Passa-ho!

CORPORACIÓ CATALANA DE CONTROL POLÍTIC

Iu Forn

El gran debat sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és el clàssic exemple per explicar els temes que apassionen a polítics i periodistes i que provoquen badalls als ciutadans. ¿Vostè és del gremi? Doncs el telèfon li treu fum de tot el cap de setmana rebent i escampant rumors sobre qui seran els directors (o directores) i els caps d'informatius, programes i esports de TV3 i Catalunya Ràdio. Si vostè no és del gremi, llavors resumeix tot el procés amb una paraula: política. Pura i dura.

Van estar-se una eternitat fent una llei perquè la televisió i la ràdio pública funcionessin amb criteris no governamentals, i quan ha calgut aplicar-la s'han passat l'esperit de consens de la llei per la zona que va del melic fins als genolls. CiU i PSC són, ara com ara, els dos grups parlamentaris més nombrosos, i això els converteix en els partits amb més representació al consell de la nova CCMA.

CiU ha fet veure que oblidava que és el PSC qui governa, el PSC ha fet veure que oblidava que CiU és el partit amb més diputats al Parlament, la institució on van aprovar la llei, i Esquerra ha intentat recordar-los a tots dos que ells també volien tocar cuixa. Així han estat mesos i mesos, a la recerca de la seva quota de poder i aconseguint estendre la impressió que tot acabaria amb un repartiment de càrrecs com qui reparteix cromos. "Jo poso la Cullell". "Ah sí? Llavors jo trio la direcció de la tele", "Doncs jo la bloquejo". "No, bloquejo jo abans i dos ous durs".

I, com sempre, el trist paper és per als professionals. Els que van creure's la llei, els que han estat des de les eleccions en una lamentable i cruel situació de provisionalitat laboral i els escollits ara, amb només tres mesos per fer una programació, i havent de suportar l'acusació de ser una quota. Per què li diuen Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals quan vol dir Corporació Catalana de Control Polític?

AVUI