Un quart de sis de la tarda. Arribo a Sils amb el tren des de Figueres. Durant el trajecte, núvols negres amenaçadors. Passat Caldes de Malavella, sento soroll a sobre el vagó. Diria que no és només aigua. Efectivament. Arribo a Sils i baixo. He d'obrir el paraigües (sort que el porto). El que cau és pedra. Espero a que el tren marxi perquè he de creuar la via per anar a buscar el cotxe. En aquests pocs segons, el vent fa que em mulli peus i pantalons. Arribo al cotxe. M'hi estic uns cinc minuts, veient com la pedra es fa cada cop més potent. En un moment de tranqui·litat, engego el cotxe i marxo. Als vorals de la carretera i sota els ponts trobo cotxes aturats. Com que he d'anar a Girona, vaig a buscar la N-II. Però abans d'entrar-hi, m'aturo a la gasolinera de la N-II i espero a que amaini. Al cap de deu minuts ben bons, para de caure pedra i només plou. I així, xop de peus, me'n vaig direcció Girona amb el vidre ple de pedra i trobant-me arcs de sant Martí durant tot el trajecte.
Quan arribo a casa, les restes de la pedregada encara són visibles. Temperatures més baixes i 14 litres al sarró. Però encara en falten més.
Quan arribo a casa, les restes de la pedregada encara són visibles. Temperatures més baixes i 14 litres al sarró. Però encara en falten més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada