Passa-ho!
ESQUERRA CONTRA LA MATEIXA ESQUERRA
Iu Forn
Ui, quins nervis. Avui és el famós superdissabte, el dia que podria començar el procés pel qual el concepte tripartit quedés per sempre més als llibres d'història. O no. O sí que podria passar això i de propina, per exemple, que alguna de les cares visibles de l'Esquerra Republicana dels últims anys comencés a interessar-se per les obres en curs al territori, bàsicament de cara a visitar-les pròximament, com fan tots els jubilats. O potser no passa res i tot continua igual, vés a saber. Ara mateix només hi ha dues coses clares: ni Air Berlin serà elegida "empresa amiga d'Esquerra" ni el seu director general (el d'Air Berlin) serà nomenat fill adoptiu del partit. En tot cas, el més possible és que el nomenin (i l'anomenin) fill d'una altra cosa.
La perversió de la cosa (i el que hi dóna més emoció) és que el sistema de votació permet que avui a les 9 de la nit Esquerra tingui un president i un secretari general de candidatures diferents... candidatures, en algun dels casos, que el més amable que voldrien fer-se és llançar-se als taurons. Sí, esclar que pot sortir un tàndem oficial com el Ridao-Puigcercós, o el Carandell-Carretero, o l'Uriel-Renyer o el Niubò-Benach (que consti que l'ordre d'esment l'he fet per sorteig). Però també podem tenir un Puigcercós-Carandell, un Carretero-Ridao, un Uriel-Benach, un Renyer-Niubó, un Benach-Carandell, un Carretero-Niubó, un Renyer-Ridao, un Puicercós-Uriel... i així fins a completar totes les combinacions matemàtiques possibles, fruit de creuar les quatre candidatures.
Però, ¿i si avui la militància es lleva de la broma i decideix posar-hi aquell puntet tan característic a la casa? ¿Veurem un tàndem Colom-Carod? Un Puigcercós-Rahola? I un Macià-Companys? O potser un Ridao-Ridao? O un Carandell-Carandell? Bé, i ja posats, que tal un Karmele Marchante-Karmele Marchante, una de les simpatitzants més originals a la cartera de clients del partit?
AVUI
ESQUERRA CONTRA LA MATEIXA ESQUERRA
Iu Forn
Ui, quins nervis. Avui és el famós superdissabte, el dia que podria començar el procés pel qual el concepte tripartit quedés per sempre més als llibres d'història. O no. O sí que podria passar això i de propina, per exemple, que alguna de les cares visibles de l'Esquerra Republicana dels últims anys comencés a interessar-se per les obres en curs al territori, bàsicament de cara a visitar-les pròximament, com fan tots els jubilats. O potser no passa res i tot continua igual, vés a saber. Ara mateix només hi ha dues coses clares: ni Air Berlin serà elegida "empresa amiga d'Esquerra" ni el seu director general (el d'Air Berlin) serà nomenat fill adoptiu del partit. En tot cas, el més possible és que el nomenin (i l'anomenin) fill d'una altra cosa.
La perversió de la cosa (i el que hi dóna més emoció) és que el sistema de votació permet que avui a les 9 de la nit Esquerra tingui un president i un secretari general de candidatures diferents... candidatures, en algun dels casos, que el més amable que voldrien fer-se és llançar-se als taurons. Sí, esclar que pot sortir un tàndem oficial com el Ridao-Puigcercós, o el Carandell-Carretero, o l'Uriel-Renyer o el Niubò-Benach (que consti que l'ordre d'esment l'he fet per sorteig). Però també podem tenir un Puigcercós-Carandell, un Carretero-Ridao, un Uriel-Benach, un Renyer-Niubó, un Benach-Carandell, un Carretero-Niubó, un Renyer-Ridao, un Puicercós-Uriel... i així fins a completar totes les combinacions matemàtiques possibles, fruit de creuar les quatre candidatures.
Però, ¿i si avui la militància es lleva de la broma i decideix posar-hi aquell puntet tan característic a la casa? ¿Veurem un tàndem Colom-Carod? Un Puigcercós-Rahola? I un Macià-Companys? O potser un Ridao-Ridao? O un Carandell-Carandell? Bé, i ja posats, que tal un Karmele Marchante-Karmele Marchante, una de les simpatitzants més originals a la cartera de clients del partit?
AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada