Passa-ho!
HA MORT EL PARTIT DEL DOS MIL CARODZE
Iu Forn

Esquerra ha optat per ajornar la seva gran crisi. Ei, però aquest Big Bang no és el previsible Duel a OK corral entre Carod i Puigcercós per triar candidat. No, no, la gran crisi l'haurà d'afrontar qui sobrevisqui dels dos, o Carretero o qui sigui, i no és pas una qüestió de persones sinó de model. Si Esquerra vol continuar al centre de la vida política catalana, abans de dos anys ha de parir el partit post-dos mil carodze.
Aquest concepte, el del dos mil carodze, també conegut com la teoria de la pastanaga, va ser creat als anys noranta i proposava com a objectiu final la independència. Com que era sòlid ideològicament, estava ben argumentat i el moment polític va ser el que va ser, els votants van acabar comprant-lo. Només tenia un petit problema. Com al conte, el dos mil carodze es convertia en una simple pastanaga, però no a mitjanit sinó al mateix moment de pujar al cotxe oficial. La teoria del dos mil carodze deia que calia aprofitar ser al govern per anar estenent-se com una inexorable taca d'oli que duria Catalunya a la independència en un pim-pam. De fet està escrit. L'últim punt del full de ruta diu: "El 2014, el Parlament instarà el govern a iniciar converses amb l'Estat per establir les bases de les futures relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol i es convocarà un referèndum sobre el nou estatus polític de Catalunya". El petit problema és que el primer l'objectiu del punt primer diu: "El 2008, campanya d'afiliació de 30.000 militants"... i ja som a mitjans de juny i ni trenta mil i ni tan sols un.
El dos mil carodze era un somni impossible i els electors se n'han adonat. I s'han emprenyat. I ara en comptes de votar Esquerra es queden a casa. L'error seria pensar que la solució només és posar-hi un nom o un altre. El que ha de fer qui acabi manant a Esquerra és inventar-se el seu propi dos mil carodze. Però aquest cop l'encanteri hauria de durar més enllà de mitjanit.

AVUI