per Vicent Partal
dilluns, 14 d'abril de 2008
Si tu hi vas, ella (la dels trens) torna
Rodríguez Zapatero comença a assemblar-se a Aznar. Ara ja redueix la democràcia a les votacions i prou, com va fer aquell. Aznar, llavors de la guerra de l'Irac, va dir que els vots que havia rebut justificaven qualsevol actuació seua. Ara ho fa Zapatero, que deixa la ministra dels trens al seu lloc i ho justifica dient que, si els catalans l'han votat, ell pot fer allò que li semble millor i punt. Qualsevol cosa que no siguen els vots purs i durs no compta, doncs: ni el Parlament de Catalunya, ni centenars de milers de manifestants, ni tot d'associacions protestant, ni l'opinió dels experts, ni el malestar del seu propi partit, ni res.
El reduccionisme polític que implica aquesta actitud és sobretot entristidor. Una democràcia rica i plural no solament fa cas dels resultats electorals. Ningú no discuteix que els resultats electorals són la cosa principal. Però no l'única. Resulta ridícul, a més, que un polític pretenga que un vot al seu partit implique un acord total, al cent per cent, amb el seu pensament. De fet, més que ridícul és preocupant.
En aquest país molta gent va votar, per por, no pas qui considerava que era el millor candidat, sinó qui creia que podia aturar els mals pitjors. No cal anar gaire lluny per demostrar-ho. Quina era la campanya amb què ens va obsequiar el PSC? L'única cosa que ens proposava era la por del PP. Si tu no hi vas, ells tornen. I 'ells' eren el PP. D'un argument tan poc constructiu, és raonable de traure'n la conclusió que els seus votants aproven qualsevol cosa que faça Zapatero? Em sembla difícil de sostenir.
Però es veu que no està per brocs i ZP ha posat la directa, fins i tot contra el PSC. Una ministra d'estampa a l'exèrcit i una altra a un departament-maria (amb la major part de les competències traspassades a les comunitats autònomes) no sembla que siga un premi al PSC pels vots aconseguits. A mi, més aviat em sona a càstig; però matisaré que, de tot plegat, l'única cosa interessant és, em sembla, que Corbacho assumesca immigració.
I si Zapatero castiga el seu propi partit com volem que no castigue els ciutadans normals i corrents? Ni 'partía' ni 'doblá'. Ministra i a callar tothom.
VILAWEB
El reduccionisme polític que implica aquesta actitud és sobretot entristidor. Una democràcia rica i plural no solament fa cas dels resultats electorals. Ningú no discuteix que els resultats electorals són la cosa principal. Però no l'única. Resulta ridícul, a més, que un polític pretenga que un vot al seu partit implique un acord total, al cent per cent, amb el seu pensament. De fet, més que ridícul és preocupant.
En aquest país molta gent va votar, per por, no pas qui considerava que era el millor candidat, sinó qui creia que podia aturar els mals pitjors. No cal anar gaire lluny per demostrar-ho. Quina era la campanya amb què ens va obsequiar el PSC? L'única cosa que ens proposava era la por del PP. Si tu no hi vas, ells tornen. I 'ells' eren el PP. D'un argument tan poc constructiu, és raonable de traure'n la conclusió que els seus votants aproven qualsevol cosa que faça Zapatero? Em sembla difícil de sostenir.
Però es veu que no està per brocs i ZP ha posat la directa, fins i tot contra el PSC. Una ministra d'estampa a l'exèrcit i una altra a un departament-maria (amb la major part de les competències traspassades a les comunitats autònomes) no sembla que siga un premi al PSC pels vots aconseguits. A mi, més aviat em sona a càstig; però matisaré que, de tot plegat, l'única cosa interessant és, em sembla, que Corbacho assumesca immigració.
I si Zapatero castiga el seu propi partit com volem que no castigue els ciutadans normals i corrents? Ni 'partía' ni 'doblá'. Ministra i a callar tothom.
VILAWEB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada