Passa-ho!

EL PAÍS DE MAI AVORRIR-SE

Iu Forn

Gràcies, senyors (i senyores) transport. Moltes gràcies, de veritat. Gràcies a vostès, jo he deixat de patir. Un cop acabada la crisi de la sequera i a punt també de finalitzar l'època de pluges monsòniques que patim (Moreneta, t'has passat. El conseller va dir-te pluja, però ja podríem anar parant, no?), doncs això, que pensava: ¿I ara de què parlaré, si no hi ha temes? Només tenim la moció de censura contra Laporta, els congressos de tots els partits que ja veurem com acaben, la desafecció general, el futur del nacionalisme (digui-li catalanisme, sobiranisme o algun isme), el futur del tripartit, la crisi interna del PP, la crisi... ui, perdó, la desacceleració econòmica, el govern central que està desaparegut... Vaja, que aquí orfes de temes i van vostès i ens obren un infinit ventall de possibilitats. Quin detall!!!

Puc optar per la vessant "No s'hauria de permetre que quatre camioners (i camioneres) aturessin un país", o per la contrària: "Pobra gent, només lluiten pel pa dels seus fills. Al preu que està el gasoil, això és la seva ruïna". També puc fer-me l'expert i, usant una expressió que m'encanta, "causes estructurals", fotre-li el rotllo que calapostarperaltres- energiesialtressistemesdetransport i quelaculpaésdeBrus·sel·lesquenopermet- margedemaniobraalsgoverns. I, què tal una anàlisi antropològica sobre el mecanisme de la por al segle XXI, que ens impulsa a anar corre-cuita a omplir el dipòsit del cotxe abans que a omplir el rebost? Seria bonic, oi? Sense rebutjar tocar-ho des del punt de vista intergeneracional. Sí, perquè podria ser el primer cop que els néts (i les nétes) de la generació societatmoltfarta patissin la síndrome del prestatge buit, una situació que els uniria molt als seus avis (i a les seves àvies) i que podria provocar un interessant intercanvi d'experiències que uniria les famílies.

Realment és una sort escriure articles en un país tan entretingudet...

EL PUNT