Presidents

¿Pot ser que, si presideixes un equip de futbol amb 100.000 socis, visquis sotmès a més pressió que no pas si presideixes un país de set milions i mig d'habitants? Sembla una paradoxa, però és així.

Albert Om

Per a un president del Barça, sortir bé del club és molt difícil. Tard o d'hora els resultats esportius no l'acompanyaran i això amplificarà els errors que hagi comès durant el seu mandat. En futbol només depens que aquest diumenge entri la piloteta, mentre que en política la feina és molt més difícil de quantificar i els seus efectes se solen notar a mitjà i a llarg termini.

Pots dirigir un govern que sembli el Dragon Kahn, però no vius la muntanya russa d'emocions d'algú que estigui al capdavant del Barça. La mitomania és molt pròpia del futbol. Es tracta que et pugin molt amunt per fer-te caure molt avall. Un president de la Generalitat no pot donar als seus conciutadans una alegria equivalent a la de guanyar una Champions League. Però també l'ha de fer molt grossa, perquè li treguin el mocador. Aznar és l'únic president que recordo que va sortir del govern espanyol a toc de cassolada i perquè havia portat Espanya a una guerra que tot el món veia que era injusta.

La sort del president del govern és que no té una plaça pública on el puguin linxar cada diumenge. És com si, enmig de la crisi de l'aigua, Montilla se n'hagués d'anar a les Terres de l'Ebre i dirigir-se a tot un Camp Nou ple de contraris al transvasament. El judici d'un estadi de futbol connecta amb l'enfervoriment del Colosseu romà quan un dit polze amunt o un dit polze avall significava que et llançaven als lleons o que poguessis sortir-ne amb vida.

M'imagino l'"Al loro!" dit pel president de la Generalitat en una reunió amb militants de base del PSC i probablement no hauria desfermat tantes reaccions ni tan virulentes com el tristament famós discurs de Laporta. I tot això perquè jugues amb el fet que el Barça és el vincle sentimental que uneix avis, pares i fills. Jugues amb el fet que el futbol forma part del dia a dia de la gent. I jugues amb les il·lusions que els ciutadans dipositen -probablement de forma exagerada- en els seus equips. Per això, Artur Mas i José Montilla, a la campanya electoral del 2006, van córrer a fer-se una foto amb el president del Barça i no a l'inrevés.

¿President del govern o president d'un club de futbol? A Itàlia, Silvio Berlusconi ha trobat la solució. Ho presideix tot, i avall. I si no us està bé, guardeu-vos el mocador perquè us moqui la iaia, la nonna.

AVUI