més preparatius, el que han organitzat el grup de teatre de Vilobí i els nois i noies del casal jove.
El podrem veure aquesta nit de divendres mateix, a les 9 del vespre a la plaça Nova, amenitzant el pregó que anirà a càrrec de Guillem Terribas. DIARI DE VILOBI.COM

Tele 5 diu que Carod és un "paleto" per parlar en català

El presentador del programa Aquí hay tomate de Tele 5, Jorge Javier Vázquez, va titllar dimecres passat en antena de "paleto” el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. El presentador va fer aquest comentari en directe després que l'espai passés unes declaracions de Carod-Rovira sobre el reportatge de les ministres socialistes a la revista Vogue enregistrades durant la Passarel·la Gaudí. La periodista va preguntar en castellà i Carod, que va començar a respondre en aquesta llengua, va canviar de seguida al català, fet que va obligar la cadena a posar subtítols en castellà. Després de l’emissió del vídeo, el presentador va dir “Carod, no se puede ser tan paleto. Chico, si es que después todos tenemos que soportar la imagen de los catalanes esa tan terrible. Hombre, por favor". E-NOTICIES.COM

dijous, setembre 09, 2004

Domini .CAT

La campanya per un domini .CAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana ja suma 60.000 adhesions de particulars i més de 2.000 d'entitats i empreses. VILAWEB.

www.puntcat.com