L'hora del tallat

Saura i la fossa d'Andreu Nin

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

La Generalitat hauria de demanar perdó per les atrocitats que hi va haver a Catalunya durant la Guerra Civil. Ho ha dit Jordi Pujol, i és un canvi positiu. Fins ara, el catalanisme oficial havia utilitzat un llenguatge ambigu i covard: la maldat enorme de Franco justificava les maldats més petites dels bàndol republicà. Els culpables eren els "incontrolats" i no la Generalitat. Però compte: els "incontrolats" assassinaven perquè la Generalitat es va inhibir i va fer els ulls grossos per por a anarquistes o comunistes. O no?

Cal una nova historiografia catalanista de la República i la Guerra Civil que reconegui els immensos errors comesos per la Generalitat. Que Francesc Cambó o Josep Pla es decantessin per Franco no significa que fossin perversos, feixistes ni traïdors, sinó que alguna cosa devia fer malament la Generalitat que (en teoria) els representava. Enric Vila ha posat un pilar magnífic a aquesta nova historiografia a Lluís Companys: la veritat no necessita màrtirs.

Però, mentre el catalanisme fa autocrítica, l'esquerra de Joan Saura segueix presonera de la propaganda i el sectarisme. Fa poc es va crear la ruta dels anarquistes a Barcelona, per recuperar-ne la memòria. Molt bé, però, ¿i la ruta de les txeques comunistes? O és que les txeques, on s'empresonava, es torturava i s'executava seguint l'exemple de Stalin, no formen part de la història de Catalunya? Fins es podria explicar la visita a Barcelona de Himmler. El lloctinent de Hitler es va mostrar sorprès per la crueltat dels comunistes catalans, sentiment no gaire elogiós, tenint en compte que després dissenyaria Auschwitz. I Ramon Mercader, el més cèlebre dels militants del PSUC? Per què no mostra Saura algun penediment pel piolet que va clavar al crani de Trotski? Per una ironia del destí, mentre Saura impulsa una llei per obrir fosses a Catalunya, a Alcalá de Henares s'ha localitzat una altra fossa on s'enterraven els cadàvers de la txeca local. Un dels cossos podria ser el d'Andreu Nin, líder del POUM i traductor al català de Dostoievski i Tolstoi. Com que Nin s'havia alineat amb els trotskistes, el servei secret soviètic (amb la complicitat del PSUC) el va detenir a Barcelona el juny del 1937 i el va dur una txeca prop de Madrid. Allà, va desaparèixer. A la gent del PCE, quan se'ls demanava on era Nin, contestaven: "A Salamanca o a Berlín", en referència a l'absurda acusació que era un agent secret nazi. Memòria històrica o amnèsia histèrica, conseller Saura?

És vergonyós que s'utilitzin uns fets de fa 70 anys com a arguments polítics (!?) per avui. Ja és hora de tractar la història com el que és: història. Tothom ha de fer autocrítica. Tots han de demanar perdó: des d'un Saura que només fa memòria de les fosses comunes d'un bàndol, fins a l'Església que fa els beats de l'altre bàndol. Des d'un PP que només condemna el franquisme a contracor, fins a una Generalitat incapaç d'assumir els seus errors durant la guerra.

AVUI