Finalment sabrem qui és el llop
JOSEP-MARIA Terricabras
Des de l'època de Felipe González, al PSOE li ha donat un rendiment extraordinari el fet que el PP mostrés la seva cara més excitada, més reaccionària, més congestionada contra el català i contra tot allò que semblava català. Sovint el PSOE no ha hagut de parlar ni del seu programa ni dels seus projectes. N'ha tingut prou dient: "¡Catalans, el llop!". És un llenguatge planer que s'entén molt bé: parla directament al cor, als sentiments, a la por. Llavors el PSOE ha fet un argument que en lògica no s'aguanta per cap costat, però que té una eficàcia populista indubtable: "El PP és el llop, i com que jo no sóc com el PP, jo no sóc el llop". L'argument no s'aguanta per enlloc, perquè, encara que el PP sigui el llop, ningú no ha dit que només hi hagi un llop, de manera que el PSOE també ho podria ser.
I, així, llop amunt llop avall, hem arribat fins al 2008. Les passades eleccions han fet servir aquesta idea amb una innovació: si tu no ens votes, ells tornen. És a dir, que torna el llop. L'èxit de la crida que han fet el pastor i la pastoreta ha estat total: els catalans han oblidat que no han pogut anar en tren, amb prou feines amb avió, que ja només poden anar a peu, perquè en cotxe han de pagar peatges, que, de fet, sempre han de pagar més que ningú per viure gairebé sempre pitjor que altres; posats a oblidar, han oblidat promeses i repromeses. Ni tan sols saben si algú defensarà l'Estatut que els han fet votar. De moment, no hi ha cap pressa per aplicar-lo.
Però la història del llop té ganxo, té força, té malícia. I després d'aguantar tantes coses, ara els catalans sembla que es quedaran sense aigua. (Perquè, bé hem de parlar de les coses que interessen els ciutadans, ¿oi?, i no de qüestions identitàries). I ara el Govern del PSOE juga al gat i a la rata amb el Govern català: que no et deixaré fer això, que hauràs de fer allò, tot i que encara no sé què és. I sort que el Govern català és un Govern amic, almenys un tros d'ell. El conte, però, encara no s'ha acabat. S'acabarà potser aquesta legislatura: llavors sabrem, finalment, qui és el llop i quants llops hi ha.
EL PERIODICO
I, així, llop amunt llop avall, hem arribat fins al 2008. Les passades eleccions han fet servir aquesta idea amb una innovació: si tu no ens votes, ells tornen. És a dir, que torna el llop. L'èxit de la crida que han fet el pastor i la pastoreta ha estat total: els catalans han oblidat que no han pogut anar en tren, amb prou feines amb avió, que ja només poden anar a peu, perquè en cotxe han de pagar peatges, que, de fet, sempre han de pagar més que ningú per viure gairebé sempre pitjor que altres; posats a oblidar, han oblidat promeses i repromeses. Ni tan sols saben si algú defensarà l'Estatut que els han fet votar. De moment, no hi ha cap pressa per aplicar-lo.
Però la història del llop té ganxo, té força, té malícia. I després d'aguantar tantes coses, ara els catalans sembla que es quedaran sense aigua. (Perquè, bé hem de parlar de les coses que interessen els ciutadans, ¿oi?, i no de qüestions identitàries). I ara el Govern del PSOE juga al gat i a la rata amb el Govern català: que no et deixaré fer això, que hauràs de fer allò, tot i que encara no sé què és. I sort que el Govern català és un Govern amic, almenys un tros d'ell. El conte, però, encara no s'ha acabat. S'acabarà potser aquesta legislatura: llavors sabrem, finalment, qui és el llop i quants llops hi ha.
EL PERIODICO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada